lunes, 7 de noviembre de 2011
MASSA GRECIA
Fa molts mesos que les notícies diàries tenen el mateix protagonista, no és una guerra ni una temàtica de sanitat, Grècia s’emporta tot l’ interès periodístic. Perquè un petit país del sud ha agafat la màxima importància a tot Europa? O bé perquè ens hem tornat bojos o bé perquè hi ha mans ocultes que volen que sigui així. La opció de tornar-se tots bojos és plausible, però requeriria molt temps argumentar-la bé. La opció dels interessos ocults també és creïble i amb molts arguments a favor.
És fals que Europa depèn de Grècia perquè suposa menys del 3% del seu PIB, és com si el futur d’ Espanya depengués del que fa Tarragona, una mentida. Malgrat que el seu deute públic és abismal, ha crescut molt els darrers anys per uns interessos salvatges impagables, en realitat el principal del deute no és quelcom ingestionable.
És més lògic que tot plegat estigui essent una maniobra de persones físiques o jurídiques que van firmar contractes de crèdit amb Grècia i pensaven que els cobrarien, quan han vist que no seria possible, han decidit allargar la situació al màxim per anar desfent-se de les posicions, venent-les i recolocant-les. Una altre opció possible és que algunes persones veient que només difonent rumors sobre el país Hel.lè es podia influenciar tota la Borsa europea, ho estan fent servir una vegada i una altre per obtenir plusvàlues en derivats financers.
Conclusions, d’una banda aquest any no pinta que es produeixi cap rally alcista, i de l’altre es veu que els mitjans de comunicació, obligats a parlar de temes que resonen a la societat, esdevenen titelles de quatre persones riques del planeta...
És fals que Europa depèn de Grècia perquè suposa menys del 3% del seu PIB, és com si el futur d’ Espanya depengués del que fa Tarragona, una mentida. Malgrat que el seu deute públic és abismal, ha crescut molt els darrers anys per uns interessos salvatges impagables, en realitat el principal del deute no és quelcom ingestionable.
És més lògic que tot plegat estigui essent una maniobra de persones físiques o jurídiques que van firmar contractes de crèdit amb Grècia i pensaven que els cobrarien, quan han vist que no seria possible, han decidit allargar la situació al màxim per anar desfent-se de les posicions, venent-les i recolocant-les. Una altre opció possible és que algunes persones veient que només difonent rumors sobre el país Hel.lè es podia influenciar tota la Borsa europea, ho estan fent servir una vegada i una altre per obtenir plusvàlues en derivats financers.
Conclusions, d’una banda aquest any no pinta que es produeixi cap rally alcista, i de l’altre es veu que els mitjans de comunicació, obligats a parlar de temes que resonen a la societat, esdevenen titelles de quatre persones riques del planeta...
miércoles, 26 de octubre de 2011
EMPRESA FAMILIAR
El presidente del Instituto de la Empresa Familiar reunido este fin de semana con 400 empresarios han dictado 7 medidas para poder subsistir y superar la crisis, independientemente de los resultados del próximo 20 de noviembre se requiere un gran pacto de Estado para acometer las siguientes reformas:
1. Reorganizar las administraciones, evitar duplicaciones y ahorrar gastos, suprimir Diputaciones y fusionar municipios.
2. Reforma Laboral, menos tipos de contrato y más flexibles.
3. Reestructurar sistema Financiero, acelerar cambios para adaptarnos a la situación actual, eliminando el exceso de entidades y sucursales.
4. Copago sanitario, como medida de racionalizar el gasto en sanidad.
5. Reestructurar marco Fiscal, cambiar el modelo impositivo que penaliza España y más aún Catalunya respecto otras areas geográficas.
6. Fomentar el espíritu emprendedor, falta creación de entramado empresarial para crear empleo.
7. Acercar Universidad y Empresa, hacer que el mundo académico sea útil a la empresa, y correlacionar más la investigación con la implementación de ésta.
Estas medidas se suman a las que hemos aportado en artículos anteriores de este blog, algunas son las mismas, algunas matizadas, pero todas tan necesarias como difíciles de llevar a cabo.
1. Reorganizar las administraciones, evitar duplicaciones y ahorrar gastos, suprimir Diputaciones y fusionar municipios.
2. Reforma Laboral, menos tipos de contrato y más flexibles.
3. Reestructurar sistema Financiero, acelerar cambios para adaptarnos a la situación actual, eliminando el exceso de entidades y sucursales.
4. Copago sanitario, como medida de racionalizar el gasto en sanidad.
5. Reestructurar marco Fiscal, cambiar el modelo impositivo que penaliza España y más aún Catalunya respecto otras areas geográficas.
6. Fomentar el espíritu emprendedor, falta creación de entramado empresarial para crear empleo.
7. Acercar Universidad y Empresa, hacer que el mundo académico sea útil a la empresa, y correlacionar más la investigación con la implementación de ésta.
Estas medidas se suman a las que hemos aportado en artículos anteriores de este blog, algunas son las mismas, algunas matizadas, pero todas tan necesarias como difíciles de llevar a cabo.
lunes, 10 de octubre de 2011
PATIR O MORIR
El día 9 de octubre de 2011 tuvo lugar la XIV Duatlón de Montaña en Queralbs-Girona. Acompañado por 14 valientes de Sabadell, expertos en esta modalidad, organizamos una expedición para participar en la prueba, con el objetivo de superación personal, y si fuera posible de superación al rival. Todos decididos a medirse a sí mismos, conseguí un tiempo oficial 4horas y 11 minutos, aunque realmente es algo menos por la espera a la salida de los 650 participantes que teníamos delante.
