Arrel de l’allau de trucades i mails rebuts per l’últim escrit sobre matèries primeres, vaig a fer algunes puntualitzacions.
S’ha comprovat que des de 1850 fins ara, la temperatura del planeta ha augmentat 0.8ºC, però des d’ara fins al 2070 això pot augmentar entre 2.5 i 6ºC més. Lo primer és assumible però lo segon no, ja que significa que illes desapareixin, perdre milers de kilòmetres de platges o per exemple que tot Holanda quedi submergida. Això portaria onades migratòries impossibles d’absorvir.
Afortunadament això no és segur que es produeixi ja que s’està posant esforços per canviar aquesta tendència, tot i que encara insuficientment. L’any 1995 es van prohibir els cloro-fluoro-carbonos, esdevenint el primer gran pas de coordinació internacional per parar la destrucció del forat que s’estava obrint a la capa d’Ozó. Encara produïm excessiu CO2, que lluny de desaparèixer, queda en suspensió a l’atmosfera.
Eduard Punset, al programa de TVE2 – redes – sempre en positiu, ens anima a que pressionem als nostres governs perquè redueixin el consum de combustibles fòssils, o que se’n capturin les emissions. Diuen que és més econòmica la prevenció que la sanació, però qui pot forçar als països emergents a canviar? Ja que si ells no ho fan i nosaltres sí, tornem a estar davant d’una nova assimetria del mercat, aleshores caldria protegir-nos dels seus productes?
Potser no cal que ens preocupem tant del que passarà als néts dels nostres néts, ja que si arriba aquest moment futur, ells tindran un problema d’excés de població mundial tan gran, que per bé que els hi entreguem el planeta, aquest es col.lapsarà definitivament i tot s’acabarà
martes, 14 de diciembre de 2010
lunes, 13 de diciembre de 2010
PETROLI: SI O NO?
Tenir temps avui és un luxe, i tenir-ne per llegir premsa és espectacular, tot i que entre l’excés d’oferta no resulta fàcil aconseguir articles interessants. La majoria es limiten a explicar fets. Alguns arriben a les causes. Quasi cap s’arrisca a pronosticar el futur...perquè?
Perquè abans quan els tipus d’interès pujaven, la borsa baixava i a l’inrevés. Abans hi havia molts silogismes que es complien quasi sempre. Ara els experts no es mullen, el que fan és prendre un posició personal que mantenen envers tot, o ets un expert positiu, i dius que tot s’arreglarà, o ets un expert negatiu, i dius que tot anirà pitjor. Això és ser un papanata.
I hem arribat aquí perquè la Globalització ha obert els entorns, ha fet entrar moltes més variables en cada marc de referència portant a la impredictibilitat. Encertar que les matèries primeres pujaran o baixaran, és des d’aquesta perspectiva, una loteria. Tot i que sí sembla afirmable és que els 100$/barril de petroli no és únicament especulació o conjuntural, sinó l’inici d’un nou nivell de preus. Lluny de voler semblar un “Yankee” diria que està quedant de manifest que:
1. Les energies renovables no son rentables
2. El cotxe elèctric encara està molt lluny
Avui que les economies comencen a anar millor, em vull guardar dos comentaris per rellegir en properes crisis:
1. Les Balances comercials negatives sostingudament son un indicador clar de perill
2. Les Balances comercials positives sostingudament porten a invertir en mals actius
I encara que aquesta crisi hagi generat un sector financer (i un consumidor) més conservador, probablement d’aquí una anys s’oblidin els fets viscuts i es tornin a deixar perdre...
Perquè abans quan els tipus d’interès pujaven, la borsa baixava i a l’inrevés. Abans hi havia molts silogismes que es complien quasi sempre. Ara els experts no es mullen, el que fan és prendre un posició personal que mantenen envers tot, o ets un expert positiu, i dius que tot s’arreglarà, o ets un expert negatiu, i dius que tot anirà pitjor. Això és ser un papanata.
I hem arribat aquí perquè la Globalització ha obert els entorns, ha fet entrar moltes més variables en cada marc de referència portant a la impredictibilitat. Encertar que les matèries primeres pujaran o baixaran, és des d’aquesta perspectiva, una loteria. Tot i que sí sembla afirmable és que els 100$/barril de petroli no és únicament especulació o conjuntural, sinó l’inici d’un nou nivell de preus. Lluny de voler semblar un “Yankee” diria que està quedant de manifest que:
1. Les energies renovables no son rentables
2. El cotxe elèctric encara està molt lluny
Avui que les economies comencen a anar millor, em vull guardar dos comentaris per rellegir en properes crisis:
1. Les Balances comercials negatives sostingudament son un indicador clar de perill
2. Les Balances comercials positives sostingudament porten a invertir en mals actius
I encara que aquesta crisi hagi generat un sector financer (i un consumidor) més conservador, probablement d’aquí una anys s’oblidin els fets viscuts i es tornin a deixar perdre...
lunes, 8 de noviembre de 2010
NUESTRO PROBLEMA ES ESPAÑA
La mayoría esta pensando que esto lo dijo un independentista, pero lo dijo el consejero delegado del banco de Santander para explicar el riesgo país, con el que se penaliza a las empresas globales. También las PIMES lo sufren por el hecho de concentrar dentro del país la mayoría de sus clientes.
En la cena del 30 aniversario de ASCAMM, el conseller Huguet nos ofrecía dos soluciones a la crisis: Internacionalización (tanto de clientes como de proveedores) y diversificación (tanto de mercados como de sectores de actividad), reconociendo que seguir con el mismo mercado y con el mismo producto poco recorrido quedaba a las empresas.
El mismo día la Generalitat lanzaba una oferta de bonos remunerados al 4,75% para el cliente, más un 3% de comisión para el banco. La oferta ha tenido una aceptación maravillosa, porque? Por la miopía del consumidor. Que va a suceder con esto? Pues el coste de los recursos públicos suben hasta un 7,75% (sin contar los gastos publicitarios), y lo tienen que hacer porque nadie más les presta dinero. Como este encarecimiento de la deuda “nacional” no va a poder ser devuelta con los ingresos recurrentes, esto va a obligar a una nueva subida de impuestos. A quién van a subir los impuestos? A los pobres que aun tienen dinero, que son los ricos que han comprado los bonos. Conclusión, ya pueden ir restando un dos o un tres por ciento a la rentabilidad prevista, que obligatoriamente va a ser reclamada para luego poder pagar el atractivo 4,75%.
Ante estas conjeturas nos encontramos que las grandes corporaciones como Google o Facebook han articulado un entramado empresarial que les permite burlar los impuestos de los países dónde operan. Las empresas catalanas que aparecemos publicitadas en el buscador, pagadoras de todos los impuestos habidos y por haber, recibimos las facturas de Irlanda. Allí Google transfiere el dinero a terceros países que no gravan con impuestos estos ingresos, quedando el tipo impositivo de sus operaciones per debajo del 3%. Mientras tanto el resto de los mortales convive con un tipo agregado por encima del 30%. Entonces es lógico que uno pueda llegar a pensar que nuestro problema es España, o Catalunya...quería publicar este escrito en el periódico pero deben haber estimado que no era políticamente correcto.
En la cena del 30 aniversario de ASCAMM, el conseller Huguet nos ofrecía dos soluciones a la crisis: Internacionalización (tanto de clientes como de proveedores) y diversificación (tanto de mercados como de sectores de actividad), reconociendo que seguir con el mismo mercado y con el mismo producto poco recorrido quedaba a las empresas.
El mismo día la Generalitat lanzaba una oferta de bonos remunerados al 4,75% para el cliente, más un 3% de comisión para el banco. La oferta ha tenido una aceptación maravillosa, porque? Por la miopía del consumidor. Que va a suceder con esto? Pues el coste de los recursos públicos suben hasta un 7,75% (sin contar los gastos publicitarios), y lo tienen que hacer porque nadie más les presta dinero. Como este encarecimiento de la deuda “nacional” no va a poder ser devuelta con los ingresos recurrentes, esto va a obligar a una nueva subida de impuestos. A quién van a subir los impuestos? A los pobres que aun tienen dinero, que son los ricos que han comprado los bonos. Conclusión, ya pueden ir restando un dos o un tres por ciento a la rentabilidad prevista, que obligatoriamente va a ser reclamada para luego poder pagar el atractivo 4,75%.
Ante estas conjeturas nos encontramos que las grandes corporaciones como Google o Facebook han articulado un entramado empresarial que les permite burlar los impuestos de los países dónde operan. Las empresas catalanas que aparecemos publicitadas en el buscador, pagadoras de todos los impuestos habidos y por haber, recibimos las facturas de Irlanda. Allí Google transfiere el dinero a terceros países que no gravan con impuestos estos ingresos, quedando el tipo impositivo de sus operaciones per debajo del 3%. Mientras tanto el resto de los mortales convive con un tipo agregado por encima del 30%. Entonces es lógico que uno pueda llegar a pensar que nuestro problema es España, o Catalunya...quería publicar este escrito en el periódico pero deben haber estimado que no era políticamente correcto.
martes, 2 de noviembre de 2010
Moldiplast: Injecció de nous clients
Article d'avui al diari L'economic
Reforçar la tasca comercial ha permès a l'empresa poder recuperar el 2010 tot allò que havia perdut l'exercici anterior. Leo Torrecilla creu que l'encariment del transport pot afavorir les indústries locals. Un dels afanys que impulsa la crisi és la tasca d'ampliar la cartera de clients, i aquesta és l'estratègia que ha seguit la companyia d'injecció de plàstics Moldiplast, de Sant Quirze del Vallès.
