Seguir la variable de l’estalvi familiar és molt rebel.lador, a principi de febrer l'indicador de l’Eurostat informava que l’estalvi continua decreixent, per la necessitat de les famílies d’incrementar el consum percentualment, degut a l’empobriment general de rentes. L’estalvi ha caigut un 0,4% en només 3 mesos. Això és culpa de que el creixement nominal de la renda és inferior al creixement de preus de béns i serveis – IPC – Si segueix aquesta tendència, estarem davant d’una caiguda de la riquesa, de la capacitat adquisitiva general que cal aturar i posar-hi remei. Des d’aquesta perspectiva crec que és una reivindicació objectiva i d’interès general demanar als governs que tornin a creure en la Indústria. Convèncer i aconseguir polítiques pro industrials no és tasca de les dretes, ja que es poden dur a terme prioritzant les empreses i no tant els empresaris.
Els més lliberals poden donar arguments fàcils i plausibles per desaconsellar la protecció dels mercats exteriors, però un cert control de duanes, unes mesures determinades que regulessin l’entrada de producte fabricat sense complir les normatives del país de destí, serviria per equiparar i reduir les assimetries de mercat que tant mal fan a la nostra indústria. Els nostres polítics podrien fer benchmarking i copiar als qui ho estan fent més bé, que una vegada més són els alemanys, i no només afavorir a grans empreses que son les més disposades a implantar-se però també a abandonar un compromís i marxar a un altre país.
Si els costos logístics segueixen tenint els creixements actuals, esdevindran un factor de cost clau per les comptes d’explotació, i provocarà que el Made in Spain recuperi competitivitat. La desaparició del teixit empresarial auxiliar repercuteix negativament en la indústria en general. Al menys pot servir com a indicador de la necessitat de seguir innovant, automatitzant i obtenint nous processos tan creatius com per fer desaparèixer l’ immens dumping amb el que ara encara ens trobem. No es tracta de demanar sectors subsidiats, s’ha vist que no serveix i provoca pèrdues d’eficiència, ni tampoc de posar barreres absolutes, el que cal és complexe però no per això s’ha de deixar d’intentar.
Per últim, ha aparegut un nou argument a favor d’aquestes reivindicacions, el risc país que tan ens està perjudicant amb la crisi del deute extern, ens beneficia amb referència a la estabilitat i solidesa democràtica de la nostra regió. Si les turmentes polítiques que viuen Tunísia o Egipte aquests dies anessin cap a països de l’est d’Àsia, seguirien enviant els productes que aquí es necessiten o es trencaria la cadena de subministrament?
