POBRES POBRES – POR POR

Diumenge 27 de setembre a les 8:00 del matí recent tornat de Puigcerdà vaig al quiosc i demano La Vanguardia, Pais, Expansión, Dossier Econòmic i algun diari més. De seguida veig que he fet una bona inversió, doncs amb la visió global es veu clarament que no notarem la pujada d’impostos, tranquils amics meus, com si res. Resulta que al PSOE els agrada criticar als rics, però els hi tenen por, i aproven una pujada d’impostos que afecta principalment als pobres. Calculo que els afectarà uns 600 €/any, 400 directes del IRPF i 200 per IVA. Sis cents sobre una renta neta d’onze mil resulta més d’un 5% de pèrdua de poder adquisitiu. Als rics se’ls apuja tres punts (del 18% al 21%) les rendes de l’estalvi, això i res és el mateix, cap problema, molt bé Schumacher!!! Ah, i se’ls ocórrer abaratir l’impost de societats, molt macos, com que ara les empreses no guanyen diners, queden bé sense perdre-hi res, aquestes són les coses que té la política.

I els industrials i assimilats que patien amb aquesta crisi ja poden respirar tranquils, no han de tenir por, han de seguir treballant, cada dia una mica més que el dia abans, reinventant-se constantment, redissenyant a cada moment. Els països asiàtics sempre seran la nostra competència però sempre tindrem armes per vencer-los. Els que han de tenir por son els comerciants, que no veuen com internet s’està emportant les seves vendes a una velocitat que no els permet veure-ho ni reaccionar. Amazon ja ven de tot, Walmart s’està especialitzant, target.com, bestbuy.com, homedepot.com, coolandtrends.com son els noms del futur pels americans i pels europeus que aviat no mirarem on està la web on comprem. Sense por, posicionant-nos en llocs estratègics, lluny de la paràlisi, amb seguretat i moviments concrets és quan al final podrem tornar a dibuixar un somriure als nostres llavis...

POLÍTICA ECONÒMICA

Estem ja a la prèvia del 2010, un horitzó tan llunyà que ja ha arribat. Estem enmig d’una crisi que com a mínim és econòmica, financera i social. Altres civilitzacions han caigut col.lapsades per elles mateixes. Catalunya, Europa i la resta de continents sembla que no entraran en fase terminal però això no vol dir que no hi puguin entrar. Perquè s’ha tapat el forat amb diners públics però no s’ha arreglat el problema. Així que algun banquer pensi que ningú el mira, tornarà a agafar un manat de diners que potser es troben a faltar en el sistema. Un sistema que s’està sobrecarregant de funcionaris, persones molt criticades que només intenten guanyar-se la vida. Potser els economistes haurien d’acostar a la societat el model econòmic que explica qui i com es genera la riquesa, per calcular la massa mínima industrial que manté a un país. Intueixo que aquesta massa critica esta sota mínims al nostre país. Preocupat per l’evolució dels aconteixements cal buscar potencials causes dels efectes que estem comentant. Potser cadascú de nosaltres podem fer petits gestos però segur que els polítics en poden fer de grans. Potser caldria escurçar o allargar els períodes d’eleccions, per tal que una mesura impopular no suposés tan temps de càstig o més temps per recollir els resultats. Potser el problema no sigui sinó la forma d’organitzar els partits. Seguim amb les mateixes formes del segle XX, dretes i esquerres. Tot i que avui la dreta no defensa el capital ni l’esquerra el treballador. El mètode Cartesià pot ser bo per reconstruir el mapa polític mundial, començar de zero. El binomi dreta-esquerra és massa simple per la complexitat actual. El partit Verd cada dia té més pes, perquè cada dia més persones es preocupen del futur, però ells tampoc saben desfer-se del problema i han caigut a l’esquerra. Hi ha gent que vol fer coses però no s’acaben de trobar els acords necessaris. Caldria crear un partit impossible que necessitaria molts vots però que després prendria mesures doloroses i la gent sense veure el llarg plaç, el castigaria. Avui que la política ha perdut una de les seves millors derivades, el “Minoria Absoluta” de l’exitosa RAC1, només podem somniar en que els que ens han posat en aquesta crisi ens hi treguin, i això sí, els altres a seguir treballant cada dia més.