Cada dia hi ha més indignats. Els aturats, els ni-ni’s (Quim Monzó amb perdó), però també els empresaris (com diu Eliseu Santandreu al diari dissabte passat), els autònoms i tots aquells que cada matí es desperten amb ganes de fer més i millor.
Per contra ens trobem amb l’elit política desconectada de l’economia real que ignora la situació actual de l’empresa i les finances. Es passen el dia fent reunions, forums i congressos on haurien d’aprendre l’estat de l’Estat, però només busquen fotos, periodistes i contactes que els mantinguin com més amunt millor.
M’indigna perquè no és digna l’actitud dels polítics que pels seus “principis” no volen empènyer la pesada roda que ara no corre. M’indigna que els mitjans de comunicació anessin contra els pobres indignats del Parlament, no n’hi va haver per tant. Què cal fer-los perquè els polítics d’alt nivell treballin 70 hores a la setmana com els empresaris? I perquè es preocupin per facilitar l’emprenedoria i la innovació? Això no s’aconsegueix amb projectes d’energies renovables sinó amb canvis al mercat laboral. A què esperem pel contracte amb màxim de 20 dies d’acomiadament? Cal eliminar els convenis colectius. No tenen cap sentit avui, almenys per empreses de 15 / 30 treballadors. No és just que es faci publicitat gratuïta a CajaMadrid-Bankia perquè és poderosa, ni que en una Caixa solidària es puguin auto adjudicar sous entre 4 i 10 milions d’€/any. I tot això passa perquè s’ha perdut la dignitat humana. Ara quan una persona té possibilitat d’aprofitar-se d’una situació ho fa, i així no anem bé. O aconseguim restablir l’ordre humà o no aconseguirem recuperar l’economia.
En general el polític d’avui és com el polític del segle XVIII, descrit per Stefan Zweig: Espera el millor vent per a saltar sobre l’ona i manté el seu vaixell a port, mai es decideix del tot fins que la batalla està decidida, no coneix més que un partit, el més fort, el de la majoria, és ambiciós al màxim, capaç d’abandonar traïdorament un partit marxant a plena llum del dia, somrient fredament amb tota naturalitat, l’únic important per a ell és estar sempre amb el vencedor,mai amb el vençut.
Malgrat la indignació que em provoquen algunes coses, sento esperança perquè existeixen entorns i persones alienes al devenir de les societats, que van fent moltes petites bones coses cada dia, que construeixen un micro mon millor per a ells i per les persones que els envolten, a tots ells, moltes gràcies!
martes, 26 de julio de 2011
jueves, 23 de junio de 2011
INNOVATE OR DIE
A largo plazo sólo se puede mejorar la situación financiera a través de la innovación, se puede innovar en todos los puntos de la cadena de valor, sus procesos, las relaciones entre estos, etc. A la mayoría nos falta teoría, un modelo a seguir, falta de enfoque claro, mala coordinación o control, vamos a exponer algún camino claro.
Se proponen 6 pasos clave para realizar innovación:
1. Activador, alguien inicia el proyecto
2. Buscador, alguien busca información del sector
3. Creador, alguien genera ideas
4. Desarrollador, alguien estudia la idea
5. Ejecutor, alguien acaba o completa el producto o servicio
6. Facilitador, alguien desencalla y decide ante un problema
Un directivo debe hacer, gestionar y negociar, pero también diseñar, orientar y motivar, y además liderar, monitorizar y planificar. Método para dirigir y liderar la innovación:
1. Diseño del plan, con un checklist o lo que sea
2. Garantizar coherencia proyecto-empresa, formas de hacerlo, tiempo
3. Poner en línea el plan con la estrategia, plazos, análisisDAFO
4. Diseño de estructuras, quién lo hace, cómo,…
5. Delegación de Tareas, quién hace los 6 pasos anteriores
6. Sistemas de control: Medición del éxito-fracaso, cumplimientos
Técnicas de innovación: Synectis, blueOceanStrategy, análisis morfológico, mkt lateral, una “simple”visita o viaje. El estado personal óptimo para innovar es la relajación, con menor presión el cerebro establece más conexiones, entornos amables y cooperativos son adecuados para innovar. La blackberry-iphone genera dopamina al consultarla, pero esta dependencia dificulta la desconexión mental y la predisposición al trabajo, está estudiado que usarla provoca fragmentación y perdidas de eficiencia muy importantes.