Preparamos una estrategia de menos a más, reservando fuerzas por lo que pudiera venir, desconociendo el trazado y a los rivales teníamos que plantear un plan conservador, por ello fuimos mejorando en cada uno de los 5 tramos en que se dividía la prueba, acabando el último parcial con el 54 mejor registro. Debíamos adoptar un pensamiento fuerte y firme, era necesario adquirir algunas cualidades de los duatletas en pocas semanas. Suprimimos de la alimentación el alcohol, y añadimos al día-día unas dosis de atletismo, sumando valores de motivación, de perfeccionamiento, de vencer obstáculos y dificultades, además de entrenarse para dejar de sentir las molestias o dolores que aparecen durante largos esfuerzos como este.
El esfuerzo de una prueba deportiva como esta me demuestra lo importante que es tener fe, fe en nosotros, en los otros, en la vida y en lo divino. Y una vez nos llenamos de fe, hay que pasar a la acción. Aunque uno sabe que ha nacido para ganar, debe desear ganar cada vez que puede hacerlo. Se debe estar preparado para ganar y se debe perseguir ganar a cada momento, en caso contrario, no se gana. Einstein dijo que hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, que la electricidad y la energía atómica, esa fuerza es la voluntad...
Preparamos una estrategia de menos a más, reservando fuerzas por lo que pudiera venir, desconociendo el trazado y a los rivales teníamos que plantear un plan conservador, por ello fuimos mejorando en cada uno de los 5 tramos en que se dividía la prueba, acabando el último parcial con el 54 mejor registro. Debíamos adoptar un pensamiento fuerte y firme, era necesario adquirir algunas cualidades de los duatletas en pocas semanas. Suprimimos de la alimentación el alcohol, y añadimos al día-día unas dosis de atletismo, sumando valores de motivación, de perfeccionamiento, de vencer obstáculos y dificultades, además de entrenarse para dejar de sentir las molestias o dolores que aparecen durante largos esfuerzos como este.
El esfuerzo de una prueba deportiva como esta me demuestra lo importante que es tener fe, fe en nosotros, en los otros, en la vida y en lo divino. Y una vez nos llenamos de fe, hay que pasar a la acción. Aunque uno sabe que ha nacido para ganar, debe desear ganar cada vez que puede hacerlo. Se debe estar preparado para ganar y se debe perseguir ganar a cada momento, en caso contrario, no se gana. Einstein dijo que hay una fuerza motriz más poderosa que el vapor, que la electricidad y la energía atómica, esa fuerza es la voluntad...
lunes, 26 de septiembre de 2011
FANTASIA
La fantasía es la facultad de la mente para reproducir en imágenes cosas inexistentes o de idealizar las reales. Fantasía es lo que nos piden los actores cada vez que vamos al teatro, allí invitan a los mayores a ser un poco más pequeños y a los pequeños a ser un poco más mayores. Fantasía es en este sentido sinónimo de imaginación, la imaginación que nos pide Einstein para ser capaces de innovar, inventar, experimentar. Se trata de un concepto muy completo y muy necesario a día de hoy.
Hay que poner Fantasía en el día a día, hay que fantasear con y como los niños. Aumentando la dosis diaria de fantasía podremos disfrutar con lo que se tiene. Antes de la crisis, es decir antes de 2008, la gente quería fantasmear, hacer el fantasma, mostrar más y más, incluso más de lo que se podía. Hoy podemos cambiar, podemos hacer lo mismo o incluso más con mucho menos.
Es fantástico analizar el significado de cuatro palabras, interiorizarlo y construir una nueva realidad a nuestro alrededor. Esto se aprende leyendo a autores como Herman Hesse, experto en reflexionar sobre la condición humana partiendo de la fantasía. Hesse escribió “El lobo estepario” en 1928, esta obra presenta una alternativa al consumismo capitalista. Presenta la marginación, la vida solitaria y libre del que ha renunciado a acumular, explotar y trepar.
Fue paciente del famoso psicoterapeuta C. Jung, y fan del poeta F. Schiller que nos dejó sentencias como “Si quieres conocerte, observa la conducta de los demás. Si quieres comprender a los demás, mira en tu propio corazón” o “ Cuanto más alto coloque el hombre su meta, tanto más crecerá” o “Sólo la fantasía permanece siempre joven; lo que no ha ocurrido jamás no envejece nunca”.
Hay que poner Fantasía en el día a día, hay que fantasear con y como los niños. Aumentando la dosis diaria de fantasía podremos disfrutar con lo que se tiene. Antes de la crisis, es decir antes de 2008, la gente quería fantasmear, hacer el fantasma, mostrar más y más, incluso más de lo que se podía. Hoy podemos cambiar, podemos hacer lo mismo o incluso más con mucho menos.
Es fantástico analizar el significado de cuatro palabras, interiorizarlo y construir una nueva realidad a nuestro alrededor. Esto se aprende leyendo a autores como Herman Hesse, experto en reflexionar sobre la condición humana partiendo de la fantasía. Hesse escribió “El lobo estepario” en 1928, esta obra presenta una alternativa al consumismo capitalista. Presenta la marginación, la vida solitaria y libre del que ha renunciado a acumular, explotar y trepar.
Fue paciente del famoso psicoterapeuta C. Jung, y fan del poeta F. Schiller que nos dejó sentencias como “Si quieres conocerte, observa la conducta de los demás. Si quieres comprender a los demás, mira en tu propio corazón” o “ Cuanto más alto coloque el hombre su meta, tanto más crecerá” o “Sólo la fantasía permanece siempre joven; lo que no ha ocurrido jamás no envejece nunca”.
viernes, 26 de agosto de 2011
FE & RAÓ
Ni les reformes, ni les revolucions polítiques, econòmiques i socials, per extenses que siguin han aconseguit portar-nos a una situació d’equilibri i bona estabilitat. Es més, cada dia, setmana o any que passa estem davant d’un conflicte major. Ha de venir una revolució diferent si volem deixar l’infinita sèrie d’ansietats, conflictes i frustracions que ens atrapen.
