ETS BOIG 27.04.2009
La gent s’està tornant boja, l’infinitud d’escrits a Internet, als diaris gratuïts i als cada dia més nombrós canals de televisió, s’hi pengen coses imperdonables. La gent sense saber o poder desgranar el blat de la palla, acaba caient de quatre potes, creient el que és mentida i no creient el que és veritat. Sovint qui diu una cosa certa posa poc èmfasi perquè pensa que és prou lògic i consistent com perquè no faci falta vestir massa aquella informació. Però en l’oceà esmentat, hom s’empesca un bon buf, el vesteix i l’escampa tan com pot per tal de convertir una mentida en una veritat!
Es ben bé que s’estan tornant bojos, la gent barreja informacions econòmiques amb polítiques, articles de premsa rosa amb articles del Financial Times, confonen uns impostos no tenen res a veure amb uns altres, confonen l’aplicació dels impostos amb la seva generació. La gent critica totes les accions del govern per sortir de la crisi, quan en realitat n’hi ha que son adequades, la despesa pública és una bona eina a curt plaç, la baixada (no la pujada) d'impostos també ho és. Com també una moratoria fiscal, per fer entrar al circuit als defraudadors, que son molts. I més maneres però el problema és que no aporten vots als polítics. Aquests han d’anar amb compte des del primer dia ja que quan perden les eleccions, molts d’ells no tenen on caure morts, aleshores alguns s’empesquen rocambolesques estratègies que els generin ingressos, altres s’apunten a la literatura barata, comencen a escriure llibres fent veure que són ciutadans normals que no saben com les gastes els polítics en actiu.
Quan tots estan bojos menys tu, el boig ets tu.
jueves, 23 de abril de 2009
EL CONFLICTE Sabadell abril 2009
El conflicte és positiu si després estem millor que abans. El seu sentit depen de si es gestiona bé.
El conflicte no és cosa dels altres, sempre hi ha dos parts, encara que sigui intern.
Cal identificar les dues parts i cada posició. Quan explota una situació es perquè no hi ha hagut previsió.
Posicions davant un conflicte: cedir, colaborar, competir, evitar, negociar
Tipus de personalitats: 1)Assertiu, capaç d'expressar-se sense atacar o agredir ningú, és l'òptim, dona autosatisfacció. 2)No assertiu, no és capaç de trobar el seu lloc, no se sent reconegut o estimat. 3)Agressiu, sempre se sent agredit, creu que té més drets que la resta de persones.
Aquests 3 caracters es fan a casa, per imitació dels més propers. Per això hem de procurar que els fets es corresponguin amb les paraules, ja que els adults som els seus referents.
Com n'aprenen? A partir del que veuen. Analitzem-nos, pensem, afrontem. No critiquem mai ningú davant seu. No ens comportem com no ens agradaria que ho féssin ells. Cal parlar i escoltar el fill encara que sigui petit.
Elements per resoldre conflictes: Comunicació, creativitat, empatia, assertivitat, punts de vista positius, paciència, respecte.
Ensenyem-los a posar-se al lloc de l'altre. Cal afavorir l'empatia, cal fer-los parlar dels sentiments. Dins d'una família, ningú te la mateixa familia, el primer fill viu experiències diferents, cadascú passa situacions diferents i per això es fan caracters diferents. Expliquem-los que no hem de voler-ho tot ja, immediatament.
Consells:
1.Comunicar amb claredat, assegurar-nos que s'esta entenent el que s'explica
2.Escoltar activament, mirar a la cara, fer preguntes
3.Mantenir la racionalitat, no escalfar-se, calent no se soluciona res
4.Donar i rebre, les dues parts han de tenir els mateixos drets
5.Evitar expressions que facin mal i no sortir amb prejudicis
6.Creativitat, és possible que els dos guanyin
Obstacles:
1. Lloc o moment
2. Estat emocional
3. Acusacions o amenaces
4. Donar ordres concretes
5. Inconsistències dels missatges
6. Generalitzacions com ara "sempre, mai,..."
7. Catalogar massa aviat, etiquetar
8. Justificar-se automàticament
9. Utilitzar codis diferents
Hem de parlar amb ells, en entorns que ells estiguin totalment lliures, en estats empàtics, amb preguntes obertes, fer peticions, amb un to conciliador, declarant què ens agradaria, sabent valorar el que fan bé, donant recompenses, valorant-lo en directe, dient-ho. Ser positius i consistents. Dir "Ets tal, ets X" provoca que acabi sent tal o sent X i això és un error.
