Les visions vitals home-dona tenen poc a veure, el gènere determina els interessos i les intencions. Solem jutjar l’altre per estereotips o paràmetres generals i poc sovint som objectius. Les dones es queixen de portar més responsabilitats, potser se les busquen elles, pensen que l’home pensa com elles i aleshores esdevenen els conflictes. Hi ha dones que al casar-se no abandonen l’amor ideal, no passen a la realitat, idealitzen un model com pot ser el pare, el germà o un exnovio. Això es deu a que no es treballa prou l’auto coneixement, la persona tendeix a pensar que aquesta tasca ja esta feta en el passat i es bloqueja.
Podem resumir tots els problemes d’una relació en el problema de la comunicació. La comunicació ha de ser:
Fluïda, Diària, explicita, deixant parlar a l’altre, sense menystenir a l’altre, en entorns adequats, parant atenció als silencis i als gestos, pretenent arribar a solucions equilibrades.
Cadascú ha de tenir intimitat, un espai personal, però sabent que cal el contacte constant de l’altre. La parella ha de comunicar-se per: Unificar criteris, decidir quines son les prioritats, traçar un projecte vital, definir quina família volen i quin futur persegueixen. Tota relació té un equilibri de poder, 90-10 o 50-50, però els equilibris poden canviar, perquè es parla o perquè passen coses que els canvien, cal conèixer-los i acceptar-los. El pas del temps canvia les expectatives, i si vols rebre més, dóna més. La simbologia és important, tenir detalls ajuda, escoltar bé també, perquè en tota queixa podem trobar-hi un anhel.
Com millorarem?
Buscant les unions enlloc de les diferències. Buscant ocasions per estar sols, buscant bons referents en els altres, buscant converses més calmades, buscant més comprensió de l’altre, buscant llocs i moments per iniciar la conversa, buscant la forma de demanar perdó creïblement. Fent sentir la importància que té l’altre per nosaltres, preguntant-li coses emocionals. Si redescobrim perquè ens estimem tot serà més fàcil i natural.
">
