10 REGLAS DEL BUEN INVERSOR

Regla número uno: nunca pierdas dinero

Regla número dos: nunca olvides la regla número uno

Regla número tres: Ten cuidado cuando otros sean codiciosos y sé codicioso cuando otros tengan cuidado

Regla número cuatro: Es mejor comprar una empresa maravillosa a un precio justo, que una empresa regular a un precio maravilloso

Regla número cinco: Invertir no es un juego donde el tipo con el coeficiente intelectual de 160 le gana al de 130, la firmeza y la paciencia son más importantes

Regla número seis: Zapatero a tus zapatos, invierte en aquello que sabes, si no lo entiendes, no entres

Regla número siete: Estructuras simples, con mínimo de niveles para ser rápidos y flexibles

Regla número ocho: Seguir con la austeridad durante las vacas gordas, capitaliza y fortalece

Regla número nueve: Siempre es hora de modernizar, simplificar, mejorar procesos, incrementar productividad y competitividad

Regla número diez: El dinero que no se reinvierte se evapora, aunque nos vamos sin nada, la riqueza creada queda para nuevas generaciones

IRREALIDAD por Dr.A.Figueras

La ilusión de Hering, descubierta por el psicólogo alemán Ewald Hering en 1861, es una ilusión óptica en la que las dos rectas paralelas parecen curvarse alrededor del centro del haz radiado

La Ilusión de Müller-Lyer, descubierta por F. C. Muller-Lyer en 1889, es una ilusión óptica en la que dos o más segmentos de igual tamaño parecen más grandes o más pequeños dependiendo de que las puntas de flecha añadidos en sus extremos apunten hacia adentro o hacia afuera

Nos creemos que leemos bien la realidad, nos vemos capaces, creemos ser conscientes, que dominamos o controlamos parcialmente nuestro entorno, pero lo hacemos con un montón de errores, de deficiencias y falta de información.

 

Esto es culpa de los sentidos propios, que nos engañan a cada paso que hacemos. La neurofisiología estudia estas desviaciones, como la del sinestésico, que puede oír colores o ver sonidos. No es que lo asocie o tenga la sensación de sentirlo: lo siente realmente.

 

Existe muchos otros efectos que demuestran nuestra imperfectibilidad. Algunas ilusiones ópticas son debidas a problemas de percepción del ojo y cerebro humanos, muestra de la mala relación que existe entre la realidad y lo que percibimos. Todo esto nos debe hacer aceptar que algunas veces que estamos seguros de algo, podemos estar completamente equivocados.

 

Además deberíamos aceptar que todos somos adictos a muchas cosas, son esquemas mentales que no nos dejan pensar bien. Tenemos que tomar consciencia para conocer nuestro ritmo cardíaco, y nuestra activación de los neurotransmisores, para que las glándulas segreguen adrenalina, endorfinas, corticoides, etc adecuandamente para recuperar la Homeostasis.

Existe multiples estudios que concluyen la linealidad entre optimismo y longevidad, al igual que entre hostilidad y perecer antes. Por ello se recomiendo ser positivo, pero aunque se puede aprender, no es algo fácil, como tampoco lo es coger la rutina de hacer deporte.

Con actividad física, positivismo-optimismo y equilibrio homeostático, conseguiremos conocernos mejor y acercarnos un poco a la siempre ansiada pero nunca permanentemente conseguida Vitamina F, o Felicidad…

Conferencia Club C. Torrecilla

Sortint de la conferència del Forum Club Cambra que s'ha organitzat amb el Carles Torrecilla, és obligatori anotar algunes coses que m'ha semblat entendre:

1. O tens producte propi o no tens res, ni empresa ni control de les vendes
2. O tens departament de marketing i innovació o no tens prou contacte amb el client
3. O atomitzes la teva cartera de clients fins que cap suposi més del 1% o ets esclau seu
4. O aconsegueixes notorietat i ets conegut arreu o no tens cap futur
5. O deixes de basar preus en cost i et bases en la teva utilitat o estas mort

Cal no confondre un negoci amb un ofici, o amb estar autoocupat. Demà les empreses funcionaran en xarxa, perquè el client em trobi sempre allà on vagi, i si vol alguna cosa que no tinc, l'hauré de comprar a la competència i vendre-li. La Fidelitat no s'aconsegueix donant només satisfacció, ja que l'insaciabilitat de l'home és infinita. Fidelitzar és gestionar bé el NO.