Leo Torrecilla, gerent d'aquesta empresa familiar fundada el 1969 a Sabadell, explica: “Hem hagut de fer una intensa tasca comercial, que abans no ens calia perquè pràcticament ens venien a buscar, i el cert és que l'esforç ha donat els seus fruits, amb quinze nous clients des de començament d'any”. Aquesta suma de nous clients, que ha servit per compensar les caigudes sofertes l'any passat en el volum de negoci, ajudarà l'empresa a acabar l'any amb dos milions d'euros de facturació, el doble que l'any 2009, quan la crisi va reduir a la meitat la xifra de negoci de Moldiplast.
Però la recuperació no ha vingut només pels esforços redoblats en la cerca de nous clients. Al llarg de tota la seva trajectòria, l'exportació s'havia reduït a Moldiplast a alguns episodis aïllats, però ara s'ha convertit en una línia estratègica fonamental per contribuir al redreçament i creixement de l'empresa: “Vam començar a exportar l'any 2000, però al cap de l'any, dins de tot el volum de negoci, no anava més enllà del 10%, mentre que enguany ja assolirà el 20%”.
L'estratègia d'internacionalització de Moldiplast s'ha fonamentat bàsicament a mantenir els vincles amb clients que havien deslocalitzat la seva producció a les economies emergents de l'Índia, la Xina i el Brasil. Torrecilla explica: “Moltes de les peces que utilitzen són especialitzacions nostres, i per això ens fan comandes. De vegades, en el cas de grans produccions, nosaltres podem aportar part de la producció a què no pot arribar el proveïdor local”.
AJUSTAMENTS: Val a dir que molts clients també han aparegut arran del que Torrecilla anomena “gran mortalitat d'empreses”, tant de competidors en la injecció de plàstic com de motllistes, que han lliurat nous clients a l'empresa de Sant Quirze.
Ara, l'objectiu de l'empresa és assolir clients realment nous en aquests mercats internacionals. Una bona il·lustració d'aquest desig és que Moldiplast ha acudit enguany per primera vegada a la fira de subcontractació de Hannover, tot pensant en el disseny d'una xarxa comercial arreu des de la qual ampliar clientela.
La fortalesa de l'empresa, que li ha permès suportar les fortes escomeses de la crisi, també s'explica per la diversitat en els sectors als quals proveeix: un 20% del negoci es localitza als sectors elèctric i electrònic, allà on es va iniciar l'activitat de l'empresa; un 20%, a automoció; 20%, a llar moble; 20%, a medicina i farmàcia, i el 20% restant, a d'altres, on trobem des d'encenedors fins a llevataps. De cara a l'esdevenidor, on hi ha més possibilitats de negoci és en l'electrònica i la medicina i farmàcia, ja que “és on hi ha més valor afegit, on el factor cost és menor, en relació amb servei i qualitat”.
L'empresa, ara amb una plantilla de dotze persones, ha decidit emprendre l'estratègia de jugar la carta de les subcontractacions quan hi ha pics de feina, cosa que està passant des que es va reprendre l'activitat passat les vacances d'estiu. Aquesta reactivació de l'activitat ha fet decidir l'empresa a assumir una nova inversió en maquinària, de 80.000 euros. La liquiditat de l'empresa s'ha anat mantenint pel fet d'haver estat tradicionalment molt capitalitzada i no haver recorregut alegrement a l'endeutament amb els bancs, fins al punt de ser coneguda com un autèntic “búnquer financer”.
De cara al futur, Leo Torrecilla pensa que factors com ara la pujada de preus del petroli “pot afavorir la indústria local, en encarir-se el trànsit internacional de mercaderies”. Per tenir un lloc en aquest futur, Moldiplast ja està adoptant costums propis de les multinacionals, comprant tant matèria primera com motlles a la Xina.
Moldiplast, membre del Centre Metal·lúrgic, també inverteix en altres sectors d'activitat per obtenir nous recursos. És un dels socis de la cadena d'aliments ecològics Veritas i ha impulsat la creació de Fav24, proveïdor de solucions de telefonia.
Reforçar la tasca comercial ha permès a l'empresa poder recuperar el 2010 tot allò que havia perdut l'exercici anterior. Leo Torrecilla creu que l'encariment del transport pot afavorir les indústries locals. Un dels afanys que impulsa la crisi és la tasca d'ampliar la cartera de clients, i aquesta és l'estratègia que ha seguit la companyia d'injecció de plàstics Moldiplast, de Sant Quirze del Vallès.
Leo Torrecilla, gerent d'aquesta empresa familiar fundada el 1969 a Sabadell, explica: “Hem hagut de fer una intensa tasca comercial, que abans no ens calia perquè pràcticament ens venien a buscar, i el cert és que l'esforç ha donat els seus fruits, amb quinze nous clients des de començament d'any”. Aquesta suma de nous clients, que ha servit per compensar les caigudes sofertes l'any passat en el volum de negoci, ajudarà l'empresa a acabar l'any amb dos milions d'euros de facturació, el doble que l'any 2009, quan la crisi va reduir a la meitat la xifra de negoci de Moldiplast.
Però la recuperació no ha vingut només pels esforços redoblats en la cerca de nous clients. Al llarg de tota la seva trajectòria, l'exportació s'havia reduït a Moldiplast a alguns episodis aïllats, però ara s'ha convertit en una línia estratègica fonamental per contribuir al redreçament i creixement de l'empresa: “Vam començar a exportar l'any 2000, però al cap de l'any, dins de tot el volum de negoci, no anava més enllà del 10%, mentre que enguany ja assolirà el 20%”.
L'estratègia d'internacionalització de Moldiplast s'ha fonamentat bàsicament a mantenir els vincles amb clients que havien deslocalitzat la seva producció a les economies emergents de l'Índia, la Xina i el Brasil. Torrecilla explica: “Moltes de les peces que utilitzen són especialitzacions nostres, i per això ens fan comandes. De vegades, en el cas de grans produccions, nosaltres podem aportar part de la producció a què no pot arribar el proveïdor local”.
AJUSTAMENTS: Val a dir que molts clients també han aparegut arran del que Torrecilla anomena “gran mortalitat d'empreses”, tant de competidors en la injecció de plàstic com de motllistes, que han lliurat nous clients a l'empresa de Sant Quirze.
Ara, l'objectiu de l'empresa és assolir clients realment nous en aquests mercats internacionals. Una bona il·lustració d'aquest desig és que Moldiplast ha acudit enguany per primera vegada a la fira de subcontractació de Hannover, tot pensant en el disseny d'una xarxa comercial arreu des de la qual ampliar clientela.
La fortalesa de l'empresa, que li ha permès suportar les fortes escomeses de la crisi, també s'explica per la diversitat en els sectors als quals proveeix: un 20% del negoci es localitza als sectors elèctric i electrònic, allà on es va iniciar l'activitat de l'empresa; un 20%, a automoció; 20%, a llar moble; 20%, a medicina i farmàcia, i el 20% restant, a d'altres, on trobem des d'encenedors fins a llevataps. De cara a l'esdevenidor, on hi ha més possibilitats de negoci és en l'electrònica i la medicina i farmàcia, ja que “és on hi ha més valor afegit, on el factor cost és menor, en relació amb servei i qualitat”.
L'empresa, ara amb una plantilla de dotze persones, ha decidit emprendre l'estratègia de jugar la carta de les subcontractacions quan hi ha pics de feina, cosa que està passant des que es va reprendre l'activitat passat les vacances d'estiu. Aquesta reactivació de l'activitat ha fet decidir l'empresa a assumir una nova inversió en maquinària, de 80.000 euros. La liquiditat de l'empresa s'ha anat mantenint pel fet d'haver estat tradicionalment molt capitalitzada i no haver recorregut alegrement a l'endeutament amb els bancs, fins al punt de ser coneguda com un autèntic “búnquer financer”.
De cara al futur, Leo Torrecilla pensa que factors com ara la pujada de preus del petroli “pot afavorir la indústria local, en encarir-se el trànsit internacional de mercaderies”. Per tenir un lloc en aquest futur, Moldiplast ja està adoptant costums propis de les multinacionals, comprant tant matèria primera com motlles a la Xina.
Moldiplast, membre del Centre Metal·lúrgic, també inverteix en altres sectors d'activitat per obtenir nous recursos. És un dels socis de la cadena d'aliments ecològics Veritas i ha impulsat la creació de Fav24, proveïdor de solucions de telefonia.
miércoles, 6 de octubre de 2010
Conferencia Col•legi Arquitectes
Ahir l’excel•lent professor de l’escola de negocis CEIBS de Shanghai, en Pedro Nueno, va tenir l’amabilitat d’anar a fer una breu conferencia al Col•legi d’arquitectes de Terrassa.