Com més entenem un problema més podem intervenir-hi. Les posicions o interessos en un conflicte sempre els mirem des del nostre punt de vista. Ningú va en contre de les pròpies necessitats, mirem què busca un fill quan fa algo, pensem abans d'actuar. Ensenyem-los a entrar en les posicions dels altres, en els seus perquès, en les justificacions. No ens desgastem amb les coses que no són importants. Cada família té les seves coherències, si no tenim les coses clares no els convencerem!!!
El conflicte és positiu si després estem millor que abans. El seu sentit depen de si es gestiona bé.
El conflicte no és cosa dels altres, sempre hi ha dos parts, encara que sigui intern.
Cal identificar les dues parts i cada posició. Quan explota una situació es perquè no hi ha hagut previsió.
Posicions davant un conflicte: cedir, colaborar, competir, evitar, negociar
Tipus de personalitats: 1)Assertiu, capaç d'expressar-se sense atacar o agredir ningú, és l'òptim, dona autosatisfacció. 2)No assertiu, no és capaç de trobar el seu lloc, no se sent reconegut o estimat. 3)Agressiu, sempre se sent agredit, creu que té més drets que la resta de persones.
Aquests 3 caracters es fan a casa, per imitació dels més propers. Per això hem de procurar que els fets es corresponguin amb les paraules, ja que els adults som els seus referents.
Com n'aprenen? A partir del que veuen. Analitzem-nos, pensem, afrontem. No critiquem mai ningú davant seu. No ens comportem com no ens agradaria que ho féssin ells. Cal parlar i escoltar el fill encara que sigui petit.
Elements per resoldre conflictes: Comunicació, creativitat, empatia, assertivitat, punts de vista positius, paciència, respecte.
Ensenyem-los a posar-se al lloc de l'altre. Cal afavorir l'empatia, cal fer-los parlar dels sentiments. Dins d'una família, ningú te la mateixa familia, el primer fill viu experiències diferents, cadascú passa situacions diferents i per això es fan caracters diferents. Expliquem-los que no hem de voler-ho tot ja, immediatament.
Consells:
1.Comunicar amb claredat, assegurar-nos que s'esta entenent el que s'explica
2.Escoltar activament, mirar a la cara, fer preguntes
3.Mantenir la racionalitat, no escalfar-se, calent no se soluciona res
4.Donar i rebre, les dues parts han de tenir els mateixos drets
5.Evitar expressions que facin mal i no sortir amb prejudicis
6.Creativitat, és possible que els dos guanyin
Obstacles:
1. Lloc o moment
2. Estat emocional
3. Acusacions o amenaces
4. Donar ordres concretes
5. Inconsistències dels missatges
6. Generalitzacions com ara "sempre, mai,..."
7. Catalogar massa aviat, etiquetar
8. Justificar-se automàticament
9. Utilitzar codis diferents
Hem de parlar amb ells, en entorns que ells estiguin totalment lliures, en estats empàtics, amb preguntes obertes, fer peticions, amb un to conciliador, declarant què ens agradaria, sabent valorar el que fan bé, donant recompenses, valorant-lo en directe, dient-ho. Ser positius i consistents. Dir "Ets tal, ets X" provoca que acabi sent tal o sent X i això és un error.
Com més entenem un problema més podem intervenir-hi. Les posicions o interessos en un conflicte sempre els mirem des del nostre punt de vista. Ningú va en contre de les pròpies necessitats, mirem què busca un fill quan fa algo, pensem abans d'actuar. Ensenyem-los a entrar en les posicions dels altres, en els seus perquès, en les justificacions. No ens desgastem amb les coses que no són importants. Cada família té les seves coherències, si no tenim les coses clares no els convencerem!!!
miércoles, 22 de abril de 2009
PERSPECTIVES Des de Puigcerdà a 18.04.09
Les perspectives poden ser moltes a l’hora de mirar una cosa o un problema de la societat. A més la persona converteix en contants les coses que son variables, es tendeix a fixar idees sobre coses o temes i ja no s’esta obert a rellegir-ho, a remirar-ho, reanalitzar-ho. Cada col·lectiu segueix mirant-ho tot avui igual que ahir, i això per sé ja és un altre problema.
