CARTA als REIS

Per l’any nou voldria millorar aspectos de la Feina

Pensem poc en el llarg plaç, cal més temps per pensar en l'estratègia.
Pot un bomber deixar un foc encès mentre es posa a pensar en altres coses?
 

Planifiquem lo just per poder-ho complir.
Falta valor per posar objectius salvatges, com fan les multinacionals, és l’únic camí per fer-se gran.
 

Potenciem poc els RRHH.
Perquè algunes persones no volen formar-se? Tindríem millors perfils si es pogués acomiadar. Aquí les empreses no poden ser competitives en RRHH com ho son als USA.

Falta potenciar la qualitat, però és quelcom impossible sense millorar el punt anterior.
Com conèixer millor el client? Com estar totalment alineat amb ell?
 

La informació no està prou sistematitzada, estandaritzada o informatitzada, encara hi ha duplicitats o defectes d’informació, no la tenim quan la  necessitem i obtenir-la sovint provoca pèrdua de temps.

Si durant 2014 millorem tot això, ens posaríem en una situación perfecte, anem a buscar-ho, amb tota la il.lusió!!! Feliç any 2014 !!!

JORNADA AL IESE 16.11.2013

Adjunto presentació compilatòria d'informacions per explicar a uns grup d'universitaris brillants, d'economia i d'industrials, els pasos inicials a seguir per analitzar idees, i si s'escau, crear una empresa...

És a dir, com s'origina la metamorfosi de persona humana a emprenedor:

https://docs.google.com/file/d/0Byn-zfhHzQJWdnJXN0wyb3hPalU/edit

Que tinguem sort!

Resum Llibre Innovació de Carlos Domingo

Innovació = invenció + comercialització

Innovació no es pot sistematitzar en un Excel, si bé cal acotar el risc, la inversió i els terminis, no hem de centrar-nos en el retorn des del primer dia. Muntar un chiringuito és emprenedor però no és innovador. Innovar pot fer-se creant un mercat nou (sol requerir molta inversió), o incrementalment (treure noves versions), o en Costos (outsourcing, offshoring etc per alliberar inversions).

Liderar un projecte potent requereix innovació. Tothom sap de la importància de la innovació però quasi ningú en fa, o no ho fem bé. Innovar tecnològicament és quelcom molt nou, no té massa historia i per això no se’n sap gaire. Hem de conceptualitzar la innovació: què pretenc? Com ho faré? Com ho vendré? Serà escalable? ...

Seguin t la teoria de les 10.000 hores, segons la qual tot allò a què li dediques 10.000 hores ets bo i domines allò, innovant també cal aquest llarg entrenament, per acabar sent bon observador, profunditzant en la naturalesa de les coses, experimentant les bé i finalment trasladar-les al mercat eficientment.

Innovar en una gran empresa és bo perquè hi ha més recursos però dolent perquè hi ha jerarquies que diuen NO a segons què. Innovar en una PIME és dolent perquè hi ha menys recursos però bo perquè es té més llibertat. Posem-nos-hi el més abans possible, doncs tard o d'hora serà una necessitat total!

Entrepreneus are Key to Spain's Future

Amb un atur que supera el 26% de la població activa, el país necessita accions que el treguin del pou on s’ha ficat els darrers anys. Per canviar la situació cal canviar l’entorn, les dinàmiques, les notícies, les converses de la gent, etc. Les escoles de negocis tenen un rol important aquí ja que poden fer conferències, programes, i actes adreçats a fomentar la creació d’empreses i fer-ho en un entorn d’optimisme i d’internacionalitat. Animant a prendre riscos i a tenir iniciativa es pot fomentar l’aparició d’empreses de diversos sectors, no cal que el 100% de nous projectes siguin aplicacions per a dispositius, es pot pensar en l’economia tradicional.

Avui la paraula emprenedor està en boca de tothom, i conseqüentment ja no vol dir res, cal superar-la o correm el risc de moure’ns en un discurs buit de contingut. A octubre de 2013 el jove empresari ha de centrar els seus esforços en la innovació. Si enlloc de buscar un projecte que funcioni a l’estranger per portar-lo al nostre mercat, pensem en alguna necessitat insatisfeta, potser descobrim un producte-servei, o potser podem canviar l’ús a un producte per utilitzar-lo per altres funcions…

Així la creació no seria efímera, amb creativitat és més probable persistir en el temps i no només això sinó que créixer és un procés natural i necessari per estendre-ho arreu. Després de veure la pel.lícula de Steve Jobs, només queden ganes de pensar i pensar noves maneres de fer les coses. Sense anar a Silicon Valley, l’ex conseller delegat de Desigual també és un bon model, va arribar a l’empresa facturant 8 milions i al cap de deu anys la va deixar facturant 700, i a més petita escala també hi ha bons models de gestió, només cal buscar-los. 