Inventar no és innovar. Innovar és millorar lo que ja es ven bé.
Donar valor afegit al producte pot suposar encarir-lo i potser fer-lo menys competitiu de fabricar aqui.
Alerta amb guanyar quota si significa una guerra amb competidors, avui es guanya i demà es perd.
Cooperar amb altres empreses del sector, win-win, fusionar-se i permet creixement del mercat.
Abans de decidir, pensem 25 o 30 alternatives, no ens conformem amb dos o tres propostes.
Quan vegis que un producte està madur, si és rentable, aprofita-ho i ven-te'l.
Implanta sistemes per saber qui fa bé les coses, no promocionis mai al que fa la pilota.
Contractar persones diferents a un mateix perquè aportin coses diferents.
Dirigir facilitant la feina al equip, fer i fer fer.
Dedicar cada setmana uns minuts o hores a pensar, dispopsant d'un espai i material adecuat.
Externalitzar les funcions que no aportin valor a l'empresa, hi ha tasques-commodity.
Dedicar part del marge a assegurances, invertir en beta negativa via futurs o opcions del sector.
Seguir les vendes però sensé fer-ne un gra massa, decidir sobre tendències marcades.
Generar sorpresa, aportar alguna excentricitat, ser sorprenent per renovar els àmins de l'equip.
Direcció per Objectius (DPO), sous variables, amb metes clares, assolibles i ben remunerades.
No confondre els resultats amb el Cash Flow ni el Calaix Flow.
Eliminar els excels de tots els ordinadors, només treballar amb un únic software integral.
Tenir l'agenda oberta, dir a tota l'organització on som i què fem per l'empresa en tot moment.
Estrategia de Fluxe, circular persones per l'empresa genera nous clients, RRHH, i molt més!

INDEPENDÈNCIA SI o NO?

El Baròmetre d’ Opinió del Centre d’ Investigacions Sociològiques de setembre reflexa l’augment de la preocupació pels tres principals problemes que pateix Espanya:
1. Atur             2. Situació econòmica            3. classe política

Atenció que aquest últim arriba al seu valor més alt des de que tenim democràcia, i no és estrany, estem farcits de casos de corrupció, d’estratègies de partit, de pactes antinaturals, etc. PP + PSOE canvien la constitució quan volen però no es pot canviar quan així ho necessita el poble de Catalunya?

Els polítics espanyols enlloc de mirar de liderar un nou camí de relació entre iguals amb els Catalans, com sempre hauria hagut de ser, segueixen amenaçant. És increïble però ens amenacen! Sorprenentment alguns ciutadans de Catalunya enlloc de rebel•lar-se contra aquesta intolerable actitud, es creuen part d’un discurs arcaic i retrògrad.

Diguem NO. No a la por, no a ser trepitjats, no a la manca de respecte, no l’espoli, no al temperament impulsiu i desenfrenat que porta a errors i les seves conseqüències. Diguem SI. Si a reforçar als nostres dirigents cap una solució definitiva, si a poder expressar l’opinió a títol individual o col•lectiu. Els qui representen a un conjunt de persones, que poden o no estar d’acord amb aquesta proposta, poden expressar-se i manifestar-se, corregint si cal el discurs per fer-lo útil i adaptat als col•lectius.

Personalment crec que és important recolzar al President de la Generalitat de Catalunya en totes les accions i gestions que està portant a terme en defensa dels interessos de Catalunya, ja que després de tants anys de donar suport per la governabilitat d’Espanya sense obtenir res a canvi, el poble de Catalunya ha de dir prou.

Les relacions amb el Govern espanyol no poden ser pitjors, qualsevol resultat que surti dels actuals processos reivindicatius serà millor, propiciarà més riquesa i facilitarà la creació de llocs de treball. Només demano que l’èxit que es pugui assolir no s’utilitzi per tapar errors polítics comesos en el passat, que cal seguir investigant i depurant responsabilitats. Restar aliens als canvis socials i econòmics que estem vivint és com anar amb els ulls tapats. Així que recolzo totes les accions que facin falta per assolir l’objectiu, que és millorar el futur del nostre país!

Cuinats consul on Start Up Show 2012

Last Saturday took place The Innovation Quest 2012, a 4-days international, innovation and entrepreneurial event organized by ejoventut, a not-for-profit association of ESADE Business School students.

The event included conferences, workshops on Innovation and Entrepreneurship, among other activities such as The Start Up Show.