Se proponen 6 pasos clave para realizar innovación:
1. Activador, alguien inicia el proyecto
2. Buscador, alguien busca información del sector
3. Creador, alguien genera ideas
4. Desarrollador, alguien estudia la idea
5. Ejecutor, alguien acaba o completa el producto o servicio
6. Facilitador, alguien desencalla y decide ante un problema
Un directivo debe hacer, gestionar y negociar, pero también diseñar, orientar y motivar, y además liderar, monitorizar y planificar. Método para dirigir y liderar la innovación:
1. Diseño del plan, con un checklist o lo que sea
2. Garantizar coherencia proyecto-empresa, formas de hacerlo, tiempo
3. Poner en línea el plan con la estrategia, plazos, análisisDAFO
4. Diseño de estructuras, quién lo hace, cómo,…
5. Delegación de Tareas, quién hace los 6 pasos anteriores
6. Sistemas de control: Medición del éxito-fracaso, cumplimientos
Técnicas de innovación: Synectis, blueOceanStrategy, análisis morfológico, mkt lateral, una “simple”visita o viaje. El estado personal óptimo para innovar es la relajación, con menor presión el cerebro establece más conexiones, entornos amables y cooperativos son adecuados para innovar. La blackberry-iphone genera dopamina al consultarla, pero esta dependencia dificulta la desconexión mental y la predisposición al trabajo, está estudiado que usarla provoca fragmentación y perdidas de eficiencia muy importantes.
miércoles, 15 de junio de 2011
SENTIT COMU
El sentit comú, ni és comú ni esta generalitzat, pocs el tenen i pocs l’entenen. Molts creuen ser-ne tenedors i usuaris, però aquesta és una mel exclusiva per a molt pocs. Alguns el perseguim, i mai l’aconseguirem ja que és com la pau interior, arriba només després de molt temps de treball interior, reflexió, introspecció, anàlisi, estudi, etc…Els llibres d’auto ajuda no porten les solucions immediates, potser alleugeren alguna càrrega i fan sentir bé al lector però difícilment el transformen definitivament, és quelcom circumstancial.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
Si intentem deixar de negar que ens equivoquem, aleshores tampoc negarem que l’encertem, disfrutarem de cada acció en la seva justa mesura, i en traurem l’aprenentatge adequat. Amb la crisi s’està posant de moda l’excés de treball, el sofriment a la feina, creiem que treballant més ens en sortirem, i així ho crec però això pot portar excessos negatius, ja que d’una banda hi ha causes externes que no controlem i de l’altre banda això pot portar a un perfeccionisme frustrant.
Un professor de Psicologia de Harvard deia a la Contra de la Vanguardia que quan acceptem els errors, el dolor, emocions com la tristesa o els gelos,...i els deixes fluir sense intentar eliminar-los de sobte, aconseguim que deixin de ser les nostres emocions per passar a ser simples emocions i així es dissolen en no res. Ja que negar la realitat ens fa desconnectar i perdre el sentit comú.
Manifestar els sentiments ajuda a ordenar-los dins d’un mateix. Expressant-nos madurem els temes, creixem, els desenganxem de nosaltres amb la corresponent descàrrega sentimental i millora espiritual. Tothom necessita un confessor o un company, una parella a qui fer partícip de fets o pensaments que cal ordenar i dotar de sentit comú.
La perfecció és la mentida, mirar de ser infal•lible és haver de mentir sense cap mena de dubte, la perfecció no existeix i l’error és humà. La Felicitat no arriba després d’assolir alguns èxits sinó que només des del moment que podem sentir-nos feliços, estem en disposició d’assolir alguns èxits autèntics i positius.
miércoles, 1 de junio de 2011
POLITICA INFRAESTRUCTURES
L’objectiu d’avui és fer difusió d’un necessitat urgent de l’economia catalana. Necessitem que adjudiquin el Corredor del Mediterrani Ferroviari.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
La Logística esta esdevenint cada dia una partida de cost més important per a les empreses. En l’automobil el cost logístic supera al d’ensamblatge. Per això la logística hauria de deixar de considerar - se un servei i passar a ser un pas més del procés de producció o operacions. L’interès que desperta la logística no està a l’altura de la repercussió que té en el cost total final unitari.
En aquest sentit Catalunya té a favor que es troba al centre, ben colocat geogràficament. A un costat tenim Europa i a l’altre tenim els vaixells que arriben d’Asia. L’increment del preu del petroli, que es comença a parlar de 200$/barril, només es pot combatre amb l’intermodalitat. Els polítics no poden decidir segons els consells de 4 o 6 amics més o menys influents, han de decidir amb criteris professionals.
Els arguments per aconseguir el Corredor del Mediterrani enfront d’altres opcions com el Corredor Central o Atlàntic és que l’eix del Mediterrani genera el 40% del PIB nacional, i el 80% de les exportacions cap a Europa. Es tracta d’una obra de més de 40.000MM/€ dels quals la UE en pagarà el 20%. Això farà de motor de dinamització del territori, i la decisió sembla que es prendrà aquest mes de juny.
