GALERIA 2000/2005

Estadistica

Rupit

Descansant

Ella

Dues amigues

Incendis estiu'04

Racó de Mar a Mallorca

Amor, què et va enamorar?

Les visions vitals home-dona tenen poc a veure, el gènere determina els interessos i les intencions. Solem jutjar l’altre per estereotips o paràmetres generals i poc sovint som objectius. Les dones es queixen de portar més responsabilitats, potser se les busquen elles, pensen que l’home pensa com elles i aleshores esdevenen els conflictes. Hi ha dones que al casar-se no abandonen l’amor ideal, no passen a la realitat, idealitzen un model com pot ser el pare, el germà o un exnovio. Això es deu a que no es treballa prou l’auto coneixement, la persona tendeix a pensar que aquesta tasca ja esta feta en el passat i es bloqueja.

Podem resumir tots els problemes d’una relació en el problema de la comunicació. La comunicació ha de ser:

Fluïda, Diària, explicita, deixant parlar a l’altre, sense menystenir a l’altre, en entorns adequats, parant atenció als silencis i als gestos, pretenent arribar a solucions equilibrades.

Cadascú ha de tenir intimitat, un espai personal, però sabent que cal el contacte constant de l’altre. La parella ha de comunicar-se per: Unificar criteris, decidir quines son les prioritats, traçar un projecte vital, definir quina família volen i quin futur persegueixen. Tota relació té un equilibri de poder, 90-10 o 50-50, però els equilibris poden canviar, perquè es parla o perquè passen coses que els canvien, cal conèixer-los i acceptar-los. El pas del temps canvia les expectatives, i si vols rebre més, dóna més. La simbologia és important, tenir detalls ajuda, escoltar bé també, perquè en tota queixa podem trobar-hi un anhel.

Com millorarem?

Buscant les unions enlloc de les diferències. Buscant ocasions per estar sols, buscant bons referents en els altres, buscant converses més calmades, buscant més comprensió de l’altre, buscant llocs i moments per iniciar la conversa, buscant la forma de demanar perdó creïblement. Fent sentir la importància que té l’altre per nosaltres, preguntant-li coses emocionals. Si redescobrim perquè ens estimem tot serà més fàcil i natural.

">

ANY NOU: NOUS PROPÒSITS?

A l’home el podem analitzar de moltes maneres. M’agrada l’enfocament de les dimensions: cos, ment, cervell, cor, esperit, chacres, etc. En les físiques hi pensem quan fallen, malaltia o dolor, busquem la manera de neutralitzar el mal sense buscar ni solucionar l’origen. Les metafísiques se’ns omplen pels infinits missatges comercials, que ens acaben afectant encara que tothom digui que ell no compra ni viu com l’altre gent! Pocs caminen a contracorrent lluitant per un aprenentatge continu vers l’atenció plena i el respecte mutu.

Tothom necessita respirar ( encara que la la majoria no ho fa bé)i menjar. Mastegar també és vip, igual que rentar-se i fer esport, però aquí cadascú té una mesura diferent. El mateix passa amb les altres necessitats, hi ha qui amb molt poca seguretat(vivenda, estalvis) ja se sent segur. O també amb les necessitats d’acceptació socials i de reconeixement. Tot i això, hi ha qui pot assolir la felicitat abans d’arribar a obtenir tots els nivells de la piràmide. Es generalitzable el consell de cuidar-se, deixant el tabac i l’alcohol, ser auster i bon pagador. Perquè la força de la persona depèn del seu equilibri interior, cuidant els hobbies, la vida social, la salut física i mental i la vida familiar i laboral.

Voldria fer les coses millor, amb força per tenir idees i per implementar-les. El futur està molt obert, depèn de nosaltres cap on el portem. No busquem culpables, el motor del canvi és dins nostre, depèn de les nostres ganes de reactivar-nos.
Per fer això ens falta temps, que el trobarem apagant la televisió i seleccionant les activitats socials a fer, posant en valor el nostre temps ens ajudarà a valorar també les coses que fem. L’èxit no és altre cosa que la suma de molts petits èxits, o coses ben fetes que no costen gens. L’èxit pot arribar quan s’ajunta una oportunitat amb una bona preparació, cal estar a punt i haver-nos definit objectius, sense els quals hom no sap què perseguir, tots necessitem un camí. Anima molt creure que la constància compta més que no pas la capacitat. La importància més gran és però la motivació, fer les coses de bona gana és l’única via per sentir-se bé i crear un entorn saludable. Així es pot obtenir més del que es demana, augmentant la qualitat de totes i cada una de les accions implicades en un procés. Mai es tard per començar a perseguir l’èxit, amb trenta sis anys he vist gent que fa les coses bé des dels dotze anys i gent que ha començat després, no importa quan, importa fer-ho!!!

Avui comença un nou any, i és el primer dia de la resta de la meva vida, els anys no vénen, els anys se’n van. Cada any no només en tenim un més sinó que en tenim un menys. Avui és el dia ideal per començar a canviar, per intentar assolir hàbits millors, a través de l’estudi, les capacitats i els desitjos podem arribar a millorar la nostra efectivitat, sempre que hi estiguem fortament disposats i hi dediquem esforços!!!