El cap de JPMorgan diu que si els analistes sabessin predir el que passarà no es dedicarien a vendre anàlisi ni explicar què creuen que passarà sinó que estarien comprant i venent accions. Volen tallar al coll als culpables de la crisi, hi ha qui diu que son els analistes, per mi això seria com matar al missatger, ja que no son més que agents intermediaris del col.lectiu financer. D’aquesta crisi se n’ha d’extreure que no se’ls ha de fer cas, i el mateix passa amb els auditors. No els censurem, pobrets, van tot el dia arreglats amb corbata mirant els números d’empreses que no són seves, que no saben com funcionen ni com es gestionen.
El cap d’ Standard & Poor's diu que els preus del mercat immobiliari al nostre país encara baixaran més abans d’ajustar-se al nivell d’ingressos mig del ciutadà. La correcció continua doncs malgrat que els mitjans intentin transmetre la idea que ja estaria. Perquè sinó segueixen les caixes les fusions? perquè tants xucladors de sang renuncien al seu càrrec i sou en pro d’unions? Doncs perquè o bé es fusionen o bé no tindran ni per pagar els sous els propers mesos…El sector financer ja sabia que s’estava ficant en un forat negre, la gent del carrer avui sap molts termes econòmics que fa dos anys no sabia, però els propis banquers que ja sabien economia fa dos anys, veien que s’estaven prenent riscos amb productes estructurats de difícil recuperació de la inversió. El problema era que el si el mercat premiava amb pujades de borsa alguns bancs que compraven productes de màxim risc, els altres també ho havien de fer o es quedaven al marge de la festa alcista.
El meu cap i la cançó de l’Hug em diu que la gent té por. Pocs éssers son capaços de parlar amb veu pròpia, d’escollir amb independència dels altres. Si en una dinàmica de grups els sis primers responen A, la setena persona que anava a respondre B perquè sabia amb certesa que lo correcte era B, respon A. La por a perdre és una por irracional que ataca a la majoria de persones a l’hora d’escollir. Els mercats coneixen aquesta psicologia humana i hi juguen per influenciar-los tan com poden. Si a un producte A li poso un preu de 10, al B un preu de 15, i A+B també li poso 15, en un 90% agafaràs la tercera opció. I com aquesta 1000 jugades que ens fan diàriament...
