Relacions i Comunicació

Partint de que la comunicació és una font de conflictes, hem de considerar que cada vegada que parlem fem sentir coses als qui ens escolten. Hem de saber que escoltar-nos no és només filtrar les paraules que diem ja que quan parlem les paraules només representen el 10% de la comunicació que estem establint. El 40% del missatge el posa el volum, el to i el ritme amb què el transmetem. El 50% del missatge és dins la roba que portem, dels gestos que fem en aquell moment, de on mirem i de quina postura corporal tenim.

Quan parlem primer provoquem emocions i després arriba la reflexió del que hem dit. Estem en un entorn VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu). Les emocions ens canvien el cos perquè ens generen hormones: endorfines (bones) o cortisols (no tan bones).

Acariciem l’autoestima de l’altre quan preguntem i quan mostrem interès, així ens apropem. Tenim 3 maneres d’acariciar: Verbalment, Visualment o físicament. Com que no som màquines de pensar que a vegades sentim sinó màquines de sentir que a vegades pensem, cal ser dur amb els problemes però tou amb les persones. Quan no t’agrada el que reps de l’entorn és hora de pensar en què estàs transmetent-li. El llenguatge no verbal pot canviar completament un discurs, cal tenir-lo molt en compte, pensem en què veuen els altres, pensem que mai veuran exactament el mateix que nosaltres , és impossible.

Quan una conversa marxa del nostre objectiu, podem reconduir-la fent una pregunta sobre allò que ens interessa. En general preguntem massa poc i donem massa per suposat. És bo, sa i real posar-se a la pell d’altres persones per analitzar un mateix problema o tema. En les converses hem d’evitar la provocació, hem de empatitzar i ser assertius.

Davant d’una situació, hem de saber explicar-la per buscar els passos a fer després. Si pensem que una cosa pot sortir malament, és altament probable que hi surti. Però a l’inrevés també, si pensem que una cosa pot sortir bé, és altament probable que surti bé. Com més autoestima, menys pors es tenen i més èxits s’assoleixen. L’optimista sap que hi ha coses que no es poden canviar però si que pot escollir l’enfocament que els hi dóna i posar-ho en un context millor. El diàleg interior que tots tenim ha de servir per reforçar-nos, mai per anular-nos.

Els meus actes i els meus pensaments em generen la força de voluntat que és la força més poderosa del món.

 

Calor - estiu - llibres

La intel·ligència és la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que es té a l'hora de donar un sentit encertat a una sentència. Prové del llatí intellegere, que significa 'comprendre', i està format per la partícula inter que significa 'entre' i legere que significa 'llegir', per tant només si llegeixes molt, seràs molt intel.ligent. Tot i així és un concepte estrany i mal entès, o entès de diferent maneres per segons quines persones o grups. Això sí, el fet de llegir molt no és garantia d’intel.ligència, ja que depèn de la qualitat del que llegim. Es a dir, és condició necessària però no suficient.

Pot ajudar bastant escollir lectures de filosofia, i dins de la filosofia entesa com un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa, llegir sobre pensament o accions de l’home.

Per això voldria recomanar alguns llibres que estic llegint: “El sentido del Rumor”de Marc Argemí,”L’art de Viure” de Jiddu krishnamurti o “La vida que aprenc” de Carles Capdevila. Que més enllà d’endinsar-se en una temàtica concreta, serveixen per ordenar idees i treure’n coneixement, maneres d’enfocar situacions quotidianes o per poder relativitzar la pròpia existència.

Ara que la majoria de gent anirem agafant uns dies de Vacances, podem començar un nou procés de ordenament, de classificació i de visió de les realitats que ens envolten, que dia a dia són més complexes, més interrelacionades i menys previsibles malgrat l’exponencialitat de l’avanç tecnològic que estem vivint amb Big Data, data analytics, i altres maneres d’estudiar quantitats ingents d’informació en un instant. També són bons referents per començar a pensar en grans projectes, idees o canvis el Javier Marías o el Jose Antonio Marina, però potser no son tan amens de llegir com els primers. Amb tot això a la maleta, ja podem anar a la platge!

ADOLESCENTS

Als adolescents se’ls ha de posar horaris, i fer assumir responsabilitats pròpies de l’edat. Si no es compleixen les normes, s’ha de canviar les normes o les conseqüències del seu incompliment.

Quan els hi justifiquem les feines que comencem a delegar en un adolescent, li hem d’explicar que a mesura que assoleixen més llibertats, van escollint com volen viure i van configurant com volen ser.  Es van fent dia a dia.

Bons hàbits, conformen bones persones, les bones persones fan més feliç a més persones. Com més estimi un adolescent, més felicitat reparteix i també més n’hi retorna. De manera que fer les coses que els adults recomanen, els aportarà major felicitat a la llarga.

L’adolescent que viu enmig de crítiques, criticarà. Si se’l ridiculitza, es tancarà en si mateix. Si se li ensenya a ser tolerant, aprendrà a tenir paciència. Si l’elogiem, també sabrà apreciar als altres. Si li transmetem imparcialitat aprendrà el valor de la justícia. L’exemple és clau.

