BORSA& ESPORT by J.AJRAM

Espanya té avui 9 milions d’inversors a la Borsa, això és 1 de cada 5 ciutadans. Resulta que la majoria no saben perdre. Enlloc de buscar una pèrdua limitada i un benefici ilimitat, venen quan les accions els hi fan grans caigudes. Els EEUU negocien amb 1 dia el que aquí triguem 100 dies, això els fa més experts que no pas nosaltres, per això és millor comprar i vendre als matins, perquè ells dormen, és l’estratègia de intentar guanyar quan hi ha menys actors (contrincants) jugant el partit.
 
De la mateixa manera que una persona pot preparar-se per millorar el seu rendiment esportiu, pot preparar-se per millorar el seu rendiment professional, i per tant els seus ingressos. Per aconseguir-ho caldrà un projecte i seguir un pla d’acció rigurós. Fraccionant els objectius per deixar-los en pasos senzills, assolibles i gratificables. És allò d’anar donant una mica de plàtan al mono, així va fent, i segueix allà on volem que estigui.

Cal ser humil, perquè quan creus que assoleixes l’èxit, a l’endemà estàs acabat. L’èxit permanent no arriba mai, però això no ha de fer sentir cap mena de frustració ni fracàs, és quelcom intrínsec a l’home. Saber treballar en equip és important per l’èxit personal, tant si ets el fort del grup com el dèbil del grup, sempre hem de pensar en com podem aportar al grup per fer-lo arribar més lluny. Si estic fort haig d’animar, motivar, estirar més. Si estic dèbil haig de esforçar-me, observar i seguir al grup. L’equip és més que la suma de les parts si tots saben cap on van. Per això cal comunicar-se, la comunicació és clau tant a nivell personal com professional.

JOVES & FEINA

La situació del mercat laboral dels joves del nostre païs és força preocupant. Si bé cal analitzar les dades per veure que hi ha grans diferències segons els sectors on es busca feina, els territoris on es busca feina, i amb quina formació es busca feina.

Segons les dades del “Ministerio de empleo y Seguridad Social” dels 5 milions d’aturats que hi ha a Espanya, 500.000 tenen menys de 25 anys. El repartiment del atur, aproximadament per sectors és el següent: 200.000 persones a l’agricultura, 500.000 a Indústria, quasi 700.000 a Construcció, 3 milions en Serveis i els altres 400.000 encara no han pogut entrar a cap sector concret. D’aquí es desprèn que si un jove està disposat a entrar a treballar per la Indústria o l’agricultura té més probabilitats de trobar feina, però això té la contraprestació perquè són sector més durs físicament, horaris més llargs, etc.

És important veure l’esforç que un jove fa per trobar feina i a quin preu està disposat a treballar, perquè avui s’està contractant a nivells salarials que fa 5 anys els rebutjava la totalitat de persones que buscaven feina. Aleshores cal saber llegir les tendències per veure quin esforç ha de fer una persona per entrar al món laboral.

Els joves tenen unes característiques socioeconòmiques diferents dels adults i també arriben al mercat laboral en una situació característica. Alguns dels seus punts forts han de ser l’energia, la manca de apriorismes que els doni un marc de referència més obert, ser més modulars i avenir-se a horaris, calendaris, mitjans que calguin en una feina concreta. També han de ser més flexibles i estar predisposats a la mobilitat, etc. I el fet de estar recentment formats els dóna un plus que cal que sigui gran per suplir les seves mancances, que són: Manca d’experiència, manca de xarxa de contactes, i manca del know-how laboral que sempre ajuda a tenir èxit professional.

La ocupabilitat juvenil sembla tenir una difícil solució, ja que sempre serà el darrer col·lectiu que un país intentarà salvar. Des d’aquesta perspectiva, no podem esperar a que la situació es recuperi, que si ho fa segur que milloren les estadístiques, però cal fer quelcom més per reeixir. De manera que la solució és la que ja coneixem...la formació.

Només amb més formació podem esdevenir diferents i amb més valor per al mercat. La formació és la primera i principal manera de millorar la ocupabilitat. Dit això, no podem pensar que qualsevol formació és bona per a tothom, per tant, cal auto analitzar-se per fer una diagnosi de cada cas i veure què fa falta. Hi ha persones que els agrada estudiar i n’hi ha que no, però totes poden millorar via formació. Existeixen infinitat de programes, escoles, organismes que sempre estan presentant novetats formatives.

L’emprenedoria com a solució no crec que sigui el camí. L’emprenedoria és un bon recurs quan una persona domina alguna cosa a fons i creu que pot ser més útil al mercat pel seu compte que dins d’una organització. Aquell que emprengui per necessitat se’n pot sortir però potser no ha madurat els passos previs com són l’experiència, el coneixement del tema, la creació del equip, l’anàlisi financer, etc.

