L’economia no va bé. Però al sistema que és la realitat intervenen infinits elements, quins van bé? Estem malament, anem molt malament, i encara podem anar pitjor.
Pensant i actuant erròniament enlloc d’acabar amb els problemes, els ampliem. Hi va haver el debat sobre l’estat de la Nació a Espanya, que només va servir per explicar a les persones amb sentit comú que el govern no farà res per ajudar a sortir dels problemes actuals, un govern esclau d’un electorat efímer, d’uns sindicats paleolítics, i d’uns grups de pressió que no se sap què pressionen. Avui cada col·lectiu mira per ell, però ningú sap cap on camina la globalitat.
S’anuncia un nou model econòmic, però ningú el sap explicar ni definir, la gent preparada no vol parlar de nous paradigmes ja que carregar-se el capitalisme que tanta riquesa i alegries ha portar els darrers cinquanta anys és molt agosarat. Es volen fomentar nous sectors, però això té el problema que aplica a poca massa de població, les Tecnologies de la informació i la Comunicació són avui poc intensives en ma d’obra, això per tant no arregla res.
Que cal fer?
Millorar la competitivitat de la industria:
Més Innovació, més Tecnologia, més disseny, més especialització, més automatització,...
Més coses com aquestes que es podrien promoure sense massa soroll i crearia empreses fortes. Com? Permetent la lliure fusió d’empreses, fent una marc fiscal especial temporal per fomentar aquestes pràctiques.
Reformar el Mercat Laboral:
Acomiadament lliure i percentatge de sou variable.
Als treballadors els ha de quedar clar que cada dia es treballa, cada dia s’han de guanyar el sou, la feina no s’acaba quan firmen el contracte d’ingrés a una empresa, al contrari. Els EEUU no tenen pas tan atur i en canvi treballen molt millor i més flexibles, aprenguem i les coses ens aniran millor a tots.
