En un entorn immillorable, a l’edifici de Mutua Madrileña del Paseo de la Castellana el professor de Psiquiatria de la universitat de New York, Luis Rojas Marcos i uns teloners, ens van presentar una sèrie de conclusions interessants: Com ara que pertànyer a un grup és un element important a l’hora de superar les adversitats. Les situacions de crisi generen estrés a causa de la por i la desconfiança que transmeten. En aquests períodes, la vulnerabilitat i la incertesa són els sentiments principals.
Un altre aspecte important en temps de crisi és la credibilitat del líder, en aquests moments la ètica guanya importància, per això el líder ha de ser fiable i segur, perquè els altres puguin creure en ell. Una comunicació franca, directa i esperançadora evoca seguretat i cooperació dels altres. Les crisis són menys dures si se’n coneix la veritat, per això cal informar dels detalls i l’evolució dels fets amb més freqüència.
El Management s’ha d’adaptar, les seves branques tenen un pes molt diferent segons si estem en bonança o en temps de crisi. Sense oblidar la resta, ara toca tenir l’ull al departament financer, hem de tenir calculats tots els escenaris possibles, perquè quan un recurs no és escàs no es gestiona, i com més escàs, més toca estudiar-lo.
La Crisi porta una altre conseqüència negativa per la persona, els pensaments automàtics. “Això no té arreglo”, “D’aquí no en sortirà ningú”, ...i això allunya la persona de la felicitat en tant que significa satisfacció amb la vida en general. Satisfacció que s’assoleix tenint més o menys el centre de control de la vida d’un dins d’un mateix. La Crisi commociona l’equilibri físic i mental de l’home. Les persones viuen del seu futur, un 70% del que parlem és sobre el futur, i si aquest el veiem negre aleshores pensem que no controlem la nostra vida i per tant no podem ser feliços.
La Crisi ens fa estudiar l’hipotalèm, ja que regula les emocions, i curiosament abans de pensar, sentim. Aquesta glàndula envia estímols elèctrics a la glandula hipofisi, que està al cervell, i aquesta a les suprarenals que segreguen les substàncies químiques que configuren el nostre estat físic i mental.
La Resiliència és l’acció d’encaixar un impacte i recuperar l’estat anterior sense trencar-se, és la capacitat d’afrontar adversitats i sortir-ne igual o enfortit. Les persones som vulnerables però invencibles, gràcies a les relacions afectives que tenim amb els altres.
