La setmana passada assistíem a la presentació del llibre del professor Luís de Sebastián, que juntament amb J.M.Sayeras estava escrivint en el moment de la seva mort. El llibre està estructurat en forma de 34 emails que persones corrents escriuen a Déu i a continuació aquest els respon. El llibre mostra que Déu sap que la gent sap poc de Déu, que la imatge que s’ha fet d’ell no s’assembla a la realitat. Déu veu que l’home ha fet un desastre de terra i encara no ha aconseguit descobrir el gran secret, que és l’Amor.
Els seus actuals representats a la terra tampoc l’han entès i han estat sempre ficats en lluites ben poc desitjades per a Ell, segueixen lluitant per perpetuar el seu poder i els seus béns, per no perdre els drets que en un passat llunyà van aconseguir, enlloc de treballar pels seus ideals.
Hi ha persones que busquen a Déu sense buscar el sentit de la vida, n’hi ha que busquen el sentit de la vida sense buscar a Déu, i les dues coses separades són molt difícils d’aconseguir. El llibre es repeteix una mica sobre els mateixos casos, sense variar-ne l’enfocament. El propi autor deia que quan hom es vol fer entendre ha d’utilitzar paraules clares, ell volia formar economistes però que primer fossin persones. A la presentació ens van recomanar el llibre d’Exercicis Espirituals de Sant Ignasi de Loiola, el més jove de vuit fills i tres filles d’una noble parella nascut l’any 1491 i mort l’any 1556, fundador dels jesuïtes i inspirador dels millors professors que ha tingut la nostra universitat.
Per més que escrivim de forma motivadora, si el receptor no està disposat i amb voluntat de canvi, no aconseguirem millorar la persona ni les seves accions.