Segurament no es va haver d’esprémer excessivament el cervell per presentar una sèrie de recomanacions, que segurament serveixen pels arquitectes, però també per qualsevol altre Professional:
1. Enfocament a games baixes de productes, ja que la gama alta esta sobre atesa
2. Enfocament a la industria i els seus stakeholders, a l’hosteleria, als serveis mèdics,..
3. Enfocament a la innovació, esforç per conèixer les últimes incorporacions tecnològiques del sector i presentar-les també de forma innovadora
4. Esforç per tenir una mentalitat de Venedor, de gestor, de “controler”, essent capaç de executar treballs de diferents nivells. Ja no es pot esperar només fer cases aïllades, potser cal centrar-se en les reformes, o en fer direccions d’obra o altres tasques relacionades amb el sector.
5. Esforç per agrupar-se amb altres membres del mateix o altres col.lectius
6. Internacionalitzar-se, sortir a Fires, a Conferències, a Business Meetings, etc..
Si no pots tenir una oficina a l’estranger, busca de tenir un despatx o busca la manera de tenir-hi presència, fent aliança amb autòctons, però sempre pensant que per aconseguir alguna cosa s’hi ha de destinar recursos i s’han d’assumir compromisos que caldrà complir.
Veient el reduït aforament, va quedar clar que es tracta d’un professió desanimada, i el que és pitjor, és un col.lectiu mancat de coneixements d’economia, element essencial per poder fer bé la seva feina.
Cal introduir assignatures de gestió i venda a les universitats d’arquitectura amb caràcter d’urgència.
Això els obrirà el ventall de possibilitats de feina al acabar la carrera universitària als 33.000 alumnes que hi ha actualment a les aules, i que se sumen als més de 50.000 que ja estan exercint, o intentant-ho...
Segurament no es va haver d’esprémer excessivament el cervell per presentar una sèrie de recomanacions, que segurament serveixen pels arquitectes, però també per qualsevol altre Professional:
1. Enfocament a games baixes de productes, ja que la gama alta esta sobre atesa
2. Enfocament a la industria i els seus stakeholders, a l’hosteleria, als serveis mèdics,..
3. Enfocament a la innovació, esforç per conèixer les últimes incorporacions tecnològiques del sector i presentar-les també de forma innovadora
4. Esforç per tenir una mentalitat de Venedor, de gestor, de “controler”, essent capaç de executar treballs de diferents nivells. Ja no es pot esperar només fer cases aïllades, potser cal centrar-se en les reformes, o en fer direccions d’obra o altres tasques relacionades amb el sector.
5. Esforç per agrupar-se amb altres membres del mateix o altres col.lectius
6. Internacionalitzar-se, sortir a Fires, a Conferències, a Business Meetings, etc..
Si no pots tenir una oficina a l’estranger, busca de tenir un despatx o busca la manera de tenir-hi presència, fent aliança amb autòctons, però sempre pensant que per aconseguir alguna cosa s’hi ha de destinar recursos i s’han d’assumir compromisos que caldrà complir.
Veient el reduït aforament, va quedar clar que es tracta d’un professió desanimada, i el que és pitjor, és un col.lectiu mancat de coneixements d’economia, element essencial per poder fer bé la seva feina.
Cal introduir assignatures de gestió i venda a les universitats d’arquitectura amb caràcter d’urgència.
Això els obrirà el ventall de possibilitats de feina al acabar la carrera universitària als 33.000 alumnes que hi ha actualment a les aules, i que se sumen als més de 50.000 que ja estan exercint, o intentant-ho...
jueves, 9 de septiembre de 2010
viernes, 3 de septiembre de 2010
COM VOLS ESTAR AL 2015?
Es difícil traçar un pla eficaç pels propers dies, sense haver planificat el que es vol aconseguir els propers anys. Un bon ús del temps és dedicar-ne una part a fer un pla de vida. Què vols fer amb el teu temps? Quines metes tens? Quin sentit dónes a la teva vida? Si fem aquest pas toca plantejar mitjans per assolir els objectius, aconseguint hàbits positius que ens permetin mantenir-nos en forma, amb salut i sensibilitat per una vida plena. Sabem que podem canviar les nostres vides només canviant l’actitud de la nostra ment. Això no és senzill, però cal voler-ho amb totes les forces i durant tot el temps futur. Fet això notarem que ens creix la il•lusió , que notarem les coses amb intensitat, com si cada dia fos nou i millor que l’anterior, sense notar-nos carregats ni feixucs. Ho comprovarem perquè ens altres ho notaran i ens ho agrairan. Hem de fer extra ordinària cada situació ordinària, i això serà possible actuant amb el cor i intentant oblidar el jo i pensar en els altres o en nosaltres. No ens posem metes indignes que ens allunyin del equilibri, hem de mirar de tendir al despreniment, ja que si no cooperem amb l’entorn no obtindrem l’ajuda indispensable que sovint arriba de fora sense que ens en donem compte. Posem amor i obtindrem amor, donem-ne, generem-ne, inventem-ne que bona falta fa. Les faltes són grans quan l’amor és petit, busquem la puresa veient el que hi ha de bo i ignorant el que hi ha de dolent en els altres. Fonamentem-nos en la senzillesa i aconseguirem que el món no ens ofegui. Ens hem de treure els mals hàbits, un a un, després creem-ne de bons, a poc a poc i ens adonarem que el moment més important de la nostra vida és ARA.
">
">
jueves, 26 de agosto de 2010
ESTIMAR SEGONS FROMM
La pràctica de qualsevol art requereix disciplina. Mai no faré res si no ho faig d'una manera disciplinada; qualsevol cosa que faci, pel sol fet que em trobo en l'estat d'ànim apropiat, mai no esdevindré un mestres en aquest art. Tanmateix, el problema no consisteix solament en la disciplina referent a la pràctica d'un art en particular, sinó en la disciplina de tota la vida.
En la nostra cultura on la concentració és més rara que l'auto disciplina. Aquesta manca de concentració es manifesta clarament en la nostra dificultat per a estar tots sols amb nosaltres mateixos. Romandre assegut sense fer res és impossible per a la majoria de la gent. Un tercer factor és la paciència, que és necessària per a aconseguir una cosa. Per a l'home modern és tan difícil de practicar la paciència com l'auto concentració i la disciplina. Qui aspiri a esdevenir un mestre en l'art d'estimar ha de començar practicant la disciplina, la concentració i la pràctica a través de cada fase de la seva vida.
La pràctica de l'art d'estimar requereix la pràctica de la fe. Tenir fe requereix coratge, la capacitat de córrer un risc, la disposició a acceptar fins i tot el dolor i la desil•lusió. El qui insisteix en la seguretat i en la tranquil•litat com a condicions primàries de la vida, no pot tenir fe; el qui s'encercla en un sistema de defensa, on la distància i la possessió són els mitjana de seguretat, es converteix en un presoner. Ésser estimat, i estimar, requereix coratge, el coratge d'atribuir importància a certs valors fonamentals i de fer el salt i d'apostar−ho tot a aquests valors.
Una actitud indispensable per a la pràctica de l'art d'estimar és l'activitat (que no significa fer alguna cosa, sinó una energia interior). L'amor és una activitat; si estimo, estic en un estat constant de preocupació activa per la persona estimada, però no sols per a ella. Si sóc peresós, si no em trobo en un estat constant de consciència, d'alerta i d'activitat, esdevindré incapaç, de relacionar−me activament amb la persona estimada.
Si l'amor és l'única resposta satisfactòria al problema de l'existència humana, llavors tota societat que exclogui el desenvolupament de l'amor, a la llarga morirà a causa de la seva pròpia contradicció amb les necessitats bàsiques de la natura humana. Parlar d'amor vol dir parlar de la necessitat fonamental i real de tot ésser humà. Que aquesta necessitat hagi estat arraconada o no significa que no existeixi. Analitzar la natura de l'amor és descobrir la seva absència total en el present i criticar les condicions socials que en són responsables.
En la nostra cultura on la concentració és més rara que l'auto disciplina. Aquesta manca de concentració es manifesta clarament en la nostra dificultat per a estar tots sols amb nosaltres mateixos. Romandre assegut sense fer res és impossible per a la majoria de la gent. Un tercer factor és la paciència, que és necessària per a aconseguir una cosa. Per a l'home modern és tan difícil de practicar la paciència com l'auto concentració i la disciplina. Qui aspiri a esdevenir un mestre en l'art d'estimar ha de començar practicant la disciplina, la concentració i la pràctica a través de cada fase de la seva vida.
La pràctica de l'art d'estimar requereix la pràctica de la fe. Tenir fe requereix coratge, la capacitat de córrer un risc, la disposició a acceptar fins i tot el dolor i la desil•lusió. El qui insisteix en la seguretat i en la tranquil•litat com a condicions primàries de la vida, no pot tenir fe; el qui s'encercla en un sistema de defensa, on la distància i la possessió són els mitjana de seguretat, es converteix en un presoner. Ésser estimat, i estimar, requereix coratge, el coratge d'atribuir importància a certs valors fonamentals i de fer el salt i d'apostar−ho tot a aquests valors.
