A largo plazo sólo se puede mejorar la situación financiera a través de la innovación, se puede innovar en todos los puntos de la cadena de valor, sus procesos, las relaciones entre estos, etc. A la mayoría nos falta teoría, un modelo a seguir, falta de enfoque claro, mala coordinación o control, vamos a exponer algún camino claro.
Se proponen 6 pasos clave para realizar innovación:
1. Activador, alguien inicia el proyecto
2. Buscador, alguien busca información del sector
3. Creador, alguien genera ideas
4. Desarrollador, alguien estudia la idea
5. Ejecutor, alguien acaba o completa el producto o servicio
6. Facilitador, alguien desencalla y decide ante un problema
Un directivo debe hacer, gestionar y negociar, pero también diseñar, orientar y motivar, y además liderar, monitorizar y planificar. Método para dirigir y liderar la innovación:
1. Diseño del plan, con un checklist o lo que sea
2. Garantizar coherencia proyecto-empresa, formas de hacerlo, tiempo
3. Poner en línea el plan con la estrategia, plazos, análisisDAFO
4. Diseño de estructuras, quién lo hace, cómo,…
5. Delegación de Tareas, quién hace los 6 pasos anteriores
6. Sistemas de control: Medición del éxito-fracaso, cumplimientos
Técnicas de innovación: Synectis, blueOceanStrategy, análisis morfológico, mkt lateral, una “simple”visita o viaje. El estado personal óptimo para innovar es la relajación, con menor presión el cerebro establece más conexiones, entornos amables y cooperativos son adecuados para innovar. La blackberry-iphone genera dopamina al consultarla, pero esta dependencia dificulta la desconexión mental y la predisposición al trabajo, está estudiado que usarla provoca fragmentación y perdidas de eficiencia muy importantes.
jueves, 23 de junio de 2011
miércoles, 15 de junio de 2011
SENTIT COMU
El sentit comú, ni és comú ni esta generalitzat, pocs el tenen i pocs l’entenen. Molts creuen ser-ne tenedors i usuaris, però aquesta és una mel exclusiva per a molt pocs. Alguns el perseguim, i mai l’aconseguirem ja que és com la pau interior, arriba només després de molt temps de treball interior, reflexió, introspecció, anàlisi, estudi, etc…Els llibres d’auto ajuda no porten les solucions immediates, potser alleugeren alguna càrrega i fan sentir bé al lector però difícilment el transformen definitivament, és quelcom circumstancial.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
miércoles, 1 de junio de 2011
POLITICA INFRAESTRUCTURES
L’objectiu d’avui és fer difusió d’un necessitat urgent de l’economia catalana. Necessitem que adjudiquin el Corredor del Mediterrani Ferroviari.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)