El sentit comú, ni és comú ni esta generalitzat, pocs el tenen i pocs l’entenen. Molts creuen ser-ne tenedors i usuaris, però aquesta és una mel exclusiva per a molt pocs. Alguns el perseguim, i mai l’aconseguirem ja que és com la pau interior, arriba només després de molt temps de treball interior, reflexió, introspecció, anàlisi, estudi, etc…Els llibres d’auto ajuda no porten les solucions immediates, potser alleugeren alguna càrrega i fan sentir bé al lector però difícilment el transformen definitivament, és quelcom circumstancial.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
