PERSPECTIVES Des de Puigcerdà a 18.04.09

Les perspectives poden ser moltes a l’hora de mirar una cosa o un problema de la societat. A més la persona converteix en contants les coses que son variables, es tendeix a fixar idees sobre coses o temes i ja no s’esta obert a rellegir-ho, a remirar-ho, reanalitzar-ho. Cada col·lectiu segueix mirant-ho tot avui igual que ahir, i això per sé ja és un altre problema.

Les patronals segueixen diferint dels sindicats i dels politics. S’omplen la boca de paraules amables, sovint ben formulades. Apareixen amb paraules noves, multilateralitat, multireligiositat, multimulti que presenten la realitat com canviada, per tal de fer creure que es possible canviar els col.lectius, o que els politics tinguin els mateixos interessos que empreses o sindicats, però això almenys fins avui encara no és real. Com tampoc és real que els EEUU controlin el món com passava al segle XX. El capitalisme s’ha acabat, ja no es troba just ni lloable que una persona guanyi 100 milions, avui això s’entén que és un explotador, un esclavitzador, una mala persona. Perquè no es tracta la crisi econòmica amb rigor? Perquè no s’afronten les crisis locals de manca de recursos? Potser el problema és que els primers ministres tenen temes importants al cap, com és la seguretat nacional i internacional, com poden oblidar d’això i centrar-se en problemes domèstics? Ens hem de preocupar per la crisi o pel numero de països que enriqueixen urani? Algun país o algun organisme multi-algo és capaç de comptabilitzar les armes nuclears o de destrucció massiva del mon? I encara més, és capaç de controlar- ho?

Al final arriba un punt on ja no se sap quin és el problema…