Sempre trobarem motius per justificar les accions que prenem. Sempre podem buscar la manera de sentir que fem el que creiem que cal fer, encara que això perjudiqui a un tercer. Sempre és una sort poder comptar amb el consell d’un expert en la matèria que ens ocupa, tot i que sovint els experts no es mullen, també això és una lliçó.
Abans la societat no valorava l’empresari, com que al principi de la revolució industrial es va explotar al treballador, va caldre molt temps i molts canvis socials per recuperar la paritat i no estigmatitzar a l’empresari. Abans un socialista com Karl Marx, no hauria ni somniat amb la jerarquia actual, amb els empresaris sotmesos a la voluntat popular a través d’un sufragi universal en mala hora exalçat.
Ara apreta la crisi, ara cau la producció i els preus, ara es moment de firmar acords interns entre empresaris i treballadors, sense intermediadors que desconeixen l’empresa. Ara s’hauria de poder firmar reduccions de sous, reduccions d’horaris, ERO’s, etc, amb la ratificació de totes les parts i sabent que això no és explotació, és fer el que cal fer.
Polític, estadista i català molt influent, l'ex- President Jordi Pujol, em va demanar el dia 27 que no tanqui l’empresa. Reconeixent que ara toca comprimir-ho tot una mica, i amb una conclusió una mica tonta: Avui tot és important, referint-se a que amb la fluixesa que estem passant, no podem deixar cap aspecte a les casualitats. Cal vigilar a no encallar el vaixell, encara que corri poc, encara que estigui parat, però que no encalli ni se’n vagi a la deriva.
Efectivament si una mesura és necessària serà que és bona. Tot i que amb els recursos escassos, si ajudem a l’automòbil, des ajudem als constructors, etc. És com un llençol curt, si estires cap amunt, falta a baix, i si estires cap a baix, en falta a dalt. No podem saber quant de temps durarà la crisi, però podem saber que quan s’acabi les coses hauran canviat i res serà com abans.
Cal estudiar, cal investigar qui està encertant amb les accions que pren i seguir-lo. Normalment els EEUU reaccionen ràpid i bé davant de les adversitats, a Europa, Alemanya sol tenir un sentit comú, una serietat i un saber fer valorables. També Dinamarca ha engegat una Flexi-seguretat al mercat laboral que els nostres governants haurien de conèixer...i atrevir-se a implementar!