There we presented Cuinats Consul 's strategy for 2012 - 2013. The Start up Show - Innovation Quest 2012 gathered 250 students from the most prestigious Business Schools in the world. The event took place in Esade Forum Barcelona last september 29th.

If you want more information about Cuinats Consul do not hesitate to contact us on leo.torrecilla@moldiplast.com We are looking forward to hearing from you!

RESUMEN DEL VERANO

Se acaba agosto y con éste el verano. Nuestra relación con el verano es como una relación de pareja, cuando hay deseo y amor nadie quiere despedirse, quisieran seguir juntos todo el tiempo. Pero ya se ha acabado y hay que aceptarlo para poder seguir sintiendo la felicidad. Debemos vivir el presente y no el pasado, es indispensable para avanzar en la realidad y estar bien en ella.

Primer verano sin escritos, con bastantes tweets, pero sin colgar nada en el blog, algo imperdonable y por ello ya estamos aquí. Con energía a tope pero lleno de dudas, pues no se ha reducido ni eliminado la incertidumbre político-económica:

1. Catalunya ha pedido un rescate de 5000MM para poder devolver los Bonos, lo que supone casi agotar el fondo (FLA) que se destinará a las CCAA.

2. El Banco Malo está avanzado pero aun no está activo, quizás se espera a que caiga más el ladrillo y cueste menos fijar los precios de transferencia del sector bancario al bankio malo.

3. La Bolsa subió de 5900 a 7400 en 4 semanas, pero no tiene ningún soporte sólido, no se espera recuperación a corto, más bien lo contrario.

4. El Partido Popular ha perdido un ala que se le marchará al partido en construcción Sociedad Civil y Democracia, que puede liderar Mario Conde.

5. País Vasco y Galicia han anunciado elecciones anticipadas que pueden cambiar los partidos que gobiernan y debilitar así más al PP.

6. Mitt Romney candidato en las presidenciales del Partido Republicano, parecía tenerlo perdido pero gracias a su segundo P.Ryan, se acerca a su adversario, Barak Obama.

Paul Ryan es mediático y enérgico, tiene la estrategia de drástica reducción del tamaño del Estado, que ha asumido como su principal causa. Algo que hace años deberían estar haciendo los políticos de aquí, pues es el único camino para conseguir desapalancarse y equilibrar los presupuestos.

Los Casos de corrupción siguen sin sentencias: Matas, Campeón, Noos, Gürtel, Falsificación de ERE, además de los banqueros y cajeros que han estafado y puede que nunca sean juzgados ni condenados. Así pues este es el panorama que nos espera para la vuelta de las Vacaciones…

Bienvenidos!!!

Qui passa ets tu

Article publicat a CatalunyaOberta.cat i també DiariGran.cat
Tothom que segueixi una mica l’evolució de l’actualitat del nostre país estarà d’acord que ens estem quedant sense lideratges clars. Proliferen fonts d’informació social, moral i empresarial que provoca que es dilueixi tot en una manca clara d’objectius comuns. Les receptes que funcionaven ahir, avui resulten estèrils, i en les organitzacions de referència les mateixes persones segueixen amb les mateixes fórmules una vegada i una altra. Cal agrair la dedicació de les persones que durant anys han renunciat a temps de la seva vida privada per tirar endavant associacions empresarials i recordar-los que existeixen molts joves amb vocació empresarial, amb formació i un mínim d’experiència per seguir el seu relleu i buscar solucions conjunturals i estructurals a la situació present.

Les patronals, les cambres de comerç i altres organismes empresarials han sabut mantenir certa distància dels polítics per no acabar convertint-se’n en un instrument, però els ha faltat la proximitat necessària per exercir poder d’accions concretes. Totes aquestes organitzacions pateixen un mateix problema, que és la llarga permanència de les mateixes persones en els òrgans directius. Els joves empresaris hi tenim una mínima representació o, en tot cas, menys representació de la qual ens correspondria.
Potser és hora de canviar reglaments interns per limitar el nombre d’anys que es poden exercir certs càrrecs o bé limitar l’edat de poder seguir optant a càrrecs d’organitzacions que haurien d’estar fent de tractors del sector empresarial. La seva connexió amb els mitjans els atorga una responsabilitat que els joves voldríem utilitzar per fer propostes i oferiments. També creiem que podem tornar la dignitat social a l’empresari, que en part ha perdut merescudament. Amb decisions com les dels directius de telefònica, que s’han augmentat les remuneracions un 84 per cent des del 2007, període en el qual han perdut quota de mercat i valor de l’acció de la companyia.