Una actitud indispensable per a la pràctica de l'art d'estimar és l'activitat (que no significa fer alguna cosa, sinó una energia interior). L'amor és una activitat; si estimo, estic en un estat constant de preocupació activa per la persona estimada, però no sols per a ella. Si sóc peresós, si no em trobo en un estat constant de consciència, d'alerta i d'activitat, esdevindré incapaç, de relacionar−me activament amb la persona estimada.
Si l'amor és l'única resposta satisfactòria al problema de l'existència humana, llavors tota societat que exclogui el desenvolupament de l'amor, a la llarga morirà a causa de la seva pròpia contradicció amb les necessitats bàsiques de la natura humana. Parlar d'amor vol dir parlar de la necessitat fonamental i real de tot ésser humà. Que aquesta necessitat hagi estat arraconada o no significa que no existeixi. Analitzar la natura de l'amor és descobrir la seva absència total en el present i criticar les condicions socials que en són responsables.
miércoles, 25 de agosto de 2010
MEDITATIO
Se trata de la práctica de un estado de atención concentrada, sobre un objeto externo, pensamiento, la propia consciencia, o el propio estado de concentración. La meditación incluye diversas prácticas de recogimiento interior o contemplación propias del cristianismo, hinduismo, o budismo. La meditación se caracteriza por tener un estado de concentración sobre la realidad del momento presente, en la cual la atención es liberada de su común actividad y focalizada en Dios. Una focalización de la mente en un único objeto de percepción, como por ejemplo la respiración o una recitación de palabras constantes. La meditación no solo puede tener propósitos religiosos sino estar también enfocada al mantenimiento de la salud física o mental. La meditación cristiana és una de las expresiones que puede tener la oración, otra expresión es la oración vocal (padrenuestro,...). En el Compendio del Catecismo se explica más en concreto: 570. ¿Qué es la meditación? La meditación es una reflexión orante, que parte, sobre todo, de la Palabra de Dios en la Biblia; hace intervenir a la inteligencia, la imaginación, la emoción, el deseo, para profundizar nuestra fe, convertir el corazón y fortalecer la voluntad de seguir a Cristo; es una etapa preliminar hacia la unión de amor con el Señor. Estudios científicos han demostrado que algunas técnicas de meditación pueden ayudar a mejorar la concentración y la salud en general.
TECNICAS
Las técnicas de meditación pueden ser clasificadas de acuerdo a su enfoque. Algunos enfocan al campo de la percepción y la experiencia, también llamada de «conciencia plena». Otras enfocan a un objeto determinado, y son llamadas de «concentración». Hay también técnicas que intercambian el campo y el objeto de la meditación. Las técnicas de aproximación a la meditación varían mucho, principalmente se basan en observar la respiración, en visualizar algún pensamiento positivo o imagen inspiradora. También existen las meditaciones sin objeto, desenfocando la tensión mental. Además de lo descrito antes sobre el pensamiento en la meditación, durante esta pueden dejarse fluir libremente las imágenes mentales, sean claras o confusas, como cuando se está a punto de conciliar el sueño. Multitud de técnicas de meditación han sido estudiadas por la psicología. Muchos terapeutas recomiendan alguna técnica o diseñan las suyas propias, a menudo inspiradas en las tradicionales. La mayoría utilizan la respiración como centro porque es el puente entre el cuerpo físico, el estado de ánimo y la mente.
Meditar ayuda a reordenar la mente y calmar la ansiedad. Mejora la comprensión de objetivos y motivaciones y equilibra el carácter. También puede hacer resurgir motivaciones, traumas, emociones o energía enquistadas. Por el estudio de la respiración y la postura corporal se mejora la salud en general y reconduce el metabolismo a su funcionamiento óptimo.
TECNICAS
Las técnicas de meditación pueden ser clasificadas de acuerdo a su enfoque. Algunos enfocan al campo de la percepción y la experiencia, también llamada de «conciencia plena». Otras enfocan a un objeto determinado, y son llamadas de «concentración». Hay también técnicas que intercambian el campo y el objeto de la meditación. Las técnicas de aproximación a la meditación varían mucho, principalmente se basan en observar la respiración, en visualizar algún pensamiento positivo o imagen inspiradora. También existen las meditaciones sin objeto, desenfocando la tensión mental. Además de lo descrito antes sobre el pensamiento en la meditación, durante esta pueden dejarse fluir libremente las imágenes mentales, sean claras o confusas, como cuando se está a punto de conciliar el sueño. Multitud de técnicas de meditación han sido estudiadas por la psicología. Muchos terapeutas recomiendan alguna técnica o diseñan las suyas propias, a menudo inspiradas en las tradicionales. La mayoría utilizan la respiración como centro porque es el puente entre el cuerpo físico, el estado de ánimo y la mente.
Meditar ayuda a reordenar la mente y calmar la ansiedad. Mejora la comprensión de objetivos y motivaciones y equilibra el carácter. También puede hacer resurgir motivaciones, traumas, emociones o energía enquistadas. Por el estudio de la respiración y la postura corporal se mejora la salud en general y reconduce el metabolismo a su funcionamiento óptimo.
viernes, 23 de julio de 2010
Aprendre a dir que NO
Dir no pot voler dir si, i al revés. Sovint no estudiem la comunicació de cadascuna de les persones que ens envolten. Hem de fer un esforç per valor el nivell d’impacte i de persuasió que tenim i que els altres tenen. Podríem identificar i potenciar les nostres habilitats comunicatives, per tal de no haver de dir les coses massa vegades, o per aconseguir que se’ns entengui.
Hi ha mètodes per comunicar-se de manera més persuasiva i eficient, analitzant els continguts comunicatius com el Missatge, cal que tingui una idea única i rellevant, l’hem de pensar d’una manera creativa, utilitzant mecanismes que ajuden a fer que impacti i resulti una idea interessant. També el Llenguatge, l’hem de adaptar, una elecció correcta en funció de l’audiència, serietat, humor, o paraules més menys comunes.
Hem d’analitzar què capta o no capta la gent, observant la seva expressió verbal a través del to, el ritme, o la modulació de la veu, i també la comunicació no verbal com l’observació i interpretació. La gent parla sense pensar, tampoc cal que sempre tinguem la guàrdia en alt, però a vegades hem d’entrenar una gestió de les presentacions que fem, com comencem i com acabem és vital per l’èxit de les nostres comunicacions.
Hi ha mètodes per comunicar-se de manera més persuasiva i eficient, analitzant els continguts comunicatius com el Missatge, cal que tingui una idea única i rellevant, l’hem de pensar d’una manera creativa, utilitzant mecanismes que ajuden a fer que impacti i resulti una idea interessant. També el Llenguatge, l’hem de adaptar, una elecció correcta en funció de l’audiència, serietat, humor, o paraules més menys comunes.
Hem d’analitzar què capta o no capta la gent, observant la seva expressió verbal a través del to, el ritme, o la modulació de la veu, i també la comunicació no verbal com l’observació i interpretació. La gent parla sense pensar, tampoc cal que sempre tinguem la guàrdia en alt, però a vegades hem d’entrenar una gestió de les presentacions que fem, com comencem i com acabem és vital per l’èxit de les nostres comunicacions.
jueves, 8 de julio de 2010
Beneït o Beneit
Criticar no és original, quan tothom carrega contra tot, i destruir és normal cal construir alguna cosa, encara que sigui difícil, poc comú i potser poc útil per un home que sempre corre, com deia en Pla: “El que no comprenc és la pressa per la pressa d’avui dia. N’hi ha que van amb la llegua fora tot el dia, fan tres o quatre coses a la vegada i totes igualment malament. Hom vol donar una impressió de dinamisme continuat, que no és més que una manera continuada de perdre el temps”. Jo puc ser interessant, tothom pot ser-ho, ningú està exclòs de la glòria ni de la misèria. Cal potenciar lo bo, no ignorant que vivim en un entorn concret, on no es pot sortir de la roda, la conjuntura o la societat on hem nascut. Bé, si que es pot, però això ara no toca.
Beneït o potser beneit aquell que no perd ni un moment analitzant el seu passat o pensant en el seu futur encara que aquest mai arriba. L’amor en majúscules requereix persones en majúscules, i per això cal haver fet molts deures, i encara així no és garantia de cap èxit. En l’amor no hi ha termes mitjos, o n’hi ha o no n’hi ha. Cal veure i viure la realitat tal com és, treballant sense descans, observant amb atenció i fent que les accions superin a les paraules. Obrar és el camí per abreujar els nostres mals. Ens hauríem de creure com és d’important el dia a dia de les relacions, no podem deixar una conversa per més endavant, ni un problema pel cap de setmana. Hem de fer de cada petita cosa, la cosa més important.