Convencer un adolescent no és senzill, cal arribar-li al cor, si li diem que fent una cosa em fa feliç, potser ho faci més que no pas si li repetim deu vegades sense dir-li perquè li demanem.

Amb els adolescents hem de practicar el consens, el compromís, l’optimisme, la serenitat. La veritat sinó és amable (és menys o) no és veritat. Els adolescents son plens d’energia i necessiten amor i abraçades sempre que sigui possible.

CURS COF

Relacio pares - fills adolescents - Prof.Padilla - 08/02/2017

Cal que hi hagi projecte de familia, confeccionat conjuntament pare-mare, coordinat també pels dos i sempre cal estar d'acord, sinó no hi pot haver unió familiar.

Falta relació o contacte entre germans? No solucionar una mala relació de germans fa que en l'etapa adulta no segueixin units, lo primer que s'ha de solucionar és l'amor entre germans, no pensar que ja s'arreglarà sol.

 

Un pare perd autoritat si el fill no se'l creu, hem de donar un exemple d'orgull pel fill per després poder-li dir què és bo i què és dolent ja que si nosaltres som dolents, tot el que diguem compta poc.

Cal tenir un model de matrimoni i defensar-lo, cal tenir un model d'amor entre els pares i dels pares cap als fills, això no ho podem anar canviant segons necessitats del moment, són pilars de Vida.

Un tema concret no és un problema, el problema serà sinó el gestiones adequadament. Segons les expectatives que marques a casa els afectes o els transformes la seva vida, cal tenir en compte la part emocional. El llenguatge emocional és millor que el racional perquè costa massa racionalment encertar el missatge a l'edat del fill (ens portem 25 o 30 anys...)

Perque t'abraçin a casa, has d'estar a casa, no serveix dir que canviem quantitat per qualitat. Amb els adolescents hem de parar atenció a com els parlem o ens parlen ells a nosaltres, hi ha molts indirectes. Amb ells cal tenir sentit comú i sentit del humor

Ojo amb quins adults tenen davant quan van a fer esport, idiomes, o activitats extraescolars de torn,  l'adolescent que no creu en tu, tampoc creu en les coses que li dius, i buscarà a fora un referent.

 

Primer fes-te valer/ guanya-te'l, després mira d'orientar-lo, només serveix aquest ordre. Quan parlis amb ell, no li preguntis si t'entén, pregunta de manera que hagi de explicar que ho ha entès.

Bauman, el Ser líquido

En el siglo XVIII la gente pensaba que Dios lo había creado todo, que había creado la naturaleza y había puesto leyes. Pero de repente ve que la naturaleza es ciega, indiferente, hostil a los humanos. No puedes confiar en ella. Hay que poner el mundo bajo la administración humana.

Rousseau o Voltaire vieron que el antiguo régimen no funcionaba y decidieron que había que rehacerlo de nuevo en el molde de la racionalidad. La diferencia con el mundo de hoy es que no lo hacían porque no les gustara lo sólido, sino, al revés, porque creían que el régimen que había no era suficientemente sólido. Querían construir algo resistente para siempre que sustituyera lo oxidado. Era el tiempo de la modernidad sólida. El tiempo de las grandes fábricas empleando a miles de trabajadores en enormes edificios de ladrillo.

Hoy la mayor preocupación de nuestra vida social e individual es cómo prevenir que las cosas se queden fijas, que sean tan sólidas que no puedan cambiar en el futuro. No creemos que haya soluciones definitivas y no sólo eso: no nos gustan.

La crisis que tienen muchos hombres al cumplir 40 años, les paraliza el miedo de que las cosas ya no sean como antes. Y lo que más miedo les causa es tener una identidad aferrada a ellos. Estamos acostumbrados a un tiempo veloz, seguros de que las cosas no van a durar mucho, de que van a aparecer nuevas oportunidades que van a devaluar las existentes. Y sucede en todos los aspectos de la vida. Con los objetos materiales y con las relaciones con la gente.

Todo cambia de un momento a otro, somos conscientes de que somos cambiables y por lo tanto tenemos miedo de fijar nada para siempre. Ser flexible significa que no estés comprometido con nada para siempre, sino listo para cambiar la sintonía, la mente, en cualquier momento en el que sea requerido.

Esta situación de perpetua inestabilidad tiene efectos sobre la identidad. Hace no mucho el precariado era la condición de vagabundos, pero ahora marca la naturaleza de la vida de gente que hace 50 años estaba bien instalada, gente de clase media. Menos el 1% que está arriba del todo, nadie puede sentirse hoy seguro. Todos pueden perder los logros conseguidos durante su vida sin previo aviso.

Es una devastación emocional y mental de muchos jóvenes que, entran ahora al mercado de trabajo y sienten que no son bienvenidos, que no pueden añadir nada al bienestar de la sociedad sino que son una carga. No saben qué va a pasar, pero ni sabiéndolo serían capaces de prevenirlo. Ser un sobrante, un desecho, es una condición aún de una minoría, pero impacta cada vez mayores sectores de las clases medias, hay una enorme cantidad de gente que quiere el cambio. Todos sufrimos ahora más que en cualquier otro momento la falta absoluta de agentes, de instituciones colectivas capaces de actuar efectivamente…