Perquè les ajudes dels governants sempre van a parar a grans empreses? Per dos motius principals: el primer perquè seria molt difícil repartir ajudes entre moltes pimes que se’n desconeixen les dades concretes del Balanç, i en segon lloc perquè els governants tampoc son completament lliures a l’hora d’actuar. Sovint han de seguir les regles del mercat com és la importància mediàtica que té cada acció i la necessitat de treure’n un protagonisme amb mitjans.
Hi ha una tendència generalitzada de comparar-nos amb èpoques anteriors. Algun economista estudia si estem com a la crisi de l’any 29; altres escriuen que als vuitanta va ser pitjor... Malgrat la situació actual, estem amb una renda per càpita molt superior a la que mai en el passat vam gaudir. Afortunadament hem passat anys de forts creixements i s’han assolit beneficis socials increïbles fa trenta o quaranta anys.
Localment s’intenta aprofitar la conjuntura per fusionar entitats bancàries, amb l’ajuda de diner públic, però no s’està incentivant les fusions d’empreses privades, i s’està desaprofitant un moment immillorable per crear grups empresarials més sòlids. Ara és hora de no malgastar esforços ni recursos, cal aprofitar sinergies allà on n’hi hagi.
Globalment s’intenta posar límits a l’especulació internacional i als sous milionaris del directius de les majors entitats financeres, però aquests objectius no són assolibles amb entitats reguladores menors que les entitats que es volen regular, els organismes de control han de ser més forts i potents que aquell a qui es regula, sinó qualsevol mesura que es proposi que no interessi als bancs, no s’aconseguirà aprovar mai.
Les patronals del nostre país reconeixen els obvis beneficis que reportarien la seva fusió, però a l’hora de posar-se d’acord apareixen dubtes i pors que espatllen la festa. Motius poc consistents esdevenen més decisoris que el reconeixement general i, de la necessitat d’anar units a presentar propostes o sol•licituds. Per això els comandaments executius creuen que no s'ha de tancar la negociació, que no hi ha ruptura sinó que cal caminar a poc a poc, sense deixar persones amb decisió fora de la taula de negociació.
En fusionar dues entitats diferents sempre ens trobarem amb diferents sensibilitats i diferents sistemes organitzatius, però veient que hi ha hagut milers de fusions exitoses en el passat, es pot entendre que la fusió de patronals no és impossible. Esperem que les negociacions es reprenguin abans no es refredin els ànims i es treballi per assolir l’objectiu desitjat per la majoria, tot observant que es tracta d’un oportunitat de millora, que quan abans es materialitzi, millor per tots.
Aquesta setmana un article de “The Economist” qualificava al president del govern espanyol con una persona que tenia aversió al pessimisme. Tot i que s’ha estudiat que és més realista ser optimista que pessimista, tampoc és la solució, negar tota notícia dolenta, pensant que així es minimitza. El paquet de mesures econòmiques que el passat 27 de novembre va presentar al Congrés dels Diputats va quedar en no res. Sota el pla d’economia sostenible es va evitar proposar o obrir debat sobre canvis estructurals, sobre nous models de contractació, etc...
Els agents econòmics ens envien missatges de serenor, de que la situació està sota control i que fins i tot el pitjor ja ha passat. La gent viu amb ansietat el desconcert del futur. Si el pintem favorable, podrem tornar a comprar, invertir i gastar, sinó, seguirem enrocats en una situació sense sortida. El problema és que si no s’està dient res amb claredat, tard o d’hora es coneixerà la veritat i la desconfiança ens porta a una situació pitjor. Potser seria millor no pintar tan malament aquesta situació actual per no haver de pintar millor el futur.
En definitiva, potser han d’esdevenir els canvis justos per tal de fer viable el dia a dia actual i deixar de pensar que estem dins un túnel, potser no hi ha tanta foscor. Hi ha qui veu llum dins el túnel, però no s’atreveix a dir si és la sortida o només un tren que s’acosta en direcció contrària.
martes, 22 de diciembre de 2009
martes, 15 de diciembre de 2009
miércoles, 9 de diciembre de 2009
DIOS, TIENES UN E-MAIL
La setmana passada assistíem a la presentació del llibre del professor Luís de Sebastián, que juntament amb J.M.Sayeras estava escrivint en el moment de la seva mort. El llibre està estructurat en forma de 34 emails que persones corrents escriuen a Déu i a continuació aquest els respon. El llibre mostra que Déu sap que la gent sap poc de Déu, que la imatge que s’ha fet d’ell no s’assembla a la realitat. Déu veu que l’home ha fet un desastre de terra i encara no ha aconseguit descobrir el gran secret, que és l’Amor.
Els seus actuals representats a la terra tampoc l’han entès i han estat sempre ficats en lluites ben poc desitjades per a Ell, segueixen lluitant per perpetuar el seu poder i els seus béns, per no perdre els drets que en un passat llunyà van aconseguir, enlloc de treballar pels seus ideals.
Hi ha persones que busquen a Déu sense buscar el sentit de la vida, n’hi ha que busquen el sentit de la vida sense buscar a Déu, i les dues coses separades són molt difícils d’aconseguir. El llibre es repeteix una mica sobre els mateixos casos, sense variar-ne l’enfocament. El propi autor deia que quan hom es vol fer entendre ha d’utilitzar paraules clares, ell volia formar economistes però que primer fossin persones. A la presentació ens van recomanar el llibre d’Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola, el més jove de vuit fills i tres filles d’una noble parella nascut l’any 1491 i mort l’any 1556, fundador dels jesuïtes i inspirador dels millors professors que ha tingut la nostra universitat.
Per més que escrivim de forma motivadora, si el receptor no està disposat i amb voluntat de canvi, no aconseguirem millorar la persona ni les seves accions.
Els seus actuals representats a la terra tampoc l’han entès i han estat sempre ficats en lluites ben poc desitjades per a Ell, segueixen lluitant per perpetuar el seu poder i els seus béns, per no perdre els drets que en un passat llunyà van aconseguir, enlloc de treballar pels seus ideals.
Hi ha persones que busquen a Déu sense buscar el sentit de la vida, n’hi ha que busquen el sentit de la vida sense buscar a Déu, i les dues coses separades són molt difícils d’aconseguir. El llibre es repeteix una mica sobre els mateixos casos, sense variar-ne l’enfocament. El propi autor deia que quan hom es vol fer entendre ha d’utilitzar paraules clares, ell volia formar economistes però que primer fossin persones. A la presentació ens van recomanar el llibre d’Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola, el més jove de vuit fills i tres filles d’una noble parella nascut l’any 1491 i mort l’any 1556, fundador dels jesuïtes i inspirador dels millors professors que ha tingut la nostra universitat.
Per més que escrivim de forma motivadora, si el receptor no està disposat i amb voluntat de canvi, no aconseguirem millorar la persona ni les seves accions.
miércoles, 25 de noviembre de 2009
EXECUTIVE COACHING
Perquè està de moda el Coaching? Quin buit omple? Què busca la persona que s’interessa pel Coaching? Al principi la gent busca incrementar les seves competències, i des d’aquesta perspectiva, tothom és coach d’alguna cosa. El peluquer ens orienta sobre com podem portar el cabell, el Carnicer ens orienta sobre com podem menjar la carn, etc…Però l’ importància del Coaching apareix una vegada s’entra en el seu estudi, perquè apareix la necessitat de preguntar-se el sentit de les coses que fem. En aquest moment deixa de ser un tema exclusivament Professional per esdevenir un assumpte vital. Passa a tenir una importància cabdal ja que ens ajuda a entendre i ordenar la con vivència que tenim amb el nostre entorn, tot incrementant les fortaleses i acceptant la nostra vulnerabilitat.
L’executive coaching és una excusa perquè els directius puguin fer formació humana, de millora relacional on es qüestiona, es critica i es pren consciència del que cal canviar per generar un entorn propens a l’enteniment i reduir la subjectivitat omnipresent. Els primers passos del coaching són tan ingenus com que només pretén fer veure’ns que qui tenim al davant també té sentiments i objectius, que poden coincidir amb els nostres o ser ben diferents, però legítims i respectables en la majoria dels casos. Ens aporta distancia envers els altres i fins i tot envers nosaltres mateixos, per poder-ho qüestionar tot, qüestionar lo obvi, lo evident, lo bàsic per poder anar construint un ésser ple i complert.
Es pot fer coaching específic dins de la persona però també es pot enfocar posant l’entorn de la persona en del nostre marc d’estudi, s’abarca una àrea major però les respostes que s’obtenen són més complertes. Perquè la gent se separa? La gent no se separa el dia que se separa, es comença a separar molt abans, el dia que comencen a posar coses entremig dels dos, coses que no comparteixen o que no els uneix, aquell dia la relació comença a canviar. Quan ens casem amb una persona ens casem també amb tot el seu entorn, que hem de fer nostre. Conèixer-te a tu mateix, “Nosce te ipsum” posava a l’entrada del temple grec de Delfos, però també hem de conèixer als altres i també a tot allò que hi ha entre nosaltres i ells.
Si en una empresa els directius de dos departaments no es parlen, l’organització té un problema, esdevé urgent actuar en pro de les relacions entre les persones. Quan direcció comercial no parla amb logística s’estan perdent unes relacions molt poderoses que cal reconèixer i recuperar.
Cada persona es mou en unes rets socials determinades, normalment estem allà on s’està a gust, un club, un diari, una radio, així construïm el nostre món, que és diferent de tots els altres, és doncs, molt subjectiu. La realitat és subjectiva des del moment que comencem a anomenar-la, explicar el món és explicar el nostre món, per tant una empresa o una parella és una narració de les persones que la componen, que esta en canvi constant igual que ho està el nostre cervell. Les nostres emocions són el nostre motor, però és més important encara l’explicació que donem a allò que hem viscut, provocant que ho sentim diferent segons com ho haguem enfocat (en positiu o en negatiu).
En el moment que animem a una persona, l’estem reconfigurant, els ànims activen, conviden al positivisme. Avui hi ha empreses que no estan en perill de desaparèixer però els seus treballadors només parlen de quan queda per tancar.
Cal saber que el que jo estic dient no és que tu estàs entenent, perquè ens movem per certeses i posem el que sentim dins de caixes que ja teníem configurades. Per això és bo estar constantment contrastant les opinions de les persones, contrastant-nos per veure com estem i en quina mesura escoltem empàticament o no. Sinó ho fem així i cadascú va a la seva, escoltem el que no s’ha dit i marxem amb conclusions absolutament allunyades.
Les persones tenim expectatives, que cal comunicar o es converteixen en problemes per les persones que les ignoren, no podem exigir alguna cosa que no hem demanat clarament, i si ho fem provocarem un enfrontament. En un departament de vuit persones totes es relacionen amb totes, unes relacions són més fortes i les altres més dèbils, però casi sempre succeeix que entre ells han anat quedant converses importants que mai van tenir lloc, el coach proposa crear espais per poder fer aflorar temes pendents, posar-se al dia i tenir-ho tot passat a net, aconseguint reconectar aquells que s’estaven desconnectant i evitar així un refredament de les relacions. Sovint les diferències neixen per aspectes venals, i si no passa massa temps és fàcil reconduir els temes. A vegades solucionant una relació d’un sistema, automàticament la resta de relacions milloren. Hem d’intentar no veure com un estrany als altres pel sol fet de veure les coses de forma diferent que nosaltres, a priori no és que estiguin desinformats, és que les seves certeses son unes altres. I davant de l’actual situació de marcat cal que ens obrim als altres, cal obrir espais de comunicació nous i compartir al màxim les experiències i expectatives
Una relació es regeix per cinc accions (les tres primeres formen el triangle relacional): Demanar,Oferir,Acordar,Escoltar,Reconèixer.
Cada acte relacional el podem enfocar des de l’abundància o des de la mancança. Cal que preguntem als que ens envolten quina és la nostra maner a de demanar les coses, amb arrogància, amb humilitat, amb prepotència, amb serenitat? Aquest és un bon exercici. Quan entre dos departaments no es compleixen els acords entre petició i oferta és que hi ha un problema on no es reconeixen a les persones ni se les escolta. És sorprenent que normalment quan es pregunta s’obtenen respostes, però els executius amb el pas dels anys van perdent la capacitat d’escoltar i de preguntar al seu equip. Si un fill ens demana per sortir i li diem que no, ens estem carregant la relació, hem de posar escolta i reconeixement, hem de exposar les nostres pors a que vingui tard, i hem de proposar alternatives com recollir-los a una hora determinada, etc...ja que quan algú demana una cosa sol ser perquè la necessita.
Coaching és un espai per aprendre a relacionar-se des de la co-inspiració i no des de la conspiració. Per enfrontar-nos a les nostres certeses i a la nostra vulnerabilitat hem d’anclar-nos en les fortaleses i donar llum des de la llum,no des de la foscar. Les relacions humanes es regeixen pel principi de conservació, preguntem-nos què és el que no volem perdre i aquesta resposta dóna moltes pistes de què volem o podem fer en el futur. Tinguem present que el que volem conservar a la vida anirà canviant amb el pas dels anys, per tant no tinguem tanta por a les coses diferents i siguem més oberts als altres!!!
L’executive coaching és una excusa perquè els directius puguin fer formació humana, de millora relacional on es qüestiona, es critica i es pren consciència del que cal canviar per generar un entorn propens a l’enteniment i reduir la subjectivitat omnipresent. Els primers passos del coaching són tan ingenus com que només pretén fer veure’ns que qui tenim al davant també té sentiments i objectius, que poden coincidir amb els nostres o ser ben diferents, però legítims i respectables en la majoria dels casos. Ens aporta distancia envers els altres i fins i tot envers nosaltres mateixos, per poder-ho qüestionar tot, qüestionar lo obvi, lo evident, lo bàsic per poder anar construint un ésser ple i complert.
Es pot fer coaching específic dins de la persona però també es pot enfocar posant l’entorn de la persona en del nostre marc d’estudi, s’abarca una àrea major però les respostes que s’obtenen són més complertes. Perquè la gent se separa? La gent no se separa el dia que se separa, es comença a separar molt abans, el dia que comencen a posar coses entremig dels dos, coses que no comparteixen o que no els uneix, aquell dia la relació comença a canviar. Quan ens casem amb una persona ens casem també amb tot el seu entorn, que hem de fer nostre. Conèixer-te a tu mateix, “Nosce te ipsum” posava a l’entrada del temple grec de Delfos, però també hem de conèixer als altres i també a tot allò que hi ha entre nosaltres i ells.