FIN DE LA CRISIS

Aunque todo depende de los sectores y mercados concretos que analicemos, en términos generales en los últimos diez años hemos tenido 5 años muy buenos y 5 años muy malos. Lo que nos deparan los próximos 5 años no lo puede prever ni Nostradamus, pero lo que sí parece adecuado empezar a pensar es que tenemos por delante años de crecimiento.

Ya va siendo hora de despedirse de los catastrofistas y de los apocalípticos, el consumo privado de las familias y las exportaciones van a ponernos en números negros y cada día mejores. De esta se sale, y se sale reforzado hacia una etapa nueva y distinta de las anteriores. Dónde cada día saldrán estrategias emergentes en las empresas dinámicas para no desviarse del curso del mercado.

Sectores como la construcción seguirá años derribando los precios, pero quizás otros que están reventados de precio y con unos salarios que los recursos humanos nacionales no quieren hacer, van a cambiar acercándose a los modelos europeos. No es lógico que un peón de camarero o supermercado cobre menos de la mitad de sueldo que un peón de industria.

Quizás debemos aumentar el sentimiento de pertenencia a nuestro país para mirar de colaborar con los productos nacionales y fomentar así el multiplicador del dinero, generando negocio transversal. Quizás con las incomprensibles e inadmisibles políticas del Partido Popular siga creciendo el sentimiento independentista y acabemos formando la nación Catalana.

De cualquier manera deberemos seguir buscando nuevas fórmulas de éxito empresarial puesto que la globalización y las nuevas tecnologías acortan distancias y tiempos de maduración de los proyectos. Dependemos de nosotros mismos y de los motores del mundo que hoy aún son Alemania y Estados Unidos, vigilemos las grandes decisiones como el aumento del techo del gasto americano, que se ha subido 75 veces en los últimos 75 años, pero esto no implica que sea seguro el acuerdo para subirlo de nuevo, y sin esto, hagamos lo que hagamos se liaría otra mega crisis…

#findelacrisis by Leo Torrecilla

Bones Vacances!

Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat va dir encertadament en Friedrich Nietzsche. Construir el nostre entorn, més que un dret hauria de ser una obligació. Però construir no és posar-se a treballar mecànicament, és tenir un pla, unes idees, un projecte amb els seus processos, i cal saber executar-los, per lo que serà imprescindible tenir un discurs ben estructurat.

Per defensar una idea, o bé és universalment certa i compartida per tothom, o bé cal estar preparat, tenir la dialèctica a punt,  conceptes filosòfics clars, llenguatge i memòria afinats, una bona veu i gesticulacions d’artista. A l’hora de defensar una opinió, ens convertim en actors que volen posar l’espectador en una determinada situació. I tot això rarament es troba dins la mateixa persona.

Aristòtil va dir que l’habilitat per exposar una idea és tan important con la mateixa idea. Sovint la gent no s’adona de la seva ignorància i emprèn projectes que no podrà executar amb èxit. A vegades la gent busca la manera de fer quelcom i la troba, a vegades no la troba i busca una excusa per justificar-se.

Canviar la societat és cosa de tots, perquè tots en formem part. Tots hem de treballar més demanant menys. Hem de recuperar l’austeritat i l’estalvi dels nostres avis, doncs el món és molt petit i no hi ha de tot per tothom, està sobre explotat.

Preparar les persones per canviar la societat és cosa dels governs, ells tenen els recursos per fer les campanyes informatives, ells controlen els mitjans de comunicació massius, necessaris per fer arribar els grans canvis a una societat.

Quan s’acosten les Vacances podem planificar-les per no fer res o per aprofitar-les i plantejar nous projectes i reptes de futur. Hi haurà qui només podrà seguir la primera opció i hi haurà qui només podrà seguir la segona, però cal adonar-se que segurament els dos s’equivoquen, el primer perquè massa sovint agafa la via fàcil i el segon perquè no ha après a desconnectar, la vida no és fàcil per ningú però pot ser més agradable organitzant-la amb diferents etapes i moments,

Bon Estiu!

