POLIGONS per la EXPORTACIO

Venim d’un històric on els Poligons eren Espais sense gestió i sense control, bruts i contaminats.

Avui comencen a ser Espais gestionats, en procés d’ordenació i planejament estratègic.

I anem cap a una poligons que seran Espais nets, mix de producte, servei, consum i oci integrats en la trama urbana.

Catalunya té de l’ordre dels 1750 polígons, 900 de la Regió Metropolitana de Barcelona que suposen el 20% de la superfície urbanitzada.

En aquests moments esta en marxa un pla de millora de polígons i de racionalització de les ubicacions industrials. Calen respostes col·lectives a ubicacions industrials actuals que no s’adeqüen a les demandes ni de l’empresariat ni dels treballadors.

Aquest any 2016 a Sant Quirze hem aconseguit la senyalització, l’any 2015 vam aconseguir que es fessin 3 netejes l’any dels carrers i voreres dels Polígons. Però encara manca més neteja per dignificar l’espai on les persones que hi treballem passem gran part de la vida activa.

Mirarem de millorar la Seguretat, caldrà gestionar la mobilitat i garantir una accessibilitat de qualitat, segura i sostenible. Potser ajudaria mancomunar Serveis comuns: Acces fibra optica, connexió a Xarxes de corrent, Serveis de restauració amb preus assequibles, gimnàs, sala de lectura, i serveis per realitzar gestions senzilles en les interrupcions de la jornada laboral…

Hem viscut un canvi de model de competitivitat: no en costos laborals, però sí en producció amb valor afegit, accedint al SIPAE  (Sistema d’Informació dels Polígons d’Activitat Econòmica de Catalunya) obtenim una recopilació de dades consultables de polígons d’activitat econòmica que té per objectius presentar informació i fomentar la implantació.

Per Exportar cal aconseguir el client internacional però cal estar preparat per fabricar en òptimes condicions perquè ens enfrontem a una competència a nivell mundial.

Recomanacions per l’Any NOU

Cada principis d'any, els teòrics, experts o especialistes en ciència econòmica ens diuen que augmenten les incerteses. Això és una certesa que es pot explicar analitzant les variables que afecten al sistema econòmic.

El dèficit d’inversió que el sector industrial ha tingut aquests darrers 10 anys, dificulta l’expectativa de creixement de la majoria de mercats, tant a Europa, com Àsia, etc.

En un entorn geopolític convuls (emigracions, refugiats, terrorisme, guerres civils a països d’orient i àfrica) augmenta la volatilitat, que és la mesura del risc, fent preveure que al 2016 tindrem majors pujades i majors baixades dels indicadors o variables clau com: Borsa, tipus interes, etc.

L’any 2004 teniem l’índex IBEX35 de la Borsa a 7000, despres va quasi doblar-se i va tornar a 7000 al març de 2009, es disparà amunt i va tornar a 7000 al maig del 2012, tornà a pujar fort cap als 12.000 i divendres passat feia mínim de 8.800, tornem cap als 7000?

Teòricament amb creixements de l’economia del 3%, en 12 anys, els 7000 s’han convertit en 9900. Això indicaria que estem per sota dels mínims dels darrers anys, però com que no vivim Ceteris Paribus, sinó que les variables del sistema entren i surten i pujen i baixen, només puc acabar un cop més amb la certesa de que el futur és incert!

LECTURA POSITIVA

Intentant fer una lectura positiva de la realitat que ens envolta, em sento acorralat per un seguit de fets que no podem negar ni amagar. Estem davant una cadena inacabable de Crisi.

La Crisi Financera va donar lloc a la econòmica, després va arribar el primer païs que no ho va aguantar i va petar, Grècia. Després la va seguir la crisi del Deute, darrere va venir la crisi de refugiats, ara estem patint de crisi del Terrorisme. I segons com es miri, avui en tenim vàries d'elles en actiu simultàniament.

L'inseguretat económica, de perdre els ingressos, se suma a la financera, de perdre els estalvis, i també a la inseguretat física, de perdre la vida o una part d'ella en un atentat. Es diu que hi ha unes poques mans que mouen el món, i que desde Londres o Nova York s'organitza l'inestabilitat dels països islàmics, però aleshores explota una bomba i resulta difícil saber qui és l'enemic, qui en té la culpa o qui pot posar-hi remei.

Occident augmenta els seus deutes any rere any, i ningú diu prou, bé, s'ha dit prou als països pobres d'occident, però als poderosos, se'ls permet seguir imprimint diners sense límit ni lògica econòmica. Des d'aquesta perspectiva resulta del tot impossible preveure cap on van els aconteixements de geopolítica mundial, i per consequència, de l'economía global. Aleshores als inversors se'ns redueixen les certeses (augmenta l'incertesa) i se li posa més volatilitat a les decisions. Com que la volatilitat esta directament relacionada amb la rendibilitat, arribem a la conclusió que efectivament els grans financers volen que estiguem en aquest entorn, ja que és la manera de augmentar els ingresos!