Si en una empresa els directius de dos departaments no es parlen, l’organització té un problema, esdevé urgent actuar en pro de les relacions entre les persones. Quan direcció comercial no parla amb logística s’estan perdent unes relacions molt poderoses que cal reconèixer i recuperar.
Cada persona es mou en unes rets socials determinades, normalment estem allà on s’està a gust, un club, un diari, una radio, així construïm el nostre món, que és diferent de tots els altres, és doncs, molt subjectiu. La realitat és subjectiva des del moment que comencem a anomenar-la, explicar el món és explicar el nostre món, per tant una empresa o una parella és una narració de les persones que la componen, que esta en canvi constant igual que ho està el nostre cervell. Les nostres emocions són el nostre motor, però és més important encara l’explicació que donem a allò que hem viscut, provocant que ho sentim diferent segons com ho haguem enfocat (en positiu o en negatiu).
En el moment que animem a una persona, l’estem reconfigurant, els ànims activen, conviden al positivisme. Avui hi ha empreses que no estan en perill de desaparèixer però els seus treballadors només parlen de quan queda per tancar.
Cal saber que el que jo estic dient no és que tu estàs entenent, perquè ens movem per certeses i posem el que sentim dins de caixes que ja teníem configurades. Per això és bo estar constantment contrastant les opinions de les persones, contrastant-nos per veure com estem i en quina mesura escoltem empàticament o no. Sinó ho fem així i cadascú va a la seva, escoltem el que no s’ha dit i marxem amb conclusions absolutament allunyades.
Les persones tenim expectatives, que cal comunicar o es converteixen en problemes per les persones que les ignoren, no podem exigir alguna cosa que no hem demanat clarament, i si ho fem provocarem un enfrontament. En un departament de vuit persones totes es relacionen amb totes, unes relacions són més fortes i les altres més dèbils, però casi sempre succeeix que entre ells han anat quedant converses importants que mai van tenir lloc, el coach proposa crear espais per poder fer aflorar temes pendents, posar-se al dia i tenir-ho tot passat a net, aconseguint reconectar aquells que s’estaven desconnectant i evitar així un refredament de les relacions. Sovint les diferències neixen per aspectes venals, i si no passa massa temps és fàcil reconduir els temes. A vegades solucionant una relació d’un sistema, automàticament la resta de relacions milloren. Hem d’intentar no veure com un estrany als altres pel sol fet de veure les coses de forma diferent que nosaltres, a priori no és que estiguin desinformats, és que les seves certeses son unes altres. I davant de l’actual situació de marcat cal que ens obrim als altres, cal obrir espais de comunicació nous i compartir al màxim les experiències i expectatives
Una relació es regeix per cinc accions (les tres primeres formen el triangle relacional): Demanar,Oferir,Acordar,Escoltar,Reconèixer.
Cada acte relacional el podem enfocar des de l’abundància o des de la mancança. Cal que preguntem als que ens envolten quina és la nostra maner a de demanar les coses, amb arrogància, amb humilitat, amb prepotència, amb serenitat? Aquest és un bon exercici. Quan entre dos departaments no es compleixen els acords entre petició i oferta és que hi ha un problema on no es reconeixen a les persones ni se les escolta. És sorprenent que normalment quan es pregunta s’obtenen respostes, però els executius amb el pas dels anys van perdent la capacitat d’escoltar i de preguntar al seu equip. Si un fill ens demana per sortir i li diem que no, ens estem carregant la relació, hem de posar escolta i reconeixement, hem de exposar les nostres pors a que vingui tard, i hem de proposar alternatives com recollir-los a una hora determinada, etc...ja que quan algú demana una cosa sol ser perquè la necessita.
Coaching és un espai per aprendre a relacionar-se des de la co-inspiració i no des de la conspiració. Per enfrontar-nos a les nostres certeses i a la nostra vulnerabilitat hem d’anclar-nos en les fortaleses i donar llum des de la llum,no des de la foscar. Les relacions humanes es regeixen pel principi de conservació, preguntem-nos què és el que no volem perdre i aquesta resposta dóna moltes pistes de què volem o podem fer en el futur. Tinguem present que el que volem conservar a la vida anirà canviant amb el pas dels anys, per tant no tinguem tanta por a les coses diferents i siguem més oberts als altres!!!
miércoles, 11 de noviembre de 2009
CONFERENCIA AL GREMI
V=(c+h)*a
El Valor de cada persona es la suma del coneixement i les habilitats que té multiplicat per la seva actitud, la actitud multiplica perquè és el més important, és el que dóna la grandesa de la persona. No és la intel•ligència sinó la força que transmet cadascú el que ens fa o no especials. Quants watts transmet cada persona? Això és el que ens hem de respondre i mirar d’augmentar. Com es treballa el caràcter? L origen de la nostra manera de ser esta en com pensem, en com interpretem les circumstàncies, no en les circumstàncies es si! Tot està dins el nostre cap. No es pot transmetre força si no surt naturalment de dins. La gent esta tarada, ningú aguanta res dels altres, a menys que menteixin i fingeixin. La prova està en quan un puja al volant del cotxe, es torna majareta.
La gent sent una veueta, si ens sents moltes fes-t’ho mirar, però una veueta interior és la veu de la consciència, és la que ens diu les coses tal com son, la que no enganya mai.
Per assolir felicitat necessitem equilibri en 6 àmbits:
Jo, família, professió, espiritualitat, amistat, salut. Si un d'ells pesa massa, malament, si un d’ells esta abandonat, malament, no tindrem equilibri. Si reguem a la feina no podem pensar que recollirem a la família, i el que és segur, és que allà on no reguem, se’ns morirà el tema, ho perdrem. Avui no córrer no és una opció, doncs si has de córrer, fes-ho amb sentit. Acabar amb serenitat o angustia? Sempre ens hem de posar el cap la paraula serenitat, que és la tranquil•litat de l’ànima, és el pensar realment que estem fent lo correcte, que estem fent tot lo possible, que ens estem esforçant i ens concentrem en el que fem. La serenitat és imprescindible per mostrar-nos alegres, feliços i disposats a interrelacionar-nos com persones humanes i no com animals.
Preguntem-nos què és important per nosaltres? Aleshores preguntem-nos quant temps li dediquem a això? Si esta correlacionat perfecte, sinó ja podem començar a canviar coses perquè, primera, som incoherents, i segona, no podem ser plenament feliços. Cal tenir un projecte de vida i perseguir-lo, el Dr. Valentí Fuster li van demanar un consell per millorar la salut va respondre: “Pari a pensar en la seva vida”, pensar en la pròpia vida per equilibrar-se. No va dir res de dieta o exercici, que si bé és important, més encara ho és el ser sensat, ser racional i intel•ligent. Tenir xispa depèn d’un mateix, l'entorn no el controlem i no ens ha d'entristir. Estar enfosquits o il•luminat també depèn de nosaltres. La pitjor malaltia son les excuses: “Es que...” Es la resposta del que ja ha fracassat. És més fàcil caure en l’excusa que lluitar, però plorar no es la solució. Un president americà va dir: “No et preguntis que pot fer el meu país per mi, pregunta’t què puc fer jo pel meu país? Això és ser proactiu, això és estar viu, la vida no és tot sort, és esforç, no d’un dia ni d’un any, sinó de molts dies i molts anys. No sempre que sembrem recollim, però no podem recollir sense haver sembrat. El que ens toca, ens toca, doncs posem-hi alegria. Com s’aprèn a ser alegre? Sent agraït, valorant el que tenim abans de perdre-ho. Si no se'ns mor ningú o tenim una malaltia aprop, no podem estar enfonsats. A la gestió comercial o posem bona cara o estem expulsats!!! A la vida la cara que posem ho es tot!!! Les persones funcionen per il•lusions, què tens previst? Si no tens il•lusions busca-te-les, i pensa que lo millor del món és gratis!!! Que el rentaplats es pot posar de gust!!! Que la resta de persones no son coses rares!!!
El Valor de cada persona es la suma del coneixement i les habilitats que té multiplicat per la seva actitud, la actitud multiplica perquè és el més important, és el que dóna la grandesa de la persona. No és la intel•ligència sinó la força que transmet cadascú el que ens fa o no especials. Quants watts transmet cada persona? Això és el que ens hem de respondre i mirar d’augmentar. Com es treballa el caràcter? L origen de la nostra manera de ser esta en com pensem, en com interpretem les circumstàncies, no en les circumstàncies es si! Tot està dins el nostre cap. No es pot transmetre força si no surt naturalment de dins. La gent esta tarada, ningú aguanta res dels altres, a menys que menteixin i fingeixin. La prova està en quan un puja al volant del cotxe, es torna majareta.
La gent sent una veueta, si ens sents moltes fes-t’ho mirar, però una veueta interior és la veu de la consciència, és la que ens diu les coses tal com son, la que no enganya mai.
Per assolir felicitat necessitem equilibri en 6 àmbits:
Jo, família, professió, espiritualitat, amistat, salut. Si un d'ells pesa massa, malament, si un d’ells esta abandonat, malament, no tindrem equilibri. Si reguem a la feina no podem pensar que recollirem a la família, i el que és segur, és que allà on no reguem, se’ns morirà el tema, ho perdrem. Avui no córrer no és una opció, doncs si has de córrer, fes-ho amb sentit. Acabar amb serenitat o angustia? Sempre ens hem de posar el cap la paraula serenitat, que és la tranquil•litat de l’ànima, és el pensar realment que estem fent lo correcte, que estem fent tot lo possible, que ens estem esforçant i ens concentrem en el que fem. La serenitat és imprescindible per mostrar-nos alegres, feliços i disposats a interrelacionar-nos com persones humanes i no com animals.
Preguntem-nos què és important per nosaltres? Aleshores preguntem-nos quant temps li dediquem a això? Si esta correlacionat perfecte, sinó ja podem començar a canviar coses perquè, primera, som incoherents, i segona, no podem ser plenament feliços. Cal tenir un projecte de vida i perseguir-lo, el Dr. Valentí Fuster li van demanar un consell per millorar la salut va respondre: “Pari a pensar en la seva vida”, pensar en la pròpia vida per equilibrar-se. No va dir res de dieta o exercici, que si bé és important, més encara ho és el ser sensat, ser racional i intel•ligent. Tenir xispa depèn d’un mateix, l'entorn no el controlem i no ens ha d'entristir. Estar enfosquits o il•luminat també depèn de nosaltres. La pitjor malaltia son les excuses: “Es que...” Es la resposta del que ja ha fracassat. És més fàcil caure en l’excusa que lluitar, però plorar no es la solució. Un president americà va dir: “No et preguntis que pot fer el meu país per mi, pregunta’t què puc fer jo pel meu país? Això és ser proactiu, això és estar viu, la vida no és tot sort, és esforç, no d’un dia ni d’un any, sinó de molts dies i molts anys. No sempre que sembrem recollim, però no podem recollir sense haver sembrat. El que ens toca, ens toca, doncs posem-hi alegria. Com s’aprèn a ser alegre? Sent agraït, valorant el que tenim abans de perdre-ho. Si no se'ns mor ningú o tenim una malaltia aprop, no podem estar enfonsats. A la gestió comercial o posem bona cara o estem expulsats!!! A la vida la cara que posem ho es tot!!! Les persones funcionen per il•lusions, què tens previst? Si no tens il•lusions busca-te-les, i pensa que lo millor del món és gratis!!! Que el rentaplats es pot posar de gust!!! Que la resta de persones no son coses rares!!!
martes, 10 de noviembre de 2009
QUE LI PASSA A LA BORSA?
Esta alta, baixa o bé? Esta cara, barata, o al just preu? Aquest 2009 els principals valors del IBEX35 s’han revaloritzat més d’un 50%, i això pot ser perquè havia caigut excessivament amb la histèria de la crisi, però també podria haver passat perquè es va reconèixer que anteriorment havia pujat massa amb l’excés de liquiditat d’aquest principi de segle.
Que fem doncs?
El que és bastant clar és que segueix essent un entorn perfecte per a l’especulació, que no és altre cosa que la compra-venda de béns amb l’únic propòsit de beneficiar-se de les variacions en el preu de mercat. Pensem doncs que tindrà comportaments racionals? Per fi arribem a una pregunta que sí en tenim la resposta. No. Des d’aquesta perspectiva o bé ens tenim a nosaltres mateixos com a irracionals o no pensem quan invertim a Borsa.
Resulta que un dels motius de les darreres pujades és que les ingents quantitats de diners que els estats han posat en circulació per tornar a arrencar la roda de l’economia ha anat a la Borsa. Els estats quan volen augmentar la liquiditat del sistema, dóna diner barat als agents, principalment als bancs, però ara aquests enlloc de complir la seva funció i donar crèdits, espantats com estan es guarden els diners perquè creuen que no els recuperarien o almenys no quan ells voldrien disposar-ne. Per treure’n rendiment d’aquests diners que s’han quedat han anat a la Borsa a guardar-los temporalment.
En tant sols 9 mesos el petroli ha tornat a pujar un 78%, després dels detalls descrits no cal dir si ens trobem en un altre mercat d’especulació ferotge, però no hem de pensar que la solució als mals colaterals del lliure mercat sigui la regulació, o la imposició de normes, perquè als mercats, com més administració hi ha pel mig, menys eficients son, per tant hem de seguir jugant a aquest joc.
Així doncs potser és de tenir seny el fet de deixar de comprar i vendre accions o invertir en fons d’inversió de matèries primeres per part dels particulars com tu i com jo...
