lunes, 15 de abril de 2013

CIMA O MUERTE EN MONTBLANC 4810

Després d’anys coneixent muntanyes, un amic va muntar una expedició de cinc membres al Montblanc. Chamonix és el camp base d’un espai alpí excepcional, un poble fantàstic per preparar una ascenció cap a l’infinit, al sostre d’Europa occidental.

Les fases prèvies van ser per provisionar-nos de materials tècnics i de coneixements amb cursos teòrics d’un nivell impressionant. L’entrenament físic es dona per suposat, la dieta alimentària també la vam ajustar. També havíem fet simulacres pel Pirineu, on Puigmal’s i Cadí se’ns van fer petits.
Amb humilitat i bona preparació vam fer via malgrat les adverses previsions meteorològiques que dia rere dia no milloraven. Vam passar l’etapa d’aclimatació,  procés durant el qual el cos s’adapta als canvis de l’ambient, alterant la composició de la sang per poder transportar més oxigen. Però amb tot no n’hi va haver prou. A mig ascens vam haver d’abandonar. Feia 12 dies que no pujava ningú, totes les traces havien quedat cobertes per metres de neu nova. Cap guia pujava ni borratxo i vam haver d’obrir camí nosaltres. Un allau salvatge, de molts centenars de metres i tones de neu va tronar davant nostre, ens vam quedar a cegues de la neu en suspensió que va aixecar. Els seracs es veien fràgils i inestables enmig de la immensa boira.
El lloc és impressionant, l’alta muntanya és molt especial, és molt més que muntanya, tot té unes altres dimensions, i és massa arriscat atacar-la amb mal temps, hi ha massa variables que són incognites. Potser l’única via possible hauria estat dormir al Refugi de les Cosmiques o potser al de Gouter que ja estan a 3800, però vam escollir el refugi dels Grands Mulets a 3081, des d’on es faria impossible obrir camí fins al cim en un dia més. Quan veus que la vida toca la mort és hora de girar cua, enmig de gel i glaceres, hom sentia que era a les mans de Déu, de la naturalesa més verge i alhora ferotge, només equiparable a una deriva enmig del mar...

miércoles, 5 de diciembre de 2012

10 REGLAS DEL BUEN INVERSOR


Regla número uno: nunca pierdas dinero
Regla número dos: nunca olvides la regla número uno
Regla número tres: Ten cuidado cuando otros sean codiciosos y sé codicioso cuando otros tengan cuidado
Regla número cuatro: Es mejor comprar una empresa maravillosa a un precio justo, que una empresa regular a un precio maravilloso
Regla número cinco: Invertir no es un juego donde el tipo con el coeficiente intelectual de 160 le gana al de 130, la firmeza y la paciencia son más importantes
Regla número seis: Zapatero a tus zapatos, invierte en aquello que sabes, si no lo entiendes, no entres
Regla número siete: Estructuras simples, con mínimo de niveles para ser rápidos y flexibles
Regla número ocho: Seguir con la austeridad durante las vacas gordas, capitaliza y fortalece
Regla número nueve: Siempre es hora de modernizar, simplificar, mejorar procesos, incrementar productividad y competitividad
Regla número diez: El dinero que no se reinvierte se evapora, aunque nos vamos sin nada, la riqueza creada queda para nuevas generaciones

martes, 27 de noviembre de 2012

IRREALIDAD por Dr.A.Figueras

La ilusión de Hering, descubierta por el psicólogo alemán Ewald Hering en 1861, es una ilusión óptica en la que las dos rectas paralelas parecen curvarse alrededor del centro del haz radiado

La Ilusión de Müller-Lyer, descubierta por F. C. Muller-Lyer en 1889, es una ilusión óptica en la que dos o más segmentos de igual tamaño parecen más grandes o más pequeños dependiendo de que las puntas de flecha añadidos en sus extremos apunten hacia adentro o hacia afuera



Nos creemos que leemos bien la realidad, nos vemos capaces, creemos ser conscientes, que dominamos o controlamos parcialmente nuestro entorno, pero lo hacemos con un montón de errores, de deficiencias y falta de información.
 
Esto es culpa de los sentidos propios, que nos engañan a cada paso que hacemos. La neurofisiología estudia estas desviaciones, como la del sinestésico, que puede oír colores o ver sonidos. No es que lo asocie o tenga la sensación de sentirlo: lo siente realmente.
 
Existe muchos otros efectos que demuestran nuestra imperfectibilidad. Algunas ilusiones ópticas son debidas a problemas de percepción del ojo y cerebro humanos, muestra de la mala relación que existe entre la realidad y lo que percibimos. Todo esto nos debe hacer aceptar que algunas veces que estamos seguros de algo, podemos estar completamente equivocados.
 
Además deberíamos aceptar que todos somos adictos a muchas cosas, son esquemas mentales que no nos dejan pensar bien. Tenemos que tomar consciencia para conocer nuestro ritmo cardíaco, y nuestra activación de los neurotransmisores, para que las glándulas segreguen adrenalina, endorfinas, corticoides, etc adecuandamente para recuperar la Homeostasis.

