Séneca diu que no analitzis la teva vida fins el dia de la mort, ja que un èxit o un fracàs pel camí pot no ser definitiu, és la teoria de la relativitat existencial.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