El Govern ha tret fa uns mesos una Llei d’emprenedoria que em sembla ajudarà poc, perquè les ajudes es redueixen al col·lectiu emprenedor de menys de 29 anys, i aquest col·lectiu és molt petit. Afortunadament a Catalunya i Barcelona s’estan portant a terme moltes iniciatives que fomenten la recerca de feina per a joves. Cal conèixer i anar a les patronals, a les Cambres de Comerç, a organismes com Barcelona Activa, que situen i orienten a les persones que activament volen deixar l’atur.

La Federació d’associacions de Joves Empresaris i Emprenedors de Catalunya agrupa associacions de joves empresaris de Girona, Garraf-Penedès, de la Jove cambra Internacional, la Xarxa Onion, els Joves advocats, l’Institut Industrial i el Centre Metal·lúrgic. Totes aquestes associacions estan constantment fent programes de formació, donant serveis de recerca de persones i per tant cal dirigir-s’hi, cal conèixer-les i així apropar el qui busca feina amb aquell qui la ofereix.

Serà un tòpic, però cal recordar que el qui està a l’atur no està sense feina. La feina de l’aturat és deixar d’estar-ho. Per això, com que és una feina, cal una dedicació diària de un mínim de 8 hores, sigui en webs de RRHH, sigui en un curs, sigui fent entrevistes, etc, però només així es pot sortir de la dura situació de voler treballar i no trobar on fer-ho.

CARTA als REIS

Per l’any nou voldria millorar aspectos de la Feina

Pensem poc en el llarg plaç, cal més temps per pensar en l'estratègia.
Pot un bomber deixar un foc encès mentre es posa a pensar en altres coses?
 

Planifiquem lo just per poder-ho complir.
Falta valor per posar objectius salvatges, com fan les multinacionals, és l’únic camí per fer-se gran.
 

Potenciem poc els RRHH.
Perquè algunes persones no volen formar-se? Tindríem millors perfils si es pogués acomiadar. Aquí les empreses no poden ser competitives en RRHH com ho son als USA.

Falta potenciar la qualitat, però és quelcom impossible sense millorar el punt anterior.
Com conèixer millor el client? Com estar totalment alineat amb ell?
 

La informació no està prou sistematitzada, estandaritzada o informatitzada, encara hi ha duplicitats o defectes d’informació, no la tenim quan la  necessitem i obtenir-la sovint provoca pèrdua de temps.

Si durant 2014 millorem tot això, ens posaríem en una situación perfecte, anem a buscar-ho, amb tota la il.lusió!!! Feliç any 2014 !!!

Resum Llibre Innovació de Carlos Domingo

Innovació = invenció + comercialització

Innovació no es pot sistematitzar en un Excel, si bé cal acotar el risc, la inversió i els terminis, no hem de centrar-nos en el retorn des del primer dia. Muntar un chiringuito és emprenedor però no és innovador. Innovar pot fer-se creant un mercat nou (sol requerir molta inversió), o incrementalment (treure noves versions), o en Costos (outsourcing, offshoring etc per alliberar inversions).

Liderar un projecte potent requereix innovació. Tothom sap de la importància de la innovació però quasi ningú en fa, o no ho fem bé. Innovar tecnològicament és quelcom molt nou, no té massa historia i per això no se’n sap gaire. Hem de conceptualitzar la innovació: què pretenc? Com ho faré? Com ho vendré? Serà escalable? ...

Seguin t la teoria de les 10.000 hores, segons la qual tot allò a què li dediques 10.000 hores ets bo i domines allò, innovant també cal aquest llarg entrenament, per acabar sent bon observador, profunditzant en la naturalesa de les coses, experimentant les bé i finalment trasladar-les al mercat eficientment.

Innovar en una gran empresa és bo perquè hi ha més recursos però dolent perquè hi ha jerarquies que diuen NO a segons què. Innovar en una PIME és dolent perquè hi ha menys recursos però bo perquè es té més llibertat. Posem-nos-hi el més abans possible, doncs tard o d'hora serà una necessitat total!

Entrepreneus are Key to Spain's Future

Amb un atur que supera el 26% de la població activa, el país necessita accions que el treguin del pou on s’ha ficat els darrers anys. Per canviar la situació cal canviar l’entorn, les dinàmiques, les notícies, les converses de la gent, etc. Les escoles de negocis tenen un rol important aquí ja que poden fer conferències, programes, i actes adreçats a fomentar la creació d’empreses i fer-ho en un entorn d’optimisme i d’internacionalitat. Animant a prendre riscos i a tenir iniciativa es pot fomentar l’aparició d’empreses de diversos sectors, no cal que el 100% de nous projectes siguin aplicacions per a dispositius, es pot pensar en l’economia tradicional.