Per a nosaltres no és admissible que després de quatre anys de forta crisi, i sabent que durant molts anys abans s’estava fent mala praxis bancària i d’endeutament privat, tot segueixi més o menys igual. Conscients que no existeixen receptes miraculoses, és segur que cada decisió que es pren ens acosta o ens allunya del camí òptim, i per això volem estar i decidir aquest camí. Creiem que és més digne establir un pla de relleus generacionals que seguir contemplant la decadent situació de determinats organismes.
Cal transmetre nous missatges a la societat, bons consells com el que ens recordava fa només unes setmanes el doctor Rojas Marcos durant el II Congrés Internacional de la Felicitat: “El temps no passa, el que passa ets tu”.

ARTICLE PUBLICAT al DIARI 20 JUNY 2012

Por un lado, las estadísticas del sentimiento empresarial del mes de mayo cayó mucho más de lo esperado. La caída llega detrás de otras caídas, lo que hace caer el valor absoluto, influyendo en las expectativas, que también van a la baja.

La inestabilidad político-financiera de nuestro país supera a Grecia y ocupa la atención de los mercados internacionales. Afortunadamente empieza a cambiarse el discurso en la Eurozona respecto de España, se propone relajar la consecución de los objetivos de déficit público, que como tampoco conseguiríamos, al menos no se incumplirán. Otra preocupación es la recapitalización de los bancos, pasan los días y no se sabe de dónde saldrá este dinero, ni cuanto hace falta, sólo Bankia se ha manifestado en este sentido, es que nadie más necesitará dinero?

Por otro lado, se está informando sobre medidas de reactivación unidas a otras de austeridad que aseguren el recorte déficits. Además se empieza a escuchar indicadores que presentan puntos de inflexión, dejan de caer para volver a crecer, así lo hace el empleo o los futuros en la bolsa.
El BCE dispone de medidas ante un posible deterioro de la crisis en Europa, adicionalmente podría implementar medidas monetarias como aumentar la liquidez como ya ha realizado en el pasado, bajar los tipos de interés o comprar bonos. La incertidumbre existente en Europa pesa como una losa a mercados, empresas y consumidores, pero todo hace pensar que cada día estamos más cerca de despejar incógnitas, hoy parece posible llegar a la solución sin roturas, salidas ni otros bulos que han corrido por las organizaciones recientemente. Esto no significa que se descarte totalmente la intervención de los Bancos Centrales, pero en todo caso esto se percibe como algo positivo para la salida de esta situación.

Entonces si tenemos tantas variables conocidas, encima de la mesa, y los actores principales están coordinados adecuadamente, porqué no notamos que empieza a fluir el crédito a las empresas? O antes que eso, porqué no empieza el consumo privado de las familias? Probablemente hay agentes del mercado que no se creen alguna parte de la historia, piensan que no se ha hecho todo lo necesario para reordenar el sistema. Que nos digan éstos qué más hace falta para recuperar la confianza y arrancar de nuevo la rueda del consumo, como motor necesario para el funcionamiento correcto de una economía como la nuestra.

Estos cuatro años de Crisis nos han recolocado a todos, nos han enseñado a no desperdiciar nada, nos han recordado la importancia del esfuerzo, de los valores como la constancia o la tenacidad. Podemos seguir así más tiempo, podemos entender que el pasado no se puede repetir, pero debemos luchar para conseguir un ritmo industrial y comercial superior, que ayude a mantener en el mercado los negocios que ya están optimizados.

La Culpa no és d’Alemanya

Ni Krugman ni Roubini troben solucions a la crisi internacional, i atemorits, només veuen una manera d’assegurar-se el seu pla de pensions als EEUU, i és fent el màxim de mal als estats dèbils d’Europa. Des de finals del segle passat que l’economia no son diners, són expectatives i confiança. Per això no trobem un model econòmic per solucionar la situació, ens acostem al dilema del presoner, on es veu la realitat com un joc de suma zero i per això es prefereix que els problemes estiguin ben lluny.

Abans es deia que als advocats els interessava molta complicació per treure molta facturació. Ara podem dir que els mercats volen moltes incerteses per treure moltes plusvàlues.

