3 CAPS

El cap de JPMorgan diu que si els analistes sabessin predir el que passarà no es dedicarien a vendre anàlisi ni explicar què creuen que passarà sinó que estarien comprant i venent accions. Volen tallar al coll als culpables de la crisi, hi ha qui diu que son els analistes, per mi això seria com matar al missatger, ja que no son més que agents intermediaris del col.lectiu financer. D’aquesta crisi se n’ha d’extreure que no se’ls ha de fer cas, i el mateix passa amb els auditors. No els censurem, pobrets, van tot el dia arreglats amb corbata mirant els números d’empreses que no són seves, que no saben com funcionen ni com es gestionen.

El cap d’ Standard & Poor's diu que els preus del mercat immobiliari al nostre país encara baixaran més abans d’ajustar-se al nivell d’ingressos mig del ciutadà. La correcció continua doncs malgrat que els mitjans intentin transmetre la idea que ja estaria. Perquè sinó segueixen les caixes les fusions? perquè tants xucladors de sang renuncien al seu càrrec i sou en pro d’unions? Doncs perquè o bé es fusionen o bé no tindran ni per pagar els sous els propers mesos…El sector financer ja sabia que s’estava ficant en un forat negre, la gent del carrer avui sap molts termes econòmics que fa dos anys no sabia, però els propis banquers que ja sabien economia fa dos anys, veien que s’estaven prenent riscos amb productes estructurats de difícil recuperació de la inversió. El problema era que el si el mercat premiava amb pujades de borsa alguns bancs que compraven productes de màxim risc, els altres també ho havien de fer o es quedaven al marge de la festa alcista.

El meu cap i la cançó de l’Hug em diu que la gent té por. Pocs éssers son capaços de parlar amb veu pròpia, d’escollir amb independència dels altres. Si en una dinàmica de grups els sis primers responen A, la setena persona que anava a respondre B perquè sabia amb certesa que lo correcte era B, respon A. La por a perdre és una por irracional que ataca a la majoria de persones a l’hora d’escollir. Els mercats coneixen aquesta psicologia humana i hi juguen per influenciar-los tan com poden. Si a un producte A li poso un preu de 10, al B un preu de 15, i A+B també li poso 15, en un 90% agafaràs la tercera opció. I com aquesta 1000 jugades que ens fan diàriament...

LA FELICITAT

Els de Gallup diuen que la felicitat disminueix entre els 35 i els 45 anys. Així que els nostres contemporanis ens trobem de ple en el pitjor moment de la nostra vida, sense saber-ho i sense escollir-ho, això és el que diuen les estadístiques. Sovint publiquen als diaris que el nostre país és dels que millor es viu del món. Aquest setembre a Alemania vaig poder sentir un altre aire, una higiene externa, un nivel superior. Suissa i Dinamarca son els dos millors països segons les enquestes.
La Felicitat es un estat d’anim caracteritzat per dotar a la personalitat de qui la poseeix un enfocament del medi positiu. Es defineix com una condició interna de satisfacció i alegría segons la wikipedia. L’error no és Font d’infelicitat ans al contrari.
La Felicitat la perseguim corrent encara que només la sentim quan parem. Per sentir-la o correm molt per parar després o sóm un gurú extraterrestre o un millonari ben format.
La Felicitat és més present quan manca que quan és aprop, extranyament. Aristotil va dir que els diners no porten la felicitat però en són una condició necessària, amb ells és més fácil. La majoria de persones del planeta se senten felices, la majoria de gent pensa que es troba per sobre del nivel mig de felicitat, es puntuen millor a si mateixos que als que els envolten!
Els avis somriuen més que els joves perquè malgrat la manca d’expectatives han après a acceptar-se i disfrutar de les petites coses. Ja no esperem que les coses canviin, saben que els canvis a la vida són els que hom pot fer en si mateix, fora d’aquests ja no hi haurà la gran millora ni revolució. Son propietaris d’ells mateixos, son independents. En canvi nosaltres som esclaus dels nostres superiors o dels nostres clients. Si bé les estadístiques diuen que l’autònom és més feliç que el subordinat, aquesta és una dada que m’agradaria contrastar perquè sovint els comentaris i opinions no van en aquest sentit.