Avui la paraula emprenedor està en boca de tothom, i conseqüentment ja no vol dir res, cal superar-la o correm el risc de moure’ns en un discurs buit de contingut. A octubre de 2013 el jove empresari ha de centrar els seus esforços en la innovació. Si enlloc de buscar un projecte que funcioni a l’estranger per portar-lo al nostre mercat, pensem en alguna necessitat insatisfeta, potser descobrim un producte-servei, o potser podem canviar l’ús a un producte per utilitzar-lo per altres funcions…

Així la creació no seria efímera, amb creativitat és més probable persistir en el temps i no només això sinó que créixer és un procés natural i necessari per estendre-ho arreu. Després de veure la pel.lícula de Steve Jobs, només queden ganes de pensar i pensar noves maneres de fer les coses. Sense anar a Silicon Valley, l’ex conseller delegat de Desigual també és un bon model, va arribar a l’empresa facturant 8 milions i al cap de deu anys la va deixar facturant 700, i a més petita escala també hi ha bons models de gestió, només cal buscar-los. 

FIN DE LA CRISIS

Aunque todo depende de los sectores y mercados concretos que analicemos, en términos generales en los últimos diez años hemos tenido 5 años muy buenos y 5 años muy malos. Lo que nos deparan los próximos 5 años no lo puede prever ni Nostradamus, pero lo que sí parece adecuado empezar a pensar es que tenemos por delante años de crecimiento.

Ya va siendo hora de despedirse de los catastrofistas y de los apocalípticos, el consumo privado de las familias y las exportaciones van a ponernos en números negros y cada día mejores. De esta se sale, y se sale reforzado hacia una etapa nueva y distinta de las anteriores. Dónde cada día saldrán estrategias emergentes en las empresas dinámicas para no desviarse del curso del mercado.

Sectores como la construcción seguirá años derribando los precios, pero quizás otros que están reventados de precio y con unos salarios que los recursos humanos nacionales no quieren hacer, van a cambiar acercándose a los modelos europeos. No es lógico que un peón de camarero o supermercado cobre menos de la mitad de sueldo que un peón de industria.

Quizás debemos aumentar el sentimiento de pertenencia a nuestro país para mirar de colaborar con los productos nacionales y fomentar así el multiplicador del dinero, generando negocio transversal. Quizás con las incomprensibles e inadmisibles políticas del Partido Popular siga creciendo el sentimiento independentista y acabemos formando la nación Catalana.

De cualquier manera deberemos seguir buscando nuevas fórmulas de éxito empresarial puesto que la globalización y las nuevas tecnologías acortan distancias y tiempos de maduración de los proyectos. Dependemos de nosotros mismos y de los motores del mundo que hoy aún son Alemania y Estados Unidos, vigilemos las grandes decisiones como el aumento del techo del gasto americano, que se ha subido 75 veces en los últimos 75 años, pero esto no implica que sea seguro el acuerdo para subirlo de nuevo, y sin esto, hagamos lo que hagamos se liaría otra mega crisis…

#findelacrisis by Leo Torrecilla

Bones Vacances!

Només qui construeix el futur té dret a jutjar el passat va dir encertadament en Friedrich Nietzsche. Construir el nostre entorn, més que un dret hauria de ser una obligació. Però construir no és posar-se a treballar mecànicament, és tenir un pla, unes idees, un projecte amb els seus processos, i cal saber executar-los, per lo que serà imprescindible tenir un discurs ben estructurat.

Per defensar una idea, o bé és universalment certa i compartida per tothom, o bé cal estar preparat, tenir la dialèctica a punt,  conceptes filosòfics clars, llenguatge i memòria afinats, una bona veu i gesticulacions d’artista. A l’hora de defensar una opinió, ens convertim en actors que volen posar l’espectador en una determinada situació. I tot això rarament es troba dins la mateixa persona.

Aristòtil va dir que l’habilitat per exposar una idea és tan important con la mateixa idea. Sovint la gent no s’adona de la seva ignorància i emprèn projectes que no podrà executar amb èxit. A vegades la gent busca la manera de fer quelcom i la troba, a vegades no la troba i busca una excusa per justificar-se.

Canviar la societat és cosa de tots, perquè tots en formem part. Tots hem de treballar més demanant menys. Hem de recuperar l’austeritat i l’estalvi dels nostres avis, doncs el món és molt petit i no hi ha de tot per tothom, està sobre explotat.

Preparar les persones per canviar la societat és cosa dels governs, ells tenen els recursos per fer les campanyes informatives, ells controlen els mitjans de comunicació massius, necessaris per fer arribar els grans canvis a una societat.

Quan s’acosten les Vacances podem planificar-les per no fer res o per aprofitar-les i plantejar nous projectes i reptes de futur. Hi haurà qui només podrà seguir la primera opció i hi haurà qui només podrà seguir la segona, però cal adonar-se que segurament els dos s’equivoquen, el primer perquè massa sovint agafa la via fàcil i el segon perquè no ha après a desconnectar, la vida no és fàcil per ningú però pot ser més agradable organitzant-la amb diferents etapes i moments,

Bon Estiu!