La setmana passada el Bisbe de la Seu d’Urgell ens va intentar transmetre algunes ajudes per assolir aquesta transformació personal en l’interior de cadascú:
Només tindrem un bon futur si així l’imaginem, cal doncs animar-se.
Només podrem canviar si ens ajudem els uns als altres, cal doncs agraïr als altres.
Només serem capaços de omplir-nos si ens buidem de lastre, cal doncs perdonar.
Només ens sentirem bé fent el bé als altres, cal doncs intercedir.
Amb humilitat es pot arribar a ser autèntic, deixant de mirar d’agradar i començant a agradar-nos “per sé” podrem dedicar esforços a allò important.
Intentem ser més bons del que creiem, potser ho aconseguim, i si quedem curts no passa res, a seguir provant.També ens va recomanar la lectura d’ Anselm de Canterbury que il.lustra molt bé les formes d’afrontar la realitat, la fe, etc... (clickeu sobre el seu nom per començar)
M’agradaria que l’església abandonés la superioritat moral en la que esta instal.lada i s’acostés a posicions entre iguals amb totes les persones. S’hauria d’ensenyar informació i capacitat crítica, ensenyar el problema o solució de la religió sense apriorismes, cercant la veritat i Déu sense l’etiqueta del dogma. La reflexió o pregaria diària d’aquest estiu hi pot fer molt, en els petits instants de soledat podem obtenir una imatge clara de nosaltres mateixos, que ens donarà estabilitat i caràcter.
La setmana passada el Bisbe de la Seu d’Urgell ens va intentar transmetre algunes ajudes per assolir aquesta transformació personal en l’interior de cadascú:
Només tindrem un bon futur si així l’imaginem, cal doncs animar-se.
Només podrem canviar si ens ajudem els uns als altres, cal doncs agraïr als altres.
Només serem capaços de omplir-nos si ens buidem de lastre, cal doncs perdonar.
Només ens sentirem bé fent el bé als altres, cal doncs intercedir.
Amb humilitat es pot arribar a ser autèntic, deixant de mirar d’agradar i començant a agradar-nos “per sé” podrem dedicar esforços a allò important.
Intentem ser més bons del que creiem, potser ho aconseguim, i si quedem curts no passa res, a seguir provant.També ens va recomanar la lectura d’ Anselm de Canterbury que il.lustra molt bé les formes d’afrontar la realitat, la fe, etc... (clickeu sobre el seu nom per començar)
M’agradaria que l’església abandonés la superioritat moral en la que esta instal.lada i s’acostés a posicions entre iguals amb totes les persones. S’hauria d’ensenyar informació i capacitat crítica, ensenyar el problema o solució de la religió sense apriorismes, cercant la veritat i Déu sense l’etiqueta del dogma. La reflexió o pregaria diària d’aquest estiu hi pot fer molt, en els petits instants de soledat podem obtenir una imatge clara de nosaltres mateixos, que ens donarà estabilitat i caràcter.
martes, 26 de julio de 2011
INDIGNAT
Cada dia hi ha més indignats. Els aturats, els ni-ni’s (Quim Monzó amb perdó), però també els empresaris (com diu Eliseu Santandreu al diari dissabte passat), els autònoms i tots aquells que cada matí es desperten amb ganes de fer més i millor.
Per contra ens trobem amb l’elit política desconectada de l’economia real que ignora la situació actual de l’empresa i les finances. Es passen el dia fent reunions, forums i congressos on haurien d’aprendre l’estat de l’Estat, però només busquen fotos, periodistes i contactes que els mantinguin com més amunt millor.
M’indigna perquè no és digna l’actitud dels polítics que pels seus “principis” no volen empènyer la pesada roda que ara no corre. M’indigna que els mitjans de comunicació anessin contra els pobres indignats del Parlament, no n’hi va haver per tant. Què cal fer-los perquè els polítics d’alt nivell treballin 70 hores a la setmana com els empresaris? I perquè es preocupin per facilitar l’emprenedoria i la innovació? Això no s’aconsegueix amb projectes d’energies renovables sinó amb canvis al mercat laboral. A què esperem pel contracte amb màxim de 20 dies d’acomiadament? Cal eliminar els convenis colectius. No tenen cap sentit avui, almenys per empreses de 15 / 30 treballadors. No és just que es faci publicitat gratuïta a CajaMadrid-Bankia perquè és poderosa, ni que en una Caixa solidària es puguin auto adjudicar sous entre 4 i 10 milions d’€/any. I tot això passa perquè s’ha perdut la dignitat humana. Ara quan una persona té possibilitat d’aprofitar-se d’una situació ho fa, i així no anem bé. O aconseguim restablir l’ordre humà o no aconseguirem recuperar l’economia.
En general el polític d’avui és com el polític del segle XVIII, descrit per Stefan Zweig: Espera el millor vent per a saltar sobre l’ona i manté el seu vaixell a port, mai es decideix del tot fins que la batalla està decidida, no coneix més que un partit, el més fort, el de la majoria, és ambiciós al màxim, capaç d’abandonar traïdorament un partit marxant a plena llum del dia, somrient fredament amb tota naturalitat, l’únic important per a ell és estar sempre amb el vencedor,mai amb el vençut.
Malgrat la indignació que em provoquen algunes coses, sento esperança perquè existeixen entorns i persones alienes al devenir de les societats, que van fent moltes petites bones coses cada dia, que construeixen un micro mon millor per a ells i per les persones que els envolten, a tots ells, moltes gràcies!
