Article publicat a CatalunyaOberta.cat i també DiariGran.cat
Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens estem quedant sense lideratges clars. Proliferen fonts d’informació social, moral i empresarial que provoca que es dilueixi tot en una manca clara d’objectius comuns. Les receptes que funcionaven ahir, avui resulten estèrils, i en les organitzacions de referència les mateixes persones segueixen amb les mateixes fórmules una vegada i una altra. Cal agrair la dedicació de les persones que durant anys han renunciat a temps de la seva vida privada per tirar endavant associacions empresarials i recordar-los que existeixen molts joves amb vocació empresarial, amb formació i un mínim d’experiència per seguir el seu relleu i buscar solucions conjunturals i estructurals a la situació present.
Les patronals, les cambres de comerç i altres organismes empresarials han sabut mantenir certa distància dels polítics per no acabar convertint-se’n en un instrument, però els ha faltat la proximitat necessària per exercir poder d’accions concretes. Totes aquestes organitzacions pateixen un mateix problema, que és la llarga permanència de les mateixes persones en els òrgans directius. Els joves empresaris hi tenim una mínima representació o, en tot cas, menys representació de la qual ens correspondria.
Potser és hora de canviar reglaments interns per limitar el nombre d’anys que es poden exercir certs càrrecs o bé limitar l’edat de poder seguir optant a càrrecs d’organitzacions que haurien d’estar fent de tractors del sector empresarial. La seva connexió amb els mitjans els atorga una responsabilitat que els joves voldríem utilitzar per fer propostes i oferiments. També creiem que podem tornar la dignitat social a l’empresari, que en part ha perdut merescudament. Amb decisions com les dels directius de telefònica, que s’han augmentat les remuneracions un 84 per cent des del 2007, període en el qual han perdut quota de mercat i valor de l’acció de la companyia.
Per a nosaltres no és admissible que després de quatre anys de forta crisi, i sabent que durant molts anys abans s’estava fent mala praxis bancària i d’endeutament privat, tot segueixi més o menys igual. Conscients que no existeixen receptes miraculoses, és segur que cada decisió que es pren ens acosta o ens allunya del camí òptim, i per això volem estar i decidir aquest camí. Creiem que és més digne establir un pla de relleus generacionals que seguir contemplant la decadent situació de determinats organismes.
Cal transmetre nous missatges a la societat, bons consells com el que ens recordava fa només unes setmanes el doctor Rojas Marcos durant el II Congrés Internacional de la Felicitat: “El temps no passa, el que passa ets tu”.