El periodisme no ajuda a calmar les aigües, per l’audiència son capaços de trair la veritat, tots viren cap al sensacionalisme apocalíptic que els dóna una mica d’aire per seguir vius, sense veure que s’estan cavant la seva tomba, doncs depenen d’un entorn que estan minant. Si es posessin d’acord amb unes bones pràctiques, obtindrien oxigen per sempre i no pas per uns instants.

Tothom critica al ministre Guindos perquè no vol dir “rescat” i resulta que té raó. Sovint usar una paraula o una altre és poc important perquè s’utilitzen sinònims, però aquí no estem salvant vides, estem corregint problemes organitzatius, és rellevant fer servir paraules adequades per situacions complexes, ja que la gent que no té idea d’economia entén que un rescat és quelcom molt greu, una alarma, i això és l’últim que li convé a l’economia.

Grècia va obtenir una quita amb un nou calendari de venciments dels crèdits, i potser vindran més coses però no perdem la calma. Espanya ha obtingut un crèdit de 100.000 milions d’euros, un crèdit com tants n’hi ha als mercats globals, amb unes condicions concretes i unes garanties, això tampoc és la fi del món.

Anem en compte amb els petits detalls perquè aquí és on hi ha la diferència entre que demà al matí es comenci a consumir i crear empreses o bé sembli que tot va a pitjor i ens enfonsem fins al fons. Controlant les alarmes socials que alguns agents esperonen, i reconeixent que vivim es un país súper (segur, democràtic, connectat, bon clima, etc), recuperarem la inversió que és factor clau d’inici del cercle virtuós de l’economia i deixem enrere el cercle viciós.

Emilio Duró

Sessió Cambra al auditori Unnim aquesta setmana, aquí van alguns flaixos: Avui és el millor dia del que ens queda de vida. La vida passa, i això és l’únic important. Envellir és dolent, però l’alternativa és pitjor. La vida no va sempre per on un voldria, cal preparar-se pels cops emocionals. L’èxit depèn de l’actitud.

De cada 100 empreses que es creen només 1 arriba als 50 aniversari. Acudit: Com ser un bon conseller d’empresa? No opinant i donant la raó al president. Arribar al comitè de Direcció suposa augmentar el sou però també augmentar l’estar de mal humor. Treballar per algú cremat, crema. Treballar amb un optimista és imprescindible per ser feliç, l’optimisme és el Factor Clau d’èxit de les empreses. Els nens que riuen viuen un 25% més que els tristos. No ens enganyem, la dignificació no s’aconsegueix treballant molt. Les possessions ens posseeixen, més possessions ens allunyen de més felicitat. I com que cadascú té la cara que es mereix, millor començar a cuidar-se.

Prendre’s massa en serio és absurd ja que els altres només es fixen en si mateixos. Evitar discussions inútils és possible. Posposar les coses és morir perquè deixem de fer. Un gurú no es dedica a explicar el que sap fer, ho fa, ull amb els experts, els consultors i formadors. No et preocupis massa per la vida, ningú en surt viu. A partir dels 40, tot va cap avall, és l’edat que veus que la mort existeix, i que arribarà segur. Així que apuntat al gimnàs, deixa els vicis i fes relaxació diària.

Qui estudia les persones alegres? La depressió és fruit de l’allargament de l’esperança de vida i dels hàbits, tenim temps per a la depressió! La dona es deprimeix més que l’home perquè té més intel.ligència. Els models de vida han canviat. En quines condicions volem envellir? Sabem que formem part del 3% de persones que viu en el millor món de la història? No pateixis tant, tampoc ets tan important, no dramatitzis tant, tampoc et queda molta més vida. La gent diu el que no pensa i pensa el que no diu. La societat fa més cas als que resten que als que sumen, perquè fan més soroll.

La Felicitat no es pot copiar perquè cadascú la vol i la veu diferent, però estudiant ens hi podem acostar. El que es pot copiar son algunes pràctiques com la bona alimentació, el fer esport, i altres virtuds ja que les persones en el fons no som tan diferents com ens pensem. La Felicitat no es busca, està aqui, comença ara mateix però només si t’ho proposes seriosament. La Felicitat té relació directe amb l’absència d’experiències, com menys conèixes més feliç pots ser. La Felicitat l’obtenim durant la lluita i no pas quan aconseguim el que voliem.