Per contra ens trobem amb l’elit política desconectada de l’economia real que ignora la situació actual de l’empresa i les finances. Es passen el dia fent reunions, forums i congressos on haurien d’aprendre l’estat de l’Estat, però només busquen fotos, periodistes i contactes que els mantinguin com més amunt millor.
M’indigna perquè no és digna l’actitud dels polítics que pels seus “principis” no volen empènyer la pesada roda que ara no corre. M’indigna que els mitjans de comunicació anessin contra els pobres indignats del Parlament, no n’hi va haver per tant. Què cal fer-los perquè els polítics d’alt nivell treballin 70 hores a la setmana com els empresaris? I perquè es preocupin per facilitar l’emprenedoria i la innovació? Això no s’aconsegueix amb projectes d’energies renovables sinó amb canvis al mercat laboral. A què esperem pel contracte amb màxim de 20 dies d’acomiadament? Cal eliminar els convenis colectius. No tenen cap sentit avui, almenys per empreses de 15 / 30 treballadors. No és just que es faci publicitat gratuïta a CajaMadrid-Bankia perquè és poderosa, ni que en una Caixa solidària es puguin auto adjudicar sous entre 4 i 10 milions d’€/any. I tot això passa perquè s’ha perdut la dignitat humana. Ara quan una persona té possibilitat d’aprofitar-se d’una situació ho fa, i així no anem bé. O aconseguim restablir l’ordre humà o no aconseguirem recuperar l’economia.
En general el polític d’avui és com el polític del segle XVIII, descrit per Stefan Zweig: Espera el millor vent per a saltar sobre l’ona i manté el seu vaixell a port, mai es decideix del tot fins que la batalla està decidida, no coneix més que un partit, el més fort, el de la majoria, és ambiciós al màxim, capaç d’abandonar traïdorament un partit marxant a plena llum del dia, somrient fredament amb tota naturalitat, l’únic important per a ell és estar sempre amb el vencedor,mai amb el vençut.
Malgrat la indignació que em provoquen algunes coses, sento esperança perquè existeixen entorns i persones alienes al devenir de les societats, que van fent moltes petites bones coses cada dia, que construeixen un micro mon millor per a ells i per les persones que els envolten, a tots ells, moltes gràcies!
jueves, 23 de junio de 2011
INNOVATE OR DIE
A largo plazo sólo se puede mejorar la situación financiera a través de la innovación, se puede innovar en todos los puntos de la cadena de valor, sus procesos, las relaciones entre estos, etc. A la mayoría nos falta teoría, un modelo a seguir, falta de enfoque claro, mala coordinación o control, vamos a exponer algún camino claro.
Se proponen 6 pasos clave para realizar innovación:
1. Activador, alguien inicia el proyecto
2. Buscador, alguien busca información del sector
3. Creador, alguien genera ideas
4. Desarrollador, alguien estudia la idea
5. Ejecutor, alguien acaba o completa el producto o servicio
6. Facilitador, alguien desencalla y decide ante un problema
Un directivo debe hacer, gestionar y negociar, pero también diseñar, orientar y motivar, y además liderar, monitorizar y planificar. Método para dirigir y liderar la innovación:
1. Diseño del plan, con un checklist o lo que sea
2. Garantizar coherencia proyecto-empresa, formas de hacerlo, tiempo
3. Poner en línea el plan con la estrategia, plazos, análisisDAFO
4. Diseño de estructuras, quién lo hace, cómo,…
5. Delegación de Tareas, quién hace los 6 pasos anteriores
6. Sistemas de control: Medición del éxito-fracaso, cumplimientos
Técnicas de innovación: Synectis, blueOceanStrategy, análisis morfológico, mkt lateral, una “simple”visita o viaje. El estado personal óptimo para innovar es la relajación, con menor presión el cerebro establece más conexiones, entornos amables y cooperativos son adecuados para innovar. La blackberry-iphone genera dopamina al consultarla, pero esta dependencia dificulta la desconexión mental y la predisposición al trabajo, está estudiado que usarla provoca fragmentación y perdidas de eficiencia muy importantes.
Se proponen 6 pasos clave para realizar innovación:
1. Activador, alguien inicia el proyecto
2. Buscador, alguien busca información del sector
3. Creador, alguien genera ideas
4. Desarrollador, alguien estudia la idea
5. Ejecutor, alguien acaba o completa el producto o servicio
6. Facilitador, alguien desencalla y decide ante un problema
Un directivo debe hacer, gestionar y negociar, pero también diseñar, orientar y motivar, y además liderar, monitorizar y planificar. Método para dirigir y liderar la innovación:
1. Diseño del plan, con un checklist o lo que sea
2. Garantizar coherencia proyecto-empresa, formas de hacerlo, tiempo
3. Poner en línea el plan con la estrategia, plazos, análisisDAFO
4. Diseño de estructuras, quién lo hace, cómo,…
5. Delegación de Tareas, quién hace los 6 pasos anteriores
6. Sistemas de control: Medición del éxito-fracaso, cumplimientos
Técnicas de innovación: Synectis, blueOceanStrategy, análisis morfológico, mkt lateral, una “simple”visita o viaje. El estado personal óptimo para innovar es la relajación, con menor presión el cerebro establece más conexiones, entornos amables y cooperativos son adecuados para innovar. La blackberry-iphone genera dopamina al consultarla, pero esta dependencia dificulta la desconexión mental y la predisposición al trabajo, está estudiado que usarla provoca fragmentación y perdidas de eficiencia muy importantes.
