La Culpa no és d’Alemanya

Ni Krugman ni Roubini troben solucions a la crisi internacional, i atemorits, només veuen una manera d’assegurar-se el seu pla de pensions als EEUU, i és fent el màxim de mal als estats dèbils d’Europa. Des de finals del segle passat que l’economia no son diners, són expectatives i confiança. Per això no trobem un model econòmic per solucionar la situació, ens acostem al dilema del presoner, on es veu la realitat com un joc de suma zero i per això es prefereix que els problemes estiguin ben lluny.

Abans es deia que als advocats els interessava molta complicació per treure molta facturació. Ara podem dir que els mercats volen moltes incerteses per treure moltes plusvàlues.

El periodisme no ajuda a calmar les aigües, per l’audiència son capaços de trair la veritat, tots viren cap al sensacionalisme apocalíptic que els dóna una mica d’aire per seguir vius, sense veure que s’estan cavant la seva tomba, doncs depenen d’un entorn que estan minant. Si es posessin d’acord amb unes bones pràctiques, obtindrien oxigen per sempre i no pas per uns instants.

Tothom critica al ministre Guindos perquè no vol dir “rescat” i resulta que té raó. Sovint usar una paraula o una altre és poc important perquè s’utilitzen sinònims, però aquí no estem salvant vides, estem corregint problemes organitzatius, és rellevant fer servir paraules adequades per situacions complexes, ja que la gent que no té idea d’economia entén que un rescat és quelcom molt greu, una alarma, i això és l’últim que li convé a l’economia.

Grècia va obtenir una quita amb un nou calendari de venciments dels crèdits, i potser vindran més coses però no perdem la calma. Espanya ha obtingut un crèdit de 100.000 milions d’euros, un crèdit com tants n’hi ha als mercats globals, amb unes condicions concretes i unes garanties, això tampoc és la fi del món.

Anem en compte amb els petits detalls perquè aquí és on hi ha la diferència entre que demà al matí es comenci a consumir i crear empreses o bé sembli que tot va a pitjor i ens enfonsem fins al fons. Controlant les alarmes socials que alguns agents esperonen, i reconeixent que vivim es un país súper (segur, democràtic, connectat, bon clima, etc), recuperarem la inversió que és factor clau d’inici del cercle virtuós de l’economia i deixem enrere el cercle viciós.