MACROECONOMIA + MARKETING

A punt de començar l’estiu, deixem enrere uns mesos plens de notícies econòmiques. Ara potser comencem a veure i creure el que ha passat, el que ens ha quedat i el que vindrà. Hem viscut una crisi de solvència sense precedents, que gràcies a les actuacions governamentals sembla que s’ha superat, però ens ha deixat una crisi de liquiditat que trigarem bastant a recuperar, i per aconseguir-ho caldrà sacrificar entitats financeres.
Sembla que estem davant d’una crisi de demanda, ja que a la recessió s’hi suma deflació. Amb els dèficits assolits només queda un camí, fomentar i augmentar l’estalvi, reformes estructurals: Reformar el mercat laboral, el sistema impositiu, el sector públic, el sistema financer, etc. Torna a ser l’hora de la competitivitat, que sense opció a devaluacions, queda limitat a reduir salaris. Caldrà reduir tot el que sigui per ajustar els costos empresarials. Els augments de productivitat provindran de nous processos més que de noves màquines, centrem-nos-hi per tal de ser els primers en reorganitzar-se per aquest nou món.

Amb aquesta conjuntura es posa de manifest la importància de cuidar el client, de conèixer-lo. Les grans companyies gasten el 80% del seu pressupost en captar nous clients i només el 20% en mantenir als actuals, la qual cosa no m’agrada gaire. Poques empreses com Amazon o Moldiplast tenen com a prioritat cuidar el client al màxim, primer solucionen el problema i després pregunten què va passar, on, quan, com, etc. Quanta més connexió, menys controlem la nostra marca, per això és més important que mai ésser consistent, perquè no se’ns carreguin els stakeholders com son els diaris, facebook, vozavi, ciao!, ...






Ens trobem en un entorn contradictori: individualista alhora que som d’una xarxa social, som consumidors híbrids perquè anem amb un tros de Mercedes a comprar a l’Ikea, perquè busquem valor a cada compra, l’experiència de compra és molt més que la compra, si quan arribes a casa amb alguna cosa nova, veus que no funciona o hi ha algun problema, aleshores necessites seguir disfrutant del producte quan telefonis al servei tècnic o tornis a la tenda a canviar-lo. Per això hem de tenir pensades les respostes que donarem als clients quan apareixin els problemes que hem de saber anticipar. Per preveure-ho i també descobrir què agrada al consumidor, les empreses cada dia contractes més “freakies” per fer tests, així el disseny nou ja se sap que encaixa amb el que el consumidor està esperant. Per això cal escriure i explicar on està el nord al 100% dels recursos humans de cada organització, perquè tots son susceptibles de trobar-se en un touch point, o moment de la veritat, que és el contacte d’un treballador amb un client. Els Recursos humans han d’estar alineats amb l’estratègia de l’Empresa.

BALANCES, CAIXES i ELECCIONS

Es una llàstima que la majoria de persones no coneixen els conceptes pels quals es mouen les relacions entre països, encara ho és més que no ho coneixin els polítics. Els desequilibris de les balances de pagaments no son sostenibles a llarg plaç, no podem pensar que sortirem d’una crisi quan seguim tenint immensos fluxes d’estalvi de països pobres cap a països rics. Els desequilibris o es corregeixen o es converteixen en problemes. La balança de pagaments és el registre sistemàtic de les transaccions entre un país i la resta. Està composada de dos balances que son la de Compte corrent, que comptabilitza els fluxes de béns i serveis (importacions-exportacions) més les rentes i remeses d’un banda, i la Balança de Compte de capitals, que comptabilitza inversions directes i indirectes (entrades-sortides), de l’altre. Finalment els bancs nacionals tenen una balança per quadrar els comptes on també apareixen augments i disminucions de reserves. I les transaccions financeres haurien d’estar relacionades amb l’economia real (PIB), no té sentit que hi hagi quatre unitats monetàries en operacions financeres per cada unitat monetària al mercat de productes i serveis. Hi ha un sistema financer internacional que no funciona, però tampoc funciona el sistema monetari internacional i és per culpa d’institucions internacionals menys fortes que els països involucrats. Em sembla que des de Helmut Kohl cap polític té la categoria ni la convicció de renunciar a poder per donar-lo a institucions supranacionals.