Quan al segle XVII comença la ciència moderna, es comença a conèixer les relacions causa – efecte. Ara sabem que quan tenim mal, darrere hi ha una causa? Quina és? Busca-la avui perquè demà pot ser tard. El temps no és lineal, el temps quàntic és una successió d’imatges encadenades, son punts separats, per tant la hiperincursió és possible i aleshores la connexió dels punts del present amb el futur es pot entendre com una realitat i no una utopia. Pensem en què volem que passi, i portarem aquesta realitat a la nostra vida. Demana que s’acosti la sort i somnia positiu!!

Consells d’Estratègia Empresarial

Aquesta setmana el Club de Joves del Centre Metal.lúrgic hem gaudit de la Jornada anual i per segona vegada vam escollir la futura seu del CM per un doble motiu:

a) Aprofitar un super equipament que tenim infra utilitzat al 99%

b) Mostrar que amb un inversió molt inferior al pressupost podria convertir-se en el local del present i no del futur.

En aquest immillorable entorn vam reunir més de 80 empreses on vam tenir 3 ponents i amics excepcionals, que van presentar/se intensament i sincerament els seus Consells:

1. Aprofitem l’actiu de venda que suposa pertànyer a una regió històricament industrial

2. Pensar en gran té molts aventatges i molt pocs inconvenients

3. Tenir un pla estratègic és imprescindible, és igual si no és del tot acurat o extens.

4. Motivar a tota la organització i orientar-la en la mateixa direcció

5. Apartar del projecte a tot aquell que tingui visions diferents de la direcció

6. Alinear els RRHH val diners però acaba sortint a compte

7. Tenir compromisos a llard plaç, acceptar els errors i sempre provar coses noves

8. Centrar-se en el Corebusiness, especialitzar-se en allò que sabem fer

9. Fer un estudi econòmic sempre abans d’emprendre qualsevol inversió, calcular!

10. Preguntar-se cada dia quin valor diferencial estem donant al mercat i potenciar-lo

11. Saber treballar sobre lo important més que sobre lo urgent

12. Automatitzar és bo si o si, informatitzar-se sempre ens allibera recursos

13. Com més servei donem al client més ens necessita, això és bo

14. En l’entorn actual és bon moment de comprar carteres comercials a competidors

15. No deixem de vendre res però potser si que hem de deixar de fabricar-ho

16. Deixem de fabricar articles que no aportin valor a l’empresa, cal saber dir NO

Mis Competidores Chinos

Porque no comprar más a mis competidores?

1. Porque no son competitivos, son baratos pero no competitivos y esto a medio plazo lo paga el cliente.

2. Porque los costes ya no son factor clave de éxito, hoy priman otros FCE.

3. Porque no tienen nuestra flexibilidad, cambiar de idea o de producto le puede costar unos stocks en almacén o en tránsito carísimos.

4. Por el volumen de cada lote, no aceptan lotes pequeños, no pueden mandar series cortas, no es viable.

5. Porque no pueden asegurar puntualidad en los plazos, no pueden controlar el ritmo de paso de buques por el Canal de Suez ni los días de paro en puertos dónde hay escala.

6. La distancia física se suma a una distancia psíquica, el cambio de horario, etc

7. En los dos meses que trascurren los portes pueden cambiar siete veces de necesidades los clientes, sin poder hacer nada al respecto.

8. El lote mínimo aceptado es cada vez mayor lo que hace cada vez menos adaptable a las necesidades europeas.

9. El tipo de cambio del yuan va subiendo al igual que los salarios internos.

10. Han cerrado las empresas que abrieron subvencionadas y no eran expertos.

11. En nuestro país tenemos áreas intensivas en industria especializada con grupos de empresas cooperativas que crean sinergias y optimizan recursos.

12. Y porque la mayoría de profesionales de nuestro país a día de hoy no domina suficientemente el Mandarín ni los sinogramas mínimos para moverse por allí.

DONDE ESTA LA SOLUCION?

La neutralización es una técnica de disciplinas orientales que ayuda a disfrutar más, por ejemplo se disfruta más de la bebida bebiendo menos. Y me dice cómo localizar problemas: busca el problema en ti mismo, corrige tu actitud, y deja de echar la culpa a los demás. En ti está todo problema y toda solución.

Una cultura basada sólo en los derechos individuales no lleva a la armonía personal ni colectiva, porque, quien es educado en la convicción de que tiene derecho a todo siempre encuentra motivos para la queja. Si sólo crees tener derechos, la causa de tu insatisfacción no está en ti mismo, sino en los demás, en algo que otros no te dan. Te vuelves dependiente, por mucho que se te dé todo, siempre te faltará algo. La cultura de la queja es la razón de la decadencia de Occidente.