Les patronals segueixen diferint dels sindicats i dels politics. S’omplen la boca de paraules amables, sovint ben formulades. Apareixen amb paraules noves, multilateralitat, multireligiositat, multimulti que presenten la realitat com canviada, per tal de fer creure que es possible canviar els col.lectius, o que els politics tinguin els mateixos interessos que empreses o sindicats, però això almenys fins avui encara no és real. Com tampoc és real que els EEUU controlin el món com passava al segle XX. El capitalisme s’ha acabat, ja no es troba just ni lloable que una persona guanyi 100 milions, avui això s’entén que és un explotador, un esclavitzador, una mala persona. Perquè no es tracta la crisi econòmica amb rigor? Perquè no s’afronten les crisis locals de manca de recursos? Potser el problema és que els primers ministres tenen temes importants al cap, com és la seguretat nacional i internacional, com poden oblidar d’això i centrar-se en problemes domèstics? Ens hem de preocupar per la crisi o pel numero de països que enriqueixen urani? Algun país o algun organisme multi-algo és capaç de comptabilitzar les armes nuclears o de destrucció massiva del mon? I encara més, és capaç de controlar- ho?
Al final arriba un punt on ja no se sap quin és el problema…
Les perspectives poden ser moltes a l’hora de mirar una cosa o un problema de la societat. A més la persona converteix en contants les coses que son variables, es tendeix a fixar idees sobre coses o temes i ja no s’esta obert a rellegir-ho, a remirar-ho, reanalitzar-ho. Cada col·lectiu segueix mirant-ho tot avui igual que ahir, i això per sé ja és un altre problema.
Les patronals segueixen diferint dels sindicats i dels politics. S’omplen la boca de paraules amables, sovint ben formulades. Apareixen amb paraules noves, multilateralitat, multireligiositat, multimulti que presenten la realitat com canviada, per tal de fer creure que es possible canviar els col.lectius, o que els politics tinguin els mateixos interessos que empreses o sindicats, però això almenys fins avui encara no és real. Com tampoc és real que els EEUU controlin el món com passava al segle XX. El capitalisme s’ha acabat, ja no es troba just ni lloable que una persona guanyi 100 milions, avui això s’entén que és un explotador, un esclavitzador, una mala persona. Perquè no es tracta la crisi econòmica amb rigor? Perquè no s’afronten les crisis locals de manca de recursos? Potser el problema és que els primers ministres tenen temes importants al cap, com és la seguretat nacional i internacional, com poden oblidar d’això i centrar-se en problemes domèstics? Ens hem de preocupar per la crisi o pel numero de països que enriqueixen urani? Algun país o algun organisme multi-algo és capaç de comptabilitzar les armes nuclears o de destrucció massiva del mon? I encara més, és capaç de controlar- ho?
Al final arriba un punt on ja no se sap quin és el problema…
martes, 21 de abril de 2009
LES DROGUES Conferència Matadepera 20.04.2009
Les drogues són addictives i provoquen una malaltia cronica, és a dir, que no es cura.
N’hi ha molts tipus: Estimulants amb marques atractives, pastilles de colors que semblen inofensives, Depressores com l’heroïna o l’alcohol, Psicodeliques com el hachis o LSD.
Els Motius són molt variats: Per Divertirse, curiositat, afinitat al grup, etcEstudis recents confirmen que el Consum comença als 13 o 14 anys, cada vegada més aviat. Que un 60% de joves han begut alcohol els últims trenta dies, i que un 20% han consumit marihuana els últims 30 dies. El problema és que el risc percebut es baix en general i per això repeteixen.
La disponibilitat percebuda, la facilitat d’adquirir-ne també es massa alta. L’Heroïna fumada o esnifada es barata, una pastilla val 5€, menys que un cobata, de manera que a través dels Diners no podem detectar si una persona està addicte.La Vulnerabilitat difereix segons els col.lectius, però cap està lliure de risc, cal evitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció.
