POLÍTICA ECONÒMICA

Estem ja a la prèvia del 2010, un horitzó tan llunyà que ja ha arribat. Estem enmig d’una crisi que com a mínim és econòmica, financera i social. Altres civilitzacions han caigut col.lapsades per elles mateixes. Catalunya, Europa i la resta de continents sembla que no entraran en fase terminal però això no vol dir que no hi puguin entrar. Perquè s’ha tapat el forat amb diners públics però no s’ha arreglat el problema. Així que algun banquer pensi que ningú el mira, tornarà a agafar un manat de diners que potser es troben a faltar en el sistema. Un sistema que s’està sobrecarregant de funcionaris, persones molt criticades que només intenten guanyar-se la vida. Potser els economistes haurien d’acostar a la societat el model econòmic que explica qui i com es genera la riquesa, per calcular la massa mínima industrial que manté a un país. Intueixo que aquesta massa critica esta sota mínims al nostre país. Preocupat per l’evolució dels aconteixements cal buscar potencials causes dels efectes que estem comentant. Potser cadascú de nosaltres podem fer petits gestos però segur que els polítics en poden fer de grans. Potser caldria escurçar o allargar els períodes d’eleccions, per tal que una mesura impopular no suposés tan temps de càstig o més temps per recollir els resultats. Potser el problema no sigui sinó la forma d’organitzar els partits. Seguim amb les mateixes formes del segle XX, dretes i esquerres. Tot i que avui la dreta no defensa el capital ni l’esquerra el treballador. El mètode Cartesià pot ser bo per reconstruir el mapa polític mundial, començar de zero. El binomi dreta-esquerra és massa simple per la complexitat actual. El partit Verd cada dia té més pes, perquè cada dia més persones es preocupen del futur, però ells tampoc saben desfer-se del problema i han caigut a l’esquerra. Hi ha gent que vol fer coses però no s’acaben de trobar els acords necessaris. Caldria crear un partit impossible que necessitaria molts vots però que després prendria mesures doloroses i la gent sense veure el llarg plaç, el castigaria. Avui que la política ha perdut una de les seves millors derivades, el “Minoria Absoluta” de l’exitosa RAC1, només podem somniar en que els que ens han posat en aquesta crisi ens hi treguin, i això sí, els altres a seguir treballant cada dia més.