EL CONFLICTE Sabadell abril 2009
El conflicte és positiu si després estem millor que abans. El seu sentit depen de si es gestiona bé.
El conflicte no és cosa dels altres, sempre hi ha dos parts, encara que sigui intern.
Cal identificar les dues parts i cada posició. Quan explota una situació es perquè no hi ha hagut previsió.
Posicions davant un conflicte: cedir, colaborar, competir, evitar, negociar
Tipus de personalitats: 1)Assertiu, capaç d'expressar-se sense atacar o agredir ningú, és l'òptim, dona autosatisfacció. 2)No assertiu, no és capaç de trobar el seu lloc, no se sent reconegut o estimat. 3)Agressiu, sempre se sent agredit, creu que té més drets que la resta de persones.
Aquests 3 caracters es fan a casa, per imitació dels més propers. Per això hem de procurar que els fets es corresponguin amb les paraules, ja que els adults som els seus referents.
Com n'aprenen? A partir del que veuen. Analitzem-nos, pensem, afrontem. No critiquem mai ningú davant seu. No ens comportem com no ens agradaria que ho féssin ells. Cal parlar i escoltar el fill encara que sigui petit.
Elements per resoldre conflictes: Comunicació, creativitat, empatia, assertivitat, punts de vista positius, paciència, respecte.
Ensenyem-los a posar-se al lloc de l'altre. Cal afavorir l'empatia, cal fer-los parlar dels sentiments. Dins d'una família, ningú te la mateixa familia, el primer fill viu experiències diferents, cadascú passa situacions diferents i per això es fan caracters diferents. Expliquem-los que no hem de voler-ho tot ja, immediatament.
Consells:
1.Comunicar amb claredat, assegurar-nos que s'esta entenent el que s'explica
2.Escoltar activament, mirar a la cara, fer preguntes
3.Mantenir la racionalitat, no escalfar-se, calent no se soluciona res
4.Donar i rebre, les dues parts han de tenir els mateixos drets
5.Evitar expressions que facin mal i no sortir amb prejudicis
6.Creativitat, és possible que els dos guanyin
Obstacles:
1. Lloc o moment
2. Estat emocional
3. Acusacions o amenaces
4. Donar ordres concretes
5. Inconsistències dels missatges
6. Generalitzacions com ara "sempre, mai,..."
7. Catalogar massa aviat, etiquetar
8. Justificar-se automàticament
9. Utilitzar codis diferents
Hem de parlar amb ells, en entorns que ells estiguin totalment lliures, en estats empàtics, amb preguntes obertes, fer peticions, amb un to conciliador, declarant què ens agradaria, sabent valorar el que fan bé, donant recompenses, valorant-lo en directe, dient-ho. Ser positius i consistents. Dir "Ets tal, ets X" provoca que acabi sent tal o sent X i això és un error.
Com més entenem un problema més podem intervenir-hi. Les posicions o interessos en un conflicte sempre els mirem des del nostre punt de vista. Ningú va en contre de les pròpies necessitats, mirem què busca un fill quan fa algo, pensem abans d'actuar. Ensenyem-los a entrar en les posicions dels altres, en els seus perquès, en les justificacions. No ens desgastem amb les coses que no són importants. Cada família té les seves coherències, si no tenim les coses clares no els convencerem!!!
