Aprendre a dir que NO

Dir no pot voler dir si, i al revés. Sovint no estudiem la comunicació de cadascuna de les persones que ens envolten. Hem de fer un esforç per valor el nivell d’impacte i de persuasió que tenim i que els altres tenen. Podríem identificar i potenciar les nostres habilitats comunicatives, per tal de no haver de dir les coses massa vegades, o per aconseguir que se’ns entengui.
Hi ha mètodes per comunicar-se de manera més persuasiva i eficient, analitzant els continguts comunicatius com el Missatge, cal que tingui una idea única i rellevant, l’hem de pensar d’una manera creativa, utilitzant mecanismes que ajuden a fer que impacti i resulti una idea interessant. També el Llenguatge, l’hem de adaptar, una elecció correcta en funció de l’audiència, serietat, humor, o paraules més menys comunes.
Hem d’analitzar què capta o no capta la gent, observant la seva expressió verbal a través del to, el ritme, o la modulació de la veu, i també la comunicació no verbal com l’observació i interpretació. La gent parla sense pensar, tampoc cal que sempre tinguem la guàrdia en alt, però a vegades hem d’entrenar una gestió de les presentacions que fem, com comencem i com acabem és vital per l’èxit de les nostres comunicacions.

Beneït o Beneit

Criticar no és original, quan tothom carrega contra tot, i destruir és normal cal construir alguna cosa, encara que sigui difícil, poc comú i potser poc útil per un home que sempre corre, com deia en Pla: “El que no comprenc és la pressa per la pressa d’avui dia. N’hi ha que van amb la llegua fora tot el dia, fan tres o quatre coses a la vegada i totes igualment malament. Hom vol donar una impressió de dinamisme continuat, que no és més que una manera continuada de perdre el temps”. Jo puc ser interessant, tothom pot ser-ho, ningú està exclòs de la glòria ni de la misèria. Cal potenciar lo bo, no ignorant que vivim en un entorn concret, on no es pot sortir de la roda, la conjuntura o la societat on hem nascut. Bé, si que es pot, però això ara no toca.
Beneït o potser beneit aquell que no perd ni un moment analitzant el seu passat o pensant en el seu futur encara que aquest mai arriba. L’amor en majúscules requereix persones en majúscules, i per això cal haver fet molts deures, i encara així no és garantia de cap èxit. En l’amor no hi ha termes mitjos, o n’hi ha o no n’hi ha. Cal veure i viure la realitat tal com és, treballant sense descans, observant amb atenció i fent que les accions superin a les paraules. Obrar és el camí per abreujar els nostres mals. Ens hauríem de creure com és d’important el dia a dia de les relacions, no podem deixar una conversa per més endavant, ni un problema pel cap de setmana. Hem de fer de cada petita cosa, la cosa més important.
La mentida extesa arreu, no ens ha de fer callar la veritat, encara que a vegades és millor fer-ho, però ha de ser per caritat amb el proïsme, no per comoditat o covardia! Parlo de l’home i cadascú entén coses diferents, segurament tots estem lluny de la seva essència. L’home que es coneix a sí mateix és savi, i el que es domina a sí mateix és invencible. Tot el que et prenen és que abans t’ho han donat, i el que es perd és que abans s’ha guanyat. Així aprendrem a acontentar-nos i acceptar les desgràcies que a tots ens arriben. L’esforç constant vers la recerca de l’equilibri es pot veure truncat pels fets, però hem de saber acotar-lo, ponderar i valorar com seguir...