En el primer comunicat blog voldria transmetre aspectes que no he trobat explicats ni criticats enlloc. Es tracta de la manera de comunicar les tragedies econòmiques i financeres que malauradament estem patint.

A vegades els periodistes o se senten profetes o creuen que el seu superior els valorarà més si publiquen titulars catastròfics. El sensacionalisme ja no fa més facturació pel mitja concret però si que en fa menys per molts negocis que intenten treballar.Titulars desencertats fan que un got mig ple es vegi mig buit. I com a la paradoxa d'Abilene, el poder dels mitjans a vegades infravalorats, pressiona a les persones a actuar en contra dels seus interessos individuals. Cal anar amb compte perquè a vegades, el que es diu pot acabar sent el que passa.

Ara es hora d' adonar-se que cada persona pot ser important, que tots influim al nostre entorn en major o menor grau, i si tots ens sentissim més importants, tots fariem més i millor, i contribuiriem a calmar les aigues del riu, que fa massa dies que baixen massa mogudes. Potser si que no estem passant bones èpoques en termes econòmics o geopolitics, però és el nostre temps i la nostre vida que pot estar mes o menys animada, col.laborem doncs, a fer de cada dia un dia millor malgrat tot. Tenim testimonis esfereïdors que van viure l'holocaust en positiu, que han superat situacions molt més adverses, i han reeixit esdevenint més forts. La cimera del G20 del passat abril fa replantejar-se quins son els nostres interessos internacionals. Fa 5 anys erem l'exemple a seguir amb un sector de la construcció fortíssim, fa1 any ho erem per un sector financer, sense comentaris. Per sort sempre hem mantingut el turisme, sovint oblidat però sense oblidar que en això som els primers del món.

Com que cal anticipar-se, hem de pensar quin món tindrem d'aqui 3 o 6 anys, resulta que la cada dia mes omnipresent Xina sera qui remeni les cireres, si és que no ho és ja, avui els seus bancs són els únics que tenen i deixen diners, a part de ser els més grans del món. EEUU fa la pilota a Espanya igual que Espanya ens la fa a Catalunya, però els fets són que els primers no ténen cap interès en ajudar als segons, ni els segons als tercers. Mirant per tant cap a col.laboracions que puguin ser productives, podriem comencar a dirigir-nos en primer lloc intraeuropa i en segon cap a Xina. Tzai Xien.