Espanya arrossega 20.000 MM€ de deute conegut com dèficit tarifari, i no pot seguir augmentant. Les polítiques de subbenció van fer abandonar l’ interès per l’eficiència, teníem l’energia més barata d’europa, però això s’ha acabat. Les pujades dels preus de l’energia arriben en una situació molt desfavorable, ja que no tenim interconnexions amb França i les que tenim les controlen els Francesos. Vivim en una illa energèticament parlant. Espanya s’ha especialitzat, i molt, en dues tecnologies que no controlen la capacitat de producció, la Solar i la eòlica. A més tenim poques empreses operant degut al poc atractiu del mercat, pel fet d’estar tan tancat. Tenim Centrals nuclears dels anys 70, recomanaríeu algú conduir cotxes dels anys setanta??? Per construir una Central Nuclear es triga 15 anys i no tenim tant de temps. Espanya té 100.000MW de capacitat de generació per puntes de 40.000MW, això és degut a que depenem de la pluja, del vent i del sol, i mantenir-ho tot plegat és caríssim.
Una solució seria connectar-nos a França, però als gavatxos no els interessa, si de nit els venem la eòlica farien un negoci ruïnós. La MAT no arregla el problema i a sobre tota obra que es vol fer queda aturada pel qualsevol moviment veïnal de torn.
La solució passa pel gas, és més estable tot i que els cicles combinats son caríssims, avui existeix tecnologia per fer microgeneració, amb inversions rondant els 100.000€ s’obtenen fins a 100KW.
Davant d’aquesta debilitat tan gran de Catalunya, hem de concienciar-nos localment, i com sigui de que ens calen moltes més polítiques d’estalvi energètic, doncs l’eficiència energètica és l’únic camí que tenim per no morir en les properes pujades dels preus de l’energia. L’única bona notícia és que l’eficiència es basa en uns aparells que es diuen condensadors i resulta ser un dels principals components que fabriquem a Moldiplast.
