Einstein Dixit

Einstein va dir "no puede resolverse un problema pensando de la misma forma que cuando fue creado", però ho va dir en alemany. El cas és que la crisi actual demana pensar diferent, actuar diferent, inter relacionar-se de diferent manera. Però com mai s’ha fet, o com es feia quan hi havia crisi en el passat? Canviar-ho tot o canviar només per seguir igual? Tot el que no ens ajuda a sumar segurament ens resta.

En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.

Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.

Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.

NECESSITES SUPERPODERS?

Norbert Monfort, professor de marketing d’Esade, es defineix com a carca i antiquat, gran veritat, com la majoria dels nascuts abans del 1970, tot i que els nascuts durant els setanta’s tampoc estem ja massa actualitzats...Ens va donar una lliçó quasi magistral, una conferència renovadora, perfecte per canviar una mica els elements d’auto diagnòstic. D’una exposició ben complerta vam extreure’n unes idees:
The Y generation, són els joves nascuts a partir dels noranta, contractar-los i fer-los treballar amb procediments antics no funcionarà, cal canviar sistemes interns de treball, de formació, etc. Com sóc és com parlo, no me’n puc separar.

Vull ser un bon comunicador? Necessito coaching? El que falta és el que deia sócrates, coneixer-se a un mateix. Que puc fer amb la meva empresa? Si la galeta ja esta inventada només ens queda inventar en una capsa nova.

Com conectar amb interlocutor? Dient-li lo important que és per nosaltres. Quina competència bona tinc? No cal ser un super heroi, el Badman no té super poders, amb diners ben gestionats aconsegueix els objectius. Cal utilitzar pegamento emocional per socialitzar al personal, per això necessitem ser invisibles quan els altres ja poden fer les coses, flexible amb les altres maneres de fer de la gent, fort per tirar del carro quan els altres deixen de fer-ho, apassionat amb el que tinguem entre mans, ferm en l’amor, sabent delegar, minimitzant el propi ego, posant l'equip per sobre la persona. Com no ser insubstituible? Qui ha de fer la meva feina? Fer fer, però fer, fer altres coses, però fent la feina de l’ equip el que fem és anular-lo.

C.I. és lògica matemàtica i verbal. C.A. és coeficient artístic, és espai i moviment. C.E. és coeficient emocional, Inter i intra personal. Necessitem aquestes 3 habilitats, com? Amb Auto coneixament, Autoregulació, Empatia, Habilitats socials, amb equilibri per fer vibrar, dirigint amb el cap però gestionant amb el cor.

ESCOLTA LA RESPOSTA DINS EL VENT

Els esdeveniments que es donen a la realitat son resultats, i els resultats tenen sempre una causa prèvia. Aquesta causa es troba dins de cadascú de nosaltres. La resposta és dins nostre, per això ara vénen d’orient amb tantes receptes miraculoses. Escoltem-nos què ens passa, què sentim. El que ens envolta és la nostra realitat, que és el reflex del nostre interior. Quina sort saber llegir el nostre entorn, per veure’ns a nosaltres mateixos. Reflectits en la nostra vida podem adonar-nos de com estem, com som, etc. Creixem com a persones en la mesura que ens podem definir en el present i podem decidir com volem ser en el futur. Cal saber llegir els fets, els actes de les altres persones i els nostres.
Per trobar aquestes respostes és d’utilitat agafar un paper i fer una llista amb les quatre persones més importants de la nostra vida. Aleshores escrivim una pàgina sobre el que vulguem de cada una d’elles. Escrivim què ens fan sentir avui i que ens feien sentir en el passat, així veurem com està la nostre relació amb ells. Aleshores podem escriure sobre què han fet de bo en la nostra vida, què podem agrair-los i què podem dir del mal que ens van fer. Acte seguit oblidem tot aquest últim punt i ens quedem a lo positiu, ho analitzem i li diem a la persona concreta que hem estat pensant en ell i que li hem d’agrair tota una sèrie de coses. Així obrirem una de les millors converses de la nostra vida.
La paraula té una força infinita. Després de dir cinquanta vegades gràcies, no podem estar en desacord amb el que es posi davant nostre. El llenguatge és més potent del que pensem, i els nostres pensaments també son molt potents. Intentem omplir-nos de pensaments positius i utilitzem només paraules positives i la nostra relació cap a qualsevol esdeveniment anirà positivament. Aquest camí és virtuós, més alegria porta més alegria i més ànims porta més ànims. Però compte que el camí a l’inrevés també existeix, millor ni anomenar-lo...

MES DINERS

El rati del risc promotor l'any 2002 era menys del 1%, mentre que al 2010 era del 14% això son els crèdits de dubtós cobrament sobre els crèdits totals que els bancs han donat. Estem davant un creixement del 600% del volum de crèdits gestionats en nomes 8 anys. Com s'han aconseguit aquests diners que posteriorment els bancs han deixat? De la única manera possible, demanant-los als altres països. Però quan demanes alguna cosa, algun dia l'has de tornar, i ara resulta que els bancs i caixes no poden ni tan sols tornar els interessos del deute acumulat, amb l' últim recurs que es refinançar el deute, lògicament cada vegada en condicions mes desfavorables perquè cada vegada el risc de impagament es mes alt.
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?

Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...