IBEX 35: 11.814,00 (-0,02) Valores: ABENGOA 19,990 (+0,86%) | ABERTIS 15,540 (+0,62%) | ACCIONA 89,550 (+2,40%) | ACERINOX 13,600 (-1,38%) | ACS 33,610 (-0,21%) | ARCELORMITTAL 24,160 (-1,55%) | BANCO POPULAR 6,170 (-0,40%) | BANCO SABADELL 4,665 (-0,21%) | BANESTO 8,805 (+0,34%) | BANKINTER 7,345 (-0,74%) | BBVA 12,550 (+1,05%) | BME 23,500 (-0,13%) | CINTRA 7,735 (-0,06%) | CRITERIA 3,410 (+0,29%) | ENAG�S 14,210 (+0,14%) | ENDESA 22,865 (+2,30%) | FCC 28,890 (-0,52%) | FERROVIAL 31,160 (-0,29%) | GAMESA 13,440 (+0,00%) | GAS NATURAL 14,100 (+0,36%) | GRIFOLS 11,505 (+1,46%) | IBERDROLA 6,380 (+0,79%) | IBERDROLA RENOVABLES 3,190 (-0,93%) | IBERIA 1,967 (-1,65%) | INDITEX 42,410 (-2,06%) | INDRA 16,500 (-1,37%) | MAPFRE 3,075 (+0,49%) | OHL 18,590 (-0,56%) | RED EL�CTRICA 35,890 (-0,50%) | REPSOL YPF 18,815 (+0,40%) | SACYR VALLEHERMOSO 10,400 (-0,29%) | SANTANDER 11,400 (-0,65%) | TECNICAS REUNIDAS 37,760 (+0,69%) | TELECINCO 7,425 (-0,60%) | TELEF�NICA 19,550 (+0,05%) | DOW JONES: 10.233,97 (+0,07) Valores: ALCOA 13,250 (-0,67%) | AMERICAN EXPRESS 39,061 (+0,03%) | AT&T 26,300 (-0,15%) | BANK OF AMERICA 15,910 (+0,89%) | BOEING 50,672 (-1,32%) | CATERPILLAR 59,815 (-0,31%) | CHEVRON TEXACO 77,910 (+0,32%) | CISCO SYSTEMS 23,690 (-1,25%) | COCA-COLA 56,020 (+0,97%) | DU PONT 33,540 (-3,09%) | EXXON MOBIL 72,970 (+0,16%) | GENERAL ELECTRIC 15,620 (-1,45%) | HEWLETT-PACKARD 49,830 (-0,32%) | HOME DEPOT 26,700 (-0,41%) | IBM 126,520 (+0,41%) | INTEL 19,580 (+0,62%) | JOHNSON & JOHNSON 61,300 (+0,91%) | JP MORGAN CHASE 43,730 (-1,40%) | KRAFT FOODS A 26,840 (+1,17%) | MCDONALDS 62,220 (-0,67%) | MERCK 33,701 (+0,81%) | MICROSOFT 29,080 (+0,31%) | PFIZER 17,570 (+0,80%) | PROCTER & GAMBLE 62,200 (+0,57%) | ST. PAUL TRV 53,900 (+0,56%) | UNITED TECHNOLOGIES 66,740 (+0,02%) | VERIZON 30,310 (+0,46%) | WAL-MART 52,071 (+0,14%) | WALT DISNEY 29,050 (+0,17%) | 3M 77,830 (+0,82%) |
Que fem doncs?
El que és bastant clar és que segueix essent un entorn perfecte per a l’especulació, que no és altre cosa que la compra-venda de béns amb l’únic propòsit de beneficiar-se de les variacions en el preu de mercat. Pensem doncs que tindrà comportaments racionals? Per fi arribem a una pregunta que sí en tenim la resposta. No. Des d’aquesta perspectiva o bé ens tenim a nosaltres mateixos com a irracionals o no pensem quan invertim a Borsa.
Resulta que un dels motius de les darreres pujades és que les ingents quantitats de diners que els estats han posat en circulació per tornar a arrencar la roda de l’economia ha anat a la Borsa. Els estats quan volen augmentar la liquiditat del sistema, dóna diner barat als agents, principalment als bancs, però ara aquests enlloc de complir la seva funció i donar crèdits, espantats com estan es guarden els diners perquè creuen que no els recuperarien o almenys no quan ells voldrien disposar-ne. Per treure’n rendiment d’aquests diners que s’han quedat han anat a la Borsa a guardar-los temporalment.
En tant sols 9 mesos el petroli ha tornat a pujar un 78%, després dels detalls descrits no cal dir si ens trobem en un altre mercat d’especulació ferotge, però no hem de pensar que la solució als mals colaterals del lliure mercat sigui la regulació, o la imposició de normes, perquè als mercats, com més administració hi ha pel mig, menys eficients son, per tant hem de seguir jugant a aquest joc.
Així doncs potser és de tenir seny el fet de deixar de comprar i vendre accions o invertir en fons d’inversió de matèries primeres per part dels particulars com tu i com jo...
IBEX 35: 11.814,00 (-0,02) Valores: ABENGOA 19,990 (+0,86%) | ABERTIS 15,540 (+0,62%) | ACCIONA 89,550 (+2,40%) | ACERINOX 13,600 (-1,38%) | ACS 33,610 (-0,21%) | ARCELORMITTAL 24,160 (-1,55%) | BANCO POPULAR 6,170 (-0,40%) | BANCO SABADELL 4,665 (-0,21%) | BANESTO 8,805 (+0,34%) | BANKINTER 7,345 (-0,74%) | BBVA 12,550 (+1,05%) | BME 23,500 (-0,13%) | CINTRA 7,735 (-0,06%) | CRITERIA 3,410 (+0,29%) | ENAG�S 14,210 (+0,14%) | ENDESA 22,865 (+2,30%) | FCC 28,890 (-0,52%) | FERROVIAL 31,160 (-0,29%) | GAMESA 13,440 (+0,00%) | GAS NATURAL 14,100 (+0,36%) | GRIFOLS 11,505 (+1,46%) | IBERDROLA 6,380 (+0,79%) | IBERDROLA RENOVABLES 3,190 (-0,93%) | IBERIA 1,967 (-1,65%) | INDITEX 42,410 (-2,06%) | INDRA 16,500 (-1,37%) | MAPFRE 3,075 (+0,49%) | OHL 18,590 (-0,56%) | RED EL�CTRICA 35,890 (-0,50%) | REPSOL YPF 18,815 (+0,40%) | SACYR VALLEHERMOSO 10,400 (-0,29%) | SANTANDER 11,400 (-0,65%) | TECNICAS REUNIDAS 37,760 (+0,69%) | TELECINCO 7,425 (-0,60%) | TELEF�NICA 19,550 (+0,05%) | DOW JONES: 10.233,97 (+0,07) Valores: ALCOA 13,250 (-0,67%) | AMERICAN EXPRESS 39,061 (+0,03%) | AT&T 26,300 (-0,15%) | BANK OF AMERICA 15,910 (+0,89%) | BOEING 50,672 (-1,32%) | CATERPILLAR 59,815 (-0,31%) | CHEVRON TEXACO 77,910 (+0,32%) | CISCO SYSTEMS 23,690 (-1,25%) | COCA-COLA 56,020 (+0,97%) | DU PONT 33,540 (-3,09%) | EXXON MOBIL 72,970 (+0,16%) | GENERAL ELECTRIC 15,620 (-1,45%) | HEWLETT-PACKARD 49,830 (-0,32%) | HOME DEPOT 26,700 (-0,41%) | IBM 126,520 (+0,41%) | INTEL 19,580 (+0,62%) | JOHNSON & JOHNSON 61,300 (+0,91%) | JP MORGAN CHASE 43,730 (-1,40%) | KRAFT FOODS A 26,840 (+1,17%) | MCDONALDS 62,220 (-0,67%) | MERCK 33,701 (+0,81%) | MICROSOFT 29,080 (+0,31%) | PFIZER 17,570 (+0,80%) | PROCTER & GAMBLE 62,200 (+0,57%) | ST. PAUL TRV 53,900 (+0,56%) | UNITED TECHNOLOGIES 66,740 (+0,02%) | VERIZON 30,310 (+0,46%) | WAL-MART 52,071 (+0,14%) | WALT DISNEY 29,050 (+0,17%) | 3M 77,830 (+0,82%) |
miércoles, 14 de octubre de 2009
3 CAPS
El cap de JPMorgan diu que si els analistes sabessin predir el que passarà no es dedicarien a vendre anàlisi ni explicar què creuen que passarà sinó que estarien comprant i venent accions. Volen tallar al coll als culpables de la crisi, hi ha qui diu que son els analistes, per mi això seria com matar al missatger, ja que no son més que agents intermediaris del col.lectiu financer. D’aquesta crisi se n’ha d’extreure que no se’ls ha de fer cas, i el mateix passa amb els auditors. No els censurem, pobrets, van tot el dia arreglats amb corbata mirant els números d’empreses que no són seves, que no saben com funcionen ni com es gestionen.
El cap d’ Standard & Poor's diu que els preus del mercat immobiliari al nostre país encara baixaran més abans d’ajustar-se al nivell d’ingressos mig del ciutadà. La correcció continua doncs malgrat que els mitjans intentin transmetre la idea que ja estaria. Perquè sinó segueixen les caixes les fusions? perquè tants xucladors de sang renuncien al seu càrrec i sou en pro d’unions? Doncs perquè o bé es fusionen o bé no tindran ni per pagar els sous els propers mesos…El sector financer ja sabia que s’estava ficant en un forat negre, la gent del carrer avui sap molts termes econòmics que fa dos anys no sabia, però els propis banquers que ja sabien economia fa dos anys, veien que s’estaven prenent riscos amb productes estructurats de difícil recuperació de la inversió. El problema era que el si el mercat premiava amb pujades de borsa alguns bancs que compraven productes de màxim risc, els altres també ho havien de fer o es quedaven al marge de la festa alcista.
El meu cap i la cançó de l’Hug em diu que la gent té por. Pocs éssers son capaços de parlar amb veu pròpia, d’escollir amb independència dels altres. Si en una dinàmica de grups els sis primers responen A, la setena persona que anava a respondre B perquè sabia amb certesa que lo correcte era B, respon A. La por a perdre és una por irracional que ataca a la majoria de persones a l’hora d’escollir. Els mercats coneixen aquesta psicologia humana i hi juguen per influenciar-los tan com poden. Si a un producte A li poso un preu de 10, al B un preu de 15, i A+B també li poso 15, en un 90% agafaràs la tercera opció. I com aquesta 1000 jugades que ens fan diàriament...
El cap d’ Standard & Poor's diu que els preus del mercat immobiliari al nostre país encara baixaran més abans d’ajustar-se al nivell d’ingressos mig del ciutadà. La correcció continua doncs malgrat que els mitjans intentin transmetre la idea que ja estaria. Perquè sinó segueixen les caixes les fusions? perquè tants xucladors de sang renuncien al seu càrrec i sou en pro d’unions? Doncs perquè o bé es fusionen o bé no tindran ni per pagar els sous els propers mesos…El sector financer ja sabia que s’estava ficant en un forat negre, la gent del carrer avui sap molts termes econòmics que fa dos anys no sabia, però els propis banquers que ja sabien economia fa dos anys, veien que s’estaven prenent riscos amb productes estructurats de difícil recuperació de la inversió. El problema era que el si el mercat premiava amb pujades de borsa alguns bancs que compraven productes de màxim risc, els altres també ho havien de fer o es quedaven al marge de la festa alcista.
El meu cap i la cançó de l’Hug em diu que la gent té por. Pocs éssers son capaços de parlar amb veu pròpia, d’escollir amb independència dels altres. Si en una dinàmica de grups els sis primers responen A, la setena persona que anava a respondre B perquè sabia amb certesa que lo correcte era B, respon A. La por a perdre és una por irracional que ataca a la majoria de persones a l’hora d’escollir. Els mercats coneixen aquesta psicologia humana i hi juguen per influenciar-los tan com poden. Si a un producte A li poso un preu de 10, al B un preu de 15, i A+B també li poso 15, en un 90% agafaràs la tercera opció. I com aquesta 1000 jugades que ens fan diàriament...
jueves, 8 de octubre de 2009
LA FELICITAT
Els de Gallup diuen que la felicitat disminueix entre els 35 i els 45 anys. Així que els nostres contemporanis ens trobem de ple en el pitjor moment de la nostra vida, sense saber-ho i sense escollir-ho, això és el que diuen les estadístiques. Sovint publiquen als diaris que el nostre país és dels que millor es viu del món. Aquest setembre a Alemania vaig poder sentir un altre aire, una higiene externa, un nivel superior. Suissa i Dinamarca son els dos millors països segons les enquestes.
La Felicitat es un estat d’anim caracteritzat per dotar a la personalitat de qui la poseeix un enfocament del medi positiu. Es defineix com una condició interna de satisfacció i alegría segons la wikipedia. L’error no és Font d’infelicitat ans al contrari.
La Felicitat la perseguim corrent encara que només la sentim quan parem. Per sentir-la o correm molt per parar després o sóm un gurú extraterrestre o un millonari ben format.
La Felicitat és més present quan manca que quan és aprop, extranyament. Aristotil va dir que els diners no porten la felicitat però en són una condició necessària, amb ells és més fácil. La majoria de persones del planeta se senten felices, la majoria de gent pensa que es troba per sobre del nivel mig de felicitat, es puntuen millor a si mateixos que als que els envolten!
Els avis somriuen més que els joves perquè malgrat la manca d’expectatives han après a acceptar-se i disfrutar de les petites coses. Ja no esperem que les coses canviin, saben que els canvis a la vida són els que hom pot fer en si mateix, fora d’aquests ja no hi haurà la gran millora ni revolució. Son propietaris d’ells mateixos, son independents. En canvi nosaltres som esclaus dels nostres superiors o dels nostres clients. Si bé les estadístiques diuen que l’autònom és més feliç que el subordinat, aquesta és una dada que m’agradaria contrastar perquè sovint els comentaris i opinions no van en aquest sentit.
lunes, 28 de septiembre de 2009
POBRES POBRES – POR POR
Diumenge 27 de setembre a les 8:00 del matí recent tornat de Puigcerdà vaig al quiosc i demano La Vanguardia, Pais, Expansión, Dossier Econòmic i algun diari més. De seguida veig que he fet una bona inversió, doncs amb la visió global es veu clarament que no notarem la pujada d’impostos, tranquils amics meus, com si res. Resulta que al PSOE els agrada criticar als rics, però els hi tenen por, i aproven una pujada d’impostos que afecta principalment als pobres. Calculo que els afectarà uns 600 €/any, 400 directes del IRPF i 200 per IVA. Sis cents sobre una renta neta d’onze mil resulta més d’un 5% de pèrdua de poder adquisitiu. Als rics se’ls apuja tres punts (del 18% al 21%) les rendes de l’estalvi, això i res és el mateix, cap problema, molt bé Schumacher!!! Ah, i se’ls ocórrer abaratir l’impost de societats, molt macos, com que ara les empreses no guanyen diners, queden bé sense perdre-hi res, aquestes són les coses que té la política.