Es una llàstima que les entitats financeres també depenguin dels polítics. Com poden posar historiadors, filòlegs i altres professionals a gestionar? Els posen a operar malalts? Què saben de gestió? Probablement saben més que la resta de moltes coses, però la gestió és possible amb el domini de conceptes com els que estudien els economistes, MBA’s i alguns més. Passades les eleccions suposo que estem a punt de veure com es força la fusió de Caixes al nostre país. S’ha esperat a passar les eleccions però no s’esperarà més. Les Caixes han estat les oficines de col•locació dels amics i dels favors polítics, ara potser començaran a racionalitzar-se i dimensionar-se segons les necessitats del mercat.

Es una llàstima que els partits polítics no siguin el que haurien de ser, no treballin netament per les persones. Dins dels partits hi ha experts en perseguir i aconseguir vots, sense importar si s’està beneficiant o perjudicant a la societat en general.
El dia 7 de juny vam anar a votar el Parlament Europeu, sense ganes, sense il•lusió per la política i encara menys pels polítics. El PP va guanyar al PSOE, des del punt de vista empresarial estic content, des del punt de vista personal no. Que poc pinta CiU a Europa, un diputat entre més de set-cents. Quan estudiava el Doctorat en ciències polítiques això m’hauria entristit, quan creia que era a través de la política que podia fer moltes coses i m’hauria afiliat a un partit. Avui em deixa indiferent, ara veig que és a través de cada persona que tenim a prop, en cada moment del dia, que podem fer un món millor...

LIDERANDO

El líder es tal por la forma en que hace las cosas y no por las cosas que hace. El estado emocional del líder tiene efectos rotundos en sus subordinados. Se ha estudiado que cuando dos o tres personas se juntan, sus “almas” se juntan, aunque no se digan nada, al encontrarse cada persona tiene unos biorritmos, pero al cabo de unos minutos se igualan. En toda reunión hay un cierto contagio emocional, ya sea de ánimo o de desánimo, y no olvidemos que el ánimo determina la eficacia laboral. Sonriendo acercamos nuestro sistema límbico al del otro, con beneficios mutuos, mientras que las hormonas del estrés segregadas a la sangre al disgustarse, tardan horas en reabsorberse. Por ello, los líderes deben estar en contacto con sus propias emociones, para conseguir empatía que trae la efectiva comunicación y por tanto ejecución de las cosas. Podemos cambiar hábitos para posteriormente provocar cambios neurológicos. A través de la reflexión uno puede establecer su camino y darse cuenta que tiene más importancia nuestras emociones que nuestro intelecto.

En nuestro curso de Herramientas de Coaching hemos realizado varios ejercicios aplicables a cualquier persona, con o sin la ayuda de un tercero. Realizarse preguntas trascendentales es un camino válido para examinar como estamos. Preguntarse lo que algunos sólo se preguntan en Navidad: Que me gusta de los que me rodean? Que no me gusta? Que me gusta de mi? Que no me gusta? Que me gusta de mi pasado? Que espero de mi futuro? Que no? Uno debe practicar en la dirección de los valores que valora. Uno no cambia de un día para otro, pero todos podemos mejorar, practicando la verdad, evitando las pequeñas mentiras, practicando la escucha, buscando que se esconde detrás de cada persona o comentario. Uno debe rezar, meditar, vaciarse para llenarse. Coaching es inteligencia emocional, es sentido común, es confianza, es motivación, es orden, es análisis, es ser consecuente, es curiosidad, es ser auténtico con uno mismo, es ser intuitivo.

Y todo esto solo puede conseguirse de una manera: Liderando, con voluntad de liderar, humildemente, en positivo, en construcción, con carisma y ética, con capacidad de generar ilusión, asumiendo riesgos, responsabilidades y con sueños. Como en la vida misma, el buen maestro tiene las preguntas adecuadas para sacar al alumno las respuestas deseadas, preguntas potentes, de reflexión, obligando a responder sintéticamente, sin demasiados envolventes.