La mentida extesa arreu, no ens ha de fer callar la veritat, encara que a vegades és millor fer-ho, però ha de ser per caritat amb el proïsme, no per comoditat o covardia! Parlo de l’home i cadascú entén coses diferents, segurament tots estem lluny de la seva essència. L’home que es coneix a sí mateix és savi, i el que es domina a sí mateix és invencible. Tot el que et prenen és que abans t’ho han donat, i el que es perd és que abans s’ha guanyat. Així aprendrem a acontentar-nos i acceptar les desgràcies que a tots ens arriben. L’esforç constant vers la recerca de l’equilibri es pot veure truncat pels fets, però hem de saber acotar-lo, ponderar i valorar com seguir...
Beneït o potser beneit aquell que no perd ni un moment analitzant el seu passat o pensant en el seu futur encara que aquest mai arriba. L’amor en majúscules requereix persones en majúscules, i per això cal haver fet molts deures, i encara així no és garantia de cap èxit. En l’amor no hi ha termes mitjos, o n’hi ha o no n’hi ha. Cal veure i viure la realitat tal com és, treballant sense descans, observant amb atenció i fent que les accions superin a les paraules. Obrar és el camí per abreujar els nostres mals. Ens hauríem de creure com és d’important el dia a dia de les relacions, no podem deixar una conversa per més endavant, ni un problema pel cap de setmana. Hem de fer de cada petita cosa, la cosa més important.
La mentida extesa arreu, no ens ha de fer callar la veritat, encara que a vegades és millor fer-ho, però ha de ser per caritat amb el proïsme, no per comoditat o covardia! Parlo de l’home i cadascú entén coses diferents, segurament tots estem lluny de la seva essència. L’home que es coneix a sí mateix és savi, i el que es domina a sí mateix és invencible. Tot el que et prenen és que abans t’ho han donat, i el que es perd és que abans s’ha guanyat. Així aprendrem a acontentar-nos i acceptar les desgràcies que a tots ens arriben. L’esforç constant vers la recerca de l’equilibri es pot veure truncat pels fets, però hem de saber acotar-lo, ponderar i valorar com seguir...
lunes, 21 de junio de 2010
Estimada Mariona
Gràcies per donar-me l’oportunitat d’acomiadar-me en primera persona.
Sempre recordaré els dinars i sopars a casa vostra de Plaça Cardona i els estius perfectes de Platge d’Aro, això em servirà per no oblidar-la mai.
I mai és massa tard per dir “ho sento” o “t’estimo”, ni tant sols després de la mort, en aquests moments encara estem a temps d’arreglar els assumptes pendents que ens van quedar amb qui se n’ha anat.
La mort no és soledat perquè qui ens deixa, se’n va amb els que ja van marxar, i els que ens quedem, ens tenim els uns als altres. La vida és una pedra sense tallar, depèn de nosaltres el que quedi destruïda o resulti un veritable diamant.
Si vivim bé, no ens hem de preocupar de la mort, el factor temps és insignificant i hem de comprendre que res del que ens passa és negatiu, perquè lo bo és bo, i lo dolent és una lliçó. En aquests moments d’infelicitat hi hem de veure l’ocasió per créixer, acceptant el sofriment i intentant comprendre’l, no vist com un càstig sinó com un regal que té una finalitat.
Potser cal aprofitar aquests moments per obrir-se a l’espiritualitat, i perdre la por per arribar a comprendre que pot existir la divinitat, pensant sempre que tot sofriment genera creixement.
Sempre recordaré els dinars i sopars a casa vostra de Plaça Cardona i els estius perfectes de Platge d’Aro, això em servirà per no oblidar-la mai.
I mai és massa tard per dir “ho sento” o “t’estimo”, ni tant sols després de la mort, en aquests moments encara estem a temps d’arreglar els assumptes pendents que ens van quedar amb qui se n’ha anat.
La mort no és soledat perquè qui ens deixa, se’n va amb els que ja van marxar, i els que ens quedem, ens tenim els uns als altres. La vida és una pedra sense tallar, depèn de nosaltres el que quedi destruïda o resulti un veritable diamant.
Si vivim bé, no ens hem de preocupar de la mort, el factor temps és insignificant i hem de comprendre que res del que ens passa és negatiu, perquè lo bo és bo, i lo dolent és una lliçó. En aquests moments d’infelicitat hi hem de veure l’ocasió per créixer, acceptant el sofriment i intentant comprendre’l, no vist com un càstig sinó com un regal que té una finalitat.
Potser cal aprofitar aquests moments per obrir-se a l’espiritualitat, i perdre la por per arribar a comprendre que pot existir la divinitat, pensant sempre que tot sofriment genera creixement.
martes, 15 de junio de 2010
DESCUBRIENDO ORTEGA Y GASSET
Hay un hecho que, para bien o para mal, es el más importante en la vida pública europea de la hora presente. Este hecho es el advenimiento de las masas al pleno poderío social. Como las masas, por definición, no deben ni pueden dirigir su propia existencia, y menos regentar la sociedad, quiere decirse que Europa sufre ahora la más grave crisis que a pueblos, naciones, culturas, cabe padecer. Esta crisis ha sobrevenido más de una vez en la historia. Su fisonomía y sus consecuencias son conocidas. También se conoce su nombre. Se llama la rebelión de las masas... En rigor, la masa puede definirse, como hecho psicológico, sin necesidad de esperar a que aparezcan los individuos en aglomeración. Delante de una sola persona podemos saber si es masa o no. Masa es todo aquel que no se valora a sí mismo — en bien o en mal — por razones especiales, sino que se siente "como todo el mundo" y, sin embargo, no se angustia, se siente a saber al sentirse idéntico a los demás. Imagínese un hombre humilde que al intentar valorarse por razones especiales — al preguntarse si tiene talento para esto o lo otro, si sobresale en algún orden — advierte que no posee ninguna cualidad excelente. Este hombre se sentirá mediocre y vulgar, mal dotado; pero no se sentirá "masa"...La división de la sociedad en masas y minorías excelentes no es, por lo tanto, una división en clases sociales, sino en clases de hombres, y no puede coincidir con la jerarquización en clases superiores e inferiores. Claro está que en las superiores, cuando llegan a serlo, y mientras lo fueron de verdad, hay más verosimilitud de hallar hombres que adoptan el "gran vehículo", mientras las inferiores están normalmente constituidas por individuos sin calidad. Pero, en rigor, dentro de cada clase social hay masa y minoría auténtica. Como veremos, es característico del tiempo el predominio, aun en los grupos cuya tradición era selectiva, de la masa y el vulgo. Así, en la vida intelectual, que por su misma esencia requiere y supone la calificación, se advierte el progresivo triunfo de los seudointelectuales incualifícados, incalificables y descalificados por su propia contextura. Lo mismo en los grupos supervivientes de la "nobleza" masculina y femenina. En cambio, no es raro encontrar hoy entre los obreros, que antes podían valer como el ejemplo más puro de esto que llamamos "masa", almas egregiamente disciplinadas... El nuevo hecho social que aquí se analiza es este: la historia europea parece, por vez primera, entregada a la decisión del hombre vulgar como tal. O dicho en voz activa: el hombre vulgar, antes dirigido, ha resuelto gobernar el mundo. Esta resolución de adelantarse al primer plano social se ha producido en él, automáticamente, apenas llegó a madurar el nuevo tipo de hombre que él representa. Si atendiendo a los efectos de vida pública se estudia la estructura psicológica de este nuevo tipo de hombre-masa, Se encuentra lo siguiente: l.º, una impresión nativa y radical de que la vida es fácil, sobrada, sin limitaciones trágicas; por lo tanto, cada individuo medio encuentra en sí una sensación de dominio y triunfo que, 2.º, le invita a afirmarse a sí mismo tal cual es, dar por bueno y completo su haber moral e intelectual. Este contentamiento consigo le lleva a cerrarse para toda instancia exterior, a no escuchar, a no poner en tela de juicio sus opiniones y a no contar con los demás. Su sensación íntima de dominio le incita constantemente a ejercer predominio. Actuará, pues, como si sólo él y sus congéneres existieran en el mundo; por lo tanto, 3.º, intervendrá en todo imponiendo su vulgar opinión sin miramientos, contemplaciones, trámites ni reservas.
