Als adolescents se’ls
ha de posar horaris, i fer assumir responsabilitats pròpies de l’edat. Si no es
compleixen les normes, s’ha de canviar les normes o les conseqüències del seu
incompliment.
Quan els hi
justifiquem les feines que comencem a delegar en un adolescent, li hem d’explicar
que a mesura que assoleixen més llibertats, van escollint com volen viure i van
configurant com volen ser. Es van fent
dia a dia.
Bons hàbits,
conformen bones persones, les bones persones fan més feliç a més persones. Com
més estimi un adolescent, més felicitat reparteix i també més n’hi retorna. De
manera que fer les coses que els adults recomanen, els aportarà major felicitat
a la llarga.
L’adolescent que
viu enmig de crítiques, criticarà. Si se’l ridiculitza, es tancarà en si
mateix. Si se li ensenya a ser tolerant, aprendrà a tenir paciència. Si l’elogiem,
també sabrà apreciar als altres. Si li transmetem imparcialitat aprendrà el
valor de la justícia. L’exemple és clau.
Convencer un
adolescent no és senzill, cal arribar-li al cor, si li diem que fent una cosa
em fa feliç, potser ho faci més que no pas si li repetim deu vegades sense
dir-li perquè li demanem.
Amb els
adolescents hem de practicar el consens, el compromís, l’optimisme, la
serenitat. La veritat sinó és amable (és menys o) no és veritat. Els
adolescents son plens d’energia i necessiten amor i abraçades sempre que sigui
possible.