Presentació Cambra de comerç de Sabadell

Presentació Cambra de comerç de Sabadell, Maig 2013

Reptes de FUTUR de l'Empresa Vallesana

Present, Conjuntura, Entorn i Perspectives a dia d'avui (demà hauran canviat)

CIMA O MUERTE EN MONTBLANC 4810

Després d’anys coneixent muntanyes, un amic va muntar una expedició de cinc membres al Montblanc. Chamonix és el camp base d’un espai alpí excepcional, un poble fantàstic per preparar una ascenció cap a l’infinit, al sostre d’Europa occidental.

Les fases prèvies van ser per provisionar-nos de materials tècnics i de coneixements amb cursos teòrics d’un nivell impressionant. L’entrenament físic es dona per suposat, la dieta alimentària també la vam ajustar. També havíem fet simulacres pel Pirineu, on Puigmal’s i Cadí se’ns van fer petits.

Amb humilitat i bona preparació vam fer via malgrat les adverses previsions meteorològiques que dia rere dia no milloraven. Vam passar l’etapa d’aclimatació,  procés durant el qual el cos s’adapta als canvis de l’ambient, alterant la composició de la sang per poder transportar més oxigen. Però amb tot no n’hi va haver prou. A mig ascens vam haver d’abandonar. Feia 12 dies que no pujava ningú, totes les traces havien quedat cobertes per metres de neu nova. Cap guia pujava ni borratxo i vam haver d’obrir camí nosaltres. Un allau salvatge, de molts centenars de metres i tones de neu va tronar davant nostre, ens vam quedar a cegues de la neu en suspensió que va aixecar. Els seracs es veien fràgils i inestables enmig de la immensa boira.

El lloc és impressionant, l’alta muntanya és molt especial, és molt més que muntanya, tot té unes altres dimensions, i és massa arriscat atacar-la amb mal temps, hi ha massa variables que són incognites. Potser l’única via possible hauria estat dormir al Refugi de les Cosmiques o potser al de Gouter que ja estan a 3800, però vam escollir el refugi dels Grands Mulets a 3081, des d’on es faria impossible obrir camí fins al cim en un dia més. Quan veus que la vida toca la mort és hora de girar cua, enmig de gel i glaceres, hom sentia que era a les mans de Déu, de la naturalesa més verge i alhora ferotge, només equiparable a una deriva enmig del mar...

Bancs & Catalunya

La independència és una cosa molt seria, però cap país que s’ha independitzat d’Espanya en el passat no ha demanat de tornar, per alguna cosa deu ser. El Col·lectiu Wilson format per professors universitaris de Harvard, Princeton, UPF, London School of Economics i Columbia son persones molt viatjades que argumenten a favor de la independència. Si fos una bogeria crear un país nou, per què se'n continuen creant?

Es diuen coses a favor i en contra com per exemple perquè hi hauria d'haver una caiguda de les exportacions? L'única raó seria que deliberadament els països europeus posessin unes barreres que no existeixen per a cap altre país al moviment de mercaderies, i això no ho faran perquè no els hi interessa.

L'estat propi és sostenible. Replicar l'estructura de l'estat costaria molt menys que l'estalvi que significaria eliminar el dèficit fiscal anual, comptabilitzat en uns 16.000 milions. Amb això que estalviaríem podríem fer molta inversió. Tenir un estat propi seria una gran oportunitat de canviar regles del joc. Tindríem la ocasió de fer lleis pròpies, i tenir una administració amb criteris de gestió empresarial.  

Però el camí per a arribar-hi no és fàcil, des d'un punt de vista diplomàtic. El procés òptim seria que es permetés de fer un referèndum, 'en què s'expressaria de manera legal l'opinió i s'obriria un procés de negociació, amb un repartiment d'actius i de passius. Espanya s'hi oposa i és incert dir en quan es podria endarrerir el procés.

Si marxem ens podrem negar a pagar-los els deutes que tenen. I si ens quedem, per força l'haurem de pagar nosaltres. Si marxem ens quedarem sense crèdit internacional un temps. Però ara tampoc en tenim. Si marxem quedarem fora d'Europa. I què passa, és que Europa és motiu de creixement pels països del sur? Veient l’evolució de la banca europea, cada dia és més insegur tenir diners al Banc, tenir un core-capital per sobre del 10% és suficient per tenir assegurats els diners? Potser no, hi ha Bancs petits que arriben al 25%, però inclús aquí pot venir l’Estat i confiscar-ne una part. Cal recordar per sempre el consell del professor Niño Becerra quan va dir: "El senyor del banc mai es el teu amic”

Negociació Salarial

ACCION Y COMPROMISO

GENER 2013