Frases & Song

Aprenem més perdent que guanyant

El peó és l’instrument més important de la victoria

Sigues més fort que les teves excuses

Cap jugador és tan bo com tot l’equip junt

Un mal pla és millor que no tenir cap pla

Ningú et perdona quan no guanyes i tothom t’odïa quan guanyes sempre

Qui no arrisca, no guanya, però només qui arrisca amb cap, guanya

La teva millor versió encara ha d’arribar

Per haver fallat tantes vegades a la vida, aconseguiré l’èxit

 

PREOCUPACIONES

La Virtud es un espacio muy cotizado que todos anhelamos alcanzar en diversos y variados terrenos de la vida. Por naturaleza lo buscamos, aunque paradójicamente es nuestra propia fragilidad como seres humanos la que a veces nos aleja.

Hay personas de fuertes convicciones, y otras que no tienen opinión, a unos los califican de tozudos y a otros de transigentes; y a algunos los definen como obsesivos y a otros tantos como despreocupados patológicos.  ¿cuál es la mejor opción? ¿vivir constantemente preocupado por cualquier cosa, o subsistir ajeno a todo los que nos rodea?

Preocuparse es de persona inmadura y supersticiosa… En esta vida no hay nada por lo que preocuparse: ni por el trabajo, ni por las responsabilidades, ni por posibles enfermedades. Si lo peor que te puede pasar es morirte, y eso pasará dentro de poco de manera inevitable, ¿de qué te puedes preocupar si lo peor ya está asegurado? Nada temible hay en la muerte, sólo el juicio que nos hacemos de ella.

La obsesión y la despreocupación desmesurada son dos tendencias muy frecuentes que tienen su origen en el nivel de autoexigencia de la persona. A mayor autoexigencia, más tendencia a la obsesión; a menor autoexigencia, más propensión a la despreocupación.

Ser despreocupado no es la panacea.  Aunque a priori uno pueda pensar que el permanecer indiferente a todo comporta muchos más beneficios que perjuicios, ser despreocupado también conlleva sus contratiempos. Se perjudican a sí mismos. Tras la figura del pasota se encuentra un farsante. El pasota quiere hacer ver que a él no le importa nada, pero no es verdad. En realidad, tiene mucho miedo y lo disfraza con esa actitud.

No existen fórmulas milagrosas para dejar de torturase con las obsesiones. La persona que las padece debe hacer un cambio filosófico radical en su vida, como el que se salva de la muerte, para conseguir disfrutar de las pequeñas cosas, de lo que tiene cerca...

Una buena manera de empezar sería dejar de preocuparse para pasar a ocuparse. Si me ocupo, no me preocupo, por tanto no caigo en la obsesión. Ni me despreocupo, por lo que evito frivolizarlo todo. No tengo miedo y no me preocupo, disfruto increíblemente de lo que hago, hasta el punto de que mi mejor ocio es trabajar!

Vacances

Cada dia hi ha més gent interessada en conèixer l’evolució de la conjuntura econòmica. Abans la gent es dedicava a fer allò que sabia fer i com que no anaven malament, doncs no es fixaven amb com evolucionava la resta de variables macroeconòmiques del ser entorn.

Avui la manca de marges o la caiguda dels beneficis ha fet que tothom miri cap a fora per veure on està la culpa dels mals o per intentar veure per on vindran les solucions. Certament l’augment constant de les relacions entre països, empreses i particulars va fent cada dia més vinculades les evolucions de cada entitat econòmica amb les seves homologues. Però d’aquí a què ens calgui seguir la macroeconomia per trobar la manera de aconseguir èxits hi ha un bon tros. La sort que correm cadascú és més a les nostres mans que a les de la Sra.Merkel o el Sr.Tsipras. Per tant no patim pel que facin els polítics, que ens afecta, però que no poden treure a cap individu de la seva situació personal.

Em sembla que les elits volen portar això d’aquesta manera per tal de involucrar la classe mitja o baixa en les operacions de mercat, convidant-los a la borsa i altres mercats financers que no dominen i aleshores prendre’ls els diners que havien guanyat de les rendes del treball. Els que som inversors en Borsa, veiem unes tendències tan evidents que sembla mentida que la gent caigui a la contra. Ningú té res assegurat, ho va exemplificar Boecio, filòsof romà, amb la roda de la fortuna, comparant la fortuna amb una roda que sempre gira, i cadascú estem constantment anant amunt o anant avall. I jo encara diria més, cadascú estem constantment augmentant la nostra capacitat d’estimar i la nostra proximitat amb el proïsme o l’anem reduint…depèn de nosaltres i prou!

Bon Estiu 2015

Els PECATS del DIRECTIU

1. La falta de inspiración, debido a la falta de energía y entusiasmo.

2. La aceptación de un desempeño mediocre en lugar de excelentes resultados.

3. La falta de dirección y de una visión clara.

4. La Incapacidad para colaborar y trabajar en equipo.

5. El fallo de no predicar con el ejemplo.

6. El fallo de no querer mejorar y aprender de los errores.

7. La Incapacidad para el cambio o la innovación.

8. La falta de apoyo al desarrollo de otros líderes.

9. Las pocas habilidades interpersonales.

10. La falta de sentido común.