I els industrials i assimilats que patien amb aquesta crisi ja poden respirar tranquils, no han de tenir por, han de seguir treballant, cada dia una mica més que el dia abans, reinventant-se constantment, redissenyant a cada moment. Els països asiàtics sempre seran la nostra competència però sempre tindrem armes per vencer-los. Els que han de tenir por son els comerciants, que no veuen com internet s’està emportant les seves vendes a una velocitat que no els permet veure-ho ni reaccionar. Amazon ja ven de tot, Walmart s’està especialitzant, target.com, bestbuy.com, homedepot.com, coolandtrends.com son els noms del futur pels americans i pels europeus que aviat no mirarem on està la web on comprem. Sense por, posicionant-nos en llocs estratègics, lluny de la paràlisi, amb seguretat i moviments concrets és quan al final podrem tornar a dibuixar un somriure als nostres llavis...
I els industrials i assimilats que patien amb aquesta crisi ja poden respirar tranquils, no han de tenir por, han de seguir treballant, cada dia una mica més que el dia abans, reinventant-se constantment, redissenyant a cada moment. Els països asiàtics sempre seran la nostra competència però sempre tindrem armes per vencer-los. Els que han de tenir por son els comerciants, que no veuen com internet s’està emportant les seves vendes a una velocitat que no els permet veure-ho ni reaccionar. Amazon ja ven de tot, Walmart s’està especialitzant, target.com, bestbuy.com, homedepot.com, coolandtrends.com son els noms del futur pels americans i pels europeus que aviat no mirarem on està la web on comprem. Sense por, posicionant-nos en llocs estratègics, lluny de la paràlisi, amb seguretat i moviments concrets és quan al final podrem tornar a dibuixar un somriure als nostres llavis...
jueves, 17 de septiembre de 2009
POLÍTICA ECONÒMICA
Estem ja a la prèvia del 2010, un horitzó tan llunyà que ja ha arribat. Estem enmig d’una crisi que com a mínim és econòmica, financera i social. Altres civilitzacions han caigut col.lapsades per elles mateixes. Catalunya, Europa i la resta de continents sembla que no entraran en fase terminal però això no vol dir que no hi puguin entrar. Perquè s’ha tapat el forat amb diners públics però no s’ha arreglat el problema. Així que algun banquer pensi que ningú el mira, tornarà a agafar un manat de diners que potser es troben a faltar en el sistema. Un sistema que s’està sobrecarregant de funcionaris, persones molt criticades que només intenten guanyar-se la vida. Potser els economistes haurien d’acostar a la societat el model econòmic que explica qui i com es genera la riquesa, per calcular la massa mínima industrial que manté a un país. Intueixo que aquesta massa critica esta sota mínims al nostre país. Preocupat per l’evolució dels aconteixements cal buscar potencials causes dels efectes que estem comentant. Potser cadascú de nosaltres podem fer petits gestos però segur que els polítics en poden fer de grans. Potser caldria escurçar o allargar els períodes d’eleccions, per tal que una mesura impopular no suposés tan temps de càstig o més temps per recollir els resultats. Potser el problema no sigui sinó la forma d’organitzar els partits. Seguim amb les mateixes formes del segle XX, dretes i esquerres. Tot i que avui la dreta no defensa el capital ni l’esquerra el treballador. El mètode Cartesià pot ser bo per reconstruir el mapa polític mundial, començar de zero. El binomi dreta-esquerra és massa simple per la complexitat actual. El partit Verd cada dia té més pes, perquè cada dia més persones es preocupen del futur, però ells tampoc saben desfer-se del problema i han caigut a l’esquerra. Hi ha gent que vol fer coses però no s’acaben de trobar els acords necessaris. Caldria crear un partit impossible que necessitaria molts vots però que després prendria mesures doloroses i la gent sense veure el llarg plaç, el castigaria. Avui que la política ha perdut una de les seves millors derivades, el “Minoria Absoluta” de l’exitosa RAC1, només podem somniar en que els que ens han posat en aquesta crisi ens hi treguin, i això sí, els altres a seguir treballant cada dia més.
jueves, 27 de agosto de 2009
Septiembre será mejor
Como es Vacaciones lanzamos unas perogrulladas que nunca van mal, lee atentamente, como espero habrás leído la trilogía del traspasado Stieg Larsson: http://www.facebook.com/pages/Stieg-Larsson-Ediciones-Destino/78492547659
A quien miente, lo adoran; a quien dice la verdad, lo ahorcan
Aunque un año venga mal, no dejes de sembrar
Con sacrificio puede ser que logres poco, pero sin sacrificio es seguro que no lograrás nada. Cuando decides dar poca importancia a un problema, se reduce por sí solo
Educad a los niños, y no será necesario castigar a los hombres
El 96% de nuestros temores no se cumple nunca
El pesimismo conduce a la debilidad; el optimismo, al poder
El premio de una buena acción es haberla hecho
El saber y la razón hablan; la ignorancia y el error gritan
El verdadero buscador crece y aprende, y descubre que siempre es el principal responsable de lo que sucede
Eres tan joven como tu fe. Tan viejo como tu duda. Tan joven como tu confianza en ti mismo. Tan joven como tu esperanza. Tan viejo como tu abatimiento
Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio
Está aceptado que el optimismo mejora la salud, pero se ha comprobado además que la actitud de agradecimiento hacia los demás y hacia la existencia en general también repercute en una mejora de calidad de vida
A quien miente, lo adoran; a quien dice la verdad, lo ahorcan
Aunque un año venga mal, no dejes de sembrar
Con sacrificio puede ser que logres poco, pero sin sacrificio es seguro que no lograrás nada. Cuando decides dar poca importancia a un problema, se reduce por sí solo
Educad a los niños, y no será necesario castigar a los hombres
El 96% de nuestros temores no se cumple nunca
El pesimismo conduce a la debilidad; el optimismo, al poder
El premio de una buena acción es haberla hecho
El saber y la razón hablan; la ignorancia y el error gritan
El verdadero buscador crece y aprende, y descubre que siempre es el principal responsable de lo que sucede
Eres tan joven como tu fe. Tan viejo como tu duda. Tan joven como tu confianza en ti mismo. Tan joven como tu esperanza. Tan viejo como tu abatimiento
Es más fácil ver la paja en el ojo ajeno, que la viga en el propio
Está aceptado que el optimismo mejora la salud, pero se ha comprobado además que la actitud de agradecimiento hacia los demás y hacia la existencia en general también repercute en una mejora de calidad de vida
viernes, 17 de julio de 2009
MP & ENERGIA
El sector de los plásticos está viendo como cambia su statu quo a toda velocidad. General Electric se vende a Sabic, Lustran Polymers vende a Ineos, y Lanxess reorganiza sus negocios de Polímeros. El cierre de plantas de transformación en Europa está en la base de toda la reordenación de los fabricantes de materias primas. La industria plástica en Europa está compuesta por unas 25.000 empresas que generan cerca de un millón de empleos y facturan unos de cien mil millones de euros.
Los esfuerzos de los fabricantes se orientan hacia alcanzar ahorros significativos en el consumo de energía, y una mayor eficiencia en el uso de la misma. Para ello requieren acciones desde tres ámbitos diferentes: buenas prácticas, uso de nuevas tecnologías y la utilización de materias primas de mejor desempeño durante el procesamiento. La industria del plástico consume energía del siguiente modo:
60% es consumida por los equipos de procesamiento (75%motor/25%calefaccion)
17% por los compresores del sistema de aire comprimido
10% en acondicionamiento ambiental
8% en iluminación
5% en las aguas de refrigeración.
Desde principio de año se aprecia una reducción de precios de las materias primas: El Polietileno ha visto como caía en picado después de subidas astronómicas estando en 1,25€/kg el virgen y 0,50€/kg el reciclado, el Polipropileno se encuentra sobre 1,50€/kg Virgen y 0,60€/kg el reciclado, el ABS se encuentra sobre 1,70€/kg Virgen y 0,90€/kg el reciclado, el PC se encuentra sobre 2,60€/kg Virgen y 0,95€/kg el reciclado, el PBT se encuentra sobre 2,20€/kg Virgen procedente de Asia y sobre 3,50€/kg Virgen Europeo.
Los esfuerzos de los fabricantes se orientan hacia alcanzar ahorros significativos en el consumo de energía, y una mayor eficiencia en el uso de la misma. Para ello requieren acciones desde tres ámbitos diferentes: buenas prácticas, uso de nuevas tecnologías y la utilización de materias primas de mejor desempeño durante el procesamiento. La industria del plástico consume energía del siguiente modo:
60% es consumida por los equipos de procesamiento (75%motor/25%calefaccion)
17% por los compresores del sistema de aire comprimido
10% en acondicionamiento ambiental
8% en iluminación
5% en las aguas de refrigeración.
Desde principio de año se aprecia una reducción de precios de las materias primas: El Polietileno ha visto como caía en picado después de subidas astronómicas estando en 1,25€/kg el virgen y 0,50€/kg el reciclado, el Polipropileno se encuentra sobre 1,50€/kg Virgen y 0,60€/kg el reciclado, el ABS se encuentra sobre 1,70€/kg Virgen y 0,90€/kg el reciclado, el PC se encuentra sobre 2,60€/kg Virgen y 0,95€/kg el reciclado, el PBT se encuentra sobre 2,20€/kg Virgen procedente de Asia y sobre 3,50€/kg Virgen Europeo.
miércoles, 8 de julio de 2009
HAMBRE Y DINERO
Los últimos estudios y varias evidencias en los países pobres revelan que el cambio climático puede ser la tragedia humana de este siglo. Las alteraciones climáticas están destrozando las cosechas y provocando la expansión del hambre. Una nueva investigación basada en entrevistas a agricultores de quince países diferentes en todo el mundo revela cómo las estaciones meteorológicas, que antes eran estables, ahora están cambiando y las lluvias están desapareciendo. Agricultores de Bangladesh, Uganda y Nicaragua ya no pueden confiar en la experiencia agrícola acumulada durante generaciones, sino que se enfrentan año tras año a cosechas perdidas. El ascenso de las temperaturas impedirá el trabajo al mismo ritmo en los días calurosos del verano, con graves perjuicios para la economía en general. Ciudades tropicales como Delhi podrían sufrir un descenso en la productividad laboral del 30%. Muchos científicos, según Intermon, no creen que el mundo pueda limitar el calentamiento global a 2ºC porque no creen que los políticos tengan la voluntad de acordar las reducciones necesarias de emisiones contaminantes. Se considera dos grados como “económicamente aceptable” para los países industrializados, y sin embargo este escenario significaría un futuro devastador para 660 millones de personas. Como es posible que en el momento de máxima riqueza mundial exista tanta pobreza?
El G8 reunidos en Italia, tiene “el cambio climático y la seguridad alimentaria” un lugar destacado en la agenda, pero ya en el año 2000 los “objetivos del milenio” de las naciones unidas, se propusieron firmemente mejorar en este aspecto, pues bien, hasta hoy no sólo no se ha mejorado sino que se ha empeorado. Porque?
Porque nuestro sistema económico y social mira de ser más humano pero también más rentable, y lo segundo se como lo primero, el deseo de enriquecerse pasa por encima de lo humano y acaba siendo inhumano y antisocial. Y de quién es la culpa?
Pues de cada uno de nosotros, se está viendo o redescubriendo que lo que manda es el dinero, nuestro dinero. Resulta que nuestra caja de ahorros está financiando las más de cuarenta guerras que se están librando hoy en el mundo. Como es esto posible? Las finanzas se han globalizado, nuestras inversiones se meten dentro de fondos de inversión , y estos dentro de otros hasta que nadie sabe dónde está nuestro dinero, pero este ha ido a parar a inversiones realmente rentables, que es lo que exigimos cuando lo depositamos. Nada hay más rentable que financiar guerras, con paraísos fiscales que blanquean dinero de la droga, además de financiar otros negocios ilícitos o ilegales. Que puedo hacer yo?
Controlar mi dinero, nuestro dinero es nuestra fuerza, ya es hora de conocerlo y controlarlo, pues la única salida es nuestra implicación, si no nos complicamos en la vida no arreglaremos nada. No tiene sentido que España exporte 1000 toneladas de patatas a Alemania y Alemania exporte 1000 toneladas de patatas a España, esto es de locos y tiene un coste ecológico elevadísimo que no esta pagando nadie más que el mundo entero, en emisiones de CO2, etc. Es hora de revisar el comercio y las finanzas para volver a dar sentido a cada cosa y cada cosa en su sitio. Deberíamos comprar sólo en tiendas de comercio justo o de productos ecológicos, porque todo lo demás no es sostenible a largo plazo.
El G8 reunidos en Italia, tiene “el cambio climático y la seguridad alimentaria” un lugar destacado en la agenda, pero ya en el año 2000 los “objetivos del milenio” de las naciones unidas, se propusieron firmemente mejorar en este aspecto, pues bien, hasta hoy no sólo no se ha mejorado sino que se ha empeorado. Porque?
Porque nuestro sistema económico y social mira de ser más humano pero también más rentable, y lo segundo se como lo primero, el deseo de enriquecerse pasa por encima de lo humano y acaba siendo inhumano y antisocial. Y de quién es la culpa?
Pues de cada uno de nosotros, se está viendo o redescubriendo que lo que manda es el dinero, nuestro dinero. Resulta que nuestra caja de ahorros está financiando las más de cuarenta guerras que se están librando hoy en el mundo. Como es esto posible? Las finanzas se han globalizado, nuestras inversiones se meten dentro de fondos de inversión , y estos dentro de otros hasta que nadie sabe dónde está nuestro dinero, pero este ha ido a parar a inversiones realmente rentables, que es lo que exigimos cuando lo depositamos. Nada hay más rentable que financiar guerras, con paraísos fiscales que blanquean dinero de la droga, además de financiar otros negocios ilícitos o ilegales. Que puedo hacer yo?