Existe multiples estudios que concluyen la linealidad entre optimismo y longevidad, al igual que entre hostilidad y perecer antes. Por ello se recomiendo ser positivo, pero aunque se puede aprender, no es algo fácil, como tampoco lo es coger la rutina de hacer deporte.

Con actividad física, positivismo-optimismo y equilibrio homeostático, conseguiremos conocernos mejor y acercarnos un poco a la siempre ansiada pero nunca permanentemente conseguida Vitamina F, o Felicidad…

miércoles, 17 de octubre de 2012

Conferencia Club C. Torrecilla

Sortint de la conferència del Forum Club Cambra que s'ha organitzat amb el Carles Torrecilla, és obligatori anotar algunes coses que m'ha semblat entendre:

1. O tens producte propi o no tens res, ni empresa ni control de les vendes
2. O tens departament de marketing i innovació o no tens prou contacte amb el client
3. O atomitzes la teva cartera de clients fins que cap suposi més del 1% o ets esclau seu
4. O aconsegueixes notorietat i ets conegut arreu o no tens cap futur
5. O deixes de basar preus en cost i et bases en la teva utilitat o estas mort

Cal no confondre un negoci amb un ofici, o amb estar autoocupat. Demà les empreses funcionaran en xarxa, perquè el client em trobi sempre allà on vagi, i si vol alguna cosa que no tinc, l'hauré de comprar a la competència i vendre-li. La Fidelitat no s'aconsegueix donant només satisfacció, ja que l'insaciabilitat de l'home és infinita. Fidelitzar és gestionar bé el NO.

Inventar no és innovar. Innovar és millorar lo que ja es ven bé.
Donar valor afegit al producte pot suposar encarir-lo i potser fer-lo menys competitiu de fabricar aqui.
Alerta amb guanyar quota si significa una guerra amb competidors, avui es guanya i demà es perd.
Cooperar amb altres empreses del sector, win-win, fusionar-se i permet creixement del mercat.
Abans de decidir, pensem 25 o 30 alternatives, no ens conformem amb dos o tres propostes.
Quan vegis que un producte està madur, si és rentable, aprofita-ho i ven-te'l.
Implanta sistemes per saber qui fa bé les coses, no promocionis mai al que fa la pilota.
Contractar persones diferents a un mateix perquè aportin coses diferents.
Dirigir facilitant la feina al equip, fer i fer fer.
Dedicar cada setmana uns minuts o hores a pensar, dispopsant d'un espai i material adecuat.
Externalitzar les funcions que no aportin valor a l'empresa, hi ha tasques-commodity.
Dedicar part del marge a assegurances, invertir en beta negativa via futurs o opcions del sector.
Seguir les vendes però sensé fer-ne un gra massa, decidir sobre tendències marcades.
Generar sorpresa, aportar alguna excentricitat, ser sorprenent per renovar els àmins de l'equip.
Direcció per Objectius (DPO), sous variables, amb metes clares, assolibles i ben remunerades.
No confondre els resultats amb el Cash Flow ni el Calaix Flow.
Eliminar els excels de tots els ordinadors, només treballar amb un únic software integral.
Tenir l'agenda oberta, dir a tota l'organització on som i què fem per l'empresa en tot moment.
Estrategia de Fluxe, circular persones per l'empresa genera nous clients, RRHH, i molt més!

martes, 9 de octubre de 2012

INDEPENDÈNCIA SI o NO?

El Baròmetre d’ Opinió del Centre d’ Investigacions Sociològiques de setembre reflexa l’augment de la preocupació pels tres principals problemes que pateix Espanya:
1. Atur             2. Situació econòmica            3. classe política

Atenció que aquest últim arriba al seu valor més alt des de que tenim democràcia, i no és estrany, estem farcits de casos de corrupció, d’estratègies de partit, de pactes antinaturals, etc. PP + PSOE canvien la constitució quan volen però no es pot canviar quan així ho necessita el poble de Catalunya?

Els polítics espanyols enlloc de mirar de liderar un nou camí de relació entre iguals amb els Catalans, com sempre hauria hagut de ser, segueixen amenaçant. És increïble però ens amenacen! Sorprenentment alguns ciutadans de Catalunya enlloc de rebel•lar-se contra aquesta intolerable actitud, es creuen part d’un discurs arcaic i retrògrad.

Diguem NO. No a la por, no a ser trepitjats, no a la manca de respecte, no l’espoli, no al temperament impulsiu i desenfrenat que porta a errors i les seves conseqüències. Diguem SI. Si a reforçar als nostres dirigents cap una solució definitiva, si a poder expressar l’opinió a títol individual o col•lectiu. Els qui representen a un conjunt de persones, que poden o no estar d’acord amb aquesta proposta, poden expressar-se i manifestar-se, corregint si cal el discurs per fer-lo útil i adaptat als col•lectius.

Personalment crec que és important recolzar al President de la Generalitat de Catalunya en totes les accions i gestions que està portant a terme en defensa dels interessos de Catalunya, ja que després de tants anys de donar suport per la governabilitat d’Espanya sense obtenir res a canvi, el poble de Catalunya ha de dir prou.