La cultura de los derechos individuales sin ninguna responsabilidad social nos hace egoístas e improductivos. Cuando en Asia se han liberado del colonialismo, su sentido de la responsabilidad les ha permitido volver a ser prósperos. La sociedad asiática colectivista está basada en el sentido del deber hacia los demás: el pueblo, la familia, la sociedad. La sociedad occidental está basada en la continua reclamación de derechos, y los culpables siempre son el Estado, el empresario, la familia,…

Tú deberías ser, en cambio, quien decidiera sobre tu propia satisfacción. Basando tu vida en las obligaciones y las responsabilidades. Eso volvería a hacernos más productivos. Para poder dar algo a los demás, antes tienes que haberlo producido y creado, y después ser generoso. Si fundas tu existencia en la responsabilidad y la generosidad de dar, recuperas el control sobre tu propia existencia. Porque dar depende sólo de ti; recibir te pone a merced de los demás.

El único modo de lograr tener una familia duradera es vivir para dárselo todo. No pensemos en lo que nos debe el otro, sino en lo que podemos darle. Adam Smith decía que los egoísmos individuales arbitrados en mercados eficientes crean prosperidad colectiva. Ese tipo de actividad puede darte prosperidad, pero no paz interior. La hiperactividad te estresa, y te vuelve engreído e intratable.

Porque el único placer real que da ganar algo es poder compartirlo. No hace falta una fe ciega ni grandes revelaciones, esa verdad llegará por su propio sentido común. Se trata de ser sensato. El placer, por ejemplo, lleva aparejado el desplacer. La causa de una relación mala no está en el otro, sino en tu propia actitud. El defecto no está en el amigo, la casa o la esposa... sino en ti mismo, en tu actitud...

ENTORN + FELICITAT

Pel que fa a l’entorn econòmic internacional sembla que torna a complicar-se, les relacions multi laterals entre països d’europa, Àsia i el món Àrab es tornen a complicar dia rere dia.

Les previsions de la Comissió Europea sobre les economies de la zona euro està feta sobre la base de que el barril de petroli no superi els 113 $ durant el 2012, avui cotitza a 123 $, la cual cosa automàticament provoca que no es cumpleixi les previsions que ja estan canviant, passant de moderades, a negatives. Ahir ens deien que Espanya caurà un 1 o 1,7%, sense tenir en compte aquest nou efecte del petroli. Si es manté en aquests nivells de mitja, hauriem de comptar un 0,5% més de caiguda de la producción, arribant a superar el -2% anual per la dificultat de quadrar oferta i demanda.

Si Iran augmenta la tensió amb Europa, es posible que talli el subministrament a algún altre país. I si Israel segueix desplegant el seu arsenal militar i tensiona la zona, les perspectives son poc positives pels propers mesos.

Pel que fa a l’entorn del mercat nacional, tampoc trobem simptomes de reactivació, ans al contrari, el mercat hipotecari va caure l’any 2011 un 32%. Hem tingut aquesta gran caiguda malgrat que els preus de cada una de les hipoteques firmades també van caure a l’entorn del 30%, quedant un preu mig d’hipoteca en 111.950€.

No tot son males notícies, la psicología sí que avança. Avui sabem coses que abans ignoravem. La Felicitat és el sentiment que motiva tots els nostres actes, tot i que sóm víctimes dels trucs que ens fa el nostre propi cervell, que ens enganya constantment. Sabem quines coses ens porten a la felicitat però no sabem quines coses ens permeten mantener-nos en la felicitat. Això ens porta a fluctuacions, cosa que ens porta a motivar-nos de nou. La Felicitat la podem visitar però no ens hi podem quedar.

La gent no parla prou de la felicitat malgrat ser la raó més important per tot el que fem. Les diferències entre persones son menors del que ens pensem, ens fan feliç les mateixes coses, i el que més felicitat ens proporciona és la vida social. La Felicitat perfecte no està a l’abast de l’home, però en forma limitada la podem facilitar dotant-nos de recursos econòmics, salut i el coneixement de les virtuds morals.