Controlar mi dinero, nuestro dinero es nuestra fuerza, ya es hora de conocerlo y controlarlo, pues la única salida es nuestra implicación, si no nos complicamos en la vida no arreglaremos nada. No tiene sentido que España exporte 1000 toneladas de patatas a Alemania y Alemania exporte 1000 toneladas de patatas a España, esto es de locos y tiene un coste ecológico elevadísimo que no esta pagando nadie más que el mundo entero, en emisiones de CO2, etc. Es hora de revisar el comercio y las finanzas para volver a dar sentido a cada cosa y cada cosa en su sitio. Deberíamos comprar sólo en tiendas de comercio justo o de productos ecológicos, porque todo lo demás no es sostenible a largo plazo.
miércoles, 17 de junio de 2009
MACROECONOMIA + MARKETING
A punt de començar l’estiu, deixem enrere uns mesos plens de notícies econòmiques. Ara potser comencem a veure i creure el que ha passat, el que ens ha quedat i el que vindrà. Hem viscut una crisi de solvència sense precedents, que gràcies a les actuacions governamentals sembla que s’ha superat, però ens ha deixat una crisi de liquiditat que trigarem bastant a recuperar, i per aconseguir-ho caldrà sacrificar entitats financeres.
Sembla que estem davant d’una crisi de demanda, ja que a la recessió s’hi suma deflació. Amb els dèficits assolits només queda un camí, fomentar i augmentar l’estalvi, reformes estructurals: Reformar el mercat laboral, el sistema impositiu, el sector públic, el sistema financer, etc. Torna a ser l’hora de la competitivitat, que sense opció a devaluacions, queda limitat a reduir salaris. Caldrà reduir tot el que sigui per ajustar els costos empresarials. Els augments de productivitat provindran de nous processos més que de noves màquines, centrem-nos-hi per tal de ser els primers en reorganitzar-se per aquest nou món.
Amb aquesta conjuntura es posa de manifest la importància de cuidar el client, de conèixer-lo. Les grans companyies gasten el 80% del seu pressupost en captar nous clients i només el 20% en mantenir als actuals, la qual cosa no m’agrada gaire. Poques empreses com Amazon o Moldiplast tenen com a prioritat cuidar el client al màxim, primer solucionen el problema i després pregunten què va passar, on, quan, com, etc. Quanta més connexió, menys controlem la nostra marca, per això és més important que mai ésser consistent, perquè no se’ns carreguin els stakeholders com son els diaris, facebook, vozavi, ciao!, ...
Ens trobem en un entorn contradictori: individualista alhora que som d’una xarxa social, som consumidors híbrids perquè anem amb un tros de Mercedes a comprar a l’Ikea, perquè busquem valor a cada compra, l’experiència de compra és molt més que la compra, si quan arribes a casa amb alguna cosa nova, veus que no funciona o hi ha algun problema, aleshores necessites seguir disfrutant del producte quan telefonis al servei tècnic o tornis a la tenda a canviar-lo. Per això hem de tenir pensades les respostes que donarem als clients quan apareixin els problemes que hem de saber anticipar. Per preveure-ho i també descobrir què agrada al consumidor, les empreses cada dia contractes més “freakies” per fer tests, així el disseny nou ja se sap que encaixa amb el que el consumidor està esperant. Per això cal escriure i explicar on està el nord al 100% dels recursos humans de cada organització, perquè tots son susceptibles de trobar-se en un touch point, o moment de la veritat, que és el contacte d’un treballador amb un client. Els Recursos humans han d’estar alineats amb l’estratègia de l’Empresa.
Sembla que estem davant d’una crisi de demanda, ja que a la recessió s’hi suma deflació. Amb els dèficits assolits només queda un camí, fomentar i augmentar l’estalvi, reformes estructurals: Reformar el mercat laboral, el sistema impositiu, el sector públic, el sistema financer, etc. Torna a ser l’hora de la competitivitat, que sense opció a devaluacions, queda limitat a reduir salaris. Caldrà reduir tot el que sigui per ajustar els costos empresarials. Els augments de productivitat provindran de nous processos més que de noves màquines, centrem-nos-hi per tal de ser els primers en reorganitzar-se per aquest nou món.
Amb aquesta conjuntura es posa de manifest la importància de cuidar el client, de conèixer-lo. Les grans companyies gasten el 80% del seu pressupost en captar nous clients i només el 20% en mantenir als actuals, la qual cosa no m’agrada gaire. Poques empreses com Amazon o Moldiplast tenen com a prioritat cuidar el client al màxim, primer solucionen el problema i després pregunten què va passar, on, quan, com, etc. Quanta més connexió, menys controlem la nostra marca, per això és més important que mai ésser consistent, perquè no se’ns carreguin els stakeholders com son els diaris, facebook, vozavi, ciao!, ...
Ens trobem en un entorn contradictori: individualista alhora que som d’una xarxa social, som consumidors híbrids perquè anem amb un tros de Mercedes a comprar a l’Ikea, perquè busquem valor a cada compra, l’experiència de compra és molt més que la compra, si quan arribes a casa amb alguna cosa nova, veus que no funciona o hi ha algun problema, aleshores necessites seguir disfrutant del producte quan telefonis al servei tècnic o tornis a la tenda a canviar-lo. Per això hem de tenir pensades les respostes que donarem als clients quan apareixin els problemes que hem de saber anticipar. Per preveure-ho i també descobrir què agrada al consumidor, les empreses cada dia contractes més “freakies” per fer tests, així el disseny nou ja se sap que encaixa amb el que el consumidor està esperant. Per això cal escriure i explicar on està el nord al 100% dels recursos humans de cada organització, perquè tots son susceptibles de trobar-se en un touch point, o moment de la veritat, que és el contacte d’un treballador amb un client. Els Recursos humans han d’estar alineats amb l’estratègia de l’Empresa.
lunes, 8 de junio de 2009
BALANCES, CAIXES i ELECCIONS
Es una llàstima que la majoria de persones no coneixen els conceptes pels quals es mouen les relacions entre països, encara ho és més que no ho coneixin els polítics. Els desequilibris de les balances de pagaments no son sostenibles a llarg plaç, no podem pensar que sortirem d’una crisi quan seguim tenint immensos fluxes d’estalvi de països pobres cap a països rics. Els desequilibris o es corregeixen o es converteixen en problemes. La balança de pagaments és el registre sistemàtic de les transaccions entre un país i la resta. Està composada de dos balances que son la de Compte corrent, que comptabilitza els fluxes de béns i serveis (importacions-exportacions) més les rentes i remeses d’un banda, i la Balança de Compte de capitals, que comptabilitza inversions directes i indirectes (entrades-sortides), de l’altre. Finalment els bancs nacionals tenen una balança per quadrar els comptes on també apareixen augments i disminucions de reserves. I les transaccions financeres haurien d’estar relacionades amb l’economia real (PIB), no té sentit que hi hagi quatre unitats monetàries en operacions financeres per cada unitat monetària al mercat de productes i serveis. Hi ha un sistema financer internacional que no funciona, però tampoc funciona el sistema monetari internacional i és per culpa d’institucions internacionals menys fortes que els països involucrats. Em sembla que des de Helmut Kohl cap polític té la categoria ni la convicció de renunciar a poder per donar-lo a institucions supranacionals.
Es una llàstima que les entitats financeres també depenguin dels polítics. Com poden posar historiadors, filòlegs i altres professionals a gestionar? Els posen a operar malalts? Què saben de gestió? Probablement saben més que la resta de moltes coses, però la gestió és possible amb el domini de conceptes com els que estudien els economistes, MBA’s i alguns més. Passades les eleccions suposo que estem a punt de veure com es força la fusió de Caixes al nostre país. S’ha esperat a passar les eleccions però no s’esperarà més. Les Caixes han estat les oficines de col•locació dels amics i dels favors polítics, ara potser començaran a racionalitzar-se i dimensionar-se segons les necessitats del mercat.
Es una llàstima que els partits polítics no siguin el que haurien de ser, no treballin netament per les persones. Dins dels partits hi ha experts en perseguir i aconseguir vots, sense importar si s’està beneficiant o perjudicant a la societat en general.
El dia 7 de juny vam anar a votar el Parlament Europeu, sense ganes, sense il•lusió per la política i encara menys pels polítics. El PP va guanyar al PSOE, des del punt de vista empresarial estic content, des del punt de vista personal no. Que poc pinta CiU a Europa, un diputat entre més de set-cents. Quan estudiava el Doctorat en ciències polítiques això m’hauria entristit, quan creia que era a través de la política que podia fer moltes coses i m’hauria afiliat a un partit. Avui em deixa indiferent, ara veig que és a través de cada persona que tenim a prop, en cada moment del dia, que podem fer un món millor...
viernes, 5 de junio de 2009
LIDERANDO
El líder es tal por la forma en que hace las cosas y no por las cosas que hace. El estado emocional del líder tiene efectos rotundos en sus subordinados. Se ha estudiado que cuando dos o tres personas se juntan, sus “almas” se juntan, aunque no se digan nada, al encontrarse cada persona tiene unos biorritmos, pero al cabo de unos minutos se igualan. En toda reunión hay un cierto contagio emocional, ya sea de ánimo o de desánimo, y no olvidemos que el ánimo determina la eficacia laboral. Sonriendo acercamos nuestro sistema límbico al del otro, con beneficios mutuos, mientras que las hormonas del estrés segregadas a la sangre al disgustarse, tardan horas en reabsorberse. Por ello, los líderes deben estar en contacto con sus propias emociones, para conseguir empatía que trae la efectiva comunicación y por tanto ejecución de las cosas. Podemos cambiar hábitos para posteriormente provocar cambios neurológicos. A través de la reflexión uno puede establecer su camino y darse cuenta que tiene más importancia nuestras emociones que nuestro intelecto.
En nuestro curso de Herramientas de Coaching hemos realizado varios ejercicios aplicables a cualquier persona, con o sin la ayuda de un tercero. Realizarse preguntas trascendentales es un camino válido para examinar como estamos. Preguntarse lo que algunos sólo se preguntan en Navidad: Que me gusta de los que me rodean? Que no me gusta? Que me gusta de mi? Que no me gusta? Que me gusta de mi pasado? Que espero de mi futuro? Que no? Uno debe practicar en la dirección de los valores que valora. Uno no cambia de un día para otro, pero todos podemos mejorar, practicando la verdad, evitando las pequeñas mentiras, practicando la escucha, buscando que se esconde detrás de cada persona o comentario. Uno debe rezar, meditar, vaciarse para llenarse. Coaching es inteligencia emocional, es sentido común, es confianza, es motivación, es orden, es análisis, es ser consecuente, es curiosidad, es ser auténtico con uno mismo, es ser intuitivo.
Y todo esto solo puede conseguirse de una manera: Liderando, con voluntad de liderar, humildemente, en positivo, en construcción, con carisma y ética, con capacidad de generar ilusión, asumiendo riesgos, responsabilidades y con sueños. Como en la vida misma, el buen maestro tiene las preguntas adecuadas para sacar al alumno las respuestas deseadas, preguntas potentes, de reflexión, obligando a responder sintéticamente, sin demasiados envolventes.
En nuestro curso de Herramientas de Coaching hemos realizado varios ejercicios aplicables a cualquier persona, con o sin la ayuda de un tercero. Realizarse preguntas trascendentales es un camino válido para examinar como estamos. Preguntarse lo que algunos sólo se preguntan en Navidad: Que me gusta de los que me rodean? Que no me gusta? Que me gusta de mi? Que no me gusta? Que me gusta de mi pasado? Que espero de mi futuro? Que no? Uno debe practicar en la dirección de los valores que valora. Uno no cambia de un día para otro, pero todos podemos mejorar, practicando la verdad, evitando las pequeñas mentiras, practicando la escucha, buscando que se esconde detrás de cada persona o comentario. Uno debe rezar, meditar, vaciarse para llenarse. Coaching es inteligencia emocional, es sentido común, es confianza, es motivación, es orden, es análisis, es ser consecuente, es curiosidad, es ser auténtico con uno mismo, es ser intuitivo.
Y todo esto solo puede conseguirse de una manera: Liderando, con voluntad de liderar, humildemente, en positivo, en construcción, con carisma y ética, con capacidad de generar ilusión, asumiendo riesgos, responsabilidades y con sueños. Como en la vida misma, el buen maestro tiene las preguntas adecuadas para sacar al alumno las respuestas deseadas, preguntas potentes, de reflexión, obligando a responder sintéticamente, sin demasiados envolventes.
jueves, 28 de mayo de 2009
KURZ ARBEIT STATT ENTLASSUNG
Sempre trobarem motius per justificar les accions que prenem. Sempre podem buscar la manera de sentir que fem el que creiem que cal fer, encara que això perjudiqui a un tercer. Sempre és una sort poder comptar amb el consell d’un expert en la matèria que ens ocupa, tot i que sovint els experts no es mullen, també això és una lliçó.
Abans la societat no valorava l’empresari, com que al principi de la revolució industrial es va explotar al treballador, va caldre molt temps i molts canvis socials per recuperar la paritat i no estigmatitzar a l’empresari. Abans un socialista com Karl Marx, no hauria ni somniat amb la jerarquia actual, amb els empresaris sotmesos a la voluntat popular a través d’un sufragi universal en mala hora exalçat.
Ara apreta la crisi, ara cau la producció i els preus, ara es moment de firmar acords interns entre empresaris i treballadors, sense intermediadors que desconeixen l’empresa. Ara s’hauria de poder firmar reduccions de sous, reduccions d’horaris, ERO’s, etc, amb la ratificació de totes les parts i sabent que això no és explotació, és fer el que cal fer.
Polític, estadista i català molt influent, l'ex- President Jordi Pujol, em va demanar el dia 27 que no tanqui l’empresa. Reconeixent que ara toca comprimir-ho tot una mica, i amb una conclusió una mica tonta: Avui tot és important, referint-se a que amb la fluixesa que estem passant, no podem deixar cap aspecte a les casualitats. Cal vigilar a no encallar el vaixell, encara que corri poc, encara que estigui parat, però que no encalli ni se’n vagi a la deriva.
Efectivament si una mesura és necessària serà que és bona. Tot i que amb els recursos escassos, si ajudem a l’automòbil, des ajudem als constructors, etc. És com un llençol curt, si estires cap amunt, falta a baix, i si estires cap a baix, en falta a dalt. No podem saber quant de temps durarà la crisi, però podem saber que quan s’acabi les coses hauran canviat i res serà com abans.
Cal estudiar, cal investigar qui està encertant amb les accions que pren i seguir-lo. Normalment els EEUU reaccionen ràpid i bé davant de les adversitats, a Europa, Alemanya sol tenir un sentit comú, una serietat i un saber fer valorables. També Dinamarca ha engegat una Flexi-seguretat al mercat laboral que els nostres governants haurien de conèixer...i atrevir-se a implementar!
