Arrel de l’allau de trucades i mails rebuts per l’últim escrit sobre matèries primeres, vaig a fer algunes puntualitzacions.
S’ha comprovat que des de 1850 fins ara, la temperatura del planeta ha augmentat 0.8ºC, però des d’ara fins al 2070 això pot augmentar entre 2.5 i 6ºC més. Lo primer és assumible però lo segon no, ja que significa que illes desapareixin, perdre milers de kilòmetres de platges o per exemple que tot Holanda quedi submergida. Això portaria onades migratòries impossibles d’absorvir.
Afortunadament això no és segur que es produeixi ja que s’està posant esforços per canviar aquesta tendència, tot i que encara insuficientment. L’any 1995 es van prohibir els cloro-fluoro-carbonos, esdevenint el primer gran pas de coordinació internacional per parar la destrucció del forat que s’estava obrint a la capa d’Ozó. Encara produïm excessiu CO2, que lluny de desaparèixer, queda en suspensió a l’atmosfera.
Eduard Punset, al programa de TVE2 – redes – sempre en positiu, ens anima a que pressionem als nostres governs perquè redueixin el consum de combustibles fòssils, o que se’n capturin les emissions. Diuen que és més econòmica la prevenció que la sanació, però qui pot forçar als països emergents a canviar? Ja que si ells no ho fan i nosaltres sí, tornem a estar davant d’una nova assimetria del mercat, aleshores caldria protegir-nos dels seus productes?
Potser no cal que ens preocupem tant del que passarà als néts dels nostres néts, ja que si arriba aquest moment futur, ells tindran un problema d’excés de població mundial tan gran, que per bé que els hi entreguem el planeta, aquest es col.lapsarà definitivament i tot s’acabarà