Hay un hecho que, para bien o para mal, es el más importante en la vida pública europea de la hora presente. Este hecho es el advenimiento de las masas al pleno poderío social. Como las masas, por definición, no deben ni pueden dirigir su propia existencia, y menos regentar la sociedad, quiere decirse que Europa sufre ahora la más grave crisis que a pueblos, naciones, culturas, cabe padecer. Esta crisis ha sobrevenido más de una vez en la historia. Su fisonomía y sus consecuencias son conocidas. También se conoce su nombre. Se llama la rebelión de las masas... En rigor, la masa puede definirse, como hecho psicológico, sin necesidad de esperar a que aparezcan los individuos en aglomeración. Delante de una sola persona podemos saber si es masa o no. Masa es todo aquel que no se valora a sí mismo — en bien o en mal — por razones especiales, sino que se siente "como todo el mundo" y, sin embargo, no se angustia, se siente a saber al sentirse idéntico a los demás. Imagínese un hombre humilde que al intentar valorarse por razones especiales — al preguntarse si tiene talento para esto o lo otro, si sobresale en algún orden — advierte que no posee ninguna cualidad excelente. Este hombre se sentirá mediocre y vulgar, mal dotado; pero no se sentirá "masa"...La división de la sociedad en masas y minorías excelentes no es, por lo tanto, una división en clases sociales, sino en clases de hombres, y no puede coincidir con la jerarquización en clases superiores e inferiores. Claro está que en las superiores, cuando llegan a serlo, y mientras lo fueron de verdad, hay más verosimilitud de hallar hombres que adoptan el "gran vehículo", mientras las inferiores están normalmente constituidas por individuos sin calidad. Pero, en rigor, dentro de cada clase social hay masa y minoría auténtica. Como veremos, es característico del tiempo el predominio, aun en los grupos cuya tradición era selectiva, de la masa y el vulgo. Así, en la vida intelectual, que por su misma esencia requiere y supone la calificación, se advierte el progresivo triunfo de los seudointelectuales incualifícados, incalificables y descalificados por su propia contextura. Lo mismo en los grupos supervivientes de la "nobleza" masculina y femenina. En cambio, no es raro encontrar hoy entre los obreros, que antes podían valer como el ejemplo más puro de esto que llamamos "masa", almas egregiamente disciplinadas... El nuevo hecho social que aquí se analiza es este: la historia europea parece, por vez primera, entregada a la decisión del hombre vulgar como tal. O dicho en voz activa: el hombre vulgar, antes dirigido, ha resuelto gobernar el mundo. Esta resolución de adelantarse al primer plano social se ha producido en él, automáticamente, apenas llegó a madurar el nuevo tipo de hombre que él representa. Si atendiendo a los efectos de vida pública se estudia la estructura psicológica de este nuevo tipo de hombre-masa, Se encuentra lo siguiente: l.º, una impresión nativa y radical de que la vida es fácil, sobrada, sin limitaciones trágicas; por lo tanto, cada individuo medio encuentra en sí una sensación de dominio y triunfo que, 2.º, le invita a afirmarse a sí mismo tal cual es, dar por bueno y completo su haber moral e intelectual. Este contentamiento consigo le lleva a cerrarse para toda instancia exterior, a no escuchar, a no poner en tela de juicio sus opiniones y a no contar con los demás. Su sensación íntima de dominio le incita constantemente a ejercer predominio. Actuará, pues, como si sólo él y sus congéneres existieran en el mundo; por lo tanto, 3.º, intervendrá en todo imponiendo su vulgar opinión sin miramientos, contemplaciones, trámites ni reservas...ULL RM vs RH...El hombre vive habitualmente sumergido en su vida, náufrago en ella, arrastrado instante tras instante por el torrente turbulento de su destino, es decir, que vive en estado de sonambulismo sólo interrumpido por momentáneos relámpagos de lucidez en que descubre confusamente la extraña faz que tiene ese hecho de su vivir, como el rayo con su fulguración instantánea nos hace entrever, en un abrir y cerrar de ojos, los senos profundos de la nube negra que lo engendró. Tenía razón Calderón en un sentido aún más concreto y trivial de lo que él supuso: por lo pronto, la vida es sueño, porque es sueño toda realidad que no se captura a sí misma, que no toma plena posesión de sí misma, que se queda dentro de sí y no logra, a la vez, evadirse de sí misma y estar sobre sí. Y no hay distinción entre el hombre inculto y el hombre de ciencia: también el físico es sonámbulo y lo es no sólo en su vida común sino que también al hacer su física, al crear su ciencia sonambuliza. La física es sueño, un sueño matemático. El único intento que el hombre puede hacer para despertar, para acordar y vivir con entera lucidez consiste precisamente en filosofar. De suerte que nuestra vida es, sin remedio, una de estas dos cosas: o sonambulismo o filosofía. Yo lo advierto lealmente antes de empezar: la filosofía no es sueño, la filosofía es insomnio, es un infinito alerta, una voluntad de perpetuo mediodía y una exasperada vocación a la vigilia y a la lucidez.
Hay un hecho que, para bien o para mal, es el más importante en la vida pública europea de la hora presente. Este hecho es el advenimiento de las masas al pleno poderío social. Como las masas, por definición, no deben ni pueden dirigir su propia existencia, y menos regentar la sociedad, quiere decirse que Europa sufre ahora la más grave crisis que a pueblos, naciones, culturas, cabe padecer. Esta crisis ha sobrevenido más de una vez en la historia. Su fisonomía y sus consecuencias son conocidas. También se conoce su nombre. Se llama la rebelión de las masas... En rigor, la masa puede definirse, como hecho psicológico, sin necesidad de esperar a que aparezcan los individuos en aglomeración. Delante de una sola persona podemos saber si es masa o no. Masa es todo aquel que no se valora a sí mismo — en bien o en mal — por razones especiales, sino que se siente "como todo el mundo" y, sin embargo, no se angustia, se siente a saber al sentirse idéntico a los demás. Imagínese un hombre humilde que al intentar valorarse por razones especiales — al preguntarse si tiene talento para esto o lo otro, si sobresale en algún orden — advierte que no posee ninguna cualidad excelente. Este hombre se sentirá mediocre y vulgar, mal dotado; pero no se sentirá "masa"...La división de la sociedad en masas y minorías excelentes no es, por lo tanto, una división en clases sociales, sino en clases de hombres, y no puede coincidir con la jerarquización en clases superiores e inferiores. Claro está que en las superiores, cuando llegan a serlo, y mientras lo fueron de verdad, hay más verosimilitud de hallar hombres que adoptan el "gran vehículo", mientras las inferiores están normalmente constituidas por individuos sin calidad. Pero, en rigor, dentro de cada clase social hay masa y minoría auténtica. Como veremos, es característico del tiempo el predominio, aun en los grupos cuya tradición era selectiva, de la masa y el vulgo. Así, en la vida intelectual, que por su misma esencia requiere y supone la calificación, se advierte el progresivo triunfo de los seudointelectuales incualifícados, incalificables y descalificados por su propia contextura. Lo mismo en los grupos supervivientes de la "nobleza" masculina y femenina. En cambio, no es raro encontrar hoy entre los obreros, que antes podían valer como el ejemplo más puro de esto que llamamos "masa", almas egregiamente disciplinadas... El nuevo hecho social que aquí se analiza es este: la historia europea parece, por vez primera, entregada a la decisión del hombre vulgar como tal. O dicho en voz activa: el hombre vulgar, antes dirigido, ha resuelto gobernar el mundo. Esta resolución de adelantarse al primer plano social se ha producido en él, automáticamente, apenas llegó a madurar el nuevo tipo de hombre que él representa. Si atendiendo a los efectos de vida pública se estudia la estructura psicológica de este nuevo tipo de hombre-masa, Se encuentra lo siguiente: l.º, una impresión nativa y radical de que la vida es fácil, sobrada, sin limitaciones trágicas; por lo tanto, cada individuo medio encuentra en sí una sensación de dominio y triunfo que, 2.º, le invita a afirmarse a sí mismo tal cual es, dar por bueno y completo su haber moral e intelectual. Este contentamiento consigo le lleva a cerrarse para toda instancia exterior, a no escuchar, a no poner en tela de juicio sus opiniones y a no contar con los demás. Su sensación íntima de dominio le incita constantemente a ejercer predominio. Actuará, pues, como si sólo él y sus congéneres existieran en el mundo; por lo tanto, 3.º, intervendrá en todo imponiendo su vulgar opinión sin miramientos, contemplaciones, trámites ni reservas...ULL RM vs RH...El hombre vive habitualmente sumergido en su vida, náufrago en ella, arrastrado instante tras instante por el torrente turbulento de su destino, es decir, que vive en estado de sonambulismo sólo interrumpido por momentáneos relámpagos de lucidez en que descubre confusamente la extraña faz que tiene ese hecho de su vivir, como el rayo con su fulguración instantánea nos hace entrever, en un abrir y cerrar de ojos, los senos profundos de la nube negra que lo engendró. Tenía razón Calderón en un sentido aún más concreto y trivial de lo que él supuso: por lo pronto, la vida es sueño, porque es sueño toda realidad que no se captura a sí misma, que no toma plena posesión de sí misma, que se queda dentro de sí y no logra, a la vez, evadirse de sí misma y estar sobre sí. Y no hay distinción entre el hombre inculto y el hombre de ciencia: también el físico es sonámbulo y lo es no sólo en su vida común sino que también al hacer su física, al crear su ciencia sonambuliza. La física es sueño, un sueño matemático. El único intento que el hombre puede hacer para despertar, para acordar y vivir con entera lucidez consiste precisamente en filosofar. De suerte que nuestra vida es, sin remedio, una de estas dos cosas: o sonambulismo o filosofía. Yo lo advierto lealmente antes de empezar: la filosofía no es sueño, la filosofía es insomnio, es un infinito alerta, una voluntad de perpetuo mediodía y una exasperada vocación a la vigilia y a la lucidez.
martes, 25 de mayo de 2010
FRASES EDU'S FRIENDS
Solamente aquel que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado
No hay una segunda oportunidad para causar una primera impresión!