Obama is right again

Ayer el presidente Obama, que cada día es más nuestro presidente, por las relaciones comerciales y la globalización, le dijo al nuevo número uno de la política china, el Sr. Xi: "China debe respetar las mismas reglas comerciales que todos".
A Xi, que tomará las riendas de China, le ha pedido gestionar de forma "constructiva" las tensiones bilaterales y que se respeten "las mismas reglas de juego para todos" en el terreno comercial, y ha abogado por la defensa de los derechos humanos, "Tenemos ahora la oportunidad de que nuestros países mejoren sus lazos estratégicos, gestionen las posibles tensiones de manera constructiva”, "asegurarnos de que todos observamos las mismas reglas de juego en lo que concierne al sistema económico mundial", según Obama. "Eso quiere decir que exista un flujo comercial equilibrado no sólo entre EE.UU. y China, sino en todo el mundo", ha insistido.
Acerca de "cuestiones cruciales como los derechos humanos", Obama ha declarado que su país "continuará insistiendo en lo que nosotros pensamos que es importante, que se reconozcan las aspiraciones y los derechos de todos".
Obama y Xi tienen analizan los asuntos más candentes de la relación bilateral:
La cotización del yuan, El intercambio comercial, El equilibrio militar en la región de Asia Pacífico.

Washington considera que China mantiene artificialmente baja la cotización de su divisa, lo que beneficia a las exportaciones de la República Popular en perjuicio de las del resto del mundo. Además han anunciado también la creación de una unidad antipiratería, destinada especialmente a combatir las falsificaciones procedentes de China

ECONOMIA & EMPRESA

ARTICLE PUBLICAT AL DIARI DIMECRES 8 DE FEBRER



http://www.centrem.cat/detallpremsa.asp?mes=2&id=1527

OBAMA IS RIGHT

Cada día oigo más voces que empiezan a decir las cosas por su nombre. Cada día se nos presenta una realidad más real y menos figurada o engañosa. Nuestros clientes empiezan a reconocer los costes marginales de producir en terceros países lejanos.

Ahora se empieza a sumar todos los costes que existen realmente en las cuentas de explotación de los países de “bajos costes”, y por fin nos damos cuenta de lo que hace 20 años el director general de SWATCH Suiza nos decía en la universidad: “El coste directo de producir un producto con menos del 20% de mano de obra es casi el mismo en cualquier país del mundo”.

Ya hay quién dice que el coste de producir cápsulas de condensador o transformador es más bajo en Barcelona que en Guangdong, ya que aquí no hay comisionistas, aranceles, ni ningún tipo de sorpresa.

No sólo eso, el presidente de los EEUU, Barack Obama lanzó ayer un mensaje en el que pedía a las empresas americanas que consuman componentes americanos a igualdad de calidad y de precio. No es baladí puesto que era política de muchas empresas la compra en Asia independientemente de las condiciones ofrecidas por empresas nacionales.

Así concluimos que quizás el fin del mundo no esté tan cerca como parecía, y quizás este cambio de paradigma que estamos viviendo suponga una recuperación de la lógica y de la justicia, y volvamos a ver las cosas como son. Si paseamos menos productos por el mundo, perderemos menos dinero en logística y contaminaremos menos, contribuiremos a reequilibrar las sociedades y no desplazaremos toda la riqueza del mundo a una sola área geográfica…

CARTA ALS REIS

Aquest any els Reis han portat coses importants però sense valor econòmic, no hem de voler coses materials, tan sols vaig demanar tres coses immaterials: Actitud, resistència i treball. Actitud per seguir lluitant encara que les coses vagin de manera diferent al que esperàvem. Resistència per aixecar-se ràpidament cada vegada que ens tombin les propostes o coses que fem. Treball per tenir el cervell vint-i-quatre hores al dia funcionant, no patir estrés ni massa nervis. Això s’aconsegueix prenent perspectiva de les coses.

Els hi vaig demanar que ens tornessin la nostra Caixa de Sabadell però s’hi van negar. Unnim junt amb Caixa Galicia, Caixa Catalunya i banc de Valencia es va nacionalitzar unilateralment mentre que Bankia, Banca Civica, Caja España-duero i grup BMN se les va ajudar amb diners públics. A sobre, algunes amb sous multimilionaris pels mals gestors que encara no s’han reduït, i segueixen insultant a la intel.ligència dels qui descobreixen que el governador del Banc d’Espanya, que aviat plegarà, ha permès tot aquest merder.

Espero la tercera reestructuració, la primera del Ministre Guindos, amb qui tinc posades moltes esperances, tenint en compte la seva trajectòria professional. A veure si és possible que per la via política es pugui reconduir la direcció que ha pres el nostre país...