miércoles, 15 de junio de 2011
SENTIT COMU
El sentit comú, ni és comú ni esta generalitzat, pocs el tenen i pocs l’entenen. Molts creuen ser-ne tenedors i usuaris, però aquesta és una mel exclusiva per a molt pocs. Alguns el perseguim, i mai l’aconseguirem ja que és com la pau interior, arriba només després de molt temps de treball interior, reflexió, introspecció, anàlisi, estudi, etc…Els llibres d’auto ajuda no porten les solucions immediates, potser alleugeren alguna càrrega i fan sentir bé al lector però difícilment el transformen definitivament, és quelcom circumstancial.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
miércoles, 1 de junio de 2011
POLITICA INFRAESTRUCTURES
L’objectiu d’avui és fer difusió d’un necessitat urgent de l’economia catalana. Necessitem que adjudiquin el Corredor del Mediterrani Ferroviari.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
viernes, 27 de mayo de 2011
Política Energètica
Espanya arrossega 20.000 MM€ de deute conegut com dèficit tarifari, i no pot seguir augmentant. Les polítiques de subbenció van fer abandonar l’ interès per l’eficiència, teníem l’energia més barata d’europa, però això s’ha acabat. Les pujades dels preus de l’energia arriben en una situació molt desfavorable, ja que no tenim interconnexions amb França i les que tenim les controlen els Francesos. Vivim en una illa energèticament parlant. Espanya s’ha especialitzat, i molt, en dues tecnologies que no controlen la capacitat de producció, la Solar i la eòlica. A més tenim poques empreses operant degut al poc atractiu del mercat, pel fet d’estar tan tancat. Tenim Centrals nuclears dels anys 70, recomanaríeu algú conduir cotxes dels anys setanta??? Per construir una Central Nuclear es triga 15 anys i no tenim tant de temps. Espanya té 100.000MW de capacitat de generació per puntes de 40.000MW, això és degut a que depenem de la pluja, del vent i del sol, i mantenir-ho tot plegat és caríssim.
Una solució seria connectar-nos a França, però als gavatxos no els interessa, si de nit els venem la eòlica farien un negoci ruïnós. La MAT no arregla el problema i a sobre tota obra que es vol fer queda aturada pel qualsevol moviment veïnal de torn.
La solució passa pel gas, és més estable tot i que els cicles combinats son caríssims, avui existeix tecnologia per fer microgeneració, amb inversions rondant els 100.000€ s’obtenen fins a 100KW.
Davant d’aquesta debilitat tan gran de Catalunya, hem de concienciar-nos localment, i com sigui de que ens calen moltes més polítiques d’estalvi energètic, doncs l’eficiència energètica és l’únic camí que tenim per no morir en les properes pujades dels preus de l’energia. L’única bona notícia és que l’eficiència es basa en uns aparells que es diuen condensadors i resulta ser un dels principals components que fabriquem a Moldiplast.
Una solució seria connectar-nos a França, però als gavatxos no els interessa, si de nit els venem la eòlica farien un negoci ruïnós. La MAT no arregla el problema i a sobre tota obra que es vol fer queda aturada pel qualsevol moviment veïnal de torn.
La solució passa pel gas, és més estable tot i que els cicles combinats son caríssims, avui existeix tecnologia per fer microgeneració, amb inversions rondant els 100.000€ s’obtenen fins a 100KW.
Davant d’aquesta debilitat tan gran de Catalunya, hem de concienciar-nos localment, i com sigui de que ens calen moltes més polítiques d’estalvi energètic, doncs l’eficiència energètica és l’únic camí que tenim per no morir en les properes pujades dels preus de l’energia. L’única bona notícia és que l’eficiència es basa en uns aparells que es diuen condensadors i resulta ser un dels principals components que fabriquem a Moldiplast.
jueves, 19 de mayo de 2011
¿CRISI? CANVI i EXIT
Séneca diu que no analitzis la teva vida fins el dia de la mort, ja que un èxit o un fracàs pel camí pot no ser definitiu, és la teoria de la relativitat existencial.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
miércoles, 27 de abril de 2011
Einstein Dixit
Einstein va dir "no puede resolverse un problema pensando de la misma forma que cuando fue creado", però ho va dir en alemany. El cas és que la crisi actual demana pensar diferent, actuar diferent, inter relacionar-se de diferent manera. Però com mai s’ha fet, o com es feia quan hi havia crisi en el passat? Canviar-ho tot o canviar només per seguir igual? Tot el que no ens ajuda a sumar segurament ens resta.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
miércoles, 20 de abril de 2011
NECESSITES SUPERPODERS?
Norbert Monfort, professor de marketing d’Esade, es defineix com a carca i antiquat, gran veritat, com la majoria dels nascuts abans del 1970, tot i que els nascuts durant els setanta’s tampoc estem ja massa actualitzats...Ens va donar una lliçó quasi magistral, una conferència renovadora, perfecte per canviar una mica els elements d’auto diagnòstic. D’una exposició ben complerta vam extreure’n unes idees:
The Y generation, són els joves nascuts a partir dels noranta, contractar-los i fer-los treballar amb procediments antics no funcionarà, cal canviar sistemes interns de treball, de formació, etc. Com sóc és com parlo, no me’n puc separar.
Vull ser un bon comunicador? Necessito coaching? El que falta és el que deia sócrates, coneixer-se a un mateix. Que puc fer amb la meva empresa? Si la galeta ja esta inventada només ens queda inventar en una capsa nova.
Com conectar amb interlocutor? Dient-li lo important que és per nosaltres. Quina competència bona tinc? No cal ser un super heroi, el Badman no té super poders, amb diners ben gestionats aconsegueix els objectius. Cal utilitzar pegamento emocional per socialitzar al personal, per això necessitem ser invisibles quan els altres ja poden fer les coses, flexible amb les altres maneres de fer de la gent, fort per tirar del carro quan els altres deixen de fer-ho, apassionat amb el que tinguem entre mans, ferm en l’amor, sabent delegar, minimitzant el propi ego, posant l'equip per sobre la persona. Com no ser insubstituible? Qui ha de fer la meva feina? Fer fer, però fer, fer altres coses, però fent la feina de l’ equip el que fem és anular-lo.