Si se te acaba la paciencia y el buen humor, baja a la farmacia a por una nueva dosis
El pensamiento es el corcel, la razón el jinete
El hombre se hace viejo muy pronto y sabio demasiado tarde
Tallant collons s'aprèn a capar
El conocimiento habla, la sabiduría escucha
Dos cosas contribuyen a avanzar: ir más deprisa que los otros o ir por el buen camino
La calidad se da cuando nuestros clientes vuelven, y nuestros productos no
No basta de dar pasos que un día puedan conducir hasta la meta, sino que cada paso ha de ser una meta, sin dejar de ser un paso
Si juegas al pócker y en 10 minutos no te has dado cuenta quien es el pardillo, el pardillo eres tú
Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro
No es tarea fácil dirigir a hombres; empujarlos, en cambio, es muy sencillo
Nada sabéis si sólo sabéis mandar, reprender y corregir
Es necesario prever, que nunca se puede prever todo
Si quieres que algo pase, llama tú
Mientras la mayoría pregunta QUÉ VA A PASAR MAÑANA? yo me pregunto QUE VOY A HACER HOY?
SI TENS UN SOMNI, NO T´ADORMIS
No hay una segunda oportunidad para causar una primera impresión!
Si se te acaba la paciencia y el buen humor, baja a la farmacia a por una nueva dosis
El pensamiento es el corcel, la razón el jinete
El hombre se hace viejo muy pronto y sabio demasiado tarde
Tallant collons s'aprèn a capar
El conocimiento habla, la sabiduría escucha
Dos cosas contribuyen a avanzar: ir más deprisa que los otros o ir por el buen camino
La calidad se da cuando nuestros clientes vuelven, y nuestros productos no
No basta de dar pasos que un día puedan conducir hasta la meta, sino que cada paso ha de ser una meta, sin dejar de ser un paso
Si juegas al pócker y en 10 minutos no te has dado cuenta quien es el pardillo, el pardillo eres tú
Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro
No es tarea fácil dirigir a hombres; empujarlos, en cambio, es muy sencillo
Nada sabéis si sólo sabéis mandar, reprender y corregir
Es necesario prever, que nunca se puede prever todo
Si quieres que algo pase, llama tú
Mientras la mayoría pregunta QUÉ VA A PASAR MAÑANA? yo me pregunto QUE VOY A HACER HOY?
SI TENS UN SOMNI, NO T´ADORMIS
lunes, 24 de mayo de 2010
A les bones o a les males
Per fi podem tornar a parlar de política, tema abandonat per la impotència de veure com no es feia res per reconduir la situació econòmica. Era segur que més tard o més d’hora es prendrien decisions, ja que res pot seguir igual sense fer-li alguns canvis. Que tot canvia és segur, però sovint ho fa tan lentament que no es nota. Aquest maig el govern ha pres importants decisions pressupostàries. Ho vam dir en escrits de fa mesos, una de les poques mesures de recuperar la competitivitat era abaixant els sous, i per ordre de la Sra. Merkel o un tal Obama, el president ho ha hagut de fer.
Les partides de despesa ja estan així una mica controlades, i aleshores tocaran una mica més les partides d’ingressos, augmentant algun impost pensant que així augmentarà la recaptació, cosa no gens segura ja que el contribuent s’adapta a la fiscalitat vigent. Llàstima que amb tot s’hagin oblidat a més que caldria eliminar despesa i no només reduir-la, sobren molts sous públics, haurien d’haver eliminat direccions generals, departaments, o fins i tot Ministeris.
El nostre país ha gaudit durant anys d’uns tipus d’interès immerescuts gràcies a l’entrada a l’Euro, el crèdit ràpid i barat ha provocat una subestimació del risc que suposa el crèdit. Tanmateix hem demandat financiació internacional i l’hem obtingut també massa fàcilment, aconseguint un creixement econòmic molt vulnerable.
Ara fa falta que s’aprovi una reforma laboral actualitzada a la situació present, potser es farà per Decret, segur que serà insuficient però probablement millorarà l’actual, amb lo que almenys part dels objectius s’hauran complert.
Una vegada acabem d’estabilitzar els pressupostos caldrà centrar-se en les mesures per estimular el creixement, que si bé solen necessitar inversions, també es poden reformar estructures actuals amb una inversió reduïda. Sempre després d’un dèficit ha calgut austeritat, perquè els crèdits s’han de tornar, i ara els governs han vist que no poden seguir tirant la pilota endavant, ara toca reduir dèficits...
I com també deia aquí fa uns mesos tota aquesta problemàtica macro de país, també es produeix a nivell micro de les Empreses o les Famílies. El deute privat és tan alt que és impossible de retornar-se, els bancs del nostre país ja saben que no cobraran el que se’ls deu, però tampoc s’atreveixen a netejar balanços amb contundència, potser esperen un miracle!
Les partides de despesa ja estan així una mica controlades, i aleshores tocaran una mica més les partides d’ingressos, augmentant algun impost pensant que així augmentarà la recaptació, cosa no gens segura ja que el contribuent s’adapta a la fiscalitat vigent. Llàstima que amb tot s’hagin oblidat a més que caldria eliminar despesa i no només reduir-la, sobren molts sous públics, haurien d’haver eliminat direccions generals, departaments, o fins i tot Ministeris.
El nostre país ha gaudit durant anys d’uns tipus d’interès immerescuts gràcies a l’entrada a l’Euro, el crèdit ràpid i barat ha provocat una subestimació del risc que suposa el crèdit. Tanmateix hem demandat financiació internacional i l’hem obtingut també massa fàcilment, aconseguint un creixement econòmic molt vulnerable.
Ara fa falta que s’aprovi una reforma laboral actualitzada a la situació present, potser es farà per Decret, segur que serà insuficient però probablement millorarà l’actual, amb lo que almenys part dels objectius s’hauran complert.
Una vegada acabem d’estabilitzar els pressupostos caldrà centrar-se en les mesures per estimular el creixement, que si bé solen necessitar inversions, també es poden reformar estructures actuals amb una inversió reduïda. Sempre després d’un dèficit ha calgut austeritat, perquè els crèdits s’han de tornar, i ara els governs han vist que no poden seguir tirant la pilota endavant, ara toca reduir dèficits...
I com també deia aquí fa uns mesos tota aquesta problemàtica macro de país, també es produeix a nivell micro de les Empreses o les Famílies. El deute privat és tan alt que és impossible de retornar-se, els bancs del nostre país ja saben que no cobraran el que se’ls deu, però tampoc s’atreveixen a netejar balanços amb contundència, potser esperen un miracle!
viernes, 16 de abril de 2010
PRIMER ANIVERSARIO (2)
LIBROS PRIMER ANIVERSARIO DEL BLOG:
El ser esta profundamente dentro de cada forma de vida, constituyendo
su esencia mas invisible e indestructible. Esto significa que puedes
acceder al Ser ahora mismo, porque es tu Yo profundo, tu verdadera
naturaleza. Pero no trates de asirlo con la mente, no intentes
entenderlo. Solo puedes conocerlo cuando la mente se aquieta, cuando
esta plenament en el ahora. Recuperar la conciencia de Ser y
permanecer en ese estado de realización es lo que es la iluminación.
Eckhart Tolle
Para encontrar, uno debe conocer lo que busca. Si uno busca para
encontrar, lo que encuentre sera una proyección suya, será su deseo, y
lo que el deseo crea no es la verdad. Buscar la verdad es negarla. La
verdad no tiene morada fija, no hay camino ni guia hacia ella, y la
palabra no es la verdad. No se puede buscar la realidad, uno debe
dejar de buscarla para que la realidad sea.
La seguridad que puede encontrarse no es sino una proyección de lo que
uno conoce, del pasado. La mente debe estar en completo y profundo
silencio, pero ese silencio no puede conseguirse por medio del
sacrificio o represion. Ese silencio sobreviene cuando la mente ha
dejado de buscar, y no puede obtenerse mediante practica alguna.
Porque si la mente experimenta el silencio, existe entonces el
experimentador, que es el resultado de experiencias pasadas, y lo que
él experimenta es una repeticion autoproyectada.la mente no puede
jamas experimentar lo nuevo, y por eso debe permanecer en completa
quietud.
J. Krishnamurti
El ser esta profundamente dentro de cada forma de vida, constituyendo
su esencia mas invisible e indestructible. Esto significa que puedes
acceder al Ser ahora mismo, porque es tu Yo profundo, tu verdadera
naturaleza. Pero no trates de asirlo con la mente, no intentes
entenderlo. Solo puedes conocerlo cuando la mente se aquieta, cuando
esta plenament en el ahora. Recuperar la conciencia de Ser y
permanecer en ese estado de realización es lo que es la iluminación.
Eckhart Tolle
Para encontrar, uno debe conocer lo que busca. Si uno busca para
encontrar, lo que encuentre sera una proyección suya, será su deseo, y
lo que el deseo crea no es la verdad. Buscar la verdad es negarla. La
verdad no tiene morada fija, no hay camino ni guia hacia ella, y la
palabra no es la verdad. No se puede buscar la realidad, uno debe
dejar de buscarla para que la realidad sea.
