Perquè està de moda el Coaching? Quin buit omple? Què busca la persona que s’interessa pel Coaching? Al principi la gent busca incrementar les seves competències, i des d’aquesta perspectiva, tothom és coach d’alguna cosa. El peluquer ens orienta sobre com podem portar el cabell, el Carnicer ens orienta sobre com podem menjar la carn, etc…Però l’ importància del Coaching apareix una vegada s’entra en el seu estudi, perquè apareix la necessitat de preguntar-se el sentit de les coses que fem. En aquest moment deixa de ser un tema exclusivament Professional per esdevenir un assumpte vital. Passa a tenir una importància cabdal ja que ens ajuda a entendre i ordenar la con vivència que tenim amb el nostre entorn, tot incrementant les fortaleses i acceptant la nostra vulnerabilitat.
L’executive coaching és una excusa perquè els directius puguin fer formació humana, de millora relacional on es qüestiona, es critica i es pren consciència del que cal canviar per generar un entorn propens a l’enteniment i reduir la subjectivitat omnipresent. Els primers passos del coaching són tan ingenus com que només pretén fer veure’ns que qui tenim al davant també té sentiments i objectius, que poden coincidir amb els nostres o ser ben diferents, però legítims i respectables en la majoria dels casos. Ens aporta distancia envers els altres i fins i tot envers nosaltres mateixos, per poder-ho qüestionar tot, qüestionar lo obvi, lo evident, lo bàsic per poder anar construint un ésser ple i complert.
Es pot fer coaching específic dins de la persona però també es pot enfocar posant l’entorn de la persona en del nostre marc d’estudi, s’abarca una àrea major però les respostes que s’obtenen són més complertes. Perquè la gent se separa? La gent no se separa el dia que se separa, es comença a separar molt abans, el dia que comencen a posar coses entremig dels dos, coses que no comparteixen o que no els uneix, aquell dia la relació comença a canviar. Quan ens casem amb una persona ens casem també amb tot el seu entorn, que hem de fer nostre. Conèixer-te a tu mateix, “Nosce te ipsum” posava a l’entrada del temple grec de Delfos, però també hem de conèixer als altres i també a tot allò que hi ha entre nosaltres i ells.
Si en una empresa els directius de dos departaments no es parlen, l’organització té un problema, esdevé urgent actuar en pro de les relacions entre les persones. Quan direcció comercial no parla amb logística s’estan perdent unes relacions molt poderoses que cal reconèixer i recuperar.
Cada persona es mou en unes rets socials determinades, normalment estem allà on s’està a gust, un club, un diari, una radio, així construïm el nostre món, que és diferent de tots els altres, és doncs, molt subjectiu. La realitat és subjectiva des del moment que comencem a anomenar-la, explicar el món és explicar el nostre món, per tant una empresa o una parella és una narració de les persones que la componen, que esta en canvi constant igual que ho està el nostre cervell. Les nostres emocions són el nostre motor, però és més important encara l’explicació que donem a allò que hem viscut, provocant que ho sentim diferent segons com ho haguem enfocat (en positiu o en negatiu).
En el moment que animem a una persona, l’estem reconfigurant, els ànims activen, conviden al positivisme. Avui hi ha empreses que no estan en perill de desaparèixer però els seus treballadors només parlen de quan queda per tancar.
Cal saber que el que jo estic dient no és que tu estàs entenent, perquè ens movem per certeses i posem el que sentim dins de caixes que ja teníem configurades. Per això és bo estar constantment contrastant les opinions de les persones, contrastant-nos per veure com estem i en quina mesura escoltem empàticament o no. Sinó ho fem així i cadascú va a la seva, escoltem el que no s’ha dit i marxem amb conclusions absolutament allunyades.
Les persones tenim expectatives, que cal comunicar o es converteixen en problemes per les persones que les ignoren, no podem exigir alguna cosa que no hem demanat clarament, i si ho fem provocarem un enfrontament. En un departament de vuit persones totes es relacionen amb totes, unes relacions són més fortes i les altres més dèbils, però casi sempre succeeix que entre ells han anat quedant converses importants que mai van tenir lloc, el coach proposa crear espais per poder fer aflorar temes pendents, posar-se al dia i tenir-ho tot passat a net, aconseguint reconectar aquells que s’estaven desconnectant i evitar així un refredament de les relacions. Sovint les diferències neixen per aspectes venals, i si no passa massa temps és fàcil reconduir els temes. A vegades solucionant una relació d’un sistema, automàticament la resta de relacions milloren. Hem d’intentar no veure com un estrany als altres pel sol fet de veure les coses de forma diferent que nosaltres, a priori no és que estiguin desinformats, és que les seves certeses son unes altres. I davant de l’actual situació de marcat cal que ens obrim als altres, cal obrir espais de comunicació nous i compartir al màxim les experiències i expectatives
Una relació es regeix per cinc accions (les tres primeres formen el triangle relacional): Demanar,Oferir,Acordar,Escoltar,Reconèixer.
Cada acte relacional el podem enfocar des de l’abundància o des de la mancança. Cal que preguntem als que ens envolten quina és la nostra maner a de demanar les coses, amb arrogància, amb humilitat, amb prepotència, amb serenitat? Aquest és un bon exercici. Quan entre dos departaments no es compleixen els acords entre petició i oferta és que hi ha un problema on no es reconeixen a les persones ni se les escolta. És sorprenent que normalment quan es pregunta s’obtenen respostes, però els executius amb el pas dels anys van perdent la capacitat d’escoltar i de preguntar al seu equip. Si un fill ens demana per sortir i li diem que no, ens estem carregant la relació, hem de posar escolta i reconeixement, hem de exposar les nostres pors a que vingui tard, i hem de proposar alternatives com recollir-los a una hora determinada, etc...ja que quan algú demana una cosa sol ser perquè la necessita.
Coaching és un espai per aprendre a relacionar-se des de la co-inspiració i no des de la conspiració. Per enfrontar-nos a les nostres certeses i a la nostra vulnerabilitat hem d’anclar-nos en les fortaleses i donar llum des de la llum,no des de la foscar. Les relacions humanes es regeixen pel principi de conservació, preguntem-nos què és el que no volem perdre i aquesta resposta dóna moltes pistes de què volem o podem fer en el futur. Tinguem present que el que volem conservar a la vida anirà canviant amb el pas dels anys, per tant no tinguem tanta por a les coses diferents i siguem més oberts als altres!!!
