Einstein va dir "no puede resolverse un problema pensando de la misma forma que cuando fue creado", però ho va dir en alemany. El cas és que la crisi actual demana pensar diferent, actuar diferent, inter relacionar-se de diferent manera. Però com mai s’ha fet, o com es feia quan hi havia crisi en el passat? Canviar-ho tot o canviar només per seguir igual? Tot el que no ens ajuda a sumar segurament ens resta.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
