ARTICLE PUBLICAT A DIARI DE SABADELL ja fa 2 mesos….
El passat setembre va fer 10 anys que la Reserva Federal americana va deixar enfonsar el banc d’inversió Lehman Brothers, amb uns passius que superaven els 400.000 milions de Euros. Aquest fet va desencadenar una reacció en cadena, es van enfonsar la Borsa de Valors, empreses asseguradores i altres bancs. D’aquesta manera tan brusca començava la pitjor crisi econòmica i financera des del Crack de 1929.
Al setembre de 2008 es va dir que caldria refundar el capitalisme, ja que els mecanismes de seguiment i control de l’economia es van demostrar inefectius. Les agències de Qualificació que sempre s’havia dit que eren jutge i part, tampoc van anticipar res, al contrari, valoraven actius amb bons ratings fins el moment abans de quedar a valor Zero.
Els Estats Units van reaccionar ràpid, injectant milions al sistema per evitar que seguís extenent-se la crisi de confiança. La mesura no agradava a Europa perquè no era més que seguir enganyant al model via creixement del endeutament, però després d’anys intentant altres mesures, Europa també va haver de seguir els passos dels americans i va haver de injectar milers de milions de euros per reactivar l’economia. En aquest procés tothom hi ha perdut més o menys, a Sabadell ens hi vam deixar la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i els treballadors que no han perdut la feina, han vist congelacions dels sous durant anys.
Els anàlisis que es fan avui de les mesures per aprendre dels errors del passat no són gaire esperançadors, Europa ha endurit les condicions als Bancs però als Estats Units segueixen desactivant partides complicades per maquillar els balanços, i els lobbies financers han estat més forts que els reguladors. Tot i que aquesta vegada es veia la necessitat d’actuar, ja que tots aquells que van prendre decisions equivocades, amb excés de riscos, no han estat castigats i en canvi han vist com els infinits deutes que van ocasionar, es repartien entre grans estats salvant les organitzacions que van esdevenir massa grans per deixar tancar ( Too Big to Fail). S’hauria d’haver posat límit al tamany dels Bancs i s’haurien d’haver retallat o dividit els més grans per evitar que la seguretat que els dóna el tamany, els faci prendre massa riscos. Tampoc s’han regulat els derivats i les agències de qualificacions.
Crida l’atenció que a Sabadell la crisi va començar un any abans, al 2007 ja estavem perdent molts llocs de treball. La nostra ciutat tenia un atur del 9% al 2008, va pujar fins al màxim del 22% l’any 2013, i es va començar a recuperar fins al 12-13% actual, segons els indicadors de l’informe de conjuntura que elaboren l’ajuntament de sabadell, el Banc de Sabadell, el Centre Metal.lúrgic, el Gremi de Fabricants i la Cambra de Comerç.