C.I. és lògica matemàtica i verbal. C.A. és coeficient artístic, és espai i moviment. C.E. és coeficient emocional, Inter i intra personal. Necessitem aquestes 3 habilitats, com? Amb Auto coneixament, Autoregulació, Empatia, Habilitats socials, amb equilibri per fer vibrar, dirigint amb el cap però gestionant amb el cor.
The Y generation, són els joves nascuts a partir dels noranta, contractar-los i fer-los treballar amb procediments antics no funcionarà, cal canviar sistemes interns de treball, de formació, etc. Com sóc és com parlo, no me’n puc separar.
Vull ser un bon comunicador? Necessito coaching? El que falta és el que deia sócrates, coneixer-se a un mateix. Que puc fer amb la meva empresa? Si la galeta ja esta inventada només ens queda inventar en una capsa nova.
Com conectar amb interlocutor? Dient-li lo important que és per nosaltres. Quina competència bona tinc? No cal ser un super heroi, el Badman no té super poders, amb diners ben gestionats aconsegueix els objectius. Cal utilitzar pegamento emocional per socialitzar al personal, per això necessitem ser invisibles quan els altres ja poden fer les coses, flexible amb les altres maneres de fer de la gent, fort per tirar del carro quan els altres deixen de fer-ho, apassionat amb el que tinguem entre mans, ferm en l’amor, sabent delegar, minimitzant el propi ego, posant l'equip per sobre la persona. Com no ser insubstituible? Qui ha de fer la meva feina? Fer fer, però fer, fer altres coses, però fent la feina de l’ equip el que fem és anular-lo.
C.I. és lògica matemàtica i verbal. C.A. és coeficient artístic, és espai i moviment. C.E. és coeficient emocional, Inter i intra personal. Necessitem aquestes 3 habilitats, com? Amb Auto coneixament, Autoregulació, Empatia, Habilitats socials, amb equilibri per fer vibrar, dirigint amb el cap però gestionant amb el cor.
martes, 19 de abril de 2011
ESCOLTA LA RESPOSTA DINS EL VENT
Els esdeveniments que es donen a la realitat son resultats, i els resultats tenen sempre una causa prèvia. Aquesta causa es troba dins de cadascú de nosaltres. La resposta és dins nostre, per això ara vénen d’orient amb tantes receptes miraculoses. Escoltem-nos què ens passa, què sentim. El que ens envolta és la nostra realitat, que és el reflex del nostre interior. Quina sort saber llegir el nostre entorn, per veure’ns a nosaltres mateixos. Reflectits en la nostra vida podem adonar-nos de com estem, com som, etc. Creixem com a persones en la mesura que ens podem definir en el present i podem decidir com volem ser en el futur. Cal saber llegir els fets, els actes de les altres persones i els nostres.
Per trobar aquestes respostes és d’utilitat agafar un paper i fer una llista amb les quatre persones més importants de la nostra vida. Aleshores escrivim una pàgina sobre el que vulguem de cada una d’elles. Escrivim què ens fan sentir avui i que ens feien sentir en el passat, així veurem com està la nostre relació amb ells. Aleshores podem escriure sobre què han fet de bo en la nostra vida, què podem agrair-los i què podem dir del mal que ens van fer. Acte seguit oblidem tot aquest últim punt i ens quedem a lo positiu, ho analitzem i li diem a la persona concreta que hem estat pensant en ell i que li hem d’agrair tota una sèrie de coses. Així obrirem una de les millors converses de la nostra vida.
La paraula té una força infinita. Després de dir cinquanta vegades gràcies, no podem estar en desacord amb el que es posi davant nostre. El llenguatge és més potent del que pensem, i els nostres pensaments també son molt potents. Intentem omplir-nos de pensaments positius i utilitzem només paraules positives i la nostra relació cap a qualsevol esdeveniment anirà positivament. Aquest camí és virtuós, més alegria porta més alegria i més ànims porta més ànims. Però compte que el camí a l’inrevés també existeix, millor ni anomenar-lo...
Per trobar aquestes respostes és d’utilitat agafar un paper i fer una llista amb les quatre persones més importants de la nostra vida. Aleshores escrivim una pàgina sobre el que vulguem de cada una d’elles. Escrivim què ens fan sentir avui i que ens feien sentir en el passat, així veurem com està la nostre relació amb ells. Aleshores podem escriure sobre què han fet de bo en la nostra vida, què podem agrair-los i què podem dir del mal que ens van fer. Acte seguit oblidem tot aquest últim punt i ens quedem a lo positiu, ho analitzem i li diem a la persona concreta que hem estat pensant en ell i que li hem d’agrair tota una sèrie de coses. Així obrirem una de les millors converses de la nostra vida.
La paraula té una força infinita. Després de dir cinquanta vegades gràcies, no podem estar en desacord amb el que es posi davant nostre. El llenguatge és més potent del que pensem, i els nostres pensaments també son molt potents. Intentem omplir-nos de pensaments positius i utilitzem només paraules positives i la nostra relació cap a qualsevol esdeveniment anirà positivament. Aquest camí és virtuós, més alegria porta més alegria i més ànims porta més ànims. Però compte que el camí a l’inrevés també existeix, millor ni anomenar-lo...
viernes, 8 de abril de 2011
MES DINERS
El rati del risc promotor l'any 2002 era menys del 1%, mentre que al 2010 era del 14% això son els crèdits de dubtós cobrament sobre els crèdits totals que els bancs han donat. Estem davant un creixement del 600% del volum de crèdits gestionats en nomes 8 anys. Com s'han aconseguit aquests diners que posteriorment els bancs han deixat? De la única manera possible, demanant-los als altres països. Però quan demanes alguna cosa, algun dia l'has de tornar, i ara resulta que els bancs i caixes no poden ni tan sols tornar els interessos del deute acumulat, amb l' últim recurs que es refinançar el deute, lògicament cada vegada en condicions mes desfavorables perquè cada vegada el risc de impagament es mes alt.
