Tenir temps avui és un luxe, i tenir-ne per llegir premsa és espectacular, tot i que entre l’excés d’oferta no resulta fàcil aconseguir articles interessants. La majoria es limiten a explicar fets. Alguns arriben a les causes. Quasi cap s’arrisca a pronosticar el futur...perquè?
Perquè abans quan els tipus d’interès pujaven, la borsa baixava i a l’inrevés. Abans hi havia molts silogismes que es complien quasi sempre. Ara els experts no es mullen, el que fan és prendre un posició personal que mantenen envers tot, o ets un expert positiu, i dius que tot s’arreglarà, o ets un expert negatiu, i dius que tot anirà pitjor. Això és ser un papanata.
I hem arribat aquí perquè la Globalització ha obert els entorns, ha fet entrar moltes més variables en cada marc de referència portant a la impredictibilitat. Encertar que les matèries primeres pujaran o baixaran, és des d’aquesta perspectiva, una loteria. Tot i que sí sembla afirmable és que els 100$/barril de petroli no és únicament especulació o conjuntural, sinó l’inici d’un nou nivell de preus. Lluny de voler semblar un “Yankee” diria que està quedant de manifest que:
1. Les energies renovables no son rentables
2. El cotxe elèctric encara està molt lluny
Avui que les economies comencen a anar millor, em vull guardar dos comentaris per rellegir en properes crisis:
1. Les Balances comercials negatives sostingudament son un indicador clar de perill
2. Les Balances comercials positives sostingudament porten a invertir en mals actius
I encara que aquesta crisi hagi generat un sector financer (i un consumidor) més conservador, probablement d’aquí una anys s’oblidin els fets viscuts i es tornin a deixar perdre...
