La situació del
mercat laboral dels joves del nostre païs és força preocupant. Si bé cal
analitzar les dades per veure que hi ha grans diferències segons els sectors on
es busca feina, els territoris on es busca feina, i amb quina formació es busca
feina.
Segons les dades del
“Ministerio de empleo y Seguridad Social” dels 5 milions d’aturats que hi ha a
Espanya, 500.000 tenen menys de 25 anys. El repartiment del atur,
aproximadament per sectors és el següent: 200.000 persones a l’agricultura,
500.000 a Indústria, quasi 700.000 a Construcció, 3 milions en Serveis i els
altres 400.000 encara no han pogut entrar a cap sector concret. D’aquí es
desprèn que si un jove està disposat a entrar a treballar per la Indústria o
l’agricultura té més probabilitats de trobar feina, però això té la
contraprestació perquè són sector més durs físicament, horaris més llargs, etc.
És important veure
l’esforç que un jove fa per trobar feina i a quin preu està disposat a
treballar, perquè avui s’està contractant a nivells salarials que fa 5 anys els
rebutjava la totalitat de persones que buscaven feina. Aleshores cal saber
llegir les tendències per veure quin esforç ha de fer una persona per entrar al
món laboral.
Els joves tenen unes
característiques socioeconòmiques diferents dels adults i també arriben al
mercat laboral en una situació característica. Alguns dels seus punts forts han
de ser l’energia, la manca de apriorismes que els doni un marc de referència
més obert, ser més modulars i avenir-se a horaris, calendaris, mitjans que
calguin en una feina concreta. També han de ser més flexibles i estar
predisposats a la mobilitat, etc. I el fet de estar recentment formats els dóna
un plus que cal que sigui gran per suplir les seves mancances, que són: Manca
d’experiència, manca de xarxa de contactes, i manca del know-how laboral que
sempre ajuda a tenir èxit professional.
La ocupabilitat juvenil
sembla tenir una difícil solució, ja que sempre serà el darrer col·lectiu que
un país intentarà salvar. Des d’aquesta perspectiva, no podem esperar a que la
situació es recuperi, que si ho fa segur que milloren les estadístiques, però
cal fer quelcom més per reeixir. De manera que la solució és la que ja
coneixem...la formació.
Només amb més formació
podem esdevenir diferents i amb més valor per al mercat. La formació és la
primera i principal manera de millorar la ocupabilitat. Dit això, no podem
pensar que qualsevol formació és bona per a tothom, per tant, cal auto
analitzar-se per fer una diagnosi de cada cas i veure què fa falta. Hi ha persones que els
agrada estudiar i n’hi ha que no, però totes poden millorar via formació.
Existeixen infinitat de programes, escoles, organismes que sempre estan
presentant novetats formatives.
L’emprenedoria com a
solució no crec que sigui el camí. L’emprenedoria és un bon recurs quan una
persona domina alguna cosa a fons i creu que pot ser més útil al mercat pel seu
compte que dins d’una organització. Aquell que emprengui per necessitat se’n
pot sortir però potser no ha madurat els passos previs com són l’experiència,
el coneixement del tema, la creació del equip, l’anàlisi financer, etc.
El Govern ha tret fa uns
mesos una Llei d’emprenedoria que em sembla ajudarà poc, perquè les ajudes es
redueixen al col·lectiu emprenedor de menys de 29 anys, i aquest col·lectiu és
molt petit. Afortunadament a Catalunya i Barcelona s’estan portant a terme
moltes iniciatives que fomenten la recerca de feina per a joves. Cal conèixer i
anar a les patronals, a les Cambres de Comerç, a organismes com Barcelona
Activa, que situen i orienten a les persones que activament volen deixar
l’atur.
La Federació
d’associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya agrupa
associacions de joves empresaris de Girona, Garraf-Penedès, de la Jove cambra
Internacional, la Xarxa Onion, els Joves advocats, l’Institut Industrial i el
Centre Metal·lúrgic. Totes aquestes associacions estan constantment fent
programes de formació, donant serveis de recerca de persones i per tant cal
dirigir-s’hi, cal conèixer-les i així apropar el qui busca feina amb aquell qui
la ofereix.
Serà un tòpic, però cal
recordar que el qui està a l’atur no està sense feina. La feina de l’aturat és
deixar d’estar-ho. Per això, com que és una feina, cal una dedicació diària de
un mínim de 8 hores, sigui en webs de RRHH, sigui en un curs, sigui fent
entrevistes, etc, però només així es pot sortir de la dura situació de voler
treballar i no trobar on fer-ho.