La seguridad que puede encontrarse no es sino una proyección de lo que
uno conoce, del pasado. La mente debe estar en completo y profundo
silencio, pero ese silencio no puede conseguirse por medio del
sacrificio o represion. Ese silencio sobreviene cuando la mente ha
dejado de buscar, y no puede obtenerse mediante practica alguna.
Porque si la mente experimenta el silencio, existe entonces el
experimentador, que es el resultado de experiencias pasadas, y lo que
él experimenta es una repeticion autoproyectada.la mente no puede
jamas experimentar lo nuevo, y por eso debe permanecer en completa
quietud.
J. Krishnamurti
PRIMER ANIVERSARI
MANERES D'ESTIMAR:
Recordar els noms de la gent, Estudiar els seus gustos, Pensar be de la gent, Fer el be, Somriure a la gent, Saludar tothom, Fer favors a la gent, Perdonar, Aguantar la gent pesada, Tractar els antipatics, Jugar amb els nens, Recordar les dates assenyalades, Fer regals petits constantment, Ser puntual a les cites, Donar bones noticies, Mantenir un to de veu agradable. On hi hagi odi hem de posar amor, on hi hagi ofensa vull posar pau, on hi hagi error hem de posar la veritat, on hi hagi desesperació hem de posar esperança, on hi hagi tristesa hem de posar alegria.
No hem de buscar consol, sinó consolar, no hem de ser compresos sinó
comprendre, no hem de ser estimats sinó estimar. Només quan donem,
rebem, només quan ens oblidem, trobem.
Si et vols relaxar, gaudeix de la crisi. Aprofita la crisi per veure el que abans no podies veure, i fer el que abans no podies fer. Comença a pensar que no hem de voler molt de tot, que en la crisi les quantitats es redueixen, comença a pensar en la qualitat, en crisi es té temps per millorar. Si ja tens els mínims per viure, somriu i respira. Però tots pensem que no els tenim assegurats, i que? Estem
mooolt millor que el 99% dels humans, doncs gaudim, si us plau, gaudim
llegint aquestes paraules. És possible? Depen de nosaltres, com podem
creure'ns ho? Volent-ho. Quan? ARA.
Tota la vida en si es una crisi, el pobre té un nivell de crisi, i
pateix. El ric, en té un altre, i també pateix. És un fet que tothom
pot ser molt desgraciat o molt feliç, es una elecció de cadascú! És més important saber on es vol anar que la velocitat amb que es va a un lloc. Parant atenció a les coses, les convertim en formidables, indescriptibles i perfectes. Es apassionant que cada resposta a la vida em porti un munt de noves preguntes...
Recordar els noms de la gent, Estudiar els seus gustos, Pensar be de la gent, Fer el be, Somriure a la gent, Saludar tothom, Fer favors a la gent, Perdonar, Aguantar la gent pesada, Tractar els antipatics, Jugar amb els nens, Recordar les dates assenyalades, Fer regals petits constantment, Ser puntual a les cites, Donar bones noticies, Mantenir un to de veu agradable. On hi hagi odi hem de posar amor, on hi hagi ofensa vull posar pau, on hi hagi error hem de posar la veritat, on hi hagi desesperació hem de posar esperança, on hi hagi tristesa hem de posar alegria.
No hem de buscar consol, sinó consolar, no hem de ser compresos sinó
comprendre, no hem de ser estimats sinó estimar. Només quan donem,
rebem, només quan ens oblidem, trobem.
Si et vols relaxar, gaudeix de la crisi. Aprofita la crisi per veure el que abans no podies veure, i fer el que abans no podies fer. Comença a pensar que no hem de voler molt de tot, que en la crisi les quantitats es redueixen, comença a pensar en la qualitat, en crisi es té temps per millorar. Si ja tens els mínims per viure, somriu i respira. Però tots pensem que no els tenim assegurats, i que? Estem
mooolt millor que el 99% dels humans, doncs gaudim, si us plau, gaudim
llegint aquestes paraules. És possible? Depen de nosaltres, com podem
creure'ns ho? Volent-ho. Quan? ARA.
Tota la vida en si es una crisi, el pobre té un nivell de crisi, i
pateix. El ric, en té un altre, i també pateix. És un fet que tothom
pot ser molt desgraciat o molt feliç, es una elecció de cadascú! És més important saber on es vol anar que la velocitat amb que es va a un lloc. Parant atenció a les coses, les convertim en formidables, indescriptibles i perfectes. Es apassionant que cada resposta a la vida em porti un munt de noves preguntes...
lunes, 8 de marzo de 2010
SABER O NO SABER
La majoria de les persones de la nostra societat, creuen que tenen la formació i experiència necessària per raonar i jutjar múltiples situacions, actuacions i realitats. Res més lluny de la realitat. Moltes persones afortunadament per la seva salut mental i per tant, física també, es creuen capaços, però estan mooolt equivocats.
Poques persones entenen les coses amb unes desviacions mínimes, pocs humans saben qui són i què els envolta. No sé si és culpa de la publicitat, el marketing o la tecnologia però massa éssers vius exploten socialment sense explotar interiorment, jutgen sense criteri, parlen sense coneixement de causa, és una plaga, és la fi. Sense creure que l’escriba sigui del reduït grup literat, se sent afortunat pel sol fet de estar proper a alguns dels mestres de la vida.
Avui mateix escoltant un autèntic fenomen de l’estudi i el treball, ha arribat a sentències com que només hi ha un camí de recuperació per la nostra societat, i és recuperant VALORS:
Només si es tornés a premiar l’esforç, si es diferenciés entre els que tenen principis i els que no, entre els que donen i els que només prenen, aleshores això tindria futur. Però això significa canviar l’educació, canviar l’escola pública, la formació professional, etc. Cosa impossible amb els governants actuals, que no volen sentir parlar de reduir salaris, ni de revisar el dret de vaga, ni de canviar els convenis per assegurar la competitivitat. Això és políticament incorrecte, però o bé els polítics es tornen políticament incorrectes o ells mateixos seran els culpables de la seva defenestració.
Diuen que els propers tres o quatre anys seran com els darrers dos anys, sense creixement, sense acords importants, sense compromisos de la societat civil... L’estat espanyol tenia l’any passat uns comptes menys deficitaris que molts països propers, però el ritme en que ha augmentat el dèficit l’últim any, que ha superat a tothom, fa pensar que aviat podríem presentar uns comptes pitjors que la resta dels nostres homòlegs. Ajudem a que això no passi i aconseguirem millorar la situació de més persones que no pas si disparem la despesa pensant que ajudem als més desafavorits.
Avui hi ha un milió d’aturats del sector de la construcció que no sap treballar de res més, avui hi ha centenars de milers de treballadors que no volen congelar el seu salari, que aniran a l’atur i que veuran com la seva propera feina esta un 20 o un 30 per cent menys remunerada, i tot això que està passant avui, tots aquests milions de persones no ho veuen malgrat creure que són capaços, que estan ben preparats, doncs que es preparin una mica més, bona nit.
Poques persones entenen les coses amb unes desviacions mínimes, pocs humans saben qui són i què els envolta. No sé si és culpa de la publicitat, el marketing o la tecnologia però massa éssers vius exploten socialment sense explotar interiorment, jutgen sense criteri, parlen sense coneixement de causa, és una plaga, és la fi. Sense creure que l’escriba sigui del reduït grup literat, se sent afortunat pel sol fet de estar proper a alguns dels mestres de la vida.
Avui mateix escoltant un autèntic fenomen de l’estudi i el treball, ha arribat a sentències com que només hi ha un camí de recuperació per la nostra societat, i és recuperant VALORS:
Només si es tornés a premiar l’esforç, si es diferenciés entre els que tenen principis i els que no, entre els que donen i els que només prenen, aleshores això tindria futur. Però això significa canviar l’educació, canviar l’escola pública, la formació professional, etc. Cosa impossible amb els governants actuals, que no volen sentir parlar de reduir salaris, ni de revisar el dret de vaga, ni de canviar els convenis per assegurar la competitivitat. Això és políticament incorrecte, però o bé els polítics es tornen políticament incorrectes o ells mateixos seran els culpables de la seva defenestració.
Diuen que els propers tres o quatre anys seran com els darrers dos anys, sense creixement, sense acords importants, sense compromisos de la societat civil... L’estat espanyol tenia l’any passat uns comptes menys deficitaris que molts països propers, però el ritme en que ha augmentat el dèficit l’últim any, que ha superat a tothom, fa pensar que aviat podríem presentar uns comptes pitjors que la resta dels nostres homòlegs. Ajudem a que això no passi i aconseguirem millorar la situació de més persones que no pas si disparem la despesa pensant que ajudem als més desafavorits.
Avui hi ha un milió d’aturats del sector de la construcció que no sap treballar de res més, avui hi ha centenars de milers de treballadors que no volen congelar el seu salari, que aniran a l’atur i que veuran com la seva propera feina esta un 20 o un 30 per cent menys remunerada, i tot això que està passant avui, tots aquests milions de persones no ho veuen malgrat creure que són capaços, que estan ben preparats, doncs que es preparin una mica més, bona nit.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)