Solamente aquel que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado
No hay una segunda oportunidad para causar una primera impresión!
Si se te acaba la paciencia y el buen humor, baja a la farmacia a por una nueva dosis
El pensamiento es el corcel, la razón el jinete
El hombre se hace viejo muy pronto y sabio demasiado tarde
Tallant collons s'aprèn a capar
El conocimiento habla, la sabiduría escucha
Dos cosas contribuyen a avanzar: ir más deprisa que los otros o ir por el buen camino
La calidad se da cuando nuestros clientes vuelven, y nuestros productos no
No basta de dar pasos que un día puedan conducir hasta la meta, sino que cada paso ha de ser una meta, sin dejar de ser un paso
Si juegas al pócker y en 10 minutos no te has dado cuenta quien es el pardillo, el pardillo eres tú
Daría todo lo que sé, por la mitad de lo que ignoro
No es tarea fácil dirigir a hombres; empujarlos, en cambio, es muy sencillo
Nada sabéis si sólo sabéis mandar, reprender y corregir
Es necesario prever, que nunca se puede prever todo
Si quieres que algo pase, llama tú
Mientras la mayoría pregunta QUÉ VA A PASAR MAÑANA? yo me pregunto QUE VOY A HACER HOY?
SI TENS UN SOMNI, NO T´ADORMIS
martes, 25 de mayo de 2010
lunes, 24 de mayo de 2010
A les bones o a les males
Per fi podem tornar a parlar de política, tema abandonat per la impotència de veure com no es feia res per reconduir la situació econòmica. Era segur que més tard o més d’hora es prendrien decisions, ja que res pot seguir igual sense fer-li alguns canvis. Que tot canvia és segur, però sovint ho fa tan lentament que no es nota. Aquest maig el govern ha pres importants decisions pressupostàries. Ho vam dir en escrits de fa mesos, una de les poques mesures de recuperar la competitivitat era abaixant els sous, i per ordre de la Sra. Merkel o un tal Obama, el president ho ha hagut de fer.
Les partides de despesa ja estan així una mica controlades, i aleshores tocaran una mica més les partides d’ingressos, augmentant algun impost pensant que així augmentarà la recaptació, cosa no gens segura ja que el contribuent s’adapta a la fiscalitat vigent. Llàstima que amb tot s’hagin oblidat a més que caldria eliminar despesa i no només reduir-la, sobren molts sous públics, haurien d’haver eliminat direccions generals, departaments, o fins i tot Ministeris.
El nostre país ha gaudit durant anys d’uns tipus d’interès immerescuts gràcies a l’entrada a l’Euro, el crèdit ràpid i barat ha provocat una subestimació del risc que suposa el crèdit. Tanmateix hem demandat financiació internacional i l’hem obtingut també massa fàcilment, aconseguint un creixement econòmic molt vulnerable.
Ara fa falta que s’aprovi una reforma laboral actualitzada a la situació present, potser es farà per Decret, segur que serà insuficient però probablement millorarà l’actual, amb lo que almenys part dels objectius s’hauran complert.
Una vegada acabem d’estabilitzar els pressupostos caldrà centrar-se en les mesures per estimular el creixement, que si bé solen necessitar inversions, també es poden reformar estructures actuals amb una inversió reduïda. Sempre després d’un dèficit ha calgut austeritat, perquè els crèdits s’han de tornar, i ara els governs han vist que no poden seguir tirant la pilota endavant, ara toca reduir dèficits...
I com també deia aquí fa uns mesos tota aquesta problemàtica macro de país, també es produeix a nivell micro de les Empreses o les Famílies. El deute privat és tan alt que és impossible de retornar-se, els bancs del nostre país ja saben que no cobraran el que se’ls deu, però tampoc s’atreveixen a netejar balanços amb contundència, potser esperen un miracle!
Les partides de despesa ja estan així una mica controlades, i aleshores tocaran una mica més les partides d’ingressos, augmentant algun impost pensant que així augmentarà la recaptació, cosa no gens segura ja que el contribuent s’adapta a la fiscalitat vigent. Llàstima que amb tot s’hagin oblidat a més que caldria eliminar despesa i no només reduir-la, sobren molts sous públics, haurien d’haver eliminat direccions generals, departaments, o fins i tot Ministeris.
El nostre país ha gaudit durant anys d’uns tipus d’interès immerescuts gràcies a l’entrada a l’Euro, el crèdit ràpid i barat ha provocat una subestimació del risc que suposa el crèdit. Tanmateix hem demandat financiació internacional i l’hem obtingut també massa fàcilment, aconseguint un creixement econòmic molt vulnerable.
Ara fa falta que s’aprovi una reforma laboral actualitzada a la situació present, potser es farà per Decret, segur que serà insuficient però probablement millorarà l’actual, amb lo que almenys part dels objectius s’hauran complert.
Una vegada acabem d’estabilitzar els pressupostos caldrà centrar-se en les mesures per estimular el creixement, que si bé solen necessitar inversions, també es poden reformar estructures actuals amb una inversió reduïda. Sempre després d’un dèficit ha calgut austeritat, perquè els crèdits s’han de tornar, i ara els governs han vist que no poden seguir tirant la pilota endavant, ara toca reduir dèficits...
I com també deia aquí fa uns mesos tota aquesta problemàtica macro de país, també es produeix a nivell micro de les Empreses o les Famílies. El deute privat és tan alt que és impossible de retornar-se, els bancs del nostre país ja saben que no cobraran el que se’ls deu, però tampoc s’atreveixen a netejar balanços amb contundència, potser esperen un miracle!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)