ADOLESCENTS

Als adolescents se’ls ha de posar horaris, i fer assumir responsabilitats pròpies de l’edat. Si no es compleixen les normes, s’ha de canviar les normes o les conseqüències del seu incompliment.

Quan els hi justifiquem les feines que comencem a delegar en un adolescent, li hem d’explicar que a mesura que assoleixen més llibertats, van escollint com volen viure i van configurant com volen ser.  Es van fent dia a dia.

Bons hàbits, conformen bones persones, les bones persones fan més feliç a més persones. Com més estimi un adolescent, més felicitat reparteix i també més n’hi retorna. De manera que fer les coses que els adults recomanen, els aportarà major felicitat a la llarga.

L’adolescent que viu enmig de crítiques, criticarà. Si se’l ridiculitza, es tancarà en si mateix. Si se li ensenya a ser tolerant, aprendrà a tenir paciència. Si l’elogiem, també sabrà apreciar als altres. Si li transmetem imparcialitat aprendrà el valor de la justícia. L’exemple és clau.

Convencer un adolescent no és senzill, cal arribar-li al cor, si li diem que fent una cosa em fa feliç, potser ho faci més que no pas si li repetim deu vegades sense dir-li perquè li demanem.

Amb els adolescents hem de practicar el consens, el compromís, l’optimisme, la serenitat. La veritat sinó és amable (és menys o) no és veritat. Els adolescents son plens d’energia i necessiten amor i abraçades sempre que sigui possible.

CURS COF

Relacio pares - fills adolescents - Prof.Padilla - 08/02/2017

Cal que hi hagi projecte de familia, confeccionat conjuntament pare-mare, coordinat també pels dos i sempre cal estar d'acord, sinó no hi pot haver unió familiar.

Falta relació o contacte entre germans? No solucionar una mala relació de germans fa que en l'etapa adulta no segueixin units, lo primer que s'ha de solucionar és l'amor entre germans, no pensar que ja s'arreglarà sol.

 

Un pare perd autoritat si el fill no se'l creu, hem de donar un exemple d'orgull pel fill per després poder-li dir què és bo i què és dolent ja que si nosaltres som dolents, tot el que diguem compta poc.

Cal tenir un model de matrimoni i defensar-lo, cal tenir un model d'amor entre els pares i dels pares cap als fills, això no ho podem anar canviant segons necessitats del moment, són pilars de Vida.

Un tema concret no és un problema, el problema serà sinó el gestiones adequadament. Segons les expectatives que marques a casa els afectes o els transformes la seva vida, cal tenir en compte la part emocional. El llenguatge emocional és millor que el racional perquè costa massa racionalment encertar el missatge a l'edat del fill (ens portem 25 o 30 anys...)

Perque t'abraçin a casa, has d'estar a casa, no serveix dir que canviem quantitat per qualitat. Amb els adolescents hem de parar atenció a com els parlem o ens parlen ells a nosaltres, hi ha molts indirectes. Amb ells cal tenir sentit comú i sentit del humor

Ojo amb quins adults tenen davant quan van a fer esport, idiomes, o activitats extraescolars de torn,  l'adolescent que no creu en tu, tampoc creu en les coses que li dius, i buscarà a fora un referent.

 

Primer fes-te valer/ guanya-te'l, després mira d'orientar-lo, només serveix aquest ordre. Quan parlis amb ell, no li preguntis si t'entén, pregunta de manera que hagi de explicar que ho ha entès.