Hi ha una serie de factors com la Genètica, autoestima, inconformisme, Ambient familiar, escolar, o de grup que son determinents.
L addicte te el cortex frontal atrofiat, no li funciona una part del Cervell, per això no és capaç de curar-se. L alliberació de dopamina es entre 2 i 10 vegades més gran en les drogues que quan el cos la produeix per si mateix, alesmores el cos deixa de produir la dopamina i el cercle vicios ja es total.
Els Moments clau son quan un nen cambia d’etapa escolar, de primaria a eso, etc…Els Simptomes son variats: fatiga, canvis en el rendiment, son, falta d’interes, etc…Informacio molt important està a l’habitació del nen, que hi ha, fotos, roba, etc…
La prevenció és l’unic camí: Alimentació sana, comunicació, conèixer bé el fill, reforcarli la confianca, llegir les etiquetes dels productes, comunicar-li que hi ha coses que fan mal i malbé el cos. Als 10 anys cal explicar què són les drogues i el mal que fan, cal explicar que el seu cervell esta formant-se, explicar que la gent debil s’enganxa a la drogues, explicar que al principi és divertit però que després no i que deixen sequel.les, explicar que el tabac fa pudor i arruga la pell. Als 14 anys se’ls pot dir totes les consequències reals que té el consum, als 15 anys cal advertir del perill de mort i del consum no addictiu. www.Pnsd.Msc.eswww.Centromarenostrum
Les drogues són addictives i provoquen una malaltia cronica, és a dir, que no es cura.
N’hi ha molts tipus: Estimulants amb marques atractives, pastilles de colors que semblen inofensives, Depressores com l’heroïna o l’alcohol, Psicodeliques com el hachis o LSD.
Els Motius són molt variats: Per Divertirse, curiositat, afinitat al grup, etcEstudis recents confirmen que el Consum comença als 13 o 14 anys, cada vegada més aviat. Que un 60% de joves han begut alcohol els últims trenta dies, i que un 20% han consumit marihuana els últims 30 dies. El problema és que el risc percebut es baix en general i per això repeteixen.
La disponibilitat percebuda, la facilitat d’adquirir-ne també es massa alta. L’Heroïna fumada o esnifada es barata, una pastilla val 5€, menys que un cobata, de manera que a través dels Diners no podem detectar si una persona està addicte.La Vulnerabilitat difereix segons els col.lectius, però cap està lliure de risc, cal evitar els factors de risc i potenciar els factors de protecció.
Hi ha una serie de factors com la Genètica, autoestima, inconformisme, Ambient familiar, escolar, o de grup que son determinents.
L addicte te el cortex frontal atrofiat, no li funciona una part del Cervell, per això no és capaç de curar-se. L alliberació de dopamina es entre 2 i 10 vegades més gran en les drogues que quan el cos la produeix per si mateix, alesmores el cos deixa de produir la dopamina i el cercle vicios ja es total.
Els Moments clau son quan un nen cambia d’etapa escolar, de primaria a eso, etc…Els Simptomes son variats: fatiga, canvis en el rendiment, son, falta d’interes, etc…Informacio molt important està a l’habitació del nen, que hi ha, fotos, roba, etc…
La prevenció és l’unic camí: Alimentació sana, comunicació, conèixer bé el fill, reforcarli la confianca, llegir les etiquetes dels productes, comunicar-li que hi ha coses que fan mal i malbé el cos. Als 10 anys cal explicar què són les drogues i el mal que fan, cal explicar que el seu cervell esta formant-se, explicar que la gent debil s’enganxa a la drogues, explicar que al principi és divertit però que després no i que deixen sequel.les, explicar que el tabac fa pudor i arruga la pell. Als 14 anys se’ls pot dir totes les consequències reals que té el consum, als 15 anys cal advertir del perill de mort i del consum no addictiu. www.Pnsd.Msc.eswww.Centromarenostrum
jueves, 16 de abril de 2009
En el primer comunicat blog voldria transmetre aspectes que no he trobat explicats ni criticats enlloc. Es tracta de la manera de comunicar les tragedies econòmiques i financeres que malauradament estem patint.
