El rati del risc promotor l'any 2002 era menys del 1%, mentre que al 2010 era del 14% això son els crèdits de dubtós cobrament sobre els crèdits totals que els bancs han donat. Estem davant un creixement del 600% del volum de crèdits gestionats en nomes 8 anys. Com s'han aconseguit aquests diners que posteriorment els bancs han deixat? De la única manera possible, demanant-los als altres països. Però quan demanes alguna cosa, algun dia l'has de tornar, i ara resulta que els bancs i caixes no poden ni tan sols tornar els interessos del deute acumulat, amb l' últim recurs que es refinançar el deute, lògicament cada vegada en condicions mes desfavorables perquè cada vegada el risc de impagament es mes alt.
I el problema irresoluble que tenen els bancs i que fan anar malament tota l'economia no esta aïllat, les grans empreses també han crescut endeutant-se els darrers anys i ara feina tindran per reestructurar balanços i seguir endavant. I no nomes el sector de la construcció ha evolucionat tan negativament, tota la cartera de crèdits bancaris han esdevingut tòxics i de valors inferiors als esperats, per això s'està arrossegant a totes les caixes a la mort. Ara s'hauria de poder fer el mateix amb totes les administracions publiques inter mitges com ara diputacions...Superat el període de acceptació de la crua realitat, ara es hora de superar-la, com?
Amb millores en la productivitat i competitivitat. Buscar la millor tecnologia per cada producte o procés, revisar els processos, centrar-se en els productes que fem més bé, retallar previ anàlisi les despeses que no aportin valor, seguir un pla estratègic, reorganitzar stocks cap a més o cap a menys segons el cas. Comandar amb ordres clares, contundents, ara és un moment que la societat accepta més canvis per la por i la crisi, amb rigor. També és moment de comprar competidors en bon o mal estat. Eliminem jerarquies, gestionem les emocions i aconseguirem sortir d’aquesta situació ...