En contra tenim la radialitat perpètua que sempre ha mogut les decisions polítiques a Madrid. Espero que a aquestes alçades de 2011, quan ja ens han empobrit tant, i ens han robat tant, entenguin que no poden acabar d’abandonar-nos o l’asfixia serà tan gran que morirem i es quedaran sense una bona màquina de generar ingressos. Els empresaris i treballadors que estem dia a dia implicats en les infraestructures, hem de fer ressò d’aquesta reivindicació urgentment per tal que aquesta obra es faci aquí i ràpidament.
viernes, 27 de mayo de 2011
Política Energètica
Espanya arrossega 20.000 MM€ de deute conegut com dèficit tarifari, i no pot seguir augmentant. Les polítiques de subbenció van fer abandonar l’ interès per l’eficiència, teníem l’energia més barata d’europa, però això s’ha acabat. Les pujades dels preus de l’energia arriben en una situació molt desfavorable, ja que no tenim interconnexions amb França i les que tenim les controlen els Francesos. Vivim en una illa energèticament parlant. Espanya s’ha especialitzat, i molt, en dues tecnologies que no controlen la capacitat de producció, la Solar i la eòlica. A més tenim poques empreses operant degut al poc atractiu del mercat, pel fet d’estar tan tancat. Tenim Centrals nuclears dels anys 70, recomanaríeu algú conduir cotxes dels anys setanta??? Per construir una Central Nuclear es triga 15 anys i no tenim tant de temps. Espanya té 100.000MW de capacitat de generació per puntes de 40.000MW, això és degut a que depenem de la pluja, del vent i del sol, i mantenir-ho tot plegat és caríssim.
Una solució seria connectar-nos a França, però als gavatxos no els interessa, si de nit els venem la eòlica farien un negoci ruïnós. La MAT no arregla el problema i a sobre tota obra que es vol fer queda aturada pel qualsevol moviment veïnal de torn.
La solució passa pel gas, és més estable tot i que els cicles combinats son caríssims, avui existeix tecnologia per fer microgeneració, amb inversions rondant els 100.000€ s’obtenen fins a 100KW.
Davant d’aquesta debilitat tan gran de Catalunya, hem de concienciar-nos localment, i com sigui de que ens calen moltes més polítiques d’estalvi energètic, doncs l’eficiència energètica és l’únic camí que tenim per no morir en les properes pujades dels preus de l’energia. L’única bona notícia és que l’eficiència es basa en uns aparells que es diuen condensadors i resulta ser un dels principals components que fabriquem a Moldiplast.
Una solució seria connectar-nos a França, però als gavatxos no els interessa, si de nit els venem la eòlica farien un negoci ruïnós. La MAT no arregla el problema i a sobre tota obra que es vol fer queda aturada pel qualsevol moviment veïnal de torn.
La solució passa pel gas, és més estable tot i que els cicles combinats son caríssims, avui existeix tecnologia per fer microgeneració, amb inversions rondant els 100.000€ s’obtenen fins a 100KW.
Davant d’aquesta debilitat tan gran de Catalunya, hem de concienciar-nos localment, i com sigui de que ens calen moltes més polítiques d’estalvi energètic, doncs l’eficiència energètica és l’únic camí que tenim per no morir en les properes pujades dels preus de l’energia. L’única bona notícia és que l’eficiència es basa en uns aparells que es diuen condensadors i resulta ser un dels principals components que fabriquem a Moldiplast.
jueves, 19 de mayo de 2011
¿CRISI? CANVI i EXIT
Séneca diu que no analitzis la teva vida fins el dia de la mort, ja que un èxit o un fracàs pel camí pot no ser definitiu, és la teoria de la relativitat existencial.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
Els savis de la història diuen que els grans moments de canvi i transformació arriben en situacions crítiques. Ja que podem canviar per convicció o per compulsió, i per convicció molt pocs son capaços de fer-ho. És el cas de no fumar perquè algú proper ha mort pel tabac i entens que mata. Per compulsió és quasi l’únic camí de canvi, és el cas que et diuen que tens càncer, aleshores deixes de fumar, t’ho creus.
Les persones que se senten desgraciats no han passat més desgràcia que la resta, senzillament és que la resta son més positius, es tendeixen a considerar amb sort i els problemes importants de la vida com son els de salut, amor i diners, no els afronten amb immobilisme sinó amb accions concretes. Ja que la vida no la veiem com és sinó com som, siguem entusiasmats i alegres. Qui critica es confessa, perquè no deixa de treure l’enveja i l’egoisme que el corromp. Qui no dóna virtuts és perquè no les té, tot i que sovint esperem que els altres tinguin característiques irreals, d’aquí vénen tots els mals entesos.