A vegades els periodistes o se senten profetes o creuen que el seu superior els valorarà més si publiquen titulars catastròfics. El sensacionalisme ja no fa més facturació pel mitja concret però si que en fa menys per molts negocis que intenten treballar.Titulars desencertats fan que un got mig ple es vegi mig buit. I com a la paradoxa d'Abilene, el poder dels mitjans a vegades infravalorats, pressiona a les persones a actuar en contra dels seus interessos individuals. Cal anar amb compte perquè a vegades, el que es diu pot acabar sent el que passa.
Ara es hora d' adonar-se que cada persona pot ser important, que tots influim al nostre entorn en major o menor grau, i si tots ens sentissim més importants, tots fariem més i millor, i contribuiriem a calmar les aigues del riu, que fa massa dies que baixen massa mogudes. Potser si que no estem passant bones èpoques en termes econòmics o geopolitics, però és el nostre temps i la nostre vida que pot estar mes o menys animada, col.laborem doncs, a fer de cada dia un dia millor malgrat tot. Tenim testimonis esfereïdors que van viure l'holocaust en positiu, que han superat situacions molt més adverses, i han reeixit esdevenint més forts. La cimera del G20 del passat abril fa replantejar-se quins son els nostres interessos internacionals. Fa 5 anys erem l'exemple a seguir amb un sector de la construcció fortíssim, fa1 any ho erem per un sector financer, sense comentaris. Per sort sempre hem mantingut el turisme, sovint oblidat però sense oblidar que en això som els primers del món.
Com que cal anticipar-se, hem de pensar quin món tindrem d'aqui 3 o 6 anys, resulta que la cada dia mes omnipresent Xina sera qui remeni les cireres, si és que no ho és ja, avui els seus bancs són els únics que tenen i deixen diners, a part de ser els més grans del món. EEUU fa la pilota a Espanya igual que Espanya ens la fa a Catalunya, però els fets són que els primers no ténen cap interès en ajudar als segons, ni els segons als tercers. Mirant per tant cap a col.laboracions que puguin ser productives, podriem comencar a dirigir-nos en primer lloc intraeuropa i en segon cap a Xina. Tzai Xien.
A vegades els periodistes o se senten profetes o creuen que el seu superior els valorarà més si publiquen titulars catastròfics. El sensacionalisme ja no fa més facturació pel mitja concret però si que en fa menys per molts negocis que intenten treballar.Titulars desencertats fan que un got mig ple es vegi mig buit. I com a la paradoxa d'Abilene, el poder dels mitjans a vegades infravalorats, pressiona a les persones a actuar en contra dels seus interessos individuals. Cal anar amb compte perquè a vegades, el que es diu pot acabar sent el que passa.
Ara es hora d' adonar-se que cada persona pot ser important, que tots influim al nostre entorn en major o menor grau, i si tots ens sentissim més importants, tots fariem més i millor, i contribuiriem a calmar les aigues del riu, que fa massa dies que baixen massa mogudes. Potser si que no estem passant bones èpoques en termes econòmics o geopolitics, però és el nostre temps i la nostre vida que pot estar mes o menys animada, col.laborem doncs, a fer de cada dia un dia millor malgrat tot. Tenim testimonis esfereïdors que van viure l'holocaust en positiu, que han superat situacions molt més adverses, i han reeixit esdevenint més forts. La cimera del G20 del passat abril fa replantejar-se quins son els nostres interessos internacionals. Fa 5 anys erem l'exemple a seguir amb un sector de la construcció fortíssim, fa1 any ho erem per un sector financer, sense comentaris. Per sort sempre hem mantingut el turisme, sovint oblidat però sense oblidar que en això som els primers del món.
Com que cal anticipar-se, hem de pensar quin món tindrem d'aqui 3 o 6 anys, resulta que la cada dia mes omnipresent Xina sera qui remeni les cireres, si és que no ho és ja, avui els seus bancs són els únics que tenen i deixen diners, a part de ser els més grans del món. EEUU fa la pilota a Espanya igual que Espanya ens la fa a Catalunya, però els fets són que els primers no ténen cap interès en ajudar als segons, ni els segons als tercers. Mirant per tant cap a col.laboracions que puguin ser productives, podriem comencar a dirigir-nos en primer lloc intraeuropa i en segon cap a Xina. Tzai Xien.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)