Es diuen coses a favor i en contra com per exemple perquè hi hauria d'haver una caiguda de les exportacions? L'única raó seria que deliberadament els països europeus posessin unes barreres que no existeixen per a cap altre país al moviment de mercaderies, i això no ho faran perquè no els hi interessa.
L'estat propi és sostenible.
Replicar l'estructura de l'estat costaria molt menys que l'estalvi que
significaria eliminar el dèficit fiscal anual, comptabilitzat en uns 16.000
milions. Amb això que estalviaríem podríem fer molta inversió. Tenir un estat
propi seria una gran oportunitat de canviar regles del joc. Tindríem la ocasió de
fer lleis pròpies, i tenir una administració amb criteris de gestió
empresarial.
Però el camí per a
arribar-hi no és fàcil, des d'un punt de vista diplomàtic. El procés òptim seria
que es permetés de fer un referèndum, 'en què s'expressaria de manera legal
l'opinió i s'obriria un procés de negociació, amb un repartiment d'actius i de
passius. Espanya s'hi oposa i és incert dir en quan es podria endarrerir el
procés.
Si marxem ens podrem
negar a pagar-los els deutes que tenen. I si ens quedem, per força l'haurem de
pagar nosaltres. Si marxem ens quedarem sense crèdit internacional un temps.
Però ara tampoc en tenim. Si marxem quedarem fora d'Europa. I què passa, és que
Europa és motiu de creixement pels països del sur? Veient l’evolució de la
banca europea, cada dia és més insegur tenir diners al Banc, tenir un
core-capital per sobre del 10% és suficient per tenir assegurats els diners?
Potser no, hi ha Bancs petits que arriben al 25%, però inclús aquí pot venir l’Estat
i confiscar-ne una part. Cal recordar per sempre el consell del professor Niño
Becerra quan va dir: "El senyor del banc mai es el teu amic”
