Es una llàstima que la majoria de persones no coneixen els conceptes pels quals es mouen les relacions entre països, encara ho és més que no ho coneixin els polítics. Els desequilibris de les balances de pagaments no son sostenibles a llarg plaç, no podem pensar que sortirem d’una crisi quan seguim tenint immensos fluxes d’estalvi de països pobres cap a països rics. Els desequilibris o es corregeixen o es converteixen en problemes. La balança de pagaments és el registre sistemàtic de les transaccions entre un país i la resta. Està composada de dos balances que son la de Compte corrent, que comptabilitza els fluxes de béns i serveis (importacions-exportacions) més les rentes i remeses d’un banda, i la Balança de Compte de capitals, que comptabilitza inversions directes i indirectes (entrades-sortides), de l’altre. Finalment els bancs nacionals tenen una balança per quadrar els comptes on també apareixen augments i disminucions de reserves. I les transaccions financeres haurien d’estar relacionades amb l’economia real (PIB), no té sentit que hi hagi quatre unitats monetàries en operacions financeres per cada unitat monetària al mercat de productes i serveis. Hi ha un sistema financer internacional que no funciona, però tampoc funciona el sistema monetari internacional i és per culpa d’institucions internacionals menys fortes que els països involucrats. Em sembla que des de Helmut Kohl cap polític té la categoria ni la convicció de renunciar a poder per donar-lo a institucions supranacionals.
Es una llàstima que les entitats financeres també depenguin dels polítics. Com poden posar historiadors, filòlegs i altres professionals a gestionar? Els posen a operar malalts? Què saben de gestió? Probablement saben més que la resta de moltes coses, però la gestió és possible amb el domini de conceptes com els que estudien els economistes, MBA’s i alguns més. Passades les eleccions suposo que estem a punt de veure com es força la fusió de Caixes al nostre país. S’ha esperat a passar les eleccions però no s’esperarà més. Les Caixes han estat les oficines de col•locació dels amics i dels favors polítics, ara potser començaran a racionalitzar-se i dimensionar-se segons les necessitats del mercat.
Es una llàstima que els partits polítics no siguin el que haurien de ser, no treballin netament per les persones. Dins dels partits hi ha experts en perseguir i aconseguir vots, sense importar si s’està beneficiant o perjudicant a la societat en general.
El dia 7 de juny vam anar a votar el Parlament Europeu, sense ganes, sense il•lusió per la política i encara menys pels polítics. El PP va guanyar al PSOE, des del punt de vista empresarial estic content, des del punt de vista personal no. Que poc pinta CiU a Europa, un diputat entre més de set-cents. Quan estudiava el Doctorat en ciències polítiques això m’hauria entristit, quan creia que era a través de la política que podia fer moltes coses i m’hauria afiliat a un partit. Avui em deixa indiferent, ara veig que és a través de cada persona que tenim a prop, en cada moment del dia, que podem fer un món millor...