Abans la societat no valorava l’empresari, com que al principi de la revolució industrial es va explotar al treballador, va caldre molt temps i molts canvis socials per recuperar la paritat i no estigmatitzar a l’empresari. Abans un socialista com Karl Marx, no hauria ni somniat amb la jerarquia actual, amb els empresaris sotmesos a la voluntat popular a través d’un sufragi universal en mala hora exalçat.
Ara apreta la crisi, ara cau la producció i els preus, ara es moment de firmar acords interns entre empresaris i treballadors, sense intermediadors que desconeixen l’empresa. Ara s’hauria de poder firmar reduccions de sous, reduccions d’horaris, ERO’s, etc, amb la ratificació de totes les parts i sabent que això no és explotació, és fer el que cal fer.
Polític, estadista i català molt influent, l'ex- President Jordi Pujol, em va demanar el dia 27 que no tanqui l’empresa. Reconeixent que ara toca comprimir-ho tot una mica, i amb una conclusió una mica tonta: Avui tot és important, referint-se a que amb la fluixesa que estem passant, no podem deixar cap aspecte a les casualitats. Cal vigilar a no encallar el vaixell, encara que corri poc, encara que estigui parat, però que no encalli ni se’n vagi a la deriva.
Efectivament si una mesura és necessària serà que és bona. Tot i que amb els recursos escassos, si ajudem a l’automòbil, des ajudem als constructors, etc. És com un llençol curt, si estires cap amunt, falta a baix, i si estires cap a baix, en falta a dalt. No podem saber quant de temps durarà la crisi, però podem saber que quan s’acabi les coses hauran canviat i res serà com abans.
Cal estudiar, cal investigar qui està encertant amb les accions que pren i seguir-lo. Normalment els EEUU reaccionen ràpid i bé davant de les adversitats, a Europa, Alemanya sol tenir un sentit comú, una serietat i un saber fer valorables. També Dinamarca ha engegat una Flexi-seguretat al mercat laboral que els nostres governants haurien de conèixer...i atrevir-se a implementar!
lunes, 25 de mayo de 2009
MADRID
En un entorn immillorable, a l’edifici de Mutua Madrileña del Paseo de la Castellana el professor de Psiquiatria de la universitat de New York, Luis Rojas Marcos i uns teloners, ens van presentar una sèrie de conclusions interessants: Com ara que pertànyer a un grup és un element important a l’hora de superar les adversitats. Les situacions de crisi generen estrés a causa de la por i la desconfiança que transmeten. En aquests períodes, la vulnerabilitat i la incertesa són els sentiments principals.
Un altre aspecte important en temps de crisi és la credibilitat del líder, en aquests moments la ètica guanya importància, per això el líder ha de ser fiable i segur, perquè els altres puguin creure en ell. Una comunicació franca, directa i esperançadora evoca seguretat i cooperació dels altres. Les crisis són menys dures si se’n coneix la veritat, per això cal informar dels detalls i l’evolució dels fets amb més freqüència.
El Management s’ha d’adaptar, les seves branques tenen un pes molt diferent segons si estem en bonança o en temps de crisi. Sense oblidar la resta, ara toca tenir l’ull al departament financer, hem de tenir calculats tots els escenaris possibles, perquè quan un recurs no és escàs no es gestiona, i com més escàs, més toca estudiar-lo.
La Crisi porta una altre conseqüència negativa per la persona, els pensaments automàtics. “Això no té arreglo”, “D’aquí no en sortirà ningú”, ...i això allunya la persona de la felicitat en tant que significa satisfacció amb la vida en general. Satisfacció que s’assoleix tenint més o menys el centre de control de la vida d’un dins d’un mateix. La Crisi commociona l’equilibri físic i mental de l’home. Les persones viuen del seu futur, un 70% del que parlem és sobre el futur, i si aquest el veiem negre aleshores pensem que no controlem la nostra vida i per tant no podem ser feliços.
La Crisi ens fa estudiar l’hipotalèm, ja que regula les emocions, i curiosament abans de pensar, sentim. Aquesta glàndula envia estímols elèctrics a la glandula hipofisi, que està al cervell, i aquesta a les suprarenals que segreguen les substàncies químiques que configuren el nostre estat físic i mental.
La Resiliència és l’acció d’encaixar un impacte i recuperar l’estat anterior sense trencar-se, és la capacitat d’afrontar adversitats i sortir-ne igual o enfortit. Les persones som vulnerables però invencibles, gràcies a les relacions afectives que tenim amb els altres.
Un altre aspecte important en temps de crisi és la credibilitat del líder, en aquests moments la ètica guanya importància, per això el líder ha de ser fiable i segur, perquè els altres puguin creure en ell. Una comunicació franca, directa i esperançadora evoca seguretat i cooperació dels altres. Les crisis són menys dures si se’n coneix la veritat, per això cal informar dels detalls i l’evolució dels fets amb més freqüència.
El Management s’ha d’adaptar, les seves branques tenen un pes molt diferent segons si estem en bonança o en temps de crisi. Sense oblidar la resta, ara toca tenir l’ull al departament financer, hem de tenir calculats tots els escenaris possibles, perquè quan un recurs no és escàs no es gestiona, i com més escàs, més toca estudiar-lo.
La Crisi porta una altre conseqüència negativa per la persona, els pensaments automàtics. “Això no té arreglo”, “D’aquí no en sortirà ningú”, ...i això allunya la persona de la felicitat en tant que significa satisfacció amb la vida en general. Satisfacció que s’assoleix tenint més o menys el centre de control de la vida d’un dins d’un mateix. La Crisi commociona l’equilibri físic i mental de l’home. Les persones viuen del seu futur, un 70% del que parlem és sobre el futur, i si aquest el veiem negre aleshores pensem que no controlem la nostra vida i per tant no podem ser feliços.
La Crisi ens fa estudiar l’hipotalèm, ja que regula les emocions, i curiosament abans de pensar, sentim. Aquesta glàndula envia estímols elèctrics a la glandula hipofisi, que està al cervell, i aquesta a les suprarenals que segreguen les substàncies químiques que configuren el nostre estat físic i mental.
La Resiliència és l’acció d’encaixar un impacte i recuperar l’estat anterior sense trencar-se, és la capacitat d’afrontar adversitats i sortir-ne igual o enfortit. Les persones som vulnerables però invencibles, gràcies a les relacions afectives que tenim amb els altres.
martes, 19 de mayo de 2009
BEYOND
L’economia no va bé. Però al sistema que és la realitat intervenen infinits elements, quins van bé? Estem malament, anem molt malament, i encara podem anar pitjor.
Pensant i actuant erròniament enlloc d’acabar amb els problemes, els ampliem. Hi va haver el debat sobre l’estat de la Nació a Espanya, que només va servir per explicar a les persones amb sentit comú que el govern no farà res per ajudar a sortir dels problemes actuals, un govern esclau d’un electorat efímer, d’uns sindicats paleolítics, i d’uns grups de pressió que no se sap què pressionen. Avui cada col·lectiu mira per ell, però ningú sap cap on camina la globalitat.
S’anuncia un nou model econòmic, però ningú el sap explicar ni definir, la gent preparada no vol parlar de nous paradigmes ja que carregar-se el capitalisme que tanta riquesa i alegries ha portar els darrers cinquanta anys és molt agosarat. Es volen fomentar nous sectors, però això té el problema que aplica a poca massa de població, les Tecnologies de la informació i la Comunicació són avui poc intensives en ma d’obra, això per tant no arregla res.
Que cal fer?
Millorar la competitivitat de la industria:
Més Innovació, més Tecnologia, més disseny, més especialització, més automatització,...
Més coses com aquestes que es podrien promoure sense massa soroll i crearia empreses fortes. Com? Permetent la lliure fusió d’empreses, fent una marc fiscal especial temporal per fomentar aquestes pràctiques.
Reformar el Mercat Laboral:
Acomiadament lliure i percentatge de sou variable.
Als treballadors els ha de quedar clar que cada dia es treballa, cada dia s’han de guanyar el sou, la feina no s’acaba quan firmen el contracte d’ingrés a una empresa, al contrari. Els EEUU no tenen pas tan atur i en canvi treballen molt millor i més flexibles, aprenguem i les coses ens aniran millor a tots.
Pensant i actuant erròniament enlloc d’acabar amb els problemes, els ampliem. Hi va haver el debat sobre l’estat de la Nació a Espanya, que només va servir per explicar a les persones amb sentit comú que el govern no farà res per ajudar a sortir dels problemes actuals, un govern esclau d’un electorat efímer, d’uns sindicats paleolítics, i d’uns grups de pressió que no se sap què pressionen. Avui cada col·lectiu mira per ell, però ningú sap cap on camina la globalitat.
S’anuncia un nou model econòmic, però ningú el sap explicar ni definir, la gent preparada no vol parlar de nous paradigmes ja que carregar-se el capitalisme que tanta riquesa i alegries ha portar els darrers cinquanta anys és molt agosarat. Es volen fomentar nous sectors, però això té el problema que aplica a poca massa de població, les Tecnologies de la informació i la Comunicació són avui poc intensives en ma d’obra, això per tant no arregla res.
Que cal fer?
Millorar la competitivitat de la industria:
Més Innovació, més Tecnologia, més disseny, més especialització, més automatització,...
Més coses com aquestes que es podrien promoure sense massa soroll i crearia empreses fortes. Com? Permetent la lliure fusió d’empreses, fent una marc fiscal especial temporal per fomentar aquestes pràctiques.
Reformar el Mercat Laboral:
Acomiadament lliure i percentatge de sou variable.
Als treballadors els ha de quedar clar que cada dia es treballa, cada dia s’han de guanyar el sou, la feina no s’acaba quan firmen el contracte d’ingrés a una empresa, al contrari. Els EEUU no tenen pas tan atur i en canvi treballen molt millor i més flexibles, aprenguem i les coses ens aniran millor a tots.
miércoles, 13 de mayo de 2009
COACHING … o desenvolupant el lideratge personal 12.05.2009
El Coaching és el procés creatiu de reflexió que té lloc entre un entrenador (coach) i el seu clienta amb l’objectiu d’aprofitar al màxim el seu potencial personal i professional.
Un procés és un seguit de fenòmens pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d'aquest
El Coaching pressuposa al client com a persona creativa, plena de recursos o complerta segons la International Coach Foundation.
Per definició, les responsabilitats del coach son:
Descobrir, clarificar i alinear els objectius dispersos que pugui tenir el client.
Encoratjar al client vers l’auto coneixement.
Fer aflorar solucions i estratègies per al client
El coach ha de proveir una associació permanent dissenyada per ajudar al client a assolir resultats exitosos a la seva vida personal i professional. El coach esta entrenat per escoltar, observar, i personalitzar el seu enfocament a les necessitats del client. El coach ajuda a la gent a millorar les seves competències i a augmentar la seva qualitat de vida.
Diuen que el Coaching no és una teràpia, perquè no pretén curar de res, pretén donar suport, pretén fer créixer a la persona i ajudar-la a desenvolupar-se millor. Personalment penso que depèn de en quins termes entenguem què és una teràpia, depèn també de quina definició donem a les coses i a les persones, qui necessita ajuda? Qui no en necessita? La diferència entre un psiquiatre, un psicòleg, un confessor o un amic conseller pot ser molt gran però també pot ser molt petita. La realitat sovint flueix vers direccions neutrals, fa que una situació alterada per mateixos inputs no provoquin els mateixos outputs. Pretenc justificar que una mateixa persona potser per les seves circumstàncies podria optar per buscar un coach professional o bé per un expert del món de la medicina, i inclús podria donar-se el cas que arribessin a les mateixes conclusions o obtinguessin els mateixos èxits finals.
El coaching també es distancia de la consultoria ja que assumeix que la persona és capaç de generar les seves pròpies solucions, amb el suport del coach. Raons per buscar un coach: Falta de coneixements o competències, poca autoconfiança. Desig d’accelerar algun resultat, manca de claredat d’alguna situació, falta d’equilibri personal-professional o voluntat de identificar les pròpies fortaleses.
El Coaching ens ensenya a fer-nos preguntes, a buscar respostes dins nostre.
Ens ensenya a organitzar-nos, per això ens proposa un disseny de l’Aliança, que no és més que establir unes pautes de funcionament dins de cada grup de persones en el que ens trobem. Segons el grup podrem consensuar uns pactes previs, les normes d’actuació, que normalment seran tals com la Sinceritat, La Puntualitat, El Respecte o La Participació Activa dins el grup...
Ens ensenya a analitzar què hi ha que no es veu en una relació humana: Hi ha esperança, hi ha expectatives, hi ha alegria o por, hi ha ressentiment, hi ha desig ??? Si identifiquem aquestes coses, per sol fet de ser-ne conscients ja transformem la situació i a més som capaços de dirigir-la o alinear-la cap on nosaltres pensem.
Ens ensenya que la gent en general van carregats amb prejudicis o apriorismes, la gent porta una motxilla a l’esquena plena de coses que li pesen, que hauria de descarregar-les però ignora que les porta a sobre o ignora com fer-ho.
Finalment com a exercici cadascú ha de fer una llista amb 30 punts forts de la seva persona!
El Coaching és el procés creatiu de reflexió que té lloc entre un entrenador (coach) i el seu clienta amb l’objectiu d’aprofitar al màxim el seu potencial personal i professional.
Un procés és un seguit de fenòmens pels quals va passant un ésser, o dels quals és causa una acció, i que integren la contínua i progressiva transformació d'aquest
El Coaching pressuposa al client com a persona creativa, plena de recursos o complerta segons la International Coach Foundation.
Per definició, les responsabilitats del coach son:
Descobrir, clarificar i alinear els objectius dispersos que pugui tenir el client.
Encoratjar al client vers l’auto coneixement.
Fer aflorar solucions i estratègies per al client
El coach ha de proveir una associació permanent dissenyada per ajudar al client a assolir resultats exitosos a la seva vida personal i professional. El coach esta entrenat per escoltar, observar, i personalitzar el seu enfocament a les necessitats del client. El coach ajuda a la gent a millorar les seves competències i a augmentar la seva qualitat de vida.
