Resum Llibre Innovació de Carlos Domingo

Innovació = invenció + comercialització

Innovació no es pot sistematitzar en un Excel, si bé cal acotar el risc, la inversió i els terminis, no hem de centrar-nos en el retorn des del primer dia. Muntar un chiringuito és emprenedor però no és innovador. Innovar pot fer-se creant un mercat nou (sol requerir molta inversió), o incrementalment (treure noves versions), o en Costos (outsourcing, offshoring etc per alliberar inversions).

Liderar un projecte potent requereix innovació. Tothom sap de la importància de la innovació però quasi ningú en fa, o no ho fem bé. Innovar tecnològicament és quelcom molt nou, no té massa historia i per això no se’n sap gaire. Hem de conceptualitzar la innovació: què pretenc? Com ho faré? Com ho vendré? Serà escalable? ...

Seguin t la teoria de les 10.000 hores, segons la qual tot allò a què li dediques 10.000 hores ets bo i domines allò, innovant també cal aquest llarg entrenament, per acabar sent bon observador, profunditzant en la naturalesa de les coses, experimentant les bé i finalment trasladar-les al mercat eficientment.

Innovar en una gran empresa és bo perquè hi ha més recursos però dolent perquè hi ha jerarquies que diuen NO a segons què. Innovar en una PIME és dolent perquè hi ha menys recursos però bo perquè es té més llibertat. Posem-nos-hi el més abans possible, doncs tard o d'hora serà una necessitat total!

Entrepreneus are Key to Spain's Future

Amb un atur que supera el 26% de la població activa, el país necessita accions que el treguin del pou on s’ha ficat els darrers anys. Per canviar la situació cal canviar l’entorn, les dinàmiques, les notícies, les converses de la gent, etc. Les escoles de negocis tenen un rol important aquí ja que poden fer conferències, programes, i actes adreçats a fomentar la creació d’empreses i fer-ho en un entorn d’optimisme i d’internacionalitat. Animant a prendre riscos i a tenir iniciativa es pot fomentar l’aparició d’empreses de diversos sectors, no cal que el 100% de nous projectes siguin aplicacions per a dispositius, es pot pensar en l’economia tradicional.

Avui la paraula emprenedor està en boca de tothom, i conseqüentment ja no vol dir res, cal superar-la o correm el risc de moure’ns en un discurs buit de contingut. A octubre de 2013 el jove empresari ha de centrar els seus esforços en la innovació. Si enlloc de buscar un projecte que funcioni a l’estranger per portar-lo al nostre mercat, pensem en alguna necessitat insatisfeta, potser descobrim un producte-servei, o potser podem canviar l’ús a un producte per utilitzar-lo per altres funcions…

Així la creació no seria efímera, amb creativitat és més probable persistir en el temps i no només això sinó que créixer és un procés natural i necessari per estendre-ho arreu. Després de veure la pel.lícula de Steve Jobs, només queden ganes de pensar i pensar noves maneres de fer les coses. Sense anar a Silicon Valley, l’ex conseller delegat de Desigual també és un bon model, va arribar a l’empresa facturant 8 milions i al cap de deu anys la va deixar facturant 700, i a més petita escala també hi ha bons models de gestió, només cal buscar-los. 

FIN DE LA CRISIS

Aunque todo depende de los sectores y mercados concretos que analicemos, en términos generales en los últimos diez años hemos tenido 5 años muy buenos y 5 años muy malos. Lo que nos deparan los próximos 5 años no lo puede prever ni Nostradamus, pero lo que sí parece adecuado empezar a pensar es que tenemos por delante años de crecimiento.

Ya va siendo hora de despedirse de los catastrofistas y de los apocalípticos, el consumo privado de las familias y las exportaciones van a ponernos en números negros y cada día mejores. De esta se sale, y se sale reforzado hacia una etapa nueva y distinta de las anteriores. Dónde cada día saldrán estrategias emergentes en las empresas dinámicas para no desviarse del curso del mercado.

Sectores como la construcción seguirá años derribando los precios, pero quizás otros que están reventados de precio y con unos salarios que los recursos humanos nacionales no quieren hacer, van a cambiar acercándose a los modelos europeos. No es lógico que un peón de camarero o supermercado cobre menos de la mitad de sueldo que un peón de industria.

Quizás debemos aumentar el sentimiento de pertenencia a nuestro país para mirar de colaborar con los productos nacionales y fomentar así el multiplicador del dinero, generando negocio transversal. Quizás con las incomprensibles e inadmisibles políticas del Partido Popular siga creciendo el sentimiento independentista y acabemos formando la nación Catalana.

De cualquier manera deberemos seguir buscando nuevas fórmulas de éxito empresarial puesto que la globalización y las nuevas tecnologías acortan distancias y tiempos de maduración de los proyectos. Dependemos de nosotros mismos y de los motores del mundo que hoy aún son Alemania y Estados Unidos, vigilemos las grandes decisiones como el aumento del techo del gasto americano, que se ha subido 75 veces en los últimos 75 años, pero esto no implica que sea seguro el acuerdo para subirlo de nuevo, y sin esto, hagamos lo que hagamos se liaría otra mega crisis…

#findelacrisis by Leo Torrecilla