La psicologia crea l’economia, i l’economia la formen persones, per tant només transformant les persones podem transformar l’economia. Tenim dues maneres de comunicar, a través de l’amor (generant oxitocina) o de l’odi (generant adrenalina). La ment és tan potent que pel sol fet d’imaginar quelcom, ja s’envia un senyal a l’àrea límbica que la converteix en quelcom real. Si vivim en un entorn de por, la segregació d’adrenalina s’acaba convertint en una necessitat, i quan no ens vingui del exterior, provocarem nosaltres mateixos una situació perillosa per tal de satisfer al nostre cos que necessita la droga que acaba essent l’adrenalina. Trencar el procés i generar oxitocina no serà fàcil, però és necessari intentar-ho.
Resulta que per transformar-nos hem de comprendre’ns i això tampoc és fàcil perquè ens jutgen subjectivament i sense veure la realitat. L’efecte pigmalió i la profecia auto complerta ens encadenen, allò que pensis acabarà passant perquè inconscientment vas cap allà sense adonar-te’n, treballant i creient que pots fer quelcom més i diferent és la manera de millorar. Alerta perquè sovint pensem que podem ajudar als altres a millorar quan la majoria de persones no estan disposats a canviar o no creuen que la millora seva pugui venir de tu. La transformació es produeix si es donen 4 factors:
1. Actitud perquè cal voler canviar amb el cor
2. Coneixement perquè cal saber canviar amb el cervell
3. Habilitat perquè cal poder pensar-hi molt
4. Compromís perquè cal saber quan i quant temps ens caldrà
Es bona cosa buscar l’etimologia de les paraules, comprenent que volen dir les coses, comunicarem millor i ens aproparem a la veritat i al rigor. La tragèdia és irreversible, la crisi és reversible si hi fem algo. Ambdues tenen un procés de dol per superar-les: Negació. Negociació. Ràbia. Tristesa. Depressió. Acceptació. Adaptació. Gratitud, que és l’expansió de la consciència y guany d’humanitat.
Com deixar la crisi? Amb bones competències personals, professionals i socials, principalment amb Confiança i Compromís. Amb fets concrets, amb bons exemples, complint la paraula, callant més i fent més. Deixant lluny la deixadesa, el vici i la misèria. Cal Valor que és utilitat, aptitud, coratge, força, activitat, eficàcia. Cal abandonar la misèria que és incapacitat d’estimar i excessiva parsimònia, ineptitud, por, feblesa i ineficàcia.
miércoles, 27 de abril de 2011
Einstein Dixit
Einstein va dir "no puede resolverse un problema pensando de la misma forma que cuando fue creado", però ho va dir en alemany. El cas és que la crisi actual demana pensar diferent, actuar diferent, inter relacionar-se de diferent manera. Però com mai s’ha fet, o com es feia quan hi havia crisi en el passat? Canviar-ho tot o canviar només per seguir igual? Tot el que no ens ajuda a sumar segurament ens resta.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
En Punset ja va dient que la ment humana és molt complexa i poderosa. Per això l’hem de dirigir en la direcció de l’èxit, de l’aprofitament i de l’amor. D’altre manera esdevé un motor de dolor, de sofriment i d’angoixa, personal o pels altres. El cervell es regeix per patrons, hem de vigilar en no caure en rutines que no ens beneficiïn, ja que el cervell les fa pròpies i les troba normals, quan potser no ho son o simplement son dolentes. Ara amb els canvis deguts a la crisi, li hem de fer arribar nous missatges al cervell.
Un exemple d’això és la persona que mai tanca els llums, o les portes de les cases quan hi ha la calefacció oberta, el consum d’aigua o gasolina, hi ha qui posa la secadora quan fa sol o calor, és molt difícil fer-la canviar, és difícil que entengui que esta malbaratant recursos, senzillament tant li fa, no té una caixa al seu cervell que li diu que pot fer el mateix destruint menys el planeta. Però no és culpa seva, l’han educat d’aquesta manera, cadascú hereta unes actituds i creences, que ens donen una identitat, i no la sabem canviar amb facilitat. La realitat la percebem segons aquestes paràmetres del passat, no la absorbim amb objectivitat. Per això és impossible canviar la conducta si no canviem primer la manera de pensar. No podem seguir funcionant des del egocentrisme. És hora del “nosaltres”, és hora de cooperar, és hora de ser altruista amb els que ens envolten i amb els països d’àsia o àfrica, però la crisi sovint porta el contrari, replegament, tancar-se personalment i socialment. Per evitar-ho hem de provar de pensar conscientment, entrenar el pensament, programar-nos en la lògica, en la saviesa, per canviar estructures estàtiques del passat i començar a interpretar la realitat una mica més tal com és, tot potenciant el benestar emocional.
Hem de controlar els nostres pensaments, no només el fondo del pensament sinó la forma. Hem de decidir què i com volem tenir al cap, i quant de temps ens ocupa, etc...Aquest és l’increïble potencial creador que té la ment humana, amb algunes excepcions.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)