La intel·ligència és
la facultat d'entendre i comprendre l'entorn, i l'habilitat que es té a l'hora
de donar un sentit encertat a una sentència. Prové del llatí intellegere, que significa
'comprendre', i està format per la partícula inter que significa 'entre'
i legere que significa 'llegir', per tant només si llegeixes molt, seràs
molt intel.ligent. Tot i així és un concepte estrany i mal entès, o entès de
diferent maneres per segons quines persones o grups. Això sí, el fet de llegir
molt no és garantia d’intel.ligència, ja que depèn de la qualitat del que
llegim. Es a dir, és condició necessària però no suficient.
Pot ajudar bastant escollir
lectures de filosofia, i dins de la filosofia entesa com un camp d'estudi que
cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa, llegir sobre pensament o accions de
l’home.
Per això voldria recomanar
alguns llibres que estic llegint: “El sentido del Rumor”de Marc Argemí,”L’art
de Viure” de Jiddu krishnamurti o “La vida que aprenc” de Carles Capdevila. Que
més enllà d’endinsar-se en una temàtica concreta, serveixen per ordenar idees i
treure’n coneixement, maneres d’enfocar situacions quotidianes o per poder
relativitzar la pròpia existència.
Ara que la majoria de gent
anirem agafant uns dies de Vacances, podem començar un nou procés de
ordenament, de classificació i de visió de les realitats que ens envolten, que
dia a dia són més complexes, més interrelacionades i menys previsibles malgrat l’exponencialitat
de l’avanç tecnològic que estem vivint amb Big Data, data analytics, i altres
maneres d’estudiar quantitats ingents d’informació en un instant. També són
bons referents per començar a pensar en grans projectes, idees o canvis el
Javier Marías o el Jose Antonio Marina, però potser no son tan amens de llegir
com els primers. Amb tot això a la maleta, ja podem anar a la platge!