Diuen que el Coaching no és una teràpia, perquè no pretén curar de res, pretén donar suport, pretén fer créixer a la persona i ajudar-la a desenvolupar-se millor. Personalment penso que depèn de en quins termes entenguem què és una teràpia, depèn també de quina definició donem a les coses i a les persones, qui necessita ajuda? Qui no en necessita? La diferència entre un psiquiatre, un psicòleg, un confessor o un amic conseller pot ser molt gran però també pot ser molt petita. La realitat sovint flueix vers direccions neutrals, fa que una situació alterada per mateixos inputs no provoquin els mateixos outputs. Pretenc justificar que una mateixa persona potser per les seves circumstàncies podria optar per buscar un coach professional o bé per un expert del món de la medicina, i inclús podria donar-se el cas que arribessin a les mateixes conclusions o obtinguessin els mateixos èxits finals.
El coaching també es distancia de la consultoria ja que assumeix que la persona és capaç de generar les seves pròpies solucions, amb el suport del coach. Raons per buscar un coach: Falta de coneixements o competències, poca autoconfiança. Desig d’accelerar algun resultat, manca de claredat d’alguna situació, falta d’equilibri personal-professional o voluntat de identificar les pròpies fortaleses.
El Coaching ens ensenya a fer-nos preguntes, a buscar respostes dins nostre.
Ens ensenya a organitzar-nos, per això ens proposa un disseny de l’Aliança, que no és més que establir unes pautes de funcionament dins de cada grup de persones en el que ens trobem. Segons el grup podrem consensuar uns pactes previs, les normes d’actuació, que normalment seran tals com la Sinceritat, La Puntualitat, El Respecte o La Participació Activa dins el grup...
Ens ensenya a analitzar què hi ha que no es veu en una relació humana: Hi ha esperança, hi ha expectatives, hi ha alegria o por, hi ha ressentiment, hi ha desig ??? Si identifiquem aquestes coses, per sol fet de ser-ne conscients ja transformem la situació i a més som capaços de dirigir-la o alinear-la cap on nosaltres pensem.
Ens ensenya que la gent en general van carregats amb prejudicis o apriorismes, la gent porta una motxilla a l’esquena plena de coses que li pesen, que hauria de descarregar-les però ignora que les porta a sobre o ignora com fer-ho.
Finalment com a exercici cadascú ha de fer una llista amb 30 punts forts de la seva persona!
jueves, 7 de mayo de 2009
VERS EL DECREIXEMENT POSITIU - VPD
Avui, que tothom intenta inventar el que ja està inventat, intento aclarir les idees i enmig de la voràgine m’ha vingut el cap què està passant. El món no està boig, l’home no és més que un ésser viu dins un ecosistema:
Hem entrat ja i seguirem dibuixant un nou statu quo, El Decreixement.
El decreixement sorprenent i incomprensible per un home que mai l’ha viscut abans. Un decreixement que ja no es mira negativament, perquè no tot és economia. Occident, o els països del nord, miraven al sud veient uns pobres que eren feliços, que no es suïcidaven. Ningú entenia res ni se sabia com posar en comú les coses bones de cada sistema. La perfección no existeix, pobre frase que justificava l’infinita ignorància que envaeix l’home en els moments dels pensaments importants. No siguem tan cartesians, mirem les realitats circularment, englovant més aspectes, amb perspectiva, tornem a posar a Déu dins dels valors, com a pilar fonamental. Els Diners se’ls pot emportar el vent, es poden cremar, l’economia és un mitja per a la organització de les societats, i prou. Una societat pot avançar en aspectes ecològics, sostenibles, socials. Créixer no és un imperatiu, la frase lliberal de que “fem pujar el nivell del mar i així pujen tant els rics com els pobres” no té sentit, a part de ser falsa, no és justa ni portable a llarg plaç. Perquè la felicitat i el creixement econòmic mai han tingut un comportament lineal, és hora de canviar-ho, i trobar aquests equilibris desitjats però poc estudiats i encara menys perseguits.
M’agradaria fer un partit de professionals solvents (formativamente parlant), amb tots els homes que han deixat la política fastiguejats per l’escòria dels que no saben fer res més que viure i trepitjar-se dins de l’arc parlamentari. Faria un partit amb grans persones, expolitics, jubilats, estudiants i altres persones que han estat fidels als seus ideals per sobre de les coses que els han vingut, perquè això és la política. Ho va dir Aristòtil, la democràcia és dolenta perquè és la decisió d’una majoria desinformada, per això ell preferia una meritocràcia, escullen uns quants preparats a uns altres també preparats.
Vers el decreixement positiu (VDP), aquesta és la nova aposta, el nou objectiu. Com uns hippies del segle XXI, amb idees i amb accions vers els canvis positius.
Hem entrat ja i seguirem dibuixant un nou statu quo, El Decreixement.
El decreixement sorprenent i incomprensible per un home que mai l’ha viscut abans. Un decreixement que ja no es mira negativament, perquè no tot és economia. Occident, o els països del nord, miraven al sud veient uns pobres que eren feliços, que no es suïcidaven. Ningú entenia res ni se sabia com posar en comú les coses bones de cada sistema. La perfección no existeix, pobre frase que justificava l’infinita ignorància que envaeix l’home en els moments dels pensaments importants. No siguem tan cartesians, mirem les realitats circularment, englovant més aspectes, amb perspectiva, tornem a posar a Déu dins dels valors, com a pilar fonamental. Els Diners se’ls pot emportar el vent, es poden cremar, l’economia és un mitja per a la organització de les societats, i prou. Una societat pot avançar en aspectes ecològics, sostenibles, socials. Créixer no és un imperatiu, la frase lliberal de que “fem pujar el nivell del mar i així pujen tant els rics com els pobres” no té sentit, a part de ser falsa, no és justa ni portable a llarg plaç. Perquè la felicitat i el creixement econòmic mai han tingut un comportament lineal, és hora de canviar-ho, i trobar aquests equilibris desitjats però poc estudiats i encara menys perseguits.
M’agradaria fer un partit de professionals solvents (formativamente parlant), amb tots els homes que han deixat la política fastiguejats per l’escòria dels que no saben fer res més que viure i trepitjar-se dins de l’arc parlamentari. Faria un partit amb grans persones, expolitics, jubilats, estudiants i altres persones que han estat fidels als seus ideals per sobre de les coses que els han vingut, perquè això és la política. Ho va dir Aristòtil, la democràcia és dolenta perquè és la decisió d’una majoria desinformada, per això ell preferia una meritocràcia, escullen uns quants preparats a uns altres també preparats.
Vers el decreixement positiu (VDP), aquesta és la nova aposta, el nou objectiu. Com uns hippies del segle XXI, amb idees i amb accions vers els canvis positius.
lunes, 27 de abril de 2009
ETS BOIG 27.04.2009
La gent s’està tornant boja, l’infinitud d’escrits a Internet, als diaris gratuïts i als cada dia més nombrós canals de televisió, s’hi pengen coses imperdonables. La gent sense saber o poder desgranar el blat de la palla, acaba caient de quatre potes, creient el que és mentida i no creient el que és veritat. Sovint qui diu una cosa certa posa poc èmfasi perquè pensa que és prou lògic i consistent com perquè no faci falta vestir massa aquella informació. Però en l’oceà esmentat, hom s’empesca un bon buf, el vesteix i l’escampa tan com pot per tal de convertir una mentida en una veritat!
Es ben bé que s’estan tornant bojos, la gent barreja informacions econòmiques amb polítiques, articles de premsa rosa amb articles del Financial Times, confonen uns impostos no tenen res a veure amb uns altres, confonen l’aplicació dels impostos amb la seva generació. La gent critica totes les accions del govern per sortir de la crisi, quan en realitat n’hi ha que son adequades, la despesa pública és una bona eina a curt plaç, la baixada (no la pujada) d'impostos també ho és. Com també una moratoria fiscal, per fer entrar al circuit als defraudadors, que son molts. I més maneres però el problema és que no aporten vots als polítics. Aquests han d’anar amb compte des del primer dia ja que quan perden les eleccions, molts d’ells no tenen on caure morts, aleshores alguns s’empesquen rocambolesques estratègies que els generin ingressos, altres s’apunten a la literatura barata, comencen a escriure llibres fent veure que són ciutadans normals que no saben com les gastes els polítics en actiu.
Quan tots estan bojos menys tu, el boig ets tu.
La gent s’està tornant boja, l’infinitud d’escrits a Internet, als diaris gratuïts i als cada dia més nombrós canals de televisió, s’hi pengen coses imperdonables. La gent sense saber o poder desgranar el blat de la palla, acaba caient de quatre potes, creient el que és mentida i no creient el que és veritat. Sovint qui diu una cosa certa posa poc èmfasi perquè pensa que és prou lògic i consistent com perquè no faci falta vestir massa aquella informació. Però en l’oceà esmentat, hom s’empesca un bon buf, el vesteix i l’escampa tan com pot per tal de convertir una mentida en una veritat!
Es ben bé que s’estan tornant bojos, la gent barreja informacions econòmiques amb polítiques, articles de premsa rosa amb articles del Financial Times, confonen uns impostos no tenen res a veure amb uns altres, confonen l’aplicació dels impostos amb la seva generació. La gent critica totes les accions del govern per sortir de la crisi, quan en realitat n’hi ha que son adequades, la despesa pública és una bona eina a curt plaç, la baixada (no la pujada) d'impostos també ho és. Com també una moratoria fiscal, per fer entrar al circuit als defraudadors, que son molts. I més maneres però el problema és que no aporten vots als polítics. Aquests han d’anar amb compte des del primer dia ja que quan perden les eleccions, molts d’ells no tenen on caure morts, aleshores alguns s’empesquen rocambolesques estratègies que els generin ingressos, altres s’apunten a la literatura barata, comencen a escriure llibres fent veure que són ciutadans normals que no saben com les gastes els polítics en actiu.
Quan tots estan bojos menys tu, el boig ets tu.
jueves, 23 de abril de 2009
EL CONFLICTE Sabadell abril 2009
El conflicte és positiu si després estem millor que abans. El seu sentit depen de si es gestiona bé.
El conflicte no és cosa dels altres, sempre hi ha dos parts, encara que sigui intern.
Cal identificar les dues parts i cada posició. Quan explota una situació es perquè no hi ha hagut previsió.
Posicions davant un conflicte: cedir, colaborar, competir, evitar, negociar
Tipus de personalitats: 1)Assertiu, capaç d'expressar-se sense atacar o agredir ningú, és l'òptim, dona autosatisfacció. 2)No assertiu, no és capaç de trobar el seu lloc, no se sent reconegut o estimat. 3)Agressiu, sempre se sent agredit, creu que té més drets que la resta de persones.
Aquests 3 caracters es fan a casa, per imitació dels més propers. Per això hem de procurar que els fets es corresponguin amb les paraules, ja que els adults som els seus referents.
Com n'aprenen? A partir del que veuen. Analitzem-nos, pensem, afrontem. No critiquem mai ningú davant seu. No ens comportem com no ens agradaria que ho féssin ells. Cal parlar i escoltar el fill encara que sigui petit.
Elements per resoldre conflictes: Comunicació, creativitat, empatia, assertivitat, punts de vista positius, paciència, respecte.
Ensenyem-los a posar-se al lloc de l'altre. Cal afavorir l'empatia, cal fer-los parlar dels sentiments. Dins d'una família, ningú te la mateixa familia, el primer fill viu experiències diferents, cadascú passa situacions diferents i per això es fan caracters diferents. Expliquem-los que no hem de voler-ho tot ja, immediatament.
Consells:
1.Comunicar amb claredat, assegurar-nos que s'esta entenent el que s'explica
2.Escoltar activament, mirar a la cara, fer preguntes
3.Mantenir la racionalitat, no escalfar-se, calent no se soluciona res
4.Donar i rebre, les dues parts han de tenir els mateixos drets
5.Evitar expressions que facin mal i no sortir amb prejudicis
6.Creativitat, és possible que els dos guanyin
Obstacles:
1. Lloc o moment
2. Estat emocional
3. Acusacions o amenaces
4. Donar ordres concretes
5. Inconsistències dels missatges
6. Generalitzacions com ara "sempre, mai,..."
7. Catalogar massa aviat, etiquetar
8. Justificar-se automàticament
9. Utilitzar codis diferents
Hem de parlar amb ells, en entorns que ells estiguin totalment lliures, en estats empàtics, amb preguntes obertes, fer peticions, amb un to conciliador, declarant què ens agradaria, sabent valorar el que fan bé, donant recompenses, valorant-lo en directe, dient-ho. Ser positius i consistents. Dir "Ets tal, ets X" provoca que acabi sent tal o sent X i això és un error.
Com més entenem un problema més podem intervenir-hi. Les posicions o interessos en un conflicte sempre els mirem des del nostre punt de vista. Ningú va en contre de les pròpies necessitats, mirem què busca un fill quan fa algo, pensem abans d'actuar. Ensenyem-los a entrar en les posicions dels altres, en els seus perquès, en les justificacions. No ens desgastem amb les coses que no són importants. Cada família té les seves coherències, si no tenim les coses clares no els convencerem!!!
El conflicte és positiu si després estem millor que abans. El seu sentit depen de si es gestiona bé.
El conflicte no és cosa dels altres, sempre hi ha dos parts, encara que sigui intern.
Cal identificar les dues parts i cada posició. Quan explota una situació es perquè no hi ha hagut previsió.
Posicions davant un conflicte: cedir, colaborar, competir, evitar, negociar
Tipus de personalitats: 1)Assertiu, capaç d'expressar-se sense atacar o agredir ningú, és l'òptim, dona autosatisfacció. 2)No assertiu, no és capaç de trobar el seu lloc, no se sent reconegut o estimat. 3)Agressiu, sempre se sent agredit, creu que té més drets que la resta de persones.
Aquests 3 caracters es fan a casa, per imitació dels més propers. Per això hem de procurar que els fets es corresponguin amb les paraules, ja que els adults som els seus referents.
Com n'aprenen? A partir del que veuen. Analitzem-nos, pensem, afrontem. No critiquem mai ningú davant seu. No ens comportem com no ens agradaria que ho féssin ells. Cal parlar i escoltar el fill encara que sigui petit.
Elements per resoldre conflictes: Comunicació, creativitat, empatia, assertivitat, punts de vista positius, paciència, respecte.
