Partint de que la comunicació és una font de conflictes,
hem de considerar que cada vegada que parlem fem sentir coses als qui ens
escolten. Hem de saber que escoltar-nos no és només filtrar les paraules que
diem ja que quan parlem les paraules només representen el 10% de la comunicació
que estem establint. El 40% del missatge el posa el volum, el to i el ritme amb
què el transmetem. El 50% del missatge és dins la roba que portem, dels
gestos que fem en aquell moment, de on mirem i de quina postura corporal tenim.
Quan parlem primer provoquem emocions i després arriba la
reflexió del que hem dit. Estem en un entorn VUCA (volàtil, incert, complex i
ambigu). Les emocions ens canvien el cos perquè ens generen hormones:
endorfines (bones) o cortisols (no tan bones).
Acariciem l’autoestima de l’altre quan preguntem i quan
mostrem interès, així ens apropem. Tenim 3 maneres d’acariciar: Verbalment,
Visualment o físicament. Com que no som màquines de pensar que a vegades sentim
sinó màquines de sentir que a vegades pensem, cal ser dur amb els problemes
però tou amb les persones. Quan no t’agrada el que reps de l’entorn és hora de
pensar en què estàs transmetent-li. El llenguatge no verbal pot canviar
completament un discurs, cal tenir-lo molt en compte, pensem en què veuen els
altres, pensem que mai veuran exactament el mateix que nosaltres , és
impossible.
Quan una conversa marxa del nostre objectiu, podem
reconduir-la fent una pregunta sobre allò que ens interessa. En general
preguntem massa poc i donem massa per suposat. És bo, sa i real posar-se a la
pell d’altres persones per analitzar un mateix problema o tema. En les
converses hem d’evitar la provocació, hem de empatitzar i ser assertius.
Davant d’una situació, hem de saber
explicar-la per buscar els passos a fer després. Si pensem que una cosa pot sortir
malament, és altament probable que hi surti. Però a l’inrevés també, si pensem
que una cosa pot sortir bé, és altament probable que surti bé. Com més
autoestima, menys pors es tenen i més èxits s’assoleixen. L’optimista sap que
hi ha coses que no es poden canviar però si que pot escollir l’enfocament que
els hi dóna i posar-ho en un context millor. El diàleg interior que tots tenim
ha de servir per reforçar-nos, mai per anular-nos.
Els meus actes i els meus pensaments em generen la força de
voluntat que és la força més poderosa del món.