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?
Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?
Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...
miércoles, 16 de febrero de 2011
FUTUR DE L’INDUSTRIA
Seguir la variable de l’estalvi familiar és molt rebel.lador, a principi de febrer l'indicador de l’Eurostat informava que l’estalvi continua decreixent, per la necessitat de les famílies d’incrementar el consum percentualment, degut a l’empobriment general de rentes. L’estalvi ha caigut un 0,4% en només 3 mesos. Això és culpa de que el creixement nominal de la renda és inferior al creixement de preus de béns i serveis – IPC – Si segueix aquesta tendència, estarem davant d’una caiguda de la riquesa, de la capacitat adquisitiva general que cal aturar i posar-hi remei. Des d’aquesta perspectiva crec que és una reivindicació objectiva i d’interès general demanar als governs que tornin a creure en la Indústria. Convèncer i aconseguir polítiques pro industrials no és tasca de les dretes, ja que es poden dur a terme prioritzant les empreses i no tant els empresaris.
Els més lliberals poden donar arguments fàcils i plausibles per desaconsellar la protecció dels mercats exteriors, però un cert control de duanes, unes mesures determinades que regulessin l’entrada de producte fabricat sense complir les normatives del país de destí, serviria per equiparar i reduir les assimetries de mercat que tant mal fan a la nostra indústria. Els nostres polítics podrien fer benchmarking i copiar als qui ho estan fent més bé, que una vegada més són els alemanys, i no només afavorir a grans empreses que son les més disposades a implantar-se però també a abandonar un compromís i marxar a un altre país.
Si els costos logístics segueixen tenint els creixements actuals, esdevindran un factor de cost clau per les comptes d’explotació, i provocarà que el Made in Spain recuperi competitivitat. La desaparició del teixit empresarial auxiliar repercuteix negativament en la indústria en general. Al menys pot servir com a indicador de la necessitat de seguir innovant, automatitzant i obtenint nous processos tan creatius com per fer desaparèixer l’ immens dumping amb el que ara encara ens trobem. No es tracta de demanar sectors subsidiats, s’ha vist que no serveix i provoca pèrdues d’eficiència, ni tampoc de posar barreres absolutes, el que cal és complexe però no per això s’ha de deixar d’intentar.
Per últim, ha aparegut un nou argument a favor d’aquestes reivindicacions, el risc país que tan ens està perjudicant amb la crisi del deute extern, ens beneficia amb referència a la estabilitat i solidesa democràtica de la nostra regió. Si les turmentes polítiques que viuen Tunísia o Egipte aquests dies anessin cap a països de l’est d’Àsia, seguirien enviant els productes que aquí es necessiten o es trencaria la cadena de subministrament?
Els més lliberals poden donar arguments fàcils i plausibles per desaconsellar la protecció dels mercats exteriors, però un cert control de duanes, unes mesures determinades que regulessin l’entrada de producte fabricat sense complir les normatives del país de destí, serviria per equiparar i reduir les assimetries de mercat que tant mal fan a la nostra indústria. Els nostres polítics podrien fer benchmarking i copiar als qui ho estan fent més bé, que una vegada més són els alemanys, i no només afavorir a grans empreses que son les més disposades a implantar-se però també a abandonar un compromís i marxar a un altre país.
Si els costos logístics segueixen tenint els creixements actuals, esdevindran un factor de cost clau per les comptes d’explotació, i provocarà que el Made in Spain recuperi competitivitat. La desaparició del teixit empresarial auxiliar repercuteix negativament en la indústria en general. Al menys pot servir com a indicador de la necessitat de seguir innovant, automatitzant i obtenint nous processos tan creatius com per fer desaparèixer l’ immens dumping amb el que ara encara ens trobem. No es tracta de demanar sectors subsidiats, s’ha vist que no serveix i provoca pèrdues d’eficiència, ni tampoc de posar barreres absolutes, el que cal és complexe però no per això s’ha de deixar d’intentar.
Per últim, ha aparegut un nou argument a favor d’aquestes reivindicacions, el risc país que tan ens està perjudicant amb la crisi del deute extern, ens beneficia amb referència a la estabilitat i solidesa democràtica de la nostra regió. Si les turmentes polítiques que viuen Tunísia o Egipte aquests dies anessin cap a països de l’est d’Àsia, seguirien enviant els productes que aquí es necessiten o es trencaria la cadena de subministrament?
lunes, 24 de enero de 2011
jueves, 20 de enero de 2011
Amor, què et va enamorar?
Les visions vitals home-dona tenen poc a veure, el gènere determina els interessos i les intencions. Solem jutjar l’altre per estereotips o paràmetres generals i poc sovint som objectius. Les dones es queixen de portar més responsabilitats, potser se les busquen elles, pensen que l’home pensa com elles i aleshores esdevenen els conflictes. Hi ha dones que al casar-se no abandonen l’amor ideal, no passen a la realitat, idealitzen un model com pot ser el pare, el germà o un exnovio. Això es deu a que no es treballa prou l’auto coneixement, la persona tendeix a pensar que aquesta tasca ja esta feta en el passat i es bloqueja.