Ensenyem-los a posar-se al lloc de l'altre. Cal afavorir l'empatia, cal fer-los parlar dels sentiments. Dins d'una família, ningú te la mateixa familia, el primer fill viu experiències diferents, cadascú passa situacions diferents i per això es fan caracters diferents. Expliquem-los que no hem de voler-ho tot ja, immediatament.
Consells:
1.Comunicar amb claredat, assegurar-nos que s'esta entenent el que s'explica
2.Escoltar activament, mirar a la cara, fer preguntes
3.Mantenir la racionalitat, no escalfar-se, calent no se soluciona res
4.Donar i rebre, les dues parts han de tenir els mateixos drets
5.Evitar expressions que facin mal i no sortir amb prejudicis
6.Creativitat, és possible que els dos guanyin
Obstacles:
1. Lloc o moment
2. Estat emocional
3. Acusacions o amenaces
4. Donar ordres concretes
5. Inconsistències dels missatges
6. Generalitzacions com ara "sempre, mai,..."
7. Catalogar massa aviat, etiquetar
8. Justificar-se automàticament
9. Utilitzar codis diferents
Hem de parlar amb ells, en entorns que ells estiguin totalment lliures, en estats empàtics, amb preguntes obertes, fer peticions, amb un to conciliador, declarant què ens agradaria, sabent valorar el que fan bé, donant recompenses, valorant-lo en directe, dient-ho. Ser positius i consistents. Dir "Ets tal, ets X" provoca que acabi sent tal o sent X i això és un error.
Com més entenem un problema més podem intervenir-hi. Les posicions o interessos en un conflicte sempre els mirem des del nostre punt de vista. Ningú va en contre de les pròpies necessitats, mirem què busca un fill quan fa algo, pensem abans d'actuar. Ensenyem-los a entrar en les posicions dels altres, en els seus perquès, en les justificacions. No ens desgastem amb les coses que no són importants. Cada família té les seves coherències, si no tenim les coses clares no els convencerem!!!
miércoles, 22 de abril de 2009
PERSPECTIVES Des de Puigcerdà a 18.04.09
Les perspectives poden ser moltes a l’hora de mirar una cosa o un problema de la societat. A més la persona converteix en contants les coses que son variables, es tendeix a fixar idees sobre coses o temes i ja no s’esta obert a rellegir-ho, a remirar-ho, reanalitzar-ho. Cada col·lectiu segueix mirant-ho tot avui igual que ahir, i això per sé ja és un altre problema.
Les patronals segueixen diferint dels sindicats i dels politics. S’omplen la boca de paraules amables, sovint ben formulades. Apareixen amb paraules noves, multilateralitat, multireligiositat, multimulti que presenten la realitat com canviada, per tal de fer creure que es possible canviar els col.lectius, o que els politics tinguin els mateixos interessos que empreses o sindicats, però això almenys fins avui encara no és real. Com tampoc és real que els EEUU controlin el món com passava al segle XX. El capitalisme s’ha acabat, ja no es troba just ni lloable que una persona guanyi 100 milions, avui això s’entén que és un explotador, un esclavitzador, una mala persona. Perquè no es tracta la crisi econòmica amb rigor? Perquè no s’afronten les crisis locals de manca de recursos? Potser el problema és que els primers ministres tenen temes importants al cap, com és la seguretat nacional i internacional, com poden oblidar d’això i centrar-se en problemes domèstics? Ens hem de preocupar per la crisi o pel numero de països que enriqueixen urani? Algun país o algun organisme multi-algo és capaç de comptabilitzar les armes nuclears o de destrucció massiva del mon? I encara més, és capaç de controlar- ho?
Al final arriba un punt on ja no se sap quin és el problema…
Les perspectives poden ser moltes a l’hora de mirar una cosa o un problema de la societat. A més la persona converteix en contants les coses que son variables, es tendeix a fixar idees sobre coses o temes i ja no s’esta obert a rellegir-ho, a remirar-ho, reanalitzar-ho. Cada col·lectiu segueix mirant-ho tot avui igual que ahir, i això per sé ja és un altre problema.
Les patronals segueixen diferint dels sindicats i dels politics. S’omplen la boca de paraules amables, sovint ben formulades. Apareixen amb paraules noves, multilateralitat, multireligiositat, multimulti que presenten la realitat com canviada, per tal de fer creure que es possible canviar els col.lectius, o que els politics tinguin els mateixos interessos que empreses o sindicats, però això almenys fins avui encara no és real. Com tampoc és real que els EEUU controlin el món com passava al segle XX. El capitalisme s’ha acabat, ja no es troba just ni lloable que una persona guanyi 100 milions, avui això s’entén que és un explotador, un esclavitzador, una mala persona. Perquè no es tracta la crisi econòmica amb rigor? Perquè no s’afronten les crisis locals de manca de recursos? Potser el problema és que els primers ministres tenen temes importants al cap, com és la seguretat nacional i internacional, com poden oblidar d’això i centrar-se en problemes domèstics? Ens hem de preocupar per la crisi o pel numero de països que enriqueixen urani? Algun país o algun organisme multi-algo és capaç de comptabilitzar les armes nuclears o de destrucció massiva del mon? I encara més, és capaç de controlar- ho?
Al final arriba un punt on ja no se sap quin és el problema…
martes, 21 de abril de 2009
LES DROGUES Conferència Matadepera 20.04.2009
Les drogues són addictives i provoquen una malaltia cronica, és a dir, que no es cura.
N’hi ha molts tipus: Estimulants amb marques atractives, pastilles de colors que semblen inofensives, Depressores com l’heroïna o l’alcohol, Psicodeliques com el hachis o LSD.
Els Motius són molt variats: Per Divertirse, curiositat, afinitat al grup, etcEstudis recents confirmen que el Consum comença als 13 o 14 anys, cada vegada més aviat. Que un 60% de joves han begut alcohol els últims trenta dies, i que un 20% han consumit marihuana els últims 30 dies. El problema és que el risc percebut es baix en general i per això repeteixen.
La disponibilitat percebuda, la facilitat d’adquirir-ne també es massa alta. L’Heroïna fumada o esnifada es barata, una pastilla val 5€, menys que un cobata, de manera que a través dels Diners no podem detectar si una persona està addicte.La Vulnerabilitat difereix segons els col.lectius, però cap està lliure de risc, cal evitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció.
Hi ha una serie de factors com la Genètica, autoestima, inconformisme, Ambient familiar, escolar, o de grup que son determinents.
L addicte te el cortex frontal atrofiat, no li funciona una part del Cervell, per això no és capaç de curar-se. L alliberació de dopamina es entre 2 i 10 vegades més gran en les drogues que quan el cos la produeix per si mateix, alesmores el cos deixa de produir la dopamina i el cercle vicios ja es total.
Els Moments clau son quan un nen cambia d’etapa escolar, de primaria a eso, etc…Els Simptomes son variats: fatiga, canvis en el rendiment, son, falta d’interes, etc…Informacio molt important està a l’habitació del nen, que hi ha, fotos, roba, etc…
La prevenció és l’unic camí: Alimentació sana, comunicació, conèixer bé el fill, reforcarli la confianca, llegir les etiquetes dels productes, comunicar-li que hi ha coses que fan mal i malbé el cos. Als 10 anys cal explicar què són les drogues i el mal que fan, cal explicar que el seu cervell esta formant-se, explicar que la gent debil s’enganxa a la drogues, explicar que al principi és divertit però que després no i que deixen sequel.les, explicar que el tabac fa pudor i arruga la pell. Als 14 anys se’ls pot dir totes les consequències reals que té el consum, als 15 anys cal advertir del perill de mort i del consum no addictiu. www.Pnsd.Msc.eswww.Centromarenostrum
Les drogues són addictives i provoquen una malaltia cronica, és a dir, que no es cura.
N’hi ha molts tipus: Estimulants amb marques atractives, pastilles de colors que semblen inofensives, Depressores com l’heroïna o l’alcohol, Psicodeliques com el hachis o LSD.
Els Motius són molt variats: Per Divertirse, curiositat, afinitat al grup, etcEstudis recents confirmen que el Consum comença als 13 o 14 anys, cada vegada més aviat. Que un 60% de joves han begut alcohol els últims trenta dies, i que un 20% han consumit marihuana els últims 30 dies. El problema és que el risc percebut es baix en general i per això repeteixen.
La disponibilitat percebuda, la facilitat d’adquirir-ne també es massa alta. L’Heroïna fumada o esnifada es barata, una pastilla val 5€, menys que un cobata, de manera que a través dels Diners no podem detectar si una persona està addicte.La Vulnerabilitat difereix segons els col.lectius, però cap està lliure de risc, cal evitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció.
Hi ha una serie de factors com la Genètica, autoestima, inconformisme, Ambient familiar, escolar, o de grup que son determinents.
L addicte te el cortex frontal atrofiat, no li funciona una part del Cervell, per això no és capaç de curar-se. L alliberació de dopamina es entre 2 i 10 vegades més gran en les drogues que quan el cos la produeix per si mateix, alesmores el cos deixa de produir la dopamina i el cercle vicios ja es total.
Els Moments clau son quan un nen cambia d’etapa escolar, de primaria a eso, etc…Els Simptomes son variats: fatiga, canvis en el rendiment, son, falta d’interes, etc…Informacio molt important està a l’habitació del nen, que hi ha, fotos, roba, etc…
La prevenció és l’unic camí: Alimentació sana, comunicació, conèixer bé el fill, reforcarli la confianca, llegir les etiquetes dels productes, comunicar-li que hi ha coses que fan mal i malbé el cos. Als 10 anys cal explicar què són les drogues i el mal que fan, cal explicar que el seu cervell esta formant-se, explicar que la gent debil s’enganxa a la drogues, explicar que al principi és divertit però que després no i que deixen sequel.les, explicar que el tabac fa pudor i arruga la pell. Als 14 anys se’ls pot dir totes les consequències reals que té el consum, als 15 anys cal advertir del perill de mort i del consum no addictiu. www.Pnsd.Msc.eswww.Centromarenostrum
jueves, 16 de abril de 2009
En el primer comunicat blog voldria transmetre aspectes que no he trobat explicats ni criticats enlloc. Es tracta de la manera de comunicar les tragedies econòmiques i financeres que malauradament estem patint.
A vegades els periodistes o se senten profetes o creuen que el seu superior els valorarà més si publiquen titulars catastròfics. El sensacionalisme ja no fa més facturació pel mitja concret però si que en fa menys per molts negocis que intenten treballar.Titulars desencertats fan que un got mig ple es vegi mig buit. I com a la paradoxa d'Abilene, el poder dels mitjans a vegades infravalorats, pressiona a les persones a actuar en contra dels seus interessos individuals. Cal anar amb compte perquè a vegades, el que es diu pot acabar sent el que passa.
Ara es hora d' adonar-se que cada persona pot ser important, que tots influim al nostre entorn en major o menor grau, i si tots ens sentissim més importants, tots fariem més i millor, i contribuiriem a calmar les aigues del riu, que fa massa dies que baixen massa mogudes. Potser si que no estem passant bones èpoques en termes econòmics o geopolitics, però és el nostre temps i la nostre vida que pot estar mes o menys animada, col.laborem doncs, a fer de cada dia un dia millor malgrat tot. Tenim testimonis esfereïdors que van viure l'holocaust en positiu, que han superat situacions molt més adverses, i han reeixit esdevenint més forts. La cimera del G20 del passat abril fa replantejar-se quins son els nostres interessos internacionals. Fa 5 anys erem l'exemple a seguir amb un sector de la construcció fortíssim, fa1 any ho erem per un sector financer, sense comentaris. Per sort sempre hem mantingut el turisme, sovint oblidat però sense oblidar que en això som els primers del món.
Com que cal anticipar-se, hem de pensar quin món tindrem d'aqui 3 o 6 anys, resulta que la cada dia mes omnipresent Xina sera qui remeni les cireres, si és que no ho és ja, avui els seus bancs són els únics que tenen i deixen diners, a part de ser els més grans del món. EEUU fa la pilota a Espanya igual que Espanya ens la fa a Catalunya, però els fets són que els primers no ténen cap interès en ajudar als segons, ni els segons als tercers. Mirant per tant cap a col.laboracions que puguin ser productives, podriem comencar a dirigir-nos en primer lloc intraeuropa i en segon cap a Xina. Tzai Xien.
A vegades els periodistes o se senten profetes o creuen que el seu superior els valorarà més si publiquen titulars catastròfics. El sensacionalisme ja no fa més facturació pel mitja concret però si que en fa menys per molts negocis que intenten treballar.Titulars desencertats fan que un got mig ple es vegi mig buit. I com a la paradoxa d'Abilene, el poder dels mitjans a vegades infravalorats, pressiona a les persones a actuar en contra dels seus interessos individuals. Cal anar amb compte perquè a vegades, el que es diu pot acabar sent el que passa.
Ara es hora d' adonar-se que cada persona pot ser important, que tots influim al nostre entorn en major o menor grau, i si tots ens sentissim més importants, tots fariem més i millor, i contribuiriem a calmar les aigues del riu, que fa massa dies que baixen massa mogudes. Potser si que no estem passant bones èpoques en termes econòmics o geopolitics, però és el nostre temps i la nostre vida que pot estar mes o menys animada, col.laborem doncs, a fer de cada dia un dia millor malgrat tot. Tenim testimonis esfereïdors que van viure l'holocaust en positiu, que han superat situacions molt més adverses, i han reeixit esdevenint més forts. La cimera del G20 del passat abril fa replantejar-se quins son els nostres interessos internacionals. Fa 5 anys erem l'exemple a seguir amb un sector de la construcció fortíssim, fa1 any ho erem per un sector financer, sense comentaris. Per sort sempre hem mantingut el turisme, sovint oblidat però sense oblidar que en això som els primers del món.
Com que cal anticipar-se, hem de pensar quin món tindrem d'aqui 3 o 6 anys, resulta que la cada dia mes omnipresent Xina sera qui remeni les cireres, si és que no ho és ja, avui els seus bancs són els únics que tenen i deixen diners, a part de ser els més grans del món. EEUU fa la pilota a Espanya igual que Espanya ens la fa a Catalunya, però els fets són que els primers no ténen cap interès en ajudar als segons, ni els segons als tercers. Mirant per tant cap a col.laboracions que puguin ser productives, podriem comencar a dirigir-nos en primer lloc intraeuropa i en segon cap a Xina. Tzai Xien.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)