Els de Gallup diuen que la felicitat disminueix entre els 35 i els 45 anys. Així que els nostres contemporanis ens trobem de ple en el pitjor moment de la nostra vida, sense saber-ho i sense escollir-ho, això és el que diuen les estadístiques. Sovint publiquen als diaris que el nostre país és dels que millor es viu del món. Aquest setembre a Alemania vaig poder sentir un altre aire, una higiene externa, un nivel superior. Suissa i Dinamarca son els dos millors països segons les enquestes.
La Felicitat es un estat d’anim caracteritzat per dotar a la personalitat de qui la poseeix un enfocament del medi positiu. Es defineix com una condició interna de satisfacció i alegría segons la wikipedia. L’error no és Font d’infelicitat ans al contrari.
La Felicitat la perseguim corrent encara que només la sentim quan parem. Per sentir-la o correm molt per parar després o sóm un gurú extraterrestre o un millonari ben format.
La Felicitat és més present quan manca que quan és aprop, extranyament. Aristotil va dir que els diners no porten la felicitat però en són una condició necessària, amb ells és més fácil. La majoria de persones del planeta se senten felices, la majoria de gent pensa que es troba per sobre del nivel mig de felicitat, es puntuen millor a si mateixos que als que els envolten!
Els avis somriuen més que els joves perquè malgrat la manca d’expectatives han après a acceptar-se i disfrutar de les petites coses. Ja no esperem que les coses canviin, saben que els canvis a la vida són els que hom pot fer en si mateix, fora d’aquests ja no hi haurà la gran millora ni revolució. Son propietaris d’ells mateixos, son independents. En canvi nosaltres som esclaus dels nostres superiors o dels nostres clients. Si bé les estadístiques diuen que l’autònom és més feliç que el subordinat, aquesta és una dada que m’agradaria contrastar perquè sovint els comentaris i opinions no van en aquest sentit.