Podem resumir tots els problemes d’una relació en el problema de la comunicació. La comunicació ha de ser:
Fluïda, Diària, explicita, deixant parlar a l’altre, sense menystenir a l’altre, en entorns adequats, parant atenció als silencis i als gestos, pretenent arribar a solucions equilibrades.
Cadascú ha de tenir intimitat, un espai personal, però sabent que cal el contacte constant de l’altre. La parella ha de comunicar-se per: Unificar criteris, decidir quines son les prioritats, traçar un projecte vital, definir quina família volen i quin futur persegueixen. Tota relació té un equilibri de poder, 90-10 o 50-50, però els equilibris poden canviar, perquè es parla o perquè passen coses que els canvien, cal conèixer-los i acceptar-los. El pas del temps canvia les expectatives, i si vols rebre més, dóna més. La simbologia és important, tenir detalls ajuda, escoltar bé també, perquè en tota queixa podem trobar-hi un anhel.
Com millorarem?
Buscant les unions enlloc de les diferències. Buscant ocasions per estar sols, buscant bons referents en els altres, buscant converses més calmades, buscant més comprensió de l’altre, buscant llocs i moments per iniciar la conversa, buscant la forma de demanar perdó creïblement. Fent sentir la importància que té l’altre per nosaltres, preguntant-li coses emocionals. Si redescobrim perquè ens estimem tot serà més fàcil i natural.
">
Podem resumir tots els problemes d’una relació en el problema de la comunicació. La comunicació ha de ser:
Fluïda, Diària, explicita, deixant parlar a l’altre, sense menystenir a l’altre, en entorns adequats, parant atenció als silencis i als gestos, pretenent arribar a solucions equilibrades.
Cadascú ha de tenir intimitat, un espai personal, però sabent que cal el contacte constant de l’altre. La parella ha de comunicar-se per: Unificar criteris, decidir quines son les prioritats, traçar un projecte vital, definir quina família volen i quin futur persegueixen. Tota relació té un equilibri de poder, 90-10 o 50-50, però els equilibris poden canviar, perquè es parla o perquè passen coses que els canvien, cal conèixer-los i acceptar-los. El pas del temps canvia les expectatives, i si vols rebre més, dóna més. La simbologia és important, tenir detalls ajuda, escoltar bé també, perquè en tota queixa podem trobar-hi un anhel.
Com millorarem?
Buscant les unions enlloc de les diferències. Buscant ocasions per estar sols, buscant bons referents en els altres, buscant converses més calmades, buscant més comprensió de l’altre, buscant llocs i moments per iniciar la conversa, buscant la forma de demanar perdó creïblement. Fent sentir la importància que té l’altre per nosaltres, preguntant-li coses emocionals. Si redescobrim perquè ens estimem tot serà més fàcil i natural.
">
martes, 4 de enero de 2011
ANY NOU: NOUS PROPÒSITS?
A l’home el podem analitzar de moltes maneres. M’agrada l’enfocament de les dimensions: cos, ment, cervell, cor, esperit, chacres, etc. En les físiques hi pensem quan fallen, malaltia o dolor, busquem la manera de neutralitzar el mal sense buscar ni solucionar l’origen. Les metafísiques se’ns omplen pels infinits missatges comercials, que ens acaben afectant encara que tothom digui que ell no compra ni viu com l’altre gent! Pocs caminen a contracorrent lluitant per un aprenentatge continu vers l’atenció plena i el respecte mutu.
Tothom necessita respirar ( encara que la la majoria no ho fa bé)i menjar. Mastegar també és vip, igual que rentar-se i fer esport, però aquí cadascú té una mesura diferent. El mateix passa amb les altres necessitats, hi ha qui amb molt poca seguretat(vivenda, estalvis) ja se sent segur. O també amb les necessitats d’acceptació socials i de reconeixement. Tot i això, hi ha qui pot assolir la felicitat abans d’arribar a obtenir tots els nivells de la piràmide. Es generalitzable el consell de cuidar-se, deixant el tabac i l’alcohol, ser auster i bon pagador. Perquè la força de la persona depèn del seu equilibri interior, cuidant els hobbies, la vida social, la salut física i mental i la vida familiar i laboral.
Voldria fer les coses millor, amb força per tenir idees i per implementar-les. El futur està molt obert, depèn de nosaltres cap on el portem. No busquem culpables, el motor del canvi és dins nostre, depèn de les nostres ganes de reactivar-nos.
Per fer això ens falta temps, que el trobarem apagant la televisió i seleccionant les activitats socials a fer, posant en valor el nostre temps ens ajudarà a valorar també les coses que fem. L’èxit no és altre cosa que la suma de molts petits èxits, o coses ben fetes que no costen gens. L’èxit pot arribar quan s’ajunta una oportunitat amb una bona preparació, cal estar a punt i haver-nos definit objectius, sense els quals hom no sap què perseguir, tots necessitem un camí. Anima molt creure que la constància compta més que no pas la capacitat. La importància més gran és però la motivació, fer les coses de bona gana és l’única via per sentir-se bé i crear un entorn saludable. Així es pot obtenir més del que es demana, augmentant la qualitat de totes i cada una de les accions implicades en un procés. Mai es tard per començar a perseguir l’èxit, amb trenta sis anys he vist gent que fa les coses bé des dels dotze anys i gent que ha començat després, no importa quan, importa fer-ho!!!
Avui comença un nou any, i és el primer dia de la resta de la meva vida, els anys no vénen, els anys se’n van. Cada any no només en tenim un més sinó que en tenim un menys. Avui és el dia ideal per començar a canviar, per intentar assolir hàbits millors, a través de l’estudi, les capacitats i els desitjos podem arribar a millorar la nostra efectivitat, sempre que hi estiguem fortament disposats i hi